Guitarra: diferència entre les revisions

{{Infotaula d'instrument musical

| tessitura = [[Fitxer:Range guitar.png|140px|Tessitura]]

| relacionats = * [[Viola de mà]]

| músics =* [[:Categoria:Guitarristes|Guitarristes]]

| constructors =* [[:Categoria:Lutiers|Lutiers]]

| articles =* [[Caixa de ressonància]]

* [[Pont (Instrument musical) |Pont]]

La '''guitarra''' o '''guiterra''' (en [[mallorquí]], [[menorquí]] i [[alguerès]]<ref>{{Ref-llibre|edició=2. ed.,|títol= [[Diccionari català-valencià-balear]] |url= https://www.worldcat.org/oclc/9048551| editorial=Editorial Moll|data=1980|lloc= [[Palma]] |isbn=84-273-0025-5|nom=Antoni Maria|cognom=Alcover|enllaçautor=Antoni Maria Alcover i Sureda}}</ref>) és un [[instrument musical de corda]], compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis [[corda|cordes]] i un mànec, damunt el qual hi ha el [[diapasó]], dividit en dinou compartiments o [[wikt:trast|trasts]]. El primer instrument que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser el [[llaüt#El llaüt àrab|llaüt àrab]]. És possible que la unió de la [[cítara]] i el llaüt afavorissin el posterior desenvolupament de l'instrument.

A mitjans del {{segle|XIV}} apareix esmentada a la cort del [[Joan el Caçador|príncep Joan]] (nascut el 1350).<ref name="Anglès1975">{{ref-llibre|autor=Higini Anglès|títol=Scripta Musicologica|url= http://books.google.cat/books?id=Xi3SRp_4UPIC&pg=PA866&dq=infant+Joan+guitarra&hl=ca#v=onepage&q=infant%20Joan%20guitarra&f=false| consulta=4 desembre 2012|any=1975| editorial=Ed. di Storia e Letteratura|pàgines=866–|id=GGKEY:SLB3QX033AC}}</ref><ref name="Anglès1935">{{ref-llibre|autor=Higini Anglès|títol=La Música a Catalunya Fins Al Segle XIII|url= http://books.google.cat/books?id=2g89TATXQaoC&pg=PA90&dq=infant+Joan+llaut&hl=ca#v=onepage&q=infant+Joan+llaut&f=false| consulta=4 desembre 2012|any=1935| editorial=Univ. Autònoma de Barcelona|isbn=978-84-87006-80-7|pàgines=90–}}</ref> Als segles XV i XVI la guitarra fou molt difosa a l'àmbit català, bé que a la fi fou substituïda per la viola de mà i restà limitada al repertori popular. El primer tractat de guitarra aparegué el 1586 i fou obra del català [[Joan Carles Amat]]. El {{segle|XVII|s}} fou un període de decadència, i no és fins ben entrat el {{segle|XVIII|s}} que [[Miguel García (compositor)|Miguel Garcia]] (conegut com el Pare Basili) la introduí en els ambients aristocràtics. Entre els seus deixebles es destaquen [[Ferran Sor]] i Dionisio Aguado; a Itàlia fou cultivada per [[Mauro Giuliani]] (1781-1828) i a Madrid, per [[Boccherini]]. El fundador de l'escola moderna fou [[Francesc Tàrrega]]. Altres virtuosos catalans del {{segle|XX}} són [[Miquel Llobet]], Daniel Forteza, [[Emili Pujol]], [[Alfred Romea]] i [[Gracià Tarragó i Pons|Gracià Tarragó]].<ref>[Regino Sainz de la Maza "Guitarra" a ''Gran Enciclopèdia Catalana'']. Consultat el 12-08-2014.</ref>

La guitarra ha sofert variacions en la seva forma al llarg dels segles. A més del nombre de cordes, les variacions de l'instrument han sorgit per adaptar-lo a les necessitats de l'intèrpret fins a adoptar la forma actual. Aquest instrument està fabricat amb fusta pràcticament tot, i els tipus utilitzats principalment en la seva fabricació són les de caquier de l'Índia o del Brasil (''[[Bulnesia sarmientoi]]''), avet, cedre del Canadà, pi, xiprer i banús, en funció del tipus de guitarra (clàssica o flamenca).<ref name="elatril">{{ref-web |url= http://www.el-atril.com/orquesta/Instrumentos/Guitarra.htm|títol=Guitarra| editor=elatril.com| consulta=6 de febrer de 2008}}</ref> Bàsicament, la guitarra està composta per la caixa de ressonància, el pal, el pont, el diapasó, els trasts, les cordes i el claviller. Algunes guitarres posseeixen més d'un diapasó (fins a un màxim conegut de 6 mànecs) o sobrepassen les 7 cordes.<ref name="elatril"/>

La [[caixa de ressonància]] la conformen el [[fons (instrument musical) |fons]], la tapa harmònica i els [[riscle (instrument musical) |cèrcols laterals]]. Els dos primers són plans. El fons està construït en fusta de [[Palo santo|palosanto]] mentre que la tapa pot ser de pi, avet, cedre o, a vegades, de xiprer. La tapa harmònica té una perforació a la part intermèdia, anomenada "boca", i està reforçada per set barres fines de fusta que reben el nom de "varetes". Aquestes varetes estan disposades a la part interior i tenen forma de ventall. El nombre de varetes dins d'una guitarra depèn del fabricant. Els cèrcols són dues peces llargues i estretes fabricades amb caquier, corbades a foc i unides en els extrems superior i inferior de la caixa. La seva unió s'assegura a l'interior amb dos tacs de fusta col·locats un a la base del mànec i un altre a la part contrària. Els cèrcols estan reforçats al llarg de la seva part interna amb dues tires de fusta que reben el nom de "tapajunts".<ref name="elatril"/>

El mànec està construït amb fusta de caqui o cedre i està format pel claviller, el mànec i la quilla. A les guitarres modernes les [[clavilla (Instrument musical) |clavilles]] estan incloses dins els clavillers metàl·lics, a diferència del mètode emprat guitarres anteriors que consistia a inserir directament les clavilles a la fusta del claviller. El claviller està situat a l'extrem del diapasó. Els clavillers moderns tenen dos talls verticals i estan preparats per rebre els ossos, que són les petites peces en les cordes van enrotllades. Les clavilles metàl·liques queden a la part exterior del claviller i s'empren per afinar l'instrument mitjançant la tensió que exerceixen sobre les cordes. La seva tensió pot modificar-se per l'afinació mitjançant un sistema de cargols sense fi impulsats per les clavilles, que impliquen petits corrons sobre els quals s'emboliquen les cordes. Aquestes passen a continuació pel pont inicial, en el qual es caven petits solcs que guien cada corda cap al diapasó fins a arribar al claviller. El claviller pot anomenar també [[pala (Instrument musical) |pala]] o maquinària; d'aquest mecanisme depèn l'afinació de les cordes de la guitarra.

La guitarra flamenca té menys sonoritat i ofereix menys volum que una guitarra clàssica de concert, però el seu so és més brillant, i la seva execució és més fàcil i ràpida, a causa de la menor alçada de les cordes, elcosa que permet que es pugui fer menys pressió amb els dits de la mà esquerra sobre el diapasó. Tradicionalment les clavilles d'afinació eren completament de pal i s'introduïa a la pala de la guitarra de forma perpendicular a ella. Sol portar sota de la boca o forat, un lloc per guardar les pues, el [[colpejado]]r o protector (a vegades també un superior), per evitar que els ''rasgueos'' (en català, els ''batuts'') i cops que es donen a la tapa harmònica, tan típics en el flamenc, afectin la fusta.<ref>{{ref-llibre |cognom=Yglesias |nom=Manolo |títol=El toque flamenco |pàgines=12 | editorial=Barry Editorial |any=1986 |isbn=9505400187 |url= https://books.google.cat/books?id=OWX8SIqn4lAC&pg=PA12&dq=golpeador+guitarra&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi-zr3M_fDtAhWPyYUKHfUcCEo4ChDoATACegQIAxAC#v=onepage&q=golpeador%20guitarra&f=false |llengua=castellà}}</ref>

{{article principal|Guitarra acústica}}

{{article principal|Guitarra elèctrica}}

[[Fitxer:Guitar-like plucked instrument, Carolingian Psalter, 9th century manuscript.jpg|miniatura|Il·lustració d'un instrument semblant a una guitarra puntejada en un [[Llibre dels salms|salteri]] [[Dinastia carolíngia|carolingi]] del {{segle|IX|s}}]]

Els orígens i evolució de la guitarra no són gaire clars, ja que nombrosos instruments similars eren utilitzats en l'Antiguitat, per la qual cosa és usual seguir la trajectòria d'aquest instrument a través de les representacions pictòriques i esculturals trobades al llarg de la història. Hi ha evidències arqueològiques a baixos trobats en Alaça Hüyük (nord de l'actual Turquia) que al voltant de l'any 1000 aC els hitites i assiris van crear instruments de corda semblants a la lira -l'instrument de diverses cordes més senzill i antic del món- però amb l'afegit d'una caixa de ressonància, per la qual cosa serien antecessors de la guitarra. També s'han trobat representacions en dibuixos de l'antic Egipte que s'assemblen a un instrument similar a la guitarra.<ref name="elatril"/><ref name="monroy">{{ref-web |url= http://www.cmtv.com.ar/informes/guitarra.php|títol=La guitarra. Breve introducción histórica|autor=Juan José Monroy| consulta=6 de febrer de 2008|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20071219130459/http://www.cmtv.com.ar/informes/guitarra.php|arxiudata=2007-12-19}}</ref><ref name="cmtv">{{ref-web |url= http://www.cmtv.com.ar/informes/guitarra.php Cmtv.com.ar| títol=Historia de la guitarra| editor=cmtv.com| consulta=6 de febrer de 2008|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20071219130459/http://www.cmtv.com.ar/informes/guitarra.php|arxiudata=2007-12-19}}</ref>

Al {{segle|XVI}} comencen a aparèixer nombroses composicions per a guitarra. Aquesta gran producció té com a centre a Espanya.<ref name="elatril"/> La primera obra per a guitarra de quatre ordres apareix en l'obra Tres llibres de música en xifra per vihuela publicada el 1546 per Alonso Mudarra a [[Sevilla]]. En aquella època era habitual confondre els noms d'aquests instruments i va ser a la fi del segle quan van començar a diferenciar. La guitarra va ser utilitzada principalment com a instrument d'acompanyament i principalment amb la tècnica del rascat.<ref name="monroy"/><ref name="clubguitarra">{{ref-web|url= http://www.clubguitarra.com/historia_primero.htm|títol=Historia de la guitarra| editor=clubguitarra.com| consulta=6 de febrer de 2008|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20080130050825/http://www.clubguitarra.com/historia_primero.htm|arxiudata=2008-01-30}}</ref> El tractat més antic sobre la guitarra clàssica va ser publicat a Barcelona el [[1596]] per [[Joan Carles Amat]].

Habitualment s'atribueix la inclusió de la cinquena corda al músic i poeta andalús Vicente Espinel. L'atribució d'aquesta invenció la va realitzar [[Lope de Vega]], però va ser refutat per Nicolao Doici de Velasco (1640) i per Gaspar Sanz (1684) en els seus tractats sobre la guitarra clàssica. Sustenten les seves afirmacions en el fet que onze anys abans del naixement de d'Espinel, Bermudo va esmentar una guitarra de cinc ordres. No obstant això, encara que Espinel no fos l'inventor de la guitarra clàssica de cinc ordres, probablement va ser qui més va fer en la seva difusió popular a totes les classes socials d'Espanya.<ref name="clubguitarra"/> El ''Nuevo método por cifra para tañer guitarra de cinco cuerdas'' (Nou mètode per xifrat per tañer la guitarra de cinc cordes), publicat el 1630 per Doici de Velasco, és el més antic conegut i en ell afirma: "A França, Itàlia i altres països, a la guitarra se l'anomena espanyola des que Espinel va posar la cinquena corda, quedant tan perfecta com el llaüt, l'arpa, la tiorba i el clavicordi i encara més abundant que aquests ".<ref name="elatril"/>

En tot cas, sembla clar que va ser a Espanya on va prendre certa de naturalesa, ja que a diferència de les guitarres construïdes en altres països i llocs d'Europa, on es fabricaven guitarres sobrecarregats d'incrustacions i adorns que la feien gairebé impossible de tocar, la guitarra espanyola es feia per ser tocada i va ser tan popular que fins i tot Sebastián de Covarrubias, capellà de Felip II i lexicògraf espanyol, va arribar a dir: "La guitarra no val més que un llum, és tan fàcil de tocar que no existeix un pagès que no sigui un guitarrista ".<ref name="guitarristas.org">{{ref-web |url= http://www.guitarristas.org/index.php?pid=78|títol=La guitarra española| editor=guitarristas.org| consulta= 5 d'abril de 2009}}</ref>

A la fi del {{segle|XVIII}} i principis del XIX, algunes guitarres usaven sis cordes simples i van emprar unes barres de reforç sota de la tapa harmònica. Aquestes barres van ser afegides per reforçar l'estructura i permetre aprimar la tapa per obtenir una major ressonància i una millor distribució del so al llarg de la tapa harmònica. Altres desenvolupaments contemporanis inclouen l'ús d'un mànec reforçat i elevat usant fusta de banús o palisandro, i l'aparició d'un mecanisme de cargol metàl·lic en lloc de les clavilles de fusta per afinar. És important destacar que el traster elevat ha tingut un gran impacte en la tècnica de l'instrument perquè les cordes estaven massa lluny de la tapa harmònica de manera que calia donar suport a un dels dits de la mà dreta perquè servís de suport als altres. Aquestes guitarres serien reconegudes inconfundiblementeinconfusiblement com les primeres guitarres clàssiques.

Cap a 1850 va començar el treball d'[[Antonio de Torres Jurado]]. Amb el suport de [[Julián Arcas]], ambdós d'[[Almeria]], i les seves pròpies i brillants intuïcions, Antonio Torres JuratJurado refinacióva refinar els suports estructurals de la guitarra incloent set vares esteses sota la tapa harmònica. AugmentarAugmentà també la grandària de la caixa de ressonància i l'ample del pal. Aquestes innovacions van influir en la millora del volum del so i la resposta als baixos així com el descobriment d'una tècnica per a la mà esquerra per a l'enriquiment del repertori. Ara la guitarra ja estava preparada tant per a les demandes del solista com per a les del conjunt instrumental. La tradició constructiva a Almeria s'ha mantingut fins als nostres dies amb constructors com Gerundino Fernández García.

Ja al {{segle|XX}}, el luthierlutier espanyol José Ramírez III al costat del guitarrista [[Narciso Yepes]] li afegiren quatre cordes més en les greus, sobre un ampli mànec els múltiples trasts permeten ampliar notablement la gamma de sons de la mà esquerra. Narciso Yepes va tocar per primera vegada aquesta guitarra de deu cordes a [[Berlín]] el [[1964]] i, a partir d'aquell any, va ser el seu instrument habitual en els concerts, especialitzant-se en peces renaixentistes i barroques.

* [http://www.classicalguitarist.info/indexcat.html classicalguitarist.info] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20100525215559/http://classicalguitarist.info/indexcat.html |date=2010-05-25}} la guitarra clàssica a Catalunya

* [http://www.leccionguitarra.com Leccionguitarra.com] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20110202051356/http://leccionguitarra.com/ |date=2011-02-02}} (en castellà)