Guitarra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
m Plantilles |
||
(47 revisions intermèdies per 28 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula instrument musical
| tessitura =
| relacionats = * [[Viola de mà]]
* [[Llaüt]]
* [[Guitarra elèctrica]]
| músics =* [[:Categoria:Guitarristes|Guitarristes]]
| constructors =* [[:Categoria:Lutiers|Lutiers]]
| articles =* [[Caixa de ressonància]]
* [[Batedor]]
* [[Cordal]]
* [[Claviller]]
* [[Pont (Instrument musical)
* [[Tapa harmònica]]
* [[Trast]]
Línia 17:
* [[Cordal]]
}}
La '''guitarra''' o '''guiterra''' (en [[mallorquí]], [[menorquí]] i [[alguerès]]<ref>{{Ref-llibre|edició=2. ed.,|títol= [[Diccionari català-valencià-balear]] |url= https://www.worldcat.org/oclc/9048551| editorial=Editorial Moll|data=1980|lloc= [[Palma]] |isbn=84-273-0025-5|nom=Antoni Maria|cognom=Alcover|enllaçautor=Antoni Maria Alcover i Sureda}}</ref>) és un [[instrument musical de corda]], compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis [[corda|cordes]] i un mànec, damunt el qual hi ha el [[diapasó]], dividit en dinou compartiments o [[wikt:trast|trasts]]. El primer instrument que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser el [[llaüt#El llaüt àrab|llaüt àrab]]. És possible que la unió de la [[cítara]] i el llaüt afavorissin el posterior desenvolupament de l'instrument.
A mitjans del {{segle
== Parts de la guitarra ==
[[Fitxer:Acoustic guitar-ca.svg|miniatura|upright=1.3|esquerra|Parts de la guitarra clàssica.]]
La guitarra ha sofert variacions en la seva forma al llarg dels segles. A més del nombre de cordes, les variacions de l'instrument han sorgit per adaptar-lo a les necessitats de l'intèrpret fins a adoptar la forma actual. Aquest instrument està fabricat amb fusta pràcticament tot, i els tipus utilitzats principalment en la seva fabricació són les de caquier de l'Índia o del Brasil (''[[Bulnesia sarmientoi]]''), avet, cedre del Canadà, pi, xiprer i banús, en funció del tipus de guitarra (clàssica o flamenca).<ref name="elatril">{{ref-web |url= http://www.el-atril.com/orquesta/Instrumentos/Guitarra.htm|títol=Guitarra| editor=elatril.com| consulta=6 de febrer de 2008}}</ref> Bàsicament, la guitarra està composta per la caixa de ressonància, el pal, el pont, el diapasó, els trasts, les cordes i el claviller. Algunes guitarres posseeixen més d'un diapasó (fins a un màxim conegut de 6 mànecs) o sobrepassen les 7 cordes.<ref name="elatril"
Després de ser encolats tots els elements que formen la caixa de ressonància, s'uneix amb el mànec i s'inclouen reforços en el contorn de les dues tapes, al centre del fons i en les unions inferiors i superiors de les anelles. Posteriorment s'adhereix al diapasó. Entre el mànec i el claviller es col·loca una celleta que serveix per donar suport i separar les cordes. Les celletes habitualment són d'ivori, os, plàstic o fins i tot metàl·liques, en funció de la qualitat de l'instrument.<ref name="elatril"
Un cop tots els elements que formen la guitarra han estat units, es procedeix al seu envernissat. Hi ha dues maneres de dur a terme aquest procés, una més costosa i treballosa que consisteix a envernissar l'instrument a mà amb goma laca; i l'altra que és envernissar amb una pistola a base de poliuretà que s'asseca ràpidament. L'inconvenient d'aquest últim mètode és que el vernís forma una placa sobre la caixa de ressonància que li resta so a l'instrument.<ref name="elatril"
Posteriorment es realitza l'aplanament del diapasó i la col·locació dels trasts, els quals solen ser d'alpaca o llautó. És summament important que el trast sigui perfecte, ja que d'ell depèn l'afinació de la guitarra. Tot seguit, a la part inferior de la tapa harmònica es col·loca el pont, que sol ser de caquier i és on van subjectes les cordes en aquest extrem de l'instrument. Finalment, es col·loquen les clavilles, generalment amb un forat acústic al centre de la tapa i sis cordes. Sobre el diapasó van incrustats els trasts, que permeten els diferents tons.
Línia 35:
=== Caixa de ressonància ===
[[Fitxer:Frets, guitar neck, C-major chord.jpg|miniatura|Acord de do major]]
La [[caixa de ressonància]] la conformen el [[fons (instrument musical)
=== Mànec ===
{{imatge múltiple|direcció=vertical|peu= Vista lateral i frontal del claviller d'una guitarra clàssica|alineació=right|imatge1=Guitar headstock side.jpg|amplada1=100|alt1=Vista lateral del claviller|imatge2=Guitar headstock front.jpg|amplada2=100|alt2=Vista frontal del claviller}}
El mànec està construït amb fusta de caqui o cedre i està format pel claviller, el mànec i la quilla. A les guitarres modernes les [[clavilla (Instrument musical)
La part més llarga del mànec rep el nom de mànec i està cobert amb el diapasó, que és un tros de fusta, habitualment de palosanto o banús, sobre el que pressionen els dits les cordes de la guitarra. La quilla és la base del mànec que es fixa a la caixa de ressonància.<ref name="elatril"
== Tipus de guitarres ==
Línia 60:
=== Guitarra flamenca ===
[[Fitxer:alhambra 3f.jpg|miniatura|Guitarra flamenca amb dos
A [[Espanya]] hi ha una variant molt estesa, similar a la guitarra clàssica, de la qual és difícil distingir a simple vista, coneguda com a guitarra de flamenc o guitarra flamenca. Varia el seu so per una construcció lleugerament diferent i l'ús de diferents tipus de fustes. La guitarra flamenca té un so més percussiu, la seva caixa és una mica més estreta, i generalment les cordes són més a prop del diapasó.
La guitarra flamenca té menys sonoritat i ofereix menys volum que una guitarra clàssica de concert, però el seu so és més brillant, i la seva execució és més fàcil i ràpida, a causa de la menor alçada de les cordes,
=== Guitarra acústica ===
[[Fitxer:AcousticGuitar.jpg|miniatura|Guitarra acústica]]
{{article principal|Guitarra acústica}}
La [[guitarra acústica]] és un tipus de guitarra amb cordes de metall, el so es genera mitjançant la vibració de les cordes que es amplifiquen en una caixa acústica de fusta o algun acrílic. L'adjectiu "acústica" és pres directament de l'anglès ''acoustic guitar'' per l'ús que d'aquest adjectiu que fan els anglòfons, per diferenciar la guitarra de caixa respecte a la guitarra elèctrica. És clarament redundant, ja que la guitarra, per definició, és un instrument acústic. La guitarra acústica deriva dels dissenys de C. F. Martin i [[Orville Gibson]], principalment, guitarrers nord-americans que van desenvolupar la seva activitat vers la fi del {{segle|XIX}}. També són conegudes com a ''western guitars'' (guitarres de l'oest), el que s'acosta més a la seva naturalesa i a la classe de música que les va fer populars. Com en el cas de la guitarra clàssica, aquestes guitarres es diuen així per emetre el seu so sense cap mena d'amplificació elèctrica, només per transducció de la força mecànica.
=== Guitarra elèctrica ===
[[Fitxer:E-Gitarre.jpg|miniatura|Guitarra elèctrica tipus Epiphone Les Paul]]
{{article principal|Guitarra elèctrica}}
Una [[guitarra elèctrica]] és una guitarra amb un o més transductors electromagnètics anomenats pastilles que converteixen les vibracions de les cordes en senyals elèctrics capaços de ser amplificades i processades. Hi ha tres tipus fonamentals de guitarres elèctriques: les de cos sòlid, les de cos semisòlid i les de cos buit. Històricament les primeres a inventar-van ser les de cos buit, al derivar de guitarres de caixa a les quals s'incorporava un micròfon per poder escoltar en les bandes de jazz.
Línia 108:
=== Orígens ===
[[Fitxer:La col·lecció de guitarres, Museu de la Música de Barcelona.jpg|miniatura|Col·lecció de guitarres del [[Museu de la Música de Barcelona]]]]
[[Fitxer:Guitar-like plucked instrument, Carolingian Psalter, 9th century manuscript.jpg|miniatura|Il·lustració d'un instrument semblant a una guitarra puntejada en un [[Llibre dels salms|salteri]] [[Dinastia carolíngia|carolingi]] del {{segle|IX
Els orígens i evolució de la guitarra no són gaire clars, ja que nombrosos instruments similars eren utilitzats en l'Antiguitat, per la qual cosa és usual seguir la trajectòria d'aquest instrument a través de les representacions pictòriques i esculturals trobades al llarg de la història. Hi ha evidències arqueològiques a baixos trobats en Alaça Hüyük (nord de l'actual Turquia) que al voltant de l'any 1000
Hi ha dues hipòtesis sobre els seus orígens. Una, li
A l'Índia aquests instruments eren coneguts en idioma sànscrit com sitar (instrument descendent de la vina), paraula que prové de dues paraules indoeuropees que donarien origen a la paraula catalana "guitarra": l'arrel ''guita'', que va produir les paraules en [[sànscrit]] guita (cançó) o sangīt (música), i l'arrel ''tar'', que significa corda o d'acord.
Línia 124:
Al {{segle|XIV}}, els poetes medievals francesos Guillaume de Machaut i Eustache Deschamps, a les seves obres, mencionen la "guiterna" sense precisar-ne el tipus.<ref name="elatril"/> La guitarra llatina va evolucionar fins a donar lloc a dos instruments diferents: la [[viola de mà]] o ''vihuela'', que estava dotada de sis ordres (cordes dobles) i que va tenir una àmplia difusió entre l'[[aristocràcia]] i els [[trobador]]s i músics professionals; i la guitarra, de quatre ordres i d'ús més popular.
=== Segles {{Romanes|XVI}} i {{Romanes|XVII}} ===
[[Fitxer:Tres libros de música en cifra para vihuela.jpg|miniatura|esquerra|''Tres libros de música en cifra para vihuela'', publicat el [[1546]] per [[Alonso Mudarra]]. Conté la primera obra per a guitarra de quatre ordres]]
Al {{segle|XVI}} comencen a aparèixer nombroses composicions per a guitarra. Aquesta gran producció té com a centre a Espanya.<ref name="elatril"
El [[1606]], Girolamo Montesardo publicar a [[Bolonya]] la primera gran obra per a guitarra titulada ''Nuova inventione d'involatura per sonar Il balleti sopra la chitarra espagnuola''. També, el 1620, G.A. Colonna escriu ''Intavolatura di chitarra alla Spagnuolo''.<ref name="clubguitarra"
[[Fitxer:Instrucción de música sobre la guitarra española.jpg|miniatura|''Instrucción de música sobre la guitarra española'' de [[Gaspar Sanz]], obra del [[1674]]]]
Habitualment s'atribueix la inclusió de la cinquena corda al músic i poeta andalús Vicente Espinel. L'atribució d'aquesta invenció la va realitzar [[Lope de Vega]], però va ser refutat per Nicolao Doici de Velasco (1640) i per Gaspar Sanz (1684) en els seus tractats sobre la guitarra clàssica. Sustenten les seves afirmacions en el fet que onze anys abans del naixement
Altres autors van contribuir de forma destacada a la literatura sobre la guitarra, com Luis de Briceño en 1626, [[Lucas Ruiz de Ribayaz]] i [[Francisco Guerau]], entre d'altres. A la península Ibèrica la guitarra era ja molt utilitzada a la fi del {{segle|XVII}}, quan Gaspar Sanz va compondre la seva Instrucció de música sobre la guitarra espanyola i mètode dels seus primers rudiments, fins tañerla amb destresa.<ref name="clubguitarra"
En tot cas, sembla clar que va ser a Espanya on va prendre certa de naturalesa, ja que a diferència de les guitarres construïdes en altres països i llocs d'Europa, on es fabricaven guitarres sobrecarregats d'incrustacions i adorns que la feien gairebé impossible de tocar, la guitarra espanyola es feia per ser tocada i va ser tan popular que fins i tot Sebastián de Covarrubias, capellà de Felip II i lexicògraf espanyol, va arribar a dir: "La guitarra no val més que un llum, és tan fàcil de tocar que no existeix un pagès que no sigui un guitarrista ".<ref name="guitarristas.org">{{ref-web |url= http://www.guitarristas.org/index.php?pid=78|títol=La guitarra española| editor=guitarristas.org| consulta= 5 d'abril de 2009}}</ref>
Encara que tots els països reivindiquen la seva intervenció en la invenció de la guitarra (amb especial esment de França) aspectes com la forma, l'estructura i l'afinació, deriven directament de la guitarra tal com els luthieres ibèrics la projecta, sense oblidar-nos dels europeus com Johan Stauffer, de qui deriven els dissenys del seu deixeble C.F. Martin.<ref name="guitarristas.org"
=== Del {{segle
La guitarra no va aconseguir arribar a desenvolupar tot el potencial fins a la fi del {{segle|XVIII
Posteriors reformes, com l'ús d'un mànec reforçat i elevat, així com de clavilles metàl·liques en lloc de les de fusta i la fabricació amb materials que afavoreixen la bona [[acústica]], donen origen al que avui coneixem com guitarra clàssica.
Iniciat el {{segle
A la fi del {{segle
[[Fitxer:Spanish guitar.jpg|miniatura|Guitarra]]
En el {{segle|XIX|s}} la guitarra va arribar al millor so, bellesa en el [[Timbre musical|timbre]] i projecció sonora amb les set vares esteses sota la tapa [[Harmonia musical|harmònica]], l'augment de la [[caixa de ressonància]], així com amb l'eixamplament del mànec. Al començament del segle, trobem les característiques dels precursors més directes de la guitarra clàssica moderna en els treballs dels espanyols Agustín Caro, Manuel González, Antonio de Pamplona, Manuel Gutiérrez i altres constructors europeus incloent René Lacote i al vienès Johann Stauffer. Johann Stauffer té una reputació llegendària. En la seva botiga va aprendre a construir guitarres C. F. Martin, que després es va traslladar als Estats Units i la signatura segueix construint guitarres avui en dia. També va desenvolupar el traster elevat, a petició de Luigi Legnani, el guitarrista i primer intèrpret dels concerts del violinista genovès Niccolò Paganini. Les seves altres avenços en la construcció de la guitarra inclouen un mànec ajustable i reforçat amb acer i les clavilles de cargol sense fi que encara es fan servir a les guitarres modernes.
Cap a 1850 va començar el treball d'[[Antonio de Torres Jurado]]. Amb el suport de [[Julián Arcas]], ambdós d'[[Almeria]], i les seves pròpies i brillants intuïcions, Antonio Torres
Ja al {{segle|XX}}, el
== Compositors ==
Línia 181:
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans
* [http://www.classicalguitarist.info/indexcat.html classicalguitarist.info] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20100525215559/http://classicalguitarist.info/indexcat.html |date=2010-05-25}} la guitarra clàssica a Catalunya
* [http://guitarras-begin.blogspot.com/ Un bloc amb lliçons bàsiques de guitarra]
* [http://www.leccionguitarra.com Leccionguitarra.com] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20110202051356/http://leccionguitarra.com/ |date=2011-02-02}} (en castellà)
{{1000 Arts}}
|