Guitarra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.2 |
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 17:
* [[Cordal]]
}}
La '''guitarra''' o '''guiterra''' (en [[mallorquí]], [[menorquí]] i [[alguerès]]<ref>{{Ref-llibre|edició=2. ed.,|títol=Diccionari català-valenciá-balear|url=https://www.worldcat.org/oclc/9048551|editorial=Editorial Moll|data=1980|lloc=Palma de Mallorca|isbn=84-273-0025-5|nom=Antoni Maria|cognom=Alcover}}</ref>) és un [[instrument musical de corda]], compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis [[corda|cordes]] i un mànec, damunt el qual hi ha el [[diapasó]], dividit en dinou compartiments o [[wikt:trast|trasts]]. El primer instrument que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser el [[llaüt#El llaüt àrab|llaüt àrab]]. És possible que la unió de la [[cítara]] i el llaüt afavorissin el posterior desenvolupament de l'instrument.
A mitjans del {{segle|XIV}} apareix esmentada a la cort del [[Joan el Caçador|príncep Joan]] (nascut el 1350).<ref name="Anglès1975">{{ref-llibre|autor=Higini Anglès|títol=Scripta Musicologica|url=http://books.google.cat/books?id=Xi3SRp_4UPIC&pg=PA866&dq=infant+Joan+guitarra&hl=ca#v=onepage&q=infant%20Joan%20guitarra&f=false|consulta=4 desembre 2012|any=1975|editorial=Ed. di Storia e Letteratura|pàgines=866–|id=GGKEY:SLB3QX033AC}}</ref><ref name="Anglès1935">{{ref-llibre|autor=Higini Anglès|títol=La Música a Catalunya Fins Al Segle XIII|url=http://books.google.cat/books?id=2g89TATXQaoC&pg=PA90&dq=infant+Joan+llaut&hl=ca#v=onepage&q=infant+Joan+llaut&f=false|consulta=4 desembre 2012|any=1935|editorial=Univ. Autònoma de Barcelona|isbn=978-84-87006-80-7|pàgines=90–}}</ref> Als segles XV i XVI la guitarra fou molt difosa a l'àmbit català, bé que a la fi fou substituïda per la viola de mà i restà limitada al repertori popular. El primer tractat de guitarra aparegué el 1586 i fou obra del català [[Joan Carles Amat]]. El {{segle|XVII|s}} fou un període de decadència, i no és fins ben entrat el {{segle|XVIII|s}} que [[Miguel García (compositor)|Miguel Garcia]] (conegut com el Pare Basili) la introduí en els ambients aristocràtics. Entre els seus deixebles es destaquen [[Ferran Sor]] i Dionisio Aguado; a Itàlia fou cultivada per [[Mauro Giuliani]] (1781-1828) i a Madrid, per [[Boccherini]]. El fundador de l'escola moderna fou [[Francesc Tàrrega]]. Altres virtuosos catalans del {{segle|XX}} són [[Miquel Llobet]], Daniel Forteza, [[Emili Pujol]], [[Alfred Romea]] i [[Gracià Tarragó i Pons|Gracià Tarragó]].<ref>[Regino Sainz de la Maza "Guitarra" a ''Gran Enciclopèdia Catalana'']. Consultat el 12-08-2014.</ref>
| |||