Guitarra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Revertida repetició de caràcters editor visual |
m Revertides les edicions de 85.53.235.25. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiquetes: Reversió Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit |
||
Línia 17:
* [[Cordal]]
}}
La '''guitarra''' o '''
A mitjans del {{segle|XIV}} apareix esmentada a la cort del [[Joan el Caçador|príncep Joan]] (nascut el 1350).<ref name="Anglès1975">{{ref-llibre|autor=Higini Anglès|títol=Scripta Musicologica|url=http://books.google.cat/books?id=Xi3SRp_4UPIC&pg=PA866&dq=infant+Joan+guitarra&hl=ca#v=onepage&q=infant%20Joan%20guitarra&f=false|consulta=4 desembre 2012|any=1975|editorial=Ed. di Storia e Letteratura|pàgines=866–|id=GGKEY:SLB3QX033AC}}</ref><ref name="Anglès1935">{{ref-llibre|autor=Higini Anglès|títol=La Música a Catalunya Fins Al Segle XIII|url=http://books.google.cat/books?id=2g89TATXQaoC&pg=PA90&dq=infant+Joan+llaut&hl=ca#v=onepage&q=infant+Joan+llaut&f=false|consulta=4 desembre 2012|any=1935|editorial=Univ. Autònoma de Barcelona|isbn=978-84-87006-80-7|pàgines=90–}}</ref> Als segles XV i XVI la guitarra fou molt difosa a l'àmbit català, bé que a la fi fou substituïda per la viola de mà i restà limitada al repertori popular. El primer tractat de guitarra aparegué el 1586 i fou obra del català [[Joan Carles Amat]]. El {{segle|XVII|s}} fou un període de decadència, i no és fins ben entrat el {{segle|XVIII|s}} que [[Miguel García (compositor)|Miguel Garcia]] (conegut com el Pare Basili) la introduí en els ambients aristocràtics. Entre els seus deixebles es destaquen [[Ferran Sor]] i Dionisio Aguado; a Itàlia fou cultivada per [[Mauro Giuliani]] (1781-1828) i a Madrid, per [[Boccherini]]. El fundador de l'escola moderna fou [[Francesc Tàrrega]]. Altres virtuosos catalans del {{segle|XX}} són [[Miquel Llobet]], Daniel Forteza, [[Emili Pujol]], [[Alfred Romea]] i [[Gracià Tarragó i Pons|Gracià Tarragó]].<ref>[Regino Sainz de la Maza "Guitarra" a ''Gran Enciclopèdia Catalana'']. Consultat el 12-08-2014.</ref>
Línia 23:
== Parts de la guitarra ==
[[Fitxer:Acoustic guitar-ca.svg|miniatura|upright=1.3|esquerra|Parts de la guitarra clàssica.]]
La guitarra ha sofert variacions en la seva forma al llarg dels segles. A més del nombre de cordes, les variacions de l'instrument han sorgit per adaptar-lo a les necessitats de l'intèrpret fins a adoptar la forma actual. Aquest instrument està fabricat amb fusta pràcticament tot, i els tipus utilitzats principalment en la seva fabricació són les de caquier de l'Índia o del Brasil (''[[Bulnesia sarmientoi]]''), avet, cedre del Canadà, pi, xiprer i banús, en funció del tipus de guitarra (clàssica o flamenca).<ref name="elatril">{{ref-web |url=http://www.el-atril.com/orquesta/Instrumentos/Guitarra.htm|títol=Guitarra|editor=elatril.com|consulta=6 de febrer de 2008}}</ref> Bàsicament, la guitarra està composta per la caixa de ressonància, el pal, el pont, el diapasó, els trasts, les cordes i el claviller. Algunes guitarres posseeixen més d'un diapasó (fins a un màxim conegut de 6 mànecs) o sobrepassen les 7 cordes.<ref name="elatril"/>
Després de ser encolats tots els elements que formen la caixa de ressonància, s'uneix amb el mànec i s'inclouen reforços en el contorn de les dues tapes, al centre del fons i en les unions inferiors i superiors de les anelles. Posteriorment s'adhereix al diapasó. Entre el mànec i el claviller es col·loca una celleta que serveix per donar suport i separar les cordes. Les celletes habitualment són d'ivori, os, plàstic o fins i tot metàl·liques, en funció de la qualitat de l'instrument.<ref name="elatril"/>
Un cop tots els elements que formen la guitarra han estat units, es procedeix al seu envernissat. Hi ha dues maneres de dur a terme aquest procés, una més costosa i treballosa que consisteix a envernissar l'instrument a mà amb goma laca; i l'altra que és envernissar amb una pistola a base de poliuretà que s'asseca ràpidament. L'inconvenient d'aquest últim mètode és que el vernís forma una placa sobre la caixa de ressonància que li resta so a l'instrument.<ref name="elatril"/>
Posteriorment es realitza l'aplanament del diapasó i la col·locació dels trasts, els quals solen ser d'alpaca o llautó. És summament important que el trast sigui perfecte, ja que d'ell depèn l'afinació de la guitarra. Tot seguit, a la part inferior de la tapa harmònica es col·loca el pont, que sol ser de caquier i és on van subjectes les cordes en aquest extrem de l'instrument. Finalment, es col·loquen les clavilles, generalment amb un forat acústic al centre de la tapa i sis cordes. Sobre el diapasó van incrustats els trasts, que permeten els diferents tons.
És l'instrument més utilitzat en gèneres com blues, rock i flamenc, i bastant freqüent en cantautors. També és utilitzada en gèneres com per exemple ranxeres i grupero, a més del folklore de diversos països. Quan l'instrument és més petit que una guitarra s'anomena requint i quan és més gran guitarró. Aquest últim és d'ús freqüent pels mariachis.
=== Caixa de ressonància ===
[[Fitxer:Frets, guitar neck, C-major chord.jpg|miniatura|Acord de do major]]
La [[caixa de ressonància]] la conformen el [[fons (instrument musical) |fons]], la tapa harmònica i els [[riscle (instrument musical) |cèrcols laterals]]. Els dos primers són plans. El fons està construït en fusta de [[Palo santo|palosanto]] mentre que la tapa pot ser de pi, avet, cedre o, a vegades, de xiprer. La tapa harmònica té una perforació a la part intermèdia, anomenada "boca", i està reforçada per set barres fines de fusta que reben el nom de "varetes". Aquestes varetes estan disposades a la part interior i tenen forma de ventall. El nombre de varetes dins d'una guitarra depèn del fabricant. Els cèrcols són dues peces llargues i estretes fabricades amb caquier, corbades a foc i unides en els extrems superior i inferior de la caixa. La seva unió s'assegura a l'interior amb dos tacs de fusta col·locats un a la base del mànec i un altre a la part contrària. Els cèrcols estan reforçats al llarg de la seva part interna amb dues tires de fusta que reben el nom de "tapajunts".<ref name="elatril"/>
=== Mànec ===
{{imatge múltiple|direcció=vertical|peu= Vista lateral i frontal del claviller d'una guitarra clàssica|alineació=right|imatge1=Guitar headstock side.jpg|amplada1=100|alt1=Vista lateral del claviller|imatge2=Guitar headstock front.jpg|amplada2=100|alt2=Vista frontal del claviller}}
El mànec està construït amb fusta de caqui o cedre i està format pel claviller, el mànec i la quilla. A les guitarres modernes les [[clavilla (Instrument musical) |clavilles]] estan incloses dins els clavillers metàl·lics, a diferència del mètode emprat guitarres anteriors que consistia a inserir directament les clavilles a la fusta del claviller. El claviller està situat a l'extrem del diapasó. Els clavillers moderns tenen dos talls verticals i estan preparats per rebre els ossos, que són les petites peces en les cordes van enrotllades. Les clavilles metàl·liques queden a la part exterior del claviller i s'empren per afinar l'instrument mitjançant la tensió que exerceixen sobre les cordes. La seva tensió pot modificar-se per l'afinació mitjançant un sistema de cargols sense fi impulsats per les clavilles, que impliquen petits corrons sobre els quals s'emboliquen les cordes. Aquestes passen a continuació pel pont inicial, en el qual es caven petits solcs que guien cada corda cap al diapasó fins a arribar al claviller. El claviller pot anomenar també [[pala (Instrument musical) |pala]] o maquinària; d'aquest mecanisme depèn l'afinació de les cordes de la guitarra.
La part més llarga del mànec rep el nom de mànec i està cobert amb el diapasó, que és un tros de fusta, habitualment de palosanto o banús, sobre el que pressionen els dits les cordes de la guitarra. La quilla és la base del mànec que es fixa a la caixa de ressonància.<ref name="elatril"/>
== Tipus de guitarres ==
[[Fitxer:Guitare oukelele et charango.jpg|miniatura|Guitarra, [[ukelele]] i [[charango]]. ]]
[[Fitxer:Classical guitar scale.ogg|miniatura|esquerra|Escala de mi major tocada amb una guitarra clàssica]]
Linha 47 ⟶ 55:
D'altra banda, hi ha una gran diversitat de guitarres segons entorns culturals tradicionals:
* Les guitarres russes, que contenen set cordes en comptes de sis.
* L'[[ukelele]].
* El [[charango]].
Linha 53 ⟶ 61:
=== Guitarra flamenca ===
[[Fitxer:alhambra 3f.jpg|miniatura|Guitarra flamenca amb dos [[colpejador]]s]]
A [[Espanya]] hi ha una variant molt estesa, similar a la guitarra clàssica, de la qual és difícil distingir a simple vista, coneguda com a guitarra de flamenc o guitarra flamenca. Varia el seu so per una construcció lleugerament diferent i l'ús de diferents tipus de fustes. La guitarra flamenca té un so més percussiu, la seva caixa és una mica més estreta, i generalment les cordes són més a prop del diapasó.
La guitarra flamenca té menys sonoritat i ofereix menys volum que una guitarra clàssica de concert, però el seu so és més brillant, i la seva execució és més fàcil i ràpida, a causa de la menor alçada de les cordes, el que permet que es pugui fer menys pressió amb els dits de la mà esquerra sobre el diapasó. Tradicionalment les clavilles d'afinació eren completament de pal i s'introduïa a la pala de la guitarra de forma perpendicular a ella. Sol portar sota de la boca o forat, un lloc per guardar les pues, el [[colpejado]]r o protector (a vegades també un superior), per evitar que els ''rasgueos'' (en català, els ''batuts'') i cops que es donen a la tapa harmònica, tan típics en el flamenc, afectin la fusta.<ref>{{ref-llibre |cognom=Yglesias |nom=Manolo |títol=El toque flamenco |pàgines=12 |editorial=Barry Editorial |any=1986 |isbn=9505400187 |url=https://books.google.cat/books?id=OWX8SIqn4lAC&pg=PA12&dq=golpeador+guitarra&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi-zr3M_fDtAhWPyYUKHfUcCEo4ChDoATACegQIAxAC#v=onepage&q=golpeador%20guitarra&f=false |llengua=castellà}}</ref>
=== Guitarra acústica ===
Linha 99 ⟶ 109:
[[Fitxer:La col·lecció de guitarres, Museu de la Música de Barcelona.jpg|miniatura|Col·lecció de guitarres del [[Museu de la Música de Barcelona]]]]
[[Fitxer:Guitar-like plucked instrument, Carolingian Psalter, 9th century manuscript.jpg|miniatura|Il·lustració d'un instrument semblant a una guitarra puntejada en un [[Llibre dels salms|salteri]] [[Dinastia carolíngia|carolingi]] del {{segle|IX|s}}]]
Els orígens i evolució de la guitarra no són gaire clars, ja que nombrosos instruments similars eren utilitzats en l'Antiguitat, per la qual cosa és usual seguir la trajectòria d'aquest instrument a través de les representacions pictòriques i esculturals trobades al llarg de la història. Hi ha evidències arqueològiques a baixos trobats en Alaça Hüyük (nord de l'actual Turquia) que al voltant de l'any 1000 aC els hitites i assiris van crear instruments de corda semblants a la lira -l'instrument de diverses cordes més senzill i antic del món- però amb l'afegit d'una caixa de ressonància, per la qual cosa serien antecessors de la guitarra. També s'han trobat representacions en dibuixos de l'antic Egipte que s'assemblen a un instrument similar a la guitarra.<ref name="elatril"
Hi ha dues hipòtesis sobre els seus orígens. Una, li dona un origen grecoromà i la fa descendent de la fidícula, l'altra considera que la guitarra és un instrument introduït pels àrabs durant la invasió musulmana de la [[península Ibèrica]].<ref name="monroy"/> Segons la primera hipòtesi, aquests instruments van ser assimilats pels grecs, que deformaren lleugerament el seu nom, ''kizára'' o ''kettarah'', que en català es va acabar anomenant cítara. Aquest fet ha donat lloc a suposar que la guitarra deriva de la cítara grega i romana, a la qual se li hauria afegit un mànec al començament de la nostra era. Molts estudiosos i musicòlegs atribueixen l'arribada de la guitarra a [[Hispània]] per mitjà de l'imperi Romà l'any 400.<ref name="elatril"/><ref name="monroy"/><ref name="cmtv"/> L'altra hipòtesi sosté que el primer instrument amb pal va ser la ud àrab, el nom dels espanyols van acabar fonent erròniament amb el seu article: "la ud" femenina es va convertir en el masculí "llaüt". Van ser precisament els àrabs qui van introduir l'instrument a la [[península Ibèrica]], on va evolucionar d'acord amb els gustos musicals de la plebs sota dominació musulmana.
| |||