A [[Espanya]] hi ha una variant molt estesa, similar a la guitarra clàssica, de la qual és difícil distingir a simple vista, coneguda com a guitarra de flamenc o guitarra flamenca. Varia el seu so per una construcció lleugerament diferent i l'ús de diferents tipus de fustes. La guitarra flamenca té un so més percussiu, la seva caixa és una mica més estreta, i generalment les cordes són més a prop del diapasó.
La guitarra flamenca té menys sonoritatsonori i ofereix menys volum que una guitarraa clàssica de concert, però el seu so és més brillant, i la seva execució és més fàcil i ràpida, a causa de la menor alçada de les cordes, el que permet que es pugui fer menys pressió amb els dits de la mà esquerra sobre el diapasó. Tradicionalment les clavilles d'afinació eren completament de pal i s'introduïa a la pala de la guitarra de forma perpendicular a ella. Sol portar sota de la boca o forat, un lloc per guardar les pues, el [[colpejado]]r o protector (a vegades també un superior), per evitar que els ''rasgueos'' (en català, els ''batuts'') i cops que es donen a la tapa harmònica, tan típics en el flamenc, afectin la fusta.<ref>{{ref-llibre |cognom=Yglesias |nom=Manolo |títol=El toque flamenco |pàgines=12 |editorial=Barry Editorial |any=1986 |isbn=9505400187 |url=https://books.google.cat/books?id=OWX8SIqn4lAC&pg=PA12&dq=golpeador+guitarra&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi-zr3M_fDtAhWPyYUKHfUcCEo4ChDoATACegQIAxAC#v=onepage&q=golpeador%20guitarra&f=false |llengua=castellà}}</ref>