Joaquim Fons i Pont: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
 
(12 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{infotaulaInfotaula persona}}
'''Joaquim Fons i Pont''' (Barcelona, 24 de juliol de 1905 - Barcelona, 23 d’agostd'agost de 1991) va ser un empresari català que va formar part de la resistència clandenstinaclandestina.
Fill d'una família barcelonina benestant va cursar estudis a La Salle de la Bonanova.
El 1922 es va inscriure al Centre Excursionista Avant i es va matricular a les Escoles Mercantils del [[CADCI]]. Aquest mateix any va assistir a la Conferència Nacional Catalana celebrada el mes de juny, d’ond'on va sorgir [[Estat Català (partit polític)|Estat Català]].
Durant la dictadura de Primo de Rivera va ingressar a la [[Societat d'Estudis Militars|Societat d’Estudisd'Estudis Militars (SEM)]] i, posteriorment, el 1926 a [[ORMICA]], l’organitzaciól'organització creada per [[Josep Maria Batista i Roca]].
Tres anys més tard va entrar a treballar a la Companyia General del Suro i per qüestions laborals es trasllada a Algèria. Un cop retornat, va ser un dels fundadors de Palestra i el secretari de la Germanor de Guies Excursionistes.
 
Va participar en la proclamació de la República Catalana, i prengué part, conduint un camió, en la recollida d’armesd'armes del sometent del Vallès Oriental a fi i efecte de neutralitzar les seves possibles actituds de defensa de la monarquia espanyola. L’anyL'any 1931 retorna a Algèria dees d'on viatja sovint a França. Un cop acabada la Guerra Civil, tot i la seva ideologia antifranquista i antiespanylista va acceptar ser vicecònsol a Bugia (Algèria). Des d'aquest càrrec va ajudar a refugiats bascs i catalans.
 
L’anyL'any 1975 va participar en les trobades als Caputxins de la Diagonal per redactar les estatuts de l’Assembleal'Assemblea de Catalunya. El mateix any plegà tots els seus afers a l’Àfrical'Àfrica del Nord i començà les gestions per crear una societat financera destinada a recollir cabals destinats a l'alliberament de Catalunya. A través de la societat anònima CADEU (Catalans d’Europad'Europa) creà la [[Fundació Catalunya]] amb la missió de defensar els drets col·lectius i individuals dels catalans.
A partir de la II Conferència del [[Consell Nacional Català]] (CNC) a Avinyó (maig de 1969) establí lligams més estrets amb Batista i va participar en els Aplecs de Pau i Treva de Toluges.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cnc.cat/temes/cnc/CNC_Book_cat.pdf|títol = Resum d'història del CNC per Víctor Castells (2005)|consultaarxiuurl = https://web.archive.org/web/20181024030256/http://www.cnc.cat/temes/cnc/CNC_Book_cat.pdf|llengua = |editor = |dataarxiudata = 2018-10-24}}</ref> Quan se celebrà la IV Conferència Nacional del CNC al Centre de Lectura de Reus (20-21 de maig de 1978), en Fons hi participà amb la ponència 'El futur dels Països Catalans a Europa'.
 
La seva biografia ha estat recollida a l'obra ''La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha negat'' de [[Robert Surroca i Tallaferro]]. [[Pagès editors]] (Lleida).
Línia 17:
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.fundaciocatalunya.cat/ca/estatic/qui_som/1/ Biografia de Joaquim Fons a ''La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha negat'' al web de la Fundació Catalunya] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190825174935/https://www.fundaciocatalunya.cat/ca/estatic/qui_som/1/ |date=2019-08-25}}
* [http://www.estelada.cat/nw_protagonista.asp?codi=1000277 100  anys d'estelada]
 
{{ORDENA:Fons Pont, Joaquim}}
[[Categoria:Barcelonins contemporanis]]