'''Marc Emili Lèpid Porcina''' (en [[llatí]] ''Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus Porcina'') va ser un [[magistrat romà]] del {{segle|II|-|s}}. Era fill de [[Marc Emili Lèpid (tribú militar)|''Marcus Aemilius Lepidus'']].<ref>{{Ref-llibre |autor=Marcus Tullius Cicero |títol=Opera quae supersunt omnia ac deperditorum fragmenta |Volum=vol.7 |url=http://books.google.cat/books?id=5UJDAAAAYAAJ&pg=PA16&dq=Marcus+Aemilius+M.+F.+M.+N.+Lepidus+Porcina&hl=ca&sa=X&ei=a3-KUvyzOIiu0QWCyYDwAw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Marcus%20Aemilius%20M.%20F.%20M.%20N.%20Lepidus%20Porcina&f=false|llengua=llatí |editorial=Typis Orellii |data=1838 |pàgines=15}}</ref> Formava part de la [[gens Emília]] i era de la família dels [[Lèpid (família)|Lèpid]].
Va ser elegit [[Cònsol romà|cònsol]] l'any [[137 aC]]. Durant el seu consolat fouva ser enviat a [[Hispània]] per substituir el seu col·lega [[Gai Hostili Mancí]] que havia estat derrotat pels numantins<ref name=end>{{Ref-llibre |cognom=Steel |nom=Catherine |títol=The End of the Roman Republic 146 to 44 BC: Conquest and Crisis |url=http://books.google.cat/books?id=Ae63Gjp21SgC&pg=PA13&dq=Caius+Hostilius+Mancinus+Lepidus+Porcina&hl=ca&sa=X&ei=yEuvUpSzDaqb0QW7nYDACA&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Caius%20Hostilius%20Mancinus%20Lepidus%20Porcina&f=false|llengua=anglès |editorial=Edinburgh University Press |data=2013 |pàgines=13 |isbn=0748619445}}</ref> i mentre esperava reforços, ja que no disposava de prou forces per combatre contra [[Numància (Hispània)|Numància]], va decidir atacar els [[vacceus]],<ref name=end/> sota l'acusació d'haver ajudat els numantins. Com que l'atac va ser considerat com una manera de fer mèrits, el [[senat romà]] va enviar una delegació per ordenar parar el conflicte, però Lèpid ja havia començat l'atac i havia obtingut el concurs del seu parent [[Dècim Juni Brut Galaic|Dècim Brut]], governador de la [[Hispània Ulterior]] que era un general amb experiència, però tot i així no va aconseguir cap èxit i es va haver de limitar a devastar el territori dels [[vacceus]] (la moderna [[província de Palència]]) i assetjar ''[[Pallantia]]'',<ref name=end/> la seva capital, però finalment es va haver de retirar per manca de subministraments i durant la retirada va perdre una part de les seves forces; això ja va passar quan era [[procònsol]] i quan la notícia es va saber a Roma va ser privat del seu govern proconsular i condemnat a pagar una multa.
L'any [[125 aC]] era [[àugur]] i els censors, [[Gneu Servili Cepió IV]] i [[Luci Cassi Longí Ravil·la|Luci Cassi Longí]] el van amonestar per haver-se construït una casa massa luxosa.