Lisboa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-=bellataula +=wikitable)
m →‎Edat antiga: desambiguació
 
Línia 84:
Els fenicis també van aprofitar la situació de la colònia en la boca del riu més gran de la península Ibèrica per a comerciar amb les tribus de l'interior, de les quals obtenien metalls preciosos. Un altre important producte local era la [[Sal (condiment)|sal]], el peix salat i els cavalls lusitans.<ref>{{ref-web|url=http://www.cavalo-lusitano.com/historial|títol=Historial do Cavalo Puro Sangue Lusitano|editor=Associação Portuguesa do Cavalo Puro Sangue Lusitano|consulta=5 de setembre de 2009|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090511061152/http://www.cavalo-lusitano.com/historial|arxiudata=2009-05-11}}</ref>
 
Segons la llegenda, la ciutat hauria estat fundada per [[Ulisses]], i els grecs hi haurien establert un port comercial. La llegenda prové del nom romà de la ciutat, ''Olissipo'', que amb el temps va canviar a ''Olissipona'' o ''Lissipona''. Les investigacions [[Arqueologia|arqueològiques]] han tret a la llum evidències de primitiva ocupació humana en la localització de Lisboa des de, almenys, el {{segle|VI|-|s}}, successivament per [[fenicis]], [[antiga Grècia|grecs]] i [[púnics|cartaginesos]]. Les informacions històriques comencen en el context de la [[conquesta romana d'Hispània]] per part de les [[legions romanes]], quan era denominada [[Olissipo]]. Serveix, a partir del [[137 aC]], com a base d'operacions del cònsol [[Dècim Juni Brutus Gal·laic]] contra els nuclis de [[lusitans]] dispersos després de l'assassinat del seu líder, [[Viriat]], quan s'admet que ací, per aqueix motiu, hauria existit algun tipus d'estructura defensiva. Posteriorment, en el [[60 aC]], sent propretor [[Juli Cèsar|Gai Juli Cèsar]], conclogué la conquesta definitiva de [[Lusitània]], i va concedir a la població el nom de [[Felicitas Júlia]], i als seus habitants els privilegis de la [[ciutadania romana]].
 
Durant les invasions de l'[[Imperi Romà]] pels bàrbars, a les quals la península no va ser immune, la ciutat va ser conquistada pels [[sueus]] sota el comandament de [[Maldras]] a mitjans del {{segle|V}}, i pocs anys més tard pels [[visigots]] sota el comandament d'[[Euric]]; es tornà definitivament visigoda sota el regnat de [[Leovigild]]. Segles més tard, en el {{segle|VIII}}, la ciutat cau sota domini [[Islam|musulmà]] (716), passa a anomenar-se '''Al-Ushbuna''' o al-ʾIšbūnah (الأشبونة). Les transcripcions més freqüents són Ushbuna, al-Ushbuna i Lashbuna. Fou part de la ''kura'' de [[Béja]], però aviat es va formar una província separada amb Ushbuna, Santarem i Sintra que va portar el nom de [[Balata]].