Quarta Croada: diferència entre les revisions

{{principal|Imperi Llatí de Constantinoble}}

Segons un tractat prearranjat, l'imperi es distribuïa entre Venècia i els líders de la croada, i s'establia l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]]. [[Bonifaci I de Montferrat|Bonifaci]] no fou elegit com a nou emperador, encara que els ciutadans semblaven que el consideressin com a tal; els venecians pensaven que tenia massa connexions amb l'anterior imperi a causa del seu germà, [[Renyer de Montferrat (1162-1183)|Renyer de Montferrat]], que havia estat casat amb [[Maria Comnè (filla de Manuel I)|Maria Comnè]], emperadriu els anys 1170 i el 1180. Col·locaren, en canvi, [[Balduí I de Constantinoble|Balduí de Flandes]] al tron.{{sfn|Hamilton|1998|p=259}} Bonifaci va continuar al [[Regne de Tessalònica]] i s'apoderà de [[Creta]], que acabà venent el [[1204]] als venecians.{{sfn|Setton|1976|p=177}} Mentrestant, els refugiats bizantins fundaven els seus propis estats successors, el més notable d'aquests és l'[[Imperi de Nicea]] sota [[Teodor I Làscaris]],{{sfn|Harris|2006|p=166}} l'[[Imperi de Trebisonda]] governat per [[Aleix I Comnè de Trebisonda]],{{sfn|Harris|2006|p=166}} i el [[Despotat de l'Epir]].

 

== Referències ==