Regne grec de Bactriana: diferència entre les revisions

El '''regne grec de Bactriana''' fou(en {{lang-la|Bactriana}}, en {{lang-grc|Βακτριανὴ}}) va ser un estat instal·lat a [[Bactriana]] i [[Sogdiana]] al nord de l'actual [[Afganistan]] i part de l'Àsia central verscap ela l'any [[250 aC]], i que va durar fins al [[125 aC]]. Al seu costat, el [[regne grec de l'Índia]] es va establir verspotser el [[180 aC]] i va durar fins versaproximadament l'any [[10]].

== Independència de l'Imperi Selèucida (vers 245 aC) ==

El governador [[selèucida]] de Bactriana, [[Sogdiana]] i [[Margiana]], [[Diòdot I|Diòdot]], es va independitzar dels selèucides verssobre ell'any [[245 aC]], durant el regnat d'[[Antíoc II Theós]] que es trobava en guerra amb Egipte. Va consolidar el seu poder i es va estendre territorialment cap a l'est (l'Índia) i l'oest ([[Ariana]]). Les ciutats principals forendel nou regne van ser [[Bactra]], [[Darapsa]] i després [[Eucratídia]], (del nom del seurei governant[[Eucràtides elI reide Bactriana|Eucràtides]]). Gairebé al mateix temps, el sàtrapa de [[Pàrtia (satrapia)|Pàrtia]], [[Andràgores]], que s'havia proclamat també rei, va ser enderrocat per [[Arsaces I]], rei dels parts que es va apoderar de Pèrsia tallant el contacte dels bactrians amb els grecs occidentals de l'Imperi. A Diòdot el va succeir el seu fill [[Diòdot II de Bactriana|Diòdot II]], que es va aliar als parts en contra de [[Seleuc II Cal·línic]]. <ref>{{ref-llibre|capítol=The Greek kingdoms of Central Asia|pàgina= 100|llengua= anglès|nom= P. |cognom =Bernard | títol=History of civilizations of Central Asia|volum= Volum II. ''The development of sedentary and nomadic civilizations: 700 B.C. to A.D. 250''| editor= János Harmatta (ed.)|data=1994|lloc= París| editorial= UNESCO Publishing|isbn=92-3-102846-4}}</ref>

[[Antíoc III el gran]] va atacar Bactriana vers ell'any [[210 aC]] amb 1000010.000 cavallers i va guanyar la batalla d'[[Arios]] ([[Hari Rud]]). peròEl Eutidem[[208 aC]] va resistirocupar unTambrax, setgeva dederrotar dosels anysbactrians a Sirinx i altre cop al riu [[Riu Hari|Hari]]) i va assetjar la capital [[Bactra]] del 208 aC a [[206 aC]], fins que Antíoces va decidirestablir reconèixer-lola compau. a sobirà iEutidem va casarser areconegut unrei fillaen sevaperpètua aliança amb l'[[Imperi Selèucida]] i el fill del reid'Eutidem, Demetri (després [[Demetri I de Bactriana|Demetri I]], dees Bactriana)va casar amb una filla d'Antíoc.

Després de la sortida dels selèucides, el regne de Bactriana va iniciar la seva expansió a zones del nord-est d'Iran fins a [[Pàrtia]], que probablement foreneren les satrapies de [[Tapúria]] i [[Gran Khorasan|Traxiane]].<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0104%3Aalphabetic+letter%3DA%3Aentry+group%3D27%3Aentry%3Dantiochus-iii-bio-2 |consulta=12 de juliol de 2024 |títol=2. Antiochus |obra=A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology}}</ref>

Els grecs de Bactriana van mantenir els contactes amb el món hel·lènic del Mediterrani i amb l'Índia. Les ciutats principals, com Ai-Khanum (potser [[Alexandria de ld'OxusOxiana]]) o Bactra ([[Balkh]]) tenien una forta cultura hel·lenística. ElL'any [[145 aC]] Bactra fouva ser incendiada per una invasió dels nòmades [[escites]] i no foues va restauradareconstruir. S'han trobat moltes restes de cultura hel·lenística, com algun gimnàs, cases de tipus grec amb columnes i patis, columnes corínties i escultures. El regne va desplaçar el seu centre cap a l'Índia.<ref>{{ref-llibre |cognom=Ling |nom=Roger (ed.) |títol=The Cambridge ancient history. Vol. 7, pt. 1, The Hellenistic world to the coming of the Romans |pàgines=25 |lloc=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |data=1984 |isbn=9780521243544}}</ref>

Eutidem des d'[[Alexandria Ultima]] va dirigir probablement expedicions cap a [[Kaixgar]] i [[Urumchi]] elcosa que va portar als primers contactes amb la Xina verspotser ell'any [[220 aC]] segons diu [[Estrabó]]{{efn|Estrabó afirma que els grecs «van estendre el seu imperi fins als [[Seres]] i els [[Frurs]]». (''[[Geografia d'Estrabó|Geografia]]'', XI, 2, 1)}}. Al nord de [[Tien Shan]] s'han trobat estàtues gregues i s'han detectes influències gregues en l'art [[Ètnia han|Han]]. Els bactrians, delper seula costatseva part, van fabricar monedes de níquel-crom, que només eren conegudes pels xinesos. L'explorador xinès [[Zhang Qian]] va visitar Bactriana ell'any [[126 aC]] i va informar de la presència de productes xinesos als mercats. MissionsEs xinesesvan forenenviar enviadesmissions xineses a la zona obrint la [[Ruta de la Seda]] a finals del {{segle|II|-|s}}.<ref>{{ref-llibre |cognom=Boulnois |nom=Luce |títol=La ruta de la seda : Dioses, guerreros y mercaderes |pàgines=66-68 |lloc=Barcelona |editorial=Península |data=2004 |isbn=9788483076095 |coautors=Anna Busquets}}</ref>

=== Contactes amb Índia (250–180250 aC–180 aC) ===

L'emperador [[Chandragupta]], de la dinastia [[Maurya]] havia reconquerit el nord-oest de l'Índia després de la mort d'[[Alexandre el Gran]], però des de llavors hi va haver freqüents contactes i matrimonis mixtes amb els grecs. Els reis maurya tenien ambaixadors grecs a la seva cort. El net de Chandragupta, [[AsokaAixoka]], es va convertir al budisme, creença que va intentar estendre cap a Bactriana verscap ela l'any [[250 aC]]. Els [[edictes''Edictes d'Asoka]]Aixoka'' esmenten els reis grecs occidentals. La població grega es va convertir al budisme en els següents anys, i alguns van ser monjos budistes. [[Climent d'Alexandria]] que va ser a Bactriana al {{segle|II|s}} reconeix la influència budista.<ref>{{ref-llibre |cognom=Bentley |nom=Jerry H |títol=Old world encounters : cross-cultural contacts and exchanges in pre-modern times |pàgines=44-46 |lloc=Nova York |editorial=Oxford University Press |data=1993 |isbn=9780195076394}}</ref>

[[Demetri I de Bactriana]], fill d'Eutidem, va iniciar l'expansió cap a l'Índia verspotser ell'any [[180 aC]], després de la desaparició del regne dels Maurya que havia estat eliminat per la dinastia [[Sunga]]. Demetri hauria arribat fins a [[Pataliputra]] (moderna [[Patna]]). L'expansió es va completar en uns cinc anys i va portar a l'establiment del [[Regne Indogrec]], que fou detenia religió budista. Entre els seus reis cal destacar a [[Menandre I]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Avari |nom=Burjor |títol=India : the ancient past : a history of the Indian subcontinent from c. 7000 BCE to CE 1200 |pàgines=92-93 |lloc=Londres |editorial=Routledge/Taylor & Francis Group |data=2016 |isbn=9781138828209}}</ref>

A Bactriana el general [[Eucràtides I de Bactriana|Eucràtides]], potser un general de Demetri I de Bactriana o un cap que tenia el suport selèucida, va enderrocar la dinastia eutidemidaeutidèmida verscap ela l'any [[170 aC]] probablement destronant a [[Antímac I]] io a [[Antímac II]], i va fundar la dinastia [[eucràtida]]. La branca índia va intentar recuperar el control. Un rei de la branca índia, Demetri, probablement [[Demetri II de Bactriana|Demetri II]], va anar a Bactriana amb 6000060.000 homes però aparentment fouva ser derrotat i mort i Eucràtides es va apoderar de part del regne indogrec. Va fer una campanya al nord-oest de l'Índia i va governar un extens domini probablement fins al [[riu Jhelum]] al [[Panjab]], però finalment fou rebutjat pelel rei indogrec [[Menandre I]] queel va rebutjar i va aconseguir reunificar el regne. Justí explica que Eucràtides fouva mortmorir al camp de batalla junt amb el seu fill associat al tron, que podria ser [[Eucràtides II de Bactriana|Eucràtides II]] o [[Helíocles I de Bactriana|Heliocles I]].<ref>[[Justí (historiador)|Justí]]. ''Justini Historiarum Philippicarum'', XLI, 6</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Will |nom=Edouard |títol=Histoire politique du monde hellénistique: 323-30 av. J.-C., vol. II |pàgines=351, 401 |lloc=París |editorial=Seuil |any=2003 |isbn=9782020603874}}</ref>

Al mateix temps, a l'occident del regne, Eucràtides fou derrotat pelel rei part [[Mitridates I de Pàrtia]] elva derrotar Grana Eucràtides, probablement aliat alsamb els prínceps eutidemidesde la dinastia eutidèmida. Mitridates I es va apoderar dels territoris a l'oest del riu Àrios (la Tapúria i la Traxiane). ElL'any [[141 aC]] els grecobactrians es van aliar alamb el rei selèucida [[Demetri II Nicàtor]] en contra dels parts. L'historiador [[Pau Orosi|Orosi]] explica que Mitridates I de Pàrtia va poder ocupar cap al final del seu regnat, les regions entre el [[riu Indus]] i el riu [[Hidaspes]] (verscap a l'any [[138 aC]]), però a la seva mort el [[136 aC]] aquestes conquestes es van perdre. [[Heliocles I]] al final del seu regnat va ser derrotat per l'oest i per l'est, i les invasions nòmades pel nord van acabar amb el regne.<ref>Olbrycht, Marek Jan. «Mithradates I of Parthia and His Conquests up to 141 B.C.» A: ''Hortus Historiae. Studies in Honour of Professor Jozef Wolski on the 100th Anniversary of His Birthday''. Cracòvia: «Historia Iagellonica», Uniwersytet Jagielloński, 2010, pàg. 229-235 {{ISBN|9788362261017}}</ref>

=== Expansió Yuezhi (verscap a l'any 162 aC) ===

Segons les cròniques [[dinastia Han|Han]], després d'una gran derrota dels [[Hsiung NuXiongnu]] ([[Huns]]), els nòmades [[Yuezhi]] (tocaris) van emigrar cap a la [[conca del Tarim]], a l'oest, i van creuar el que les cròniques anomenen la civilització urbana de [[Ta Yuan]] que podrien ser les ciutats gregues de la [[Vall de FerghanaFerganà]] i es van establir al nord dedel riu l'[[Amudarià|Oxus]] en els moderns [[Uzbekistan]] i [[Kazakhstan]], al nord dels territoris grecs. La civilització urbana Ta Yuan va romandreera poderosa i va mantenir contactes amb Xina des del [[130 aC]]. L'ocupació dels Yuezhi de les terres al nord de l'Oxus s'hauria produït durant el regnat d'Eucràtides, que estava ocupat a l'Índia contra la branca indogrega.<ref>{{ref-llibre |cognom=Tarn |nom=W. W |títol=The Greeks in Bactria & India |pàgines=367-368 |lloc=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |data=1951}}</ref>

=== Escites (verscap a l'any 140 aC) ===

VersAproximadament ell'any [[140 aC]] els [[escites]] orientals o [[saces]] (''sacae'') també saka, van emigrar al sud, pressionats pels Yuezhi, i van entrar a Pàrtia i Bactriana. La invasió a Pàrtia està millor documentada i se sap que van atacar [[Ciutat de Merw|Merw]], [[Hecatòmpolis]] i [[Ecbàtana]]. El rei [[Fraates II de Pàrtia]] (136 aC-127 aC), fill de Mitridates I, va ser derrotat tot i l'ajut de forces mercenàries gregues al seu servei després de la derrota d'[[Antíoc VII Sidetes]] (o Evergetes, 138 aC-129 aC), i va morir en la lluita ([[127 aC]]). El seu oncle i successor [[Artaban II de Pàrtia]] (127-124 aC) fouva ser mort en la lluita contra la tribu escita dels [[tocaris]]. La invasió a Bactriana és menys coneguda i testimoniada només per restes arqueològiques: la destrucció de la ciutat d'[[Ai Khanum]] està datada en aquesta època. Els escites es van desplaçar a l'est i al sud per l'Afganistan i l'Índia. Un establiment escita s'ha trobat a [[Tillia Tepe]] al nord-oest de l'Afganistan.<ref>{{ref-llibre |cognom=Moya galiano |nom=Fabio |títol=Escitas: señores del arco y la flecha |pàgines=235-238 |lloc=Còrdova |editorial=Almuzara |data=2022 |isbn=9788411313490}}</ref>

Quan el xinès [[Zhang Qian]] va visitar els dominis dels Yuezhi ell'any [[126 aC]] intentant obtenir la seva aliança contra els Hsiung Nu[[Xiongnu]], els va trobar establerts tant al nord de l'Oxus com al sud del mateix riu, és a dir per tota Bactriana. Diu que tenien una força considerable d'entre cent mil i dos-cents mil guerrers a cavall, amb arcs. El mateix viatger explica que havien ocupat el país de [[Dàxia]] (Bactriana) i s'havien apoderat de la cort del rei del país al nord del riu [[Gui]] (Oxus) i afegeix que tot el país estava sota el seu jou i que no tenia un sol rei sinó molts petits caps de les ciutats, i el poble no volia la guerra però era hàbil al comerç. La capital l'anomena [[Lanshi]] (equivalent a Bactra), on diu que hi havia un gran mercat.

VersCap ela l'any [[120 aC]] les invasions des del nord dels [[Wusun]] venvan empènyer als Yuezhi, ique aquestsal seu torn van empènyer als escites que es van desplaçar cap a l'Índia ([[Indoescites]]). Les fonts clàssiques també fan esment d'aquestes invasions.

El rei Heliocles I va abandonar Bactriana i va establir la seva capital a la [[Vall de Kabul]] des on va governar sobre la part índia dels seus territoris. FouVa ser el darrer rei grec de Bactriana, però alguns dels seus descendents van dominar encara un territori més enllà de l'[[Hindú Kush]] ([[Paropamisades]]), formant la part occidental del Regne Indo-grec. El darrer d'aquests reis fouera Hermes o Hermaeos que va governar fins verspotser ell'any [[70 aC]], quan elels seuYuezhi territori fouvan envaïtenvair una altra vegada pelsel Yuezhiseu queterritori. vanVan dominar la regió, subsistintperò els grecs van subsistir encara al Panjab fins a l'any [[10 (dC)]].

Els Yuezhi van romandre aocupar Bactriana per més d'un segle i es van hel·lenitzar parcialment doncs van adoptar l'alfabet grec per escriure la seva llengua, i les seves monedes van seguir l'estil de les monedes grecobactrianes i foren escrites en grec. VersCap ela l'any [[12 aC]] van emigrar cap al nord de l'Índia on van establir l'Imperi [[KushanaImperi Kuixan]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Harmatta |nom=János (ed.) |títol=History of civilizations of Central Asia v. 2. The development of sedentary and nomadic civilizations: 700 B.C. to A.D. 250 |pàgines=268-271 |lloc=París |editorial=UNESCO |data=1995 |isbn=9789231032110}}</ref>

* [[Diòdot I|Diòdot I de Bactriana]] versdes potser el [[250 aC]]- fins al [[240 aC]]

* [[Diòdot II de Bactriana]] versentre el [[240 aC]]- i el[[225 aC]],aproximadament, fill de l'anterior

* Antíoc Nicàtor de Bactriana, vers[[circa]] el 225 aC, d'existència incerta.

* [[EutidemAntímac III de Bactriana]] versdel 180-170 aC al 165 aC, Probablement fillgermà de Demetri I, oncle d'Eutidem II.

Va governar ala Bactriana i la Sogdiana

* [[Eucràtides IPlató de Bactriana]] verscorregent durant l'any [[170166 aC]]-[[145 aC]], enderrocà a Antímac

* [[PlatóEucràtides II de Bactriana]] corregententre versel 166145 aC i el 140 aC aproximadament.

* [[Antímac II NiceforosAntialcides de Bactriana]] (opotser Antímacdel II110 aC Teos),al vers 160 aC-155100 aC.

* [[DemetriPolixen IIEpífanes Soter|Polixen de Bactriana]], verscap 155-150a l'any 100 aC estableix el Regne Indogrec

Es* restableix[[Teòfil unade brancaBactriana]] verspotser només el 13590 aC

* [[Zoilos IHermeu de Bactriana]] versentre 135el 90 aC-120 i el 70 aC

* [[Menandre I Indogrec]] versentre el [[150 aC]]- i el [[135 aC]]

* [[Agatoclea de Bactriana|Agatoclea]], reina mare, regent per Estrató I Indogrec (fill d'AgatocleiaAgatoclea i Menandre), verscap els anys [[135 aC]]- i [[125 aC]]

* [[Estrató I]], versdel [[125 aC]] -al [[110 aC]]

* [[Helíocles II]], versentre el [[110 aC]] -i el [[100 aC]]

* [[Demetri III Anicet]], verspotser només el [[100 aC]]

=== Reis a GhandaraGandhara ===

* [[Filoxè Indogrec]], versentre l'any [[100 aC]]- i el [[95 aC]]. VersCap ela l'any 95 aC només governaven a Aracòsia i Gandhara

* [[Amintes Indogrec]] versdel [[95 aC]] -al [[90 aC]]

* [[Peucolau]] verspotser l'any [[90 aC]]

* [[Menandre II el just]] (Dikaios) versentre el [[90 aC]] -i el [[85 aC]]

* [[Arquebi]] entre el [[90 aC]] -i el [[80 aC]] (domina el Panjab occidental)

* [[Maues]], Indoescita, verscap a l'any [[80 aC]]

* [[Tèlef Evèrgetes]] verssegurament del [[75 aC]] -al [[70 aC]]

Branca establerta verscap a l'any [[95 aC]]

* [[EpandreArquebi]], versdel [[9590 aC]]- al [[9080 aC]]

* [[ArquebiMaues]], versIndoescita, [[90 aC]]cap a -l'any [[80 aC]]

* [[MauesTrasó Indogrec]], Indoescita.també cap a versl'any [[80 aC]]

* [[Trasó IndogrecArtemidoros]], verssegurament també l'any [[80 aC]]

* [[ArtemidorosApol·lòdot II]], versdes del [[80 aC]] fins a [[65 aC]] (incorpora el Panjab oriental)

* [[Apol·lòdotHipòstrat IISoter]], versdel [[8065 aC]] -al [[6557 aC]] (incorporaenderrocat pel rei elIndoescita PanjabAzes oriental)I.

* [[HipòstratAzes SoterI]], verscap [[65 aC]]a -l'any [[57 aC]] enderrocat pel rei Indoescita Azes I.

Establerta en els territoris conquerits verssobre ell'any 80 aC

* [[Apol·lòdotDionís IISoter]] versdel [[8065 aC]] -fins al [[6555 aC]] (del Panjab occidental)

* [[DionísZoilos SoterII]] versdes del [[6555 aC]] -al [[5535 aC]]

* [[ZoilosApol·lofanes II(rei)|Apol·lòfanes]] versentre el [[5535 aC]] -i el [[3525 aC]]

* [[Apol·lofanesEstrató (rei)|Apol·lòfanesII]] verssegurament del [[3525 aC]]- al [[25 aC10]]

* [[Estrató IIRajuvula]], versrei [[25 aC]]Indoescita -cap a l'any [[10]] dC