Rambla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu paràmetre buit d'imatge |
m eliminant redireccions de plantilla |
||
(21 revisions intermèdies per 12 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
Una '''rambla''' (de l'[[llengua àrab|àrab]] ''rámla'', «areny, sorral») és un [[corrent d'aigua intermitent]] que depèn del règim de [[pluges]].
Una '''rambla''' (de l'[[llengua àrab|àrab]] ''rámla'', «areny, sorral») és un [[corrent d'aigua intermitent]] que depèn del règim de [[pluges]]. És una denominació que als [[Països Catalans]] només és d'ús habitual al [[País Valencià]] i al [[Matarranya]], mentre que a la resta del domini lingüístic se'n diu normalment ''[[riera]]'' o ''[[torrent (hidrologia)|torrent]]''. El seu ús es documenta per primera vegada en català l'any 1249. Una rambla és per tant un curs fluvial normalment sec per on només en determinats moments de l'any hi transcorren aigües. És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l'inici de la tardor. Per extensió, una rambla és el passeig fet al llit d'una riera.▼
▲
El llit sorrenc de les rambles o rieres va donar lloc a [[carrer]]s amples, generalment [[arbre|arbrats]] i amb una voravia central, destinats a passejar-hi. Actualment, però, i sovint per influència de la [[la Rambla|Rambla de Barcelona]], designa passeigs que no tenen l'origen en cap riera i que fins i tot són paral·lels a la costa.▼
▲El llit sorrenc de les rambles o rieres va donar lloc a [[carrer]]s amples, generalment [[arbre|arbrats]] i amb una voravia central, destinats a passejar-hi. Actualment, però, i sovint per influència de la [[la Rambla|Rambla de Barcelona]], designa passeigs que no tenen l'origen en cap riera{{Citació necessària|data=2022}} i que fins i tot són paral·lels a la costa.{{Citació necessària|data=2022}}
[[Fitxer:Rambla de La Colaita oeste.JPG|thumb|250px|dreta|Rambla de la Colaita procedent de la Serra del Caballó (visible a l'esquerra en la imatge) al terme municipal de [[Catadau]], ([[València]]).]]▼
Una característica de les rambles o '''torrents''' és el seu fort pendent i escassa longitud, el que les diferencia dels [[riu]]s, encara que gairebé sempre (sobretot en el clima mediterrani), els rius solen recollir, en el curs alt una sèrie de rambles la confluència forma el riu pròpiament dit. En algunes ocasions s'aplica aquest mot a veritables rius amb cabal permanent, com és el cas del riu [[Magre]] o Rambla d'[[Algemesí]], a la [[província de València]].▼
▲[[Fitxer:Rambla de La Colaita oeste.JPG|
▲Una característica de les rambles o '''torrents''' és el seu fort pendent i escassa longitud, el que les diferencia dels [[riu]]s, encara que gairebé sempre (sobretot en el clima mediterrani), els rius solen recollir
== Geomorfologia ==
[[Fitxer:
Les rambles són típiques dels paisatges mediterranis i semidesèrtics o esteparis, amb característiques similars als [[uadi]]s, que predominen en els climes encara més secs.
Les rambles són lleres obertes per la circulació concentrada d'aigües durant pluges intenses,
- És l'existència d'una llera tan àmplia
- Les rambles són pròpies d'ambients amb clima mediterrani, el qual es caracteritza per escasses i irregulars precipitacions, però que poden ser intenses de vegades. Per això estan associades a règims torrencials. Poden estar seques durant mesos o anys i en unes hores recollir grans cabals.
== Toponímia ==
[[Fitxer:
El nom de Rambla en la toponímia de la península Ibèrica és molt freqüent, per exemple: [[La Rambla (Còrdova)|La Rambla]] (localitat de la província de [[província de Còrdova (Espanya)|Còrdova]]), [[Magre|Rambla d'Algemesí]] (província de València), [[Rambla de la Vídua]] (província de Castelló), [[Rambla de les Ovelles]] en [[Alacant]], etc. Com veiem, el toponímic "Rambla" no es limita als [[Països de parla catalana]], sinó que està més estès a gairebé totes les regions on l'empremta de l'[[expansió musulmana]] a la península Ibèrica va resultar més intensa. I les característiques geomorfològiques de les rambles fan que la delimitació entre rambla i riu des del punt de vista toponímic no sigui clara i distintiva. És per això que el nom de Rambla d'Algemesí, referit al [[riu Magre]], ha estat utilitzat moltes vegades, com podem observar en l'obra mestra d'[[Antonio José de Cavanilles]] sobre el Regne de València.<ref>Cavanilles, Antonio José. '' Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia ''. 2 toms, Madrid: Impremta Real, 1795. València: edició facsímil de Albatros 1995. Tom I, p. 166</ref> Però si no s'hauria d'anomenar "Rambla" al riu Magre perquè és un riu amb un cabal permanent, sí que es pot emprar aquesta denominació per l'enorme quantitat d'al·luvions i pedra rodada que té en la conca inferior, per la qual que té una amplada molt més gran de la que hauria de tenir: la Rambla d'Algemesí o riu Magre, que té una amplada d'uns 50
Les rambles solen tenir lleres pràcticament seques durant tot l'any,
{|Class = "wikitable" align = "left"
|+ style="font-size:120%" | ''' Cabal històric en rambles
|- Style = "background: #efefef;"
! Rambla !! m³
|-
|[[Rambla
|-
|[[Rambla de
|-
|[[Rambla de la Vídua|Vídua]] ||1.500||1962||Castelló, País Valencià
|}
I aquestes observacions poden fer-se extensives a molts rius. Se solen instal·lar cultius, xalets o casetes de camp, càmpings o aparcaments de vehicles. En cas de tempesta, l'aigua que baixa per la rambla pot arrossegar edificacions, vehicles i persones.
De vegades, les poblacions han anat creixent als costats d'una rambla, que s'ha convertit al carrer principal, després de canalitzar-les i cobrir-les. En [[Barcelona]] capital, [[La Rambla]] és potser la seva avinguda més coneguda. També a la ciutat d'[[Alacant]] una de les principals avingudes del centre es diu [[Rambla de Méndez Núñez]] i està sobre l'antiga riera de Canicia, en [[Almeria]] la seva Rambla de [[Federico García Lorca]], sobre la riera de Betlem. El mateix succeeix a Argentina i Uruguai.
== Importància econòmica ==
[[Fitxer:
Les rambles poden obrir lleres que, en alguns casos, poden convertir-se en rutes naturals obertes en el relleu. Succeeix això amb major freqüència en els climes molt més àrids que a les zones de clima mediterrani, en aquells llocs on en èpoques més plujoses del passat es van obrir profunds [[Congost (
A la [[
== Algunes rambles urbanes ==
[[Fitxer:La rambla.jpg|
* La [[La Rambla|Rambla]] i la [[Rambla de Catalunya]], a [[Barcelona]]. Altres rambles barcelonines conegudes són, entre d'altres, [[Rambla del Poblenou|la del Poblenou]]
* La [[Rambla de Palma]], a [[Mallorca]].
* La [[Rambla de Santa Cruz]], a [[Santa Cruz de Tenerife]].
* La [[Rambla d'Ègara]], el passeig central de [[Terrassa]].
* La [[Rambla de Ferran (Lleida)|Rambla de Ferran]], a l'eixample de [[Lleida]].
* La [[Rambla de la Llibertat (Girona)|Rambla de la Llibertat]], vora l'[[Onyar]], a [[Girona]].
* La [[Rambla de Méndez Núñez]], a [[Alacant]].
* La [[Rambla (Sabadell)|Rambla]] de [[Sabadell]], el Passeig de la Rambla de [[Badalona]], la Rambla de [[Mataró]], la Rambla Principal de [[Vilanova i la Geltrú]], etc.
|