Rambla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m eliminant redireccions de plantilla |
||
(16 revisions intermèdies per 10 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
Una '''rambla''' (de l'[[llengua àrab|àrab]] ''rámla'', «areny, sorral») és un [[corrent d'aigua intermitent]] que depèn del règim de [[pluges]].
És una denominació que als [[Països Catalans]] només és d'ús habitual en l'actualitat al [[País Valencià]] i al [[Matarranya]], mentre que a la resta del domini lingüístic se'n diu normalment ''[[riera]]'' o ''[[torrent (hidrologia)|torrent]]''. El seu ús es documenta per primera vegada en català l'any 1249. Una rambla és, per tant, un curs fluvial normalment sec per on només en determinats moments de l'any hi transcorren aigües. És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l'inici de la tardor. Per extensió, una rambla és el passeig fet al llit d'una riera.
El llit sorrenc de les rambles o rieres va donar lloc a [[carrer]]s amples, generalment [[arbre|arbrats]] i amb una voravia central, destinats a passejar-hi. Actualment, però, i sovint per influència de la [[la Rambla|Rambla de Barcelona]], designa passeigs que no tenen l'origen en cap riera{{
[[Fitxer:Rambla de La Colaita oeste.JPG|miniatura|Rambla de la Colaita procedent de la Serra del Caballó (visible a l'esquerra en la imatge) al terme municipal de [[Catadau]] ([[València]]).]]
Línia 9:
== Geomorfologia ==
[[Fitxer:
Les rambles són típiques dels paisatges mediterranis i semidesèrtics o esteparis, amb característiques similars als [[uadi]]s, que predominen en els climes encara més secs.
Les rambles són lleres obertes per la circulació concentrada d'aigües durant pluges intenses, capaces d'excavar el sòl a causa de la força amb la qual corre l'aigua. El fet d'activar l'erosió en lleres obertes en sediments prèviament dipositats, explica la desproporció existent entre la grandària de la llera i la quantitat d'aigua que porten normalment, ja que és molt més fàcil erosionar en sediments poc consolidats. Per exemple, la confluència dels rius Livenza i Tagliamento a Friuli (Itàlia), que són veritables rius i no podríem catalogar de rambles en sentit estricte, presenta una amplada de la llera de 2800
- És l'existència d'una llera tan àmplia
- Les rambles són pròpies d'ambients amb clima mediterrani, el qual es caracteritza per escasses i irregulars precipitacions, però que poden ser intenses de vegades. Per això estan associades a règims torrencials. Poden estar seques durant mesos o anys i en unes hores recollir grans cabals.
== Toponímia ==
[[Fitxer:
El nom de Rambla en la toponímia de la península Ibèrica és molt freqüent, per exemple: [[La Rambla (Còrdova)|La Rambla]] (localitat de la província de [[província de Còrdova (Espanya)|Còrdova]]), [[Magre|Rambla d'Algemesí]] (província de València), [[Rambla de la Vídua]] (província de Castelló), [[Rambla de les Ovelles]] en [[Alacant]], etc. Com veiem, el toponímic "Rambla" no es limita als [[Països de parla catalana]], sinó que està més estès a gairebé totes les regions on l'empremta de l'[[expansió musulmana]] a la península Ibèrica va resultar més intensa. I les característiques geomorfològiques de les rambles fan que la delimitació entre rambla i riu des del punt de vista toponímic no sigui clara i distintiva. És per això que el nom de Rambla d'Algemesí, referit al [[riu Magre]], ha estat utilitzat moltes vegades, com podem observar en l'obra mestra d'[[Antonio José de Cavanilles]] sobre el Regne de València.<ref>Cavanilles, Antonio José. '' Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia ''. 2 toms, Madrid: Impremta Real, 1795. València: edició facsímil de Albatros 1995. Tom I, p. 166</ref> Però si no s'hauria d'anomenar "Rambla" al riu Magre perquè és un riu amb un cabal permanent, sí que es pot emprar aquesta denominació per l'enorme quantitat d'al·luvions i pedra rodada que té en la conca inferior, per la qual que té una amplada molt més gran de la que hauria de tenir: la Rambla d'Algemesí o riu Magre, que té una amplada d'uns 50
Les rambles solen tenir lleres pràcticament seques durant tot l'any,
{|Class = "wikitable" align = "left"
|+ style="font-size:120%" | ''' Cabal històric en rambles
|- Style = "background: #efefef;"
! Rambla !! m³
|-
|[[Rambla
|-
|[[Rambla de
|-
|[[Rambla de la Vídua|Vídua]] ||1.500||1962||Castelló, País Valencià
|}
I aquestes observacions poden fer-se extensives a molts rius. Se solen instal·lar cultius, xalets o casetes de camp, càmpings o aparcaments de vehicles. En cas de tempesta, l'aigua que baixa per la rambla pot arrossegar edificacions, vehicles i persones. Les
De vegades, les poblacions han anat creixent als costats d'una rambla, que s'ha convertit al carrer principal, després de canalitzar-les i cobrir-les. En [[Barcelona]] capital, [[La Rambla]] és potser la seva avinguda més coneguda. També a la ciutat d'[[Alacant]] una de les principals avingudes del centre es diu [[Rambla de Méndez Núñez]] i està sobre l'antiga riera de Canicia, en [[Almeria]] la seva Rambla de [[Federico García Lorca]], sobre la riera de Betlem. El mateix succeeix a Argentina i Uruguai.
== Importància econòmica ==
[[Fitxer:
Les rambles poden obrir lleres que, en alguns casos, poden convertir-se en rutes naturals obertes en el relleu. Succeeix això amb major freqüència en els climes molt més àrids que a les zones de clima mediterrani, en aquells llocs on en èpoques més plujoses del passat es van obrir profunds [[Congost (hidrografia)|congostos]] o llits que posteriorment van romandre secs o amb poc cabal durant milers d'anys. És un fet bastant freqüent en l'Oest dels Estats Units, en moltes zones d'Àfrica i d'Àsia. L'exemple de la ciutat de [[Petra d'Aràbia|Petra]] ([[Jordània]]) és un cas exemplar en aquest sentit. A Espanya, hi ha bastants exemples de camins i vies de comunicació que usen els congosts i valls obertes per les rambles encara que la majoria d'elles s'empren com a camí de bestiars, excepte en els casos en què resulten massa estretes
A la [[Rambla de la Vídua]] (també a Castelló), s'empra la seva llera
== Algunes rambles urbanes ==
[[Fitxer:La rambla.jpg|miniatura|[[La Rambla]] de [[Barcelona]]]]
* La [[La Rambla|Rambla]] i la [[Rambla de Catalunya]], a [[Barcelona]]. Altres rambles barcelonines conegudes són, entre d'altres, [[Rambla del Poblenou|la del Poblenou]] i [[Rambla del Raval|la del Raval]].
Linha 54 ⟶ 53:
* La [[Rambla d'Ègara]], el passeig central de [[Terrassa]].
* La [[Rambla de Ferran (Lleida)|Rambla de Ferran]], a l'eixample de [[Lleida]].
* La [[Rambla de la Llibertat (Girona)|Rambla de la Llibertat]], vora l'[[Onyar]], a [[Girona]].
* La [[Rambla de Méndez Núñez]], a [[Alacant]].
* La [[Rambla (Sabadell)|Rambla]] de [[Sabadell]], el Passeig de la Rambla de [[Badalona]], la Rambla de [[Mataró]], la Rambla Principal de [[Vilanova i la Geltrú]], etc.
Linha 70 ⟶ 69:
[[Categoria:Cursos d'aigua per tipus]]
[[Categoria:Rambles| ]]
|