Rambla: diferència entre les revisions

El llit sorrenc de les rambles o rieres va donar lloc a [[carrer]]s amples, generalment [[arbre|arbrats]] i amb una voravia central, destinats a passejar-hi. Actualment, però, i sovint per influència de la [[la Rambla|Rambla de Barcelona]], designa passeigs que no tenen l'origen en cap riera i que fins i tot són paral·lels a la costa.

 

Una característica de les rambles o '''torrents''' és el seu fort pendent i escassa longitud, el que les diferencia dels [[riu]]s, encara que gairebé sempre (sobretot en el clima mediterrani), els rius solen recollir en el seu curs alt una sèrie de rambles que formen el riu pròpiament dit. En algunes ocasions s'aplica aquest mot a veritables rius amb cabal permanent, com és el cas del riu [[Magre]] o Rambla d'[[Algemesí]], a la [[província de València]].

 

 

== Importància econòmica ==

Les rambles poden obrir lleres que, en alguns casos, poden convertir-se en rutes naturals obertes en el relleu. Succeeix això amb major freqüència en els climes molt més àrids que a les zones de clima mediterrani, en aquells llocs on en èpoques més plujoses del passat es van obrir profunds [[Congost (hidrografia)|congostos]] o llits que posteriorment van romandre secs o amb poc cabal durant milers d'anys. És un fet bastant freqüent en l'Oest dels Estats Units, en moltes zones d'Àfrica i d'Àsia. L'exemple de la ciutat de [[Petra d'Aràbia|Petra]] ([[Jordània]]) és un cas exemplar en aquest sentit. A Espanya, hi ha bastants exemples de camins i vies de comunicació que usen els congosts i valls obertes per les rambles encara que la majoria d'elles s'empren com camí de bestiars excepte en els casos en què resulten massa estretes (per exemple, el barranc de l'Infern que dóna directament al [[Segre]], o el barranc de la Maimona en [[Montanejos]] ([[Província de Castelló|Castelló]]).