Rambla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 89.129.16.181 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot |
m Corregit: urbanístics -> urbanístics, ja que só |
||
Línia 44:
Les rambles poden obrir lleres que, en alguns casos, poden convertir-se en rutes naturals obertes en el relleu. Succeeix això amb major freqüència en els climes molt més àrids que a les zones de clima mediterrani, en aquells llocs on en èpoques més plujoses del passat es van obrir profunds [[Congost (geomorfologia)|congostos]] o llits que posteriorment van romandre secs o amb poc cabal durant milers d'anys. És un fet bastant freqüent en l'Oest dels Estats Units, en moltes zones d'Àfrica i d'Àsia. L'exemple de la ciutat de [[Petra d'Aràbia|Petra]] ([[Jordània]]) és un cas exemplar en aquest sentit. A Espanya, hi ha bastants exemples de camins i vies de comunicació que usen els congosts i valls obertes per les rambles encara que la majoria d'elles s'empren com camí de bestiars excepte en els casos en què resulten massa estretes (per exemple, el barranc de l'Infern que dóna directament a l'[[Segre]], o el barranc de la Maimona en [[Montanejos]] ([[Província de Castelló|Castelló]]).
A la [[rambla de la Viuda]] (també a Castelló), s'empra la seva llera ampli com reservori o represa a la presa de Maria Cristina. També s'usen per obtenir grava, sorra i còdols per a la construcció. Per regla general, les rambles tenen lleres molt desproporcionats amb el cabal escàs i esporàdic que porten. No obstant això, aquesta qualitat resulta un enorme avantatge quan es presenten pluges extraordinàriament copioses, ja que serveixen de drenatge natural per a la major part de les aigües. Els agricultors i la població en general, han de tenir molta cura amb l'ús de les rambles amb fins agrícoles o urbanístics, ja que són, per les seves pròpies característiques, zones de risc ambiental permanent en molts casos.
==Algunes rambles urbanes==
| |||