Rambla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu paràmetre buit d'imatge |
Revisió i eliminem {{2L|data=febrer de 2013}} Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 1:
Una '''rambla''' (de l'[[llengua àrab|àrab]] ''rámla'', «areny, sorral») és un [[corrent d'aigua intermitent]] que depèn del règim de [[pluges]].
El llit sorrenc de les rambles o rieres va donar lloc a [[carrer]]s amples, generalment [[arbre|arbrats]] i amb una voravia central, destinats a passejar-hi. Actualment, però, i sovint per influència de la [[la Rambla|Rambla de Barcelona]], designa passeigs que no tenen l'origen en cap riera i que fins i tot són paral·lels a la costa.
[[Fitxer:Rambla de La Colaita oeste.JPG|thumb|250px|dreta|Rambla de la Colaita procedent de la Serra del Caballó (visible a l'esquerra en la imatge) al terme municipal de [[Catadau]]
Una característica de les rambles o '''torrents''' és el seu fort pendent i escassa longitud, el que les diferencia dels [[riu]]s, encara que gairebé sempre (sobretot en el clima mediterrani), els rius solen recollir
== Geomorfologia ==
[[Fitxer: Barranco Olocau 1.jpg|thumb|250px|Una planta creix en la llera seca de la rambla o barranc de [[Olocau]]
Les rambles són típiques dels paisatges mediterranis i semidesèrtics o esteparis, amb característiques similars als [[uadi]]s, que predominen en els climes encara més secs.
Les rambles són lleres obertes per la circulació concentrada d'aigües durant pluges intenses,
- És l'existència d'una llera tan àmplia en relació a la seva longitud, una característica de les rambles que pot també es pot veure en alguns rius de [[règim fluvial|règim]] torrencial. Les rambles tenen de vegades una gran capacitat de transport (competència) pel que és molt freqüent l'existència de grans blocs, còdols, [[grava]] i [[sorra]], formant un conjunt molt heterogeni de roques de procedència diversa, com es veu en el llit del barranc d'Olocau, pels colors diferents (arenisca vermella, calcària grisenca, etc.) el que ens indica l'erosió en capes o estrats diferents.
- Les rambles són pròpies d'ambients amb clima mediterrani, el qual es caracteritza per escasses i irregulars precipitacions però que poden ser intenses de vegades. Per això estan associades a règims torrencials. Poden estar seques durant mesos o anys i en unes hores recollir grans cabals.
Linha 19 ⟶ 20:
== Toponímia ==
[[Fitxer: Rambla de La Colaita Este.JPG|thumb|250px|En aquesta imatge, presa des del pont del camí a La Colaita poden veure els estrats de greda, calcària i marga sobre els quals s'ha encaixat una rambla. I també es poden veure al centre de la imatge alguns treballs de conservació de la llera fets pels propis agricultors que han construït murs de calcària grisa, per tal de limitar l'erosió en el mateix llit.]]
El nom de Rambla en la toponímia de la península Ibèrica és molt freqüent, per exemple: [[La Rambla (Còrdova)|La Rambla]] (localitat de la província de [[província de Còrdova (Espanya)|Còrdova]]), [[Magre|Rambla d'Algemesí]] (província de València), [[Rambla de la Vídua]] (província de Castelló), [[Rambla de les Ovelles]] en [[Alacant]], etc. Com veiem, el toponímic "Rambla" no es limita als [[Països de parla catalana]], sinó que està més estès a gairebé totes les regions on l'empremta de l'[[expansió musulmana]] a la península Ibèrica va resultar més intensa. I les característiques geomorfològiques de les rambles fan que la delimitació entre rambla i riu des del punt de vista toponímic no sigui clara i distintiva. És per això que el nom de Rambla d'Algemesí, referit al [[riu Magre]], ha estat utilitzat moltes vegades, com podem observar en l'obra mestra d'[[Antonio José de Cavanilles]] sobre el Regne de València.<ref>Cavanilles, Antonio José. '' Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia ''. 2 toms, Madrid: Impremta Real, 1795. València: edició facsímil de Albatros 1995. Tom I, p. 166</ref> Però si no s'hauria d'anomenar "Rambla" al riu Magre perquè és un riu amb un cabal permanent, sí que es pot emprar aquesta denominació per l'enorme quantitat d'al·luvions i pedra rodada que té en la conca inferior, per la qual que té una amplada molt més gran de la que hauria de tenir: la Rambla d'Algemesí o riu Magre, que té una amplada d'uns 50 metres en la llera canalitzada de la seva desembocadura, arriba a uns 220 metres al pont de la carretera de [[Carlet]] i encara més uns
Les rambles solen tenir lleres pràcticament seques durant tot l'any, pel que la seva flora i fauna solen ser bastant escasses. Algunes plantes poc exigents, però, solen aprofitar els marges i fins a les mateixes vies per créixer i colonitzar noves àrees
{|Class = "wikitable" align = "left"
Linha 36 ⟶ 37:
|}
I aquestes observacions poden fer-se extensives a molts rius. Se solen instal·lar cultius, xalets o casetes de camp, càmpings o aparcaments de vehicles. En cas de tempesta, l'aigua que baixa per la rambla pot arrossegar edificacions, vehicles i persones.
De vegades, les poblacions han anat creixent als costats d'una rambla, que s'ha convertit al carrer principal, després de canalitzar-les i cobrir-les. En [[Barcelona]] capital, [[La Rambla]] és potser la seva avinguda més coneguda. També a la ciutat d'[[Alacant]] una de les principals avingudes del centre es diu Rambla de Méndez Núñez i està sobre l'antiga riera de Canicia, en [[Almeria]] la seva Rambla de [[Federico García Lorca]], sobre la riera de Betlem. El mateix succeeix a Argentina i Uruguai.
== Importància econòmica ==
[[Fitxer: Rambla de La Colaita - Chatarra.JPG|thumb|250px|dreta|Es pot veure a la llera de la Rambla de la Colaita, a la conca hidrogràfica del riu Magre, la ferralla de dos vehicles, el que posa de manifest un ús no gaire favorable d'aquest llit des del punt de vista ecològic
Les rambles poden obrir lleres que, en alguns casos, poden convertir-se en rutes naturals obertes en el relleu. Succeeix això amb major freqüència en els climes molt més àrids que a les zones de clima mediterrani, en aquells llocs on en èpoques més plujoses del passat es van obrir profunds [[Congost (
A la [[
==Algunes rambles urbanes==
[[Fitxer:La rambla.jpg|thumb|[[La Rambla]] de [[Barcelona]]]]
* La [[La Rambla|Rambla]] i la [[Rambla de Catalunya]], a [[Barcelona]]. Altres rambles barcelonines conegudes són, entre d'altres, [[Rambla del Poblenou|la del Poblenou]]
* La [[Rambla de Palma]], a [[Mallorca]].
* La [[Rambla de Santa Cruz]], a [[Santa Cruz de Tenerife]].
* La [[Rambla d'Ègara]], el passeig central de [[Terrassa]].
* La [[Rambla de Ferran (Lleida)|Rambla de Ferran]], a l'eixample de [[Lleida]].
* La [[Rambla de la Llibertat]], vora l'[[Onyar]], a [[Girona]].
* La [[Rambla de Méndez Núñez]], a [[Alacant]].
Linha 69 ⟶ 70:
[[Categoria:Cursos d'aigua per tipus]]
[[Categoria:Rambles
|