Rambla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Revisió i eliminem {{2L|data=febrer de 2013}}
Etiqueta: editor de codi 2017
m |thumb|250px -> |miniatura
Línia 5:
El llit sorrenc de les rambles o rieres va donar lloc a [[carrer]]s amples, generalment [[arbre|arbrats]] i amb una voravia central, destinats a passejar-hi. Actualment, però, i sovint per influència de la [[la Rambla|Rambla de Barcelona]], designa passeigs que no tenen l'origen en cap riera i que fins i tot són paral·lels a la costa.
 
[[Fitxer:Rambla de La Colaita oeste.JPG|thumb|250pxminiatura|dreta|Rambla de la Colaita procedent de la Serra del Caballó (visible a l'esquerra en la imatge) al terme municipal de [[Catadau]] ([[València]]).]]
Una característica de les rambles o '''torrents''' és el seu fort pendent i escassa longitud, el que les diferencia dels [[riu]]s, encara que gairebé sempre (sobretot en el clima mediterrani), els rius solen recollir en el seu curs alt una sèrie de rambles que formen el riu pròpiament dit. En algunes ocasions s'aplica aquest mot a veritables rius amb cabal permanent, com és el cas del riu [[Magre]] o Rambla d'[[Algemesí]], a la [[província de València]].
 
== Geomorfologia ==
[[Fitxer: Barranco Olocau 1.jpg|thumb|250pxminiatura|Una planta creix en la llera seca de la rambla o barranc de [[Olocau]] ([[València]]), aprofitant la humitat retinguda pels blocs i la grava.]]
Les rambles són típiques dels paisatges mediterranis i semidesèrtics o esteparis, amb característiques similars als [[uadi]]s, que predominen en els climes encara més secs.
 
Línia 19:
 
== Toponímia ==
[[Fitxer: Rambla de La Colaita Este.JPG|thumb|250pxminiatura|En aquesta imatge, presa des del pont del camí a La Colaita poden veure els estrats de greda, calcària i marga sobre els quals s'ha encaixat una rambla. I també es poden veure al centre de la imatge alguns treballs de conservació de la llera fets pels propis agricultors que han construït murs de calcària grisa, per tal de limitar l'erosió en el mateix llit.]]
El nom de Rambla en la toponímia de la península Ibèrica és molt freqüent, per exemple: [[La Rambla (Còrdova)|La Rambla]] (localitat de la província de [[província de Còrdova (Espanya)|Còrdova]]), [[Magre|Rambla d'Algemesí]] (província de València), [[Rambla de la Vídua]] (província de Castelló), [[Rambla de les Ovelles]] en [[Alacant]], etc. Com veiem, el toponímic "Rambla" no es limita als [[Països de parla catalana]], sinó que està més estès a gairebé totes les regions on l'empremta de l'[[expansió musulmana]] a la península Ibèrica va resultar més intensa. I les característiques geomorfològiques de les rambles fan que la delimitació entre rambla i riu des del punt de vista toponímic no sigui clara i distintiva. És per això que el nom de Rambla d'Algemesí, referit al [[riu Magre]], ha estat utilitzat moltes vegades, com podem observar en l'obra mestra d'[[Antonio José de Cavanilles]] sobre el Regne de València.<ref>Cavanilles, Antonio José. '' Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia ''. 2 toms, Madrid: Impremta Real, 1795. València: edició facsímil de Albatros 1995. Tom I, p. 166</ref> Però si no s'hauria d'anomenar "Rambla" al riu Magre perquè és un riu amb un cabal permanent, sí que es pot emprar aquesta denominació per l'enorme quantitat d'al·luvions i pedra rodada que té en la conca inferior, per la qual que té una amplada molt més gran de la que hauria de tenir: la Rambla d'Algemesí o riu Magre, que té una amplada d'uns 50 metres en la llera canalitzada de la seva desembocadura, arriba a uns 220 metres al pont de la carretera de [[Carlet]] i encara més uns quilòmetres aigües amunt d'aquesta ciutat.
 
Línia 42:
 
== Importància econòmica ==
[[Fitxer: Rambla de La Colaita - Chatarra.JPG|thumb|250pxminiatura|dreta|Es pot veure a la llera de la Rambla de la Colaita, a la conca hidrogràfica del riu Magre, la ferralla de dos vehicles, el que posa de manifest un ús no gaire favorable d'aquest llit des del punt de vista ecològic.]]
Les rambles poden obrir lleres que, en alguns casos, poden convertir-se en rutes naturals obertes en el relleu. Succeeix això amb major freqüència en els climes molt més àrids que a les zones de clima mediterrani, en aquells llocs on en èpoques més plujoses del passat es van obrir profunds [[Congost (hidrografia)|congostos]] o llits que posteriorment van romandre secs o amb poc cabal durant milers d'anys. És un fet bastant freqüent en l'Oest dels Estats Units, en moltes zones d'Àfrica i d'Àsia. L'exemple de la ciutat de [[Petra d'Aràbia|Petra]] ([[Jordània]]) és un cas exemplar en aquest sentit. A Espanya, hi ha bastants exemples de camins i vies de comunicació que usen els congosts i valls obertes per les rambles encara que la majoria d'elles s'empren com camí de bestiars excepte en els casos en què resulten massa estretes (per exemple, el barranc de l'Infern que dóna directament al [[Segre]], o el barranc de la Maimona en [[Montanejos]] ([[Província de Castelló|Castelló]]).