Rambla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 12:
Les rambles són típiques dels paisatges mediterranis i semidesèrtics o esteparis, amb característiques similars als [[uadi]]s, que predominen en els climes encara més secs.
 
Les rambles són lleres obertes per la circulació concentrada d'aigües durant pluges intenses, capaces d'excavar el sòl a causa de la força amb la qual corre l'aigua. El fet d'activar l'erosió en lleres obertes en sediments prèviament dipositats, explica la desproporció existent entre la grandària de la llera i la quantitat d'aigua que porten normalment, ja que és molt més fàcil erosionar en sediments poc consolidats. Per exemple, la confluència dels rius Livenza i Tagliamento a Friuli (Itàlia), que són veritables rius i no podríem catalogar de rambles en sentit estricte, presenta una amplada de la llera de 2800  metres i l'enorme superfície del mateix en aquest punt no arriba a estar gairebé mai coberta completament per les aigües.
 
- És l'existència d'una llera tan àmplia en relació a la seva longitud, una característica de les rambles que pot també es pot veure en alguns rius de [[règim fluvial|règim]] torrencial. Les rambles tenen de vegades una gran capacitat de transport (competència) pel que és molt freqüent l'existència de grans blocs, còdols, [[grava]] i [[sorra]], formant un conjunt molt heterogeni de roques de procedència diversa, com es veu en el llit del barranc d'Olocau, pels colors diferents (arenisca vermella, calcària grisenca, etc.) el que ens indica l'erosió en capes o estrats diferents.
Línia 20:
== Toponímia ==
[[Fitxer:Rambla de La Colaita Este.JPG|miniatura|En aquesta imatge, presa des del pont del camí a La Colaita poden veure els estrats de greda, calcària i marga sobre els quals s'ha encaixat una rambla. I també es poden veure al centre de la imatge alguns treballs de conservació de la llera fets pels propis agricultors que han construït murs de calcària grisa, per tal de limitar l'erosió en el mateix llit.]]
El nom de Rambla en la toponímia de la península Ibèrica és molt freqüent, per exemple: [[La Rambla (Còrdova)|La Rambla]] (localitat de la província de [[província de Còrdova (Espanya)|Còrdova]]), [[Magre|Rambla d'Algemesí]] (província de València), [[Rambla de la Vídua]] (província de Castelló), [[Rambla de les Ovelles]] en [[Alacant]], etc. Com veiem, el toponímic "Rambla" no es limita als [[Països de parla catalana]], sinó que està més estès a gairebé totes les regions on l'empremta de l'[[expansió musulmana]] a la península Ibèrica va resultar més intensa. I les característiques geomorfològiques de les rambles fan que la delimitació entre rambla i riu des del punt de vista toponímic no sigui clara i distintiva. És per això que el nom de Rambla d'Algemesí, referit al [[riu Magre]], ha estat utilitzat moltes vegades, com podem observar en l'obra mestra d'[[Antonio José de Cavanilles]] sobre el Regne de València.<ref>Cavanilles, Antonio José. '' Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia ''. 2 toms, Madrid: Impremta Real, 1795. València: edició facsímil de Albatros 1995. Tom I, p. 166</ref> Però si no s'hauria d'anomenar "Rambla" al riu Magre perquè és un riu amb un cabal permanent, sí que es pot emprar aquesta denominació per l'enorme quantitat d'al·luvions i pedra rodada que té en la conca inferior, per la qual que té una amplada molt més gran de la que hauria de tenir: la Rambla d'Algemesí o riu Magre, que té una amplada d'uns 50  metres en la llera canalitzada de la seva desembocadura, arriba a uns 220  metres al pont de la carretera de [[Carlet]] i encara més uns quilòmetres aigües amunt d'aquesta ciutat.
 
Les rambles solen tenir lleres pràcticament seques durant tot l'any, pel que la seva flora i fauna solen ser bastant escasses. Algunes plantes poc exigents, però, solen aprofitar els marges i fins a les mateixes vies per créixer i colonitzar noves àrees, com el [[baladre]], el margalló ('' Chamerops humilis ''), espècies xeròfites com les figueres de moro i moltes altres del matoll mediterrani. L'ocupació humana de rambles i barrancs ocasiona danys i greus contratemps en aquells casos en què no es té en compte la possibilitat d'avingudes sobtades o no es realitzen prèviament aquells treballs requerits per minimitzar o evitar els efectes nocius de les [[Inundació|inundacions]]. En el quadre es mostren alguns exemples del problema de les inundacions en les rambles.