Rambla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Vegeu la Fitxa 4106/4 de l'Optimot. |
|||
Línia 22:
El nom de Rambla en la toponímia de la península Ibèrica és molt freqüent, per exemple: [[La Rambla (Còrdova)|La Rambla]] (localitat de la província de [[província de Còrdova (Espanya)|Còrdova]]), [[Magre|Rambla d'Algemesí]] (província de València), [[Rambla de la Vídua]] (província de Castelló), [[Rambla de les Ovelles]] en [[Alacant]], etc. Com veiem, el toponímic "Rambla" no es limita als [[Països de parla catalana]], sinó que està més estès a gairebé totes les regions on l'empremta de l'[[expansió musulmana]] a la península Ibèrica va resultar més intensa. I les característiques geomorfològiques de les rambles fan que la delimitació entre rambla i riu des del punt de vista toponímic no sigui clara i distintiva. És per això que el nom de Rambla d'Algemesí, referit al [[riu Magre]], ha estat utilitzat moltes vegades, com podem observar en l'obra mestra d'[[Antonio José de Cavanilles]] sobre el Regne de València.<ref>Cavanilles, Antonio José. '' Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia ''. 2 toms, Madrid: Impremta Real, 1795. València: edició facsímil de Albatros 1995. Tom I, p. 166</ref> Però si no s'hauria d'anomenar "Rambla" al riu Magre perquè és un riu amb un cabal permanent, sí que es pot emprar aquesta denominació per l'enorme quantitat d'al·luvions i pedra rodada que té en la conca inferior, per la qual que té una amplada molt més gran de la que hauria de tenir: la Rambla d'Algemesí o riu Magre, que té una amplada d'uns 50 metres en la llera canalitzada de la seva desembocadura, arriba a uns 220 metres al pont de la carretera de [[Carlet]] i encara més uns quilòmetres aigües amunt d'aquesta ciutat.
Les rambles solen tenir lleres pràcticament seques durant tot l'any, pel que la seva flora i fauna solen ser bastant escasses. Algunes plantes poc exigents, però, solen aprofitar els marges i fins a les mateixes vies per créixer i colonitzar noves àrees, com el [[baladre]], el margalló (''
{|Class = "wikitable" align = "left"
Línia 39:
I aquestes observacions poden fer-se extensives a molts rius. Se solen instal·lar cultius, xalets o casetes de camp, càmpings o aparcaments de vehicles. En cas de tempesta, l'aigua que baixa per la rambla pot arrossegar edificacions, vehicles i persones. Les inundacions a l'[[Estat de Vargas]], el desembre de 1999, és molt significatiu per il·lustrar el poder destructiu de les aigües torrencials de les rambles, torrents o ''[[quebrada]]s'', nom que es fa servir en diversos països de Llatinoamèrica.
De vegades, les poblacions han anat creixent als costats d'una rambla, que s'ha convertit al carrer principal, després de canalitzar-les i cobrir-les. En [[Barcelona]] capital, [[La Rambla]] és potser la seva avinguda més coneguda. També a la ciutat d'[[Alacant]] una de les principals avingudes del centre es diu [[Rambla de Méndez Núñez]] i està sobre l'antiga riera de Canicia, en [[Almeria]] la seva Rambla de [[Federico García Lorca]], sobre la riera de Betlem. El mateix succeeix a Argentina i Uruguai.
== Importància econòmica ==
| |||