Riu Tocantins: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

Revisió del 06:51, 30 ago 2021 modifica Amortres (discussió \| contribucions) Autopatrullats 53.400 edits →‎Etimologia ← Edició anterior		Revisió de 12:38, 23 maig 2024 modifica desfés Cataleirxs (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 43.407 edits Recuperant 20 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5 Etiqueta: IABotManagementConsole [1.3]
(40 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren)
Línia 1: {{Infotaula indret ~~{{Indret~~ \| nom = Riu Tocantins \| imatge = Ponte Imperatriz.jpg \| peu = Pont sobre el Tocantins a Imperatriz ([[Maranhão]]) }} El '''riu Tocantins''' és un [[riu]] [[brasil]]er de gran llargària que neix a l'la Serra Dourada, [[~~Estat~~estat de Goiás]], travessa [[Estat de Tocantins\|Tocantins]], [[Maranhão]] i desemboca a la [[badia de Marajó]], poc abans de la ciutat de [[Belém]]. La conca del riu recull les aigües d'un altre curs important, l'[[~~estuari~~Araguaia]]. ~~del~~Poc abans de la desembocadura, conflueix amb el [[riu Pará]], un ramal de l'[[Riu Amazones\|Amazones]]. Per aquest motiu, es considera que la boca del Tocantins forma part també del gran estuari de l'Amazones. El territori drenat pel riu, d'aigua clara però pobre en [[Nutrient\|nutrients]], poc [[Ionització de l'aigua\|iònica]] i carregada de [[Sediment\|sediments]]. Es relativament pla amb enormes àrees inundables que creen boscos amazònics de sorra blanca. Els terrenys són rics en nutrients en moltes zones però infèrtils en altres.<ref name=:1>{{Ref-publicació\|article=Tocantins and Araguaya Rivers, Brazil\|url=https://www.jstor.org/stable/1781225?origin=crossref\|publicació=The Geographical Journal\|data=1924-05\|pàgines=369\|volum=63\|exemplar=5\|doi=10.2307/1781225\|nom=S. C.\|cognom=Bullock\|consulta=2024-05-23\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210918101749/https://www.jstor.org/stable/1781225?origin=crossref\|arxiudata=2021-09-18}}</ref> Amb un recorregut de 2.450 km, es tracta del segon riu més llarg que transita íntegrament per terres brasileres, darrera del [[riu São Francisco]]. En època de pluges, la seva navegabilitat és d'uns 2.000 km, des de Lajeado ([[Estat de Tocantins\|Tocantins]]) fins a l'[[estuari]] marajoara. == Recorregut == La seva llargària és de 2.600 [[quilòmetre]]s ~~dels quals~~, dels quals 2.000 són navegables durant la temporada d'inundacions~~<ref>{{ref-web\|url=http://www.grdc.sr.unh.edu/html/Polygons/P3649900.html\|consulta=9~~, ~~març~~malgrat ~~2014\|títol=Tocantins~~que ~~Basin\|obra=Grdc\|editor=Unh}}</ref>~~només ~~però~~hi ~~per~~poden ~~vaixells~~transitar embarcacions de baix [[calat]].<ref>{{ref-llibre \|títol=Reconnaissance Appraisal, Land and Water Resources, Araguaia-Tocantins River \|pàgines=28 \|editorial=United States. Bureau of Reclamation \|any=1964 \|url=https://books.google.escat/books?id=rZM-x5yKzZsC&pg=PA25&dq=serra+Dourada+rio+tocantins&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwikjfmE6dbyAhWhz4UKHYu_DYwQ6AEwAnoECAIQAg#v=onepage&q=serra%20Dourada%20rio%20tocantins&f=false \|consulta=29 agost 2021 \|llengua=anglès~~}}</ref>.<ref>{{ref-web \|url=http://www.grdc.sr.unh.edu/html/Polygons/P3649900.html\|consulta=9 març 2014\|títol=Tocantins Basin\|obra=Grdc\|editor=Unh~~}}</ref> Neix a l'[[~~Estat~~estat de Goiás]] ~~entre~~en ~~els~~la ~~municipis~~divisió dedels [[municipis d'Ouro Verde de Goiás]] i [[Petrolina de Goiás, propers a [[Anápolis]],.<ref>{{ref-web \|url=https://diariodoestadogo.com.br/10-rios-que-banham-o-estado-de-goias-110179/ \|consulta=29 agost 2021 \|títol=10 rios que banham o estado de Goiás \|editor=Diario do Estado \|llengua=~~portugues~~pt\|data=21/06/2021\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210829205555/https://diariodoestadogo.com.br/10-rios-que-banham-o-estado-de-goias-110179/\|arxiudata=29 d’agost 2021}}</ref> ~~passa~~Passa pels ~~Estats~~estats de [[Estat de Tocantins\|Tocantins]], [[Estat de Maranhão\|Maranhão]] i [[Pará]], i finalment desemboca a l'la [[~~estuari~~badia]] ~~del~~de Marajó (que també rep el nom de [[~~riu~~Golf ~~Amazones~~(geografia)\|golf]] Marajoara).<ref>{{ref-web\|url=http://www.grdc.sr.unh.edu/html/Polygons/P3649900.html\|consulta=9 març 2014\|títol=Tocantins Basin\|editor=UNH / GRDC\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140309142013/http://www.grdc.sr.unh.edu/html/Polygons/P3649900.html\|arxiudata=9 de març 2014}}</ref> Al seu curs superior, el riu presenta [[Ràpid\|ràpids]] i [[Cascada\|cascades]], que són menys freqüents al tram mig, on s'hi troben illes i platges de roca i de sorra. En el curs inferior hi ha molts [[Llac\|llacs]] marginals i nombroses illes de fang, un [[ecosistema]] que està influït per la pujada i baixada del [[Cabal hidràulic\|cabal]] i pels cicles de [[Marea\|marees]], tot i que la construcció de la [[presa de Tucuruí]] ha permès controlar millor els nivells d'aigua.<ref name="Provete">{{ref-llibre\|cognom=Provete\|nom=Diogo B.\|capítol=Tocantins River\|títol=Biomes & Ecosystems\|data=2013\|pàgines=1237-1239\|consulta=30 agost 2021\|llengua=en\|editorial=Salem Press\|url=http://diogoprovete.weebly.com/uploads/1/7/3/6/17367099/tocantins_river.pdf}} {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20210919232748/http://diogoprovete.weebly.com/uploads/1/7/3/6/17367099/tocantins_river.pdf \|date=19 de setembre 2021 }}</ref> Els llacs inundables i boscos inundats estacionalment componen un sistema fràgil i complex, [[Hàbitat\|hàbitats]] clau per al manteniment de xarxes alimentàries aquàtiques, però que la intervenció humana posa en risc.<ref>{{Ref-web\|url=https://riosdelplaneta.com/rio-tocantins/\|títol=Río tocantins: todo lo que necesitas saber sobre él\|consulta=18/09/2021\|editor=Ríos del Planeta\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200925125235/https://riosdelplaneta.com/rio-tocantins/\|arxiudata=2020-09-25}}</ref> [[Fitxer:Txu-oclc-6654394-sa-22-2nd-ed.jpg\|esquerra\|miniatura\|Mapa de l'illa de [[Marajó]], amb l'estuari del Tocantins a la cantonada superior dreta]] En l'[[estuari]] es troba l'[[Marajó\|illa de Marajó]], coneguda per ser l'illa fluviomarítima de major superfície en tot el món. A l'illa s'hi troba el major nombre de [[Búfal aquàtic\|búfals aquàtics]] del país, amb més de 600.000 caps.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.britannica.com/place/Marajo-Island\|títol=Marajo island\|consulta=17/09/2021\|editor=Encyclopaedia Britannica\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211216051211/https://www.britannica.com/place/Marajo-Island\|arxiudata=2021-12-16}}</ref> A la riba sud està situada [[Belém]], la capital de l'[[estat de Pará]]. La seva regió metropolitana acull 2,5 milions d'habitants.<ref>{{Ref-web\|url=http://agenciadenoticias.ibge.gov.br/media/com_mediaibge/arquivos/3782ec04651c38f752e9d67ddfc7f87c.xlsx\|títol=Tabelas e gráficos especiais - Estimativas 2019\|consulta=17/09/2021\|editor=Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística\|data=2019\|format=Excel\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200115020450/https://agenciadenoticias.ibge.gov.br/media/com_mediaibge/arquivos/3782ec04651c38f752e9d67ddfc7f87c.xlsx\|arxiudata=2020-01-15}}</ref> == Cabal == El [[cabal hidràulic]] del riu Tocantins té una mitjana descàrrega d'11.000 metres cúbics per segon però és molt sensible al [[clima]] i la [[geografia]] en els quals es troba, de manera que es caracteritza per dues estacions molt clares~~, el cabal màxim mitjà supera els 20.000 m³/s de febrer a abril mentre que d'agost a octubre no arriba als 3.000 m³/s~~.<ref~~>{{GEC\|0066221\|Tocantins}}<~~ name=:1/~~ref~~> L'època humida es produeix d’octubre a abril. El cabal màxim mitjà supera els 20.000 m³/s durants les inundacions, que acostumen a succeir entre febrer i abril, amb pics al febrer (Tocantins superiors) i al març (curs mig i inferior). El sistema Tocantins-Araguaia s'asseca de maig a octubre, sent en setembre quan trobem el nivell més baix de cabal, quan no arriba als 3.000 m³/s.<ref>{{GEC\|0066221\|Tocantins}}</ref> [[Fitxer:Velha Marabá durante enchente de 1979-1980 (cropped).jpg\|esquerra\|miniatura\|La ciutat de Marabá inundada.]] El cabal màxim registrat al riu Tocantins va ser el 3 de març de 1980, arribant aproximadament als 70.000 m³/s a la rodalia de Tucuruí. Aquella setmana, les crescudes van arribar als vint metres d'alçada. Encara cinc dies després, la ciutat de Marabá es trobava pràcticament submergida sota les aigües del riu.<ref>{{Ref-web\|url=http://www.cbmet.com/cbm-files/14-1b5c3e3f6e34f1ca974cb06dd7bf1c6c.pdf\|títol=Variabilidade da Precipitação na Amazônia: Implicações Socioeconômicas\|consulta=18/09/2021\|editor=CBMet\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160412201251/http://www.cbmet.com/cbm-files/14-1b5c3e3f6e34f1ca974cb06dd7bf1c6c.pdf\|arxiudata=12/04/2016\|coautors=Moura Rolim, Pedro Alberto; Meninéa Santos, Daniel; da Rocha, Edson José Paulino\|format=pdf}}</ref> == Hidrografia == [[Fitxer:Tocantins watershed.png\|miniatura\|Conca del sistema Tocantins - Araguaia.]] La regió [[Hidrografia\|hidrogràfica]] Tocantins - Araguaia és una de les dotze que existeixen al Brasil, tractant-se de la segona més extensa amb gairebé un milió de km², un 9,5% del territori nacional.<ref name=:0>{{Ref-web\|url=https://mundoeducacao.uol.com.br/geografia/bacia-tocantinsaraguaia.htm\|títol=Bacia Tocantins-Araguaia\|consulta=18/09/2021\|llengua=pt-br\|editor=Mundo Educação - UOL\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200912024335/https://mundoeducacao.uol.com.br/geografia/bacia-tocantinsaraguaia.htm\|arxiudata=2020-09-12}}</ref> Entre els afluents del Tocantins, trobem el riu Paranã, el Maranhão, l'Almas, el Santa Teresa, el Sono i el principal, el riu [[Araguaia]]. Aquest, per la seva part, rep les aportacions dels rius Vermelho i Mortos.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.ecured.cu/Archivo:CuencaCont.jpg\|títol=Bacia do Tocantins-Araguaia\|consulta=18/09/2021\|editor=EcuRed\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200322020447/http://www.ecured.cu/Archivo:CuencaCont.jpg\|arxiudata=2020-03-22}}</ref> En el recorregut de l'Araguaia, que neix a la [[Serra dels Caiapós]], cal destacar l'existència d'una bifurcació en el [[trifini]] de [[Mato Grosso]], [[Estat de Tocantins\|Tocantins]] i [[Estat de Goiás\|Goiás]]. El curs principal, segueix en direcció nord pel seu braç oest, mentre que el ramal est, conegut com [[riu Javaés]], continua en paral·lel i s'uneix de nou a la corrent principal, 350 km després. Així es forma l'[[illa fluvial]] més extensa del món, que té una amplada de fins 50 km i rep el nom d'[[illa del Bananal]].<ref>{{Ref-web\|url=http://www.britannica.com/place/Bananal-Island\|títol=Bananal island\|consulta=03/09/2015\|editor=Encyclopaedia Britannica\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190506110353/https://www.britannica.com/place/Bananal-Island\|arxiudata=2019-05-06}}</ref><ref>{{Ref-web\|url=http://dc.itamaraty.gov.br/imagens-e-textos/revista3-mat12.pdf\|títol=O Estado de Tocantins\|consulta=18/09/2021\|editor=Ministério das Relações Exteriores\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303171042/http://dc.itamaraty.gov.br/imagens-e-textos/revista3-mat12.pdf\|arxiudata=03/03/2016\|format=pdf\|llengua=pt-br}}</ref> En el tram final del Tocantins hi conflueix el [[riu Pará]], que també rep el nom de Furo de Santa Maria. Es tracta d'un canal d'[[aigües negres]] d'uns 200 km de llargada, límit occidental de l'illa de Marajó i que connecta el Tocantins amb l'Amazones. No es pot considerar que sigui un afluent de cap d'aquests dos, ja que la innexistència de desnivell a la seva llera i la presència de fortes corrents d'un i altre fa que, en realitat, presenti corrents en ambdós sentits.<ref>{{Ref-llibre\|títol=Brasil: paisagens de exceção: o litoral e o Pantanal Mato-Grossense: patrimônios básicos\|url=https://repositorio.usp.br/item/001612737\|data=2006\|llengua=pt-br\|nom=Aziz Nacib\|cognom=Ab'Saber\|editorial=Ateliê\|lloc=Cotia, SP\|isbn=8574802182}} {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20220703001948/https://repositorio.usp.br/item/001612737 \|date=2022-07-03 }}</ref><ref>{{Ref-publicació\|article=Les apports en eau de l'Amazone à l'Océan Atlantique\|cognom=Callède\|nom5=Jean-Loup\|cognom4=Alves\|nom4=Fabrício Vieira\|cognom3=Ronchail\|nom3=Josyane\|cognom2=Cochonneau\|nom2=Gérard\|nom=Jacques\|url=https://hal.ird.fr/ird-00547814\|llengua=fr\|doi=10.7202/044688ar\|exemplar=3\|volum=23\|pàgines=247\|data=2010\|publicació=Journal of Water Science / Revue des Sciences de l'Eau\|cognom5=Guyot\|consulta=2024-05-23\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200406142809/https://hal.ird.fr/ird-00547814\|arxiudata=2020-04-06}}</ref> == Flora == [[Fitxer:Castanheira 1.jpg\|miniatura\|Castanyera de nous del Brasil.]] La [[Conca hidrogràfica\|conca]] del Tocantins travessa dos tipus de [[vegetació]] ben diferenciada. Si en el curs baix del riu és eminentment [[selva tropical]], en els cursos alt i mig trobem la [[flora]] característica del ''[[cerrado]]'' brasiler.<ref name=:0/> Al curs mig i baix del riu s'hi troben les majors extensions d'arbres castanyers de l'Amazones, principalment [[nous del Brasil]] (''castanhas do Pará'').<ref>{{Ref-llibre\|títol=Annales des sciences naturelles. Botanique\|url=https://books.google.cat/books?id=UcFbAAAAQAAJ&dq=%22castanhas+do+para%22+%22rio+tocantins%22&hl=ca&source=gbs_navlinks_s\|editorial=Crochard\|data=1849\|llengua=fr}}</ref> A la conca només s'hi troben 5 àrees protegidesː la reserva d'Águas Emendadas, el Parc Nacional de la Chapada dos Veadeiros, el Parc Nacional d'Araguaia, la Reserva Indígena d'Araguaia i la reserva de Mocajuba.<ref name="Provete" /> L'any [[2019]] es va crear el projecte ''Juntos pelo Araguaia'', que proposa mesures per recuperar les àrees forestals d'aquest riu, conservació del sòl i [[Tractament d'aigües residuals\|sanejament de les aigües residuals]] dels municipis de la seva riba.<ref>{{Ref-web\|url=https://agenciabrasil.ebc.com.br/geral/noticia/2019-06/projeto-juntos-pelo-araguaia-quer-recompor-areas-florestais\|títol=Projeto Juntos pelo Araguaia quer recompor áreas florestais\|consulta=18/09/2021\|editor=[[Agência Brasil]]\|data=05/06/2019\|nom=Andreia\|cognom=Verdélio\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210918083100/https://agenciabrasil.ebc.com.br/geral/noticia/2019-06/projeto-juntos-pelo-araguaia-quer-recompor-areas-florestais\|arxiudata=2021-09-18}}</ref> == Fauna == [[Fitxer:Wikipedia-7744.jpg\|miniatura\|''Melanosuchus niger'' (caiman negre).]] La regió del Tocantins és biològicament rica, amb moltes espècies endèmiques. Es coneixen 153 espècies de [[mamífers]] registrats, vuit d'ells [[primat]]s, 21 [[rosegadors]] i més de 90 espècies de [[ratpenat]]s. Es poden trobar altres espècies comː [[caiman comú]], [[caiman negre]], [[podocnemis unifilis]], [[manatí amazònic]] i dues espècies de [[dofins de riu]]: el [[dofí de l'Amazones]] i el [[tucuxi]]. La diversitat d'[[aus]] és particularment alt, amb 527 espècies conegudes, entre elles [[tucans]], [[falcons]] i el [[guacamai roig alagroc]].<ref name="Provete" /> Els rius Tocantins-Araguaia alberguen més de 300 espècies de [[peixos]], de 30 famílies diferents. Tanmateix, es considera una diversitat baixa de peixos segons els estàndards amazònics. La majoria de les espècies són migratòries, amb migració reproductiva riu amunt d’octubre a març, amb les primeres pluges temporada, tornant al final de la temporada d’aigües altes.<ref>{{Ref-publicació\|article=Ichthyofauna, fish supply and fishermen activities on the mid-Tocantins River, Maranhão State, Brazil\|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1519-69842010000300014&lng=en&tlng=en\|publicació=Brazilian Journal of Biology\|data=2010-08\|issn=1519-6984\|pàgines=575-585\|volum=70\|exemplar=3\|doi=10.1590/S1519-69842010000300014\|nom=Jc.\|cognom=Garavello\|nom2=Jp.\|cognom2=Garavello\|nom3=Ak.\|cognom3=Oliveira\|consulta=2024-05-23\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180602140155/http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1519-69842010000300014&lng=en&tlng=en\|arxiudata=2018-06-02}}</ref><ref>{{Ref-publicació\|article=Ecological integrity and fisheries ecology of the Araguaia—Tocantins River Basin, Brazil\|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/rrr.3450110308\|publicació=Regulated Rivers: Research & Management\|data=1995-11\|pàgines=325-350\|volum=11\|exemplar=3-4\|doi=10.1002/rrr.3450110308\|llengua=en\|nom=Mauro César Lambert de Brito\|cognom=Ribeiro\|nom2=Miguel\|cognom2=Petrere\|nom3=Anastácio Affonso\|cognom3=Juras\|consulta=2024-05-23\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220425222651/https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/rrr.3450110308\|arxiudata=2022-04-25}}</ref> == Geologia == Les [[Vall\|valls]] planes i amples, compostes de [[sorra]] i [[argila]], tant del Tocantins com de l'afluent Araguaia, estan dominades per [[gorges]] escarpades. Són els marges dels grans altiplans de [[gres]], de 300 a 600 metres d’altitud sobre el nivell del mar, a través dels quals els rius han erosionat els seus llits profunds. Al voltant de l'estuari del Tocantins, el gran altiplà desapareix per donar lloc a una part de la plana al·luvial mig submergida, coberta de bosc, que s'estén cap al nord-est i a l'oest.<ref>{{Ref-publicació\|article=ALTERAÇÃO NA COBERTURA VEGETAL E USO DA TERRA DA BACIA HIDROGRÁFICA DO ALTO RIO TOCANTINS (GOIÁS): INFLUÊNCIA DAS CARACTERÍSTICAS FÍSICAS E A RELAÇÃO COM AS COMUNIDADES INDÍGENAS\|nom=Patrick Thomaz de Aquino\|nom4=Alessandra Carla de A. Silva Sene\|cognom3=Bueno\|nom3=Alines Francisca\|cognom2=Matos\|nom2=Renata Mariana Póvoa\|cognom=Martins\|doi=10.5902/2179460X15780\|url=http://cascavel.ufsm.br/revistas/ojs-2.2.2/index.php/cienciaenatura/article/view/15780\|exemplar=3\|volum=37\|pàgines=392-404\|issn=2179-460X\|data=2015-09-26\|publicació=Ciência e Natura\|cognom4=Paixão}}</ref><ref>{{Ref-web\|url=https://files.cercomp.ufg.br/weby/up/104/o/Cidney_Valente_Resumo.pdf\|títol=Resumo\|consulta=18/09/2021\|llengua=pt-br\|editor=Universidade Federal de Goiás\|nom=Cidney\|cognom=Valente\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210918101750/https://files.cercomp.ufg.br/weby/up/104/o/Cidney_Valente_Resumo.pdf\|arxiudata=2021-09-18}}</ref> == Centrals hidroelèctriques == [[Fitxer:Hidrelétrica de Tucuruí.jpg\|miniatura\|Central Hidroelèctrica de Tucuruí.]] Hi ha tres plantes hidroelèctriques principals en el curs del riu, a Lajeado, Peixe Angical i Isamu Ikeda, i 11 plantes hidroelèctriques petites, que en total generen una potència de 1.420,90 MW.<ref>{{ref-web \|cognom=Renovato \|nom=Luiza \|url=https://www.to.gov.br/secom/noticias/tocantins-destaca-potencial-de-pequenas-hidreletricas/4epq7wywmhsj \|consulta=29 agost 2021 \|títol=Tocantins destaca potencial de pequenas hidrelétricas \|editor=Governo do Tocantins \|data=15/05/2021 \|llengua=portuguès}}</ref> Hi ha set [[Presa d'aigua\|preses]] al riu (Cana Brava, Serra da Mesa, S̩ão Salvador, Luiz Eduardo Magalhães, Estreito, Tucuruí i Peixe Angical), de les quals les majors són la [[presa de Tucuruí]] i la de Serra da Mesa. Riu avall de la confluència amb l'[[Araguaia]], a l'estat de Pará, el riu solia tenir moltes [[Cascada\|cascades]] i [[ràpids]], però van ser inundats a principis de la [[dècada de 1980]] pel [[llac artificial]] creat per la [[central hidroelèctrica]] de Tucuruí, una de les més grans del món.<ref>{{Ref-web\|url=https://educacao.uol.com.br/disciplinas/geografia/bacia-do-tocantins---araguaia-rios-tem-a-maior-hidreletrica-brasileira.htm\|títol=Bacia do Tocantins - Araguaia - Rios têm a maior hidrelétrica brasileira\|consulta=18/09/2021\|editor=UOL\|nom=Claudio\|cognom=Mendonça\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210514165133/https://educacao.uol.com.br/disciplinas/geografia/bacia-do-tocantins---araguaia-rios-tem-a-maior-hidreletrica-brasileira.htm\|arxiudata=2021-05-14}}</ref> En conjunt, la conca Tocantins - Araguaia és la segona que més [[electricitat]] genera del país.<ref name=:0/> Quan es va completar la segona fase del projecte Tucuruí el [[30 de novembre]] de [[2010]], es va establir un sistema de [[Resclosa\|rescloses]] anomenat ''Eclusas do Tucuruí'' amb l'objectiu de recuperar la navegabilitat del riu, que havia quedat suspesa degut al desnivell de 75 metres que s'havia de salvar després de construir-hi la central.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.typsa.com/proyectos/esclusas-del-canal-de-navegacion-tucurui/\|títol=Esclusas del canal de navegación Tucuruí\|consulta=18/09/2021\|editor=Typsa\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201029231337/https://www.typsa.com/proyectos/esclusas-del-canal-de-navegacion-tucurui/\|arxiudata=2020-10-29}}</ref> La navegabilitat del Tocantins i l'Araguaia és d'extrema importància per transportar-ne la monoproducció [[latifundista]] de [[Cereal\|cereals]], que des dels [[anys vuitanta]] és massiva en els estats banyats per aquesta conca.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Terrazas\|nom=Rolando\|títol=Hidrovías para el desarrollo y la integración suramericana\|url=https://scioteca.caf.com/bitstream/handle/123456789/919/CAF-Hidrovias.pdf\|data=2016-07\|editorial=CAF\|lloc=Bogotá\|isbn=978-980-422-043-2\|format=pdf}} {{Webarchive\|url=https://web.archive.org/web/20230721130814/https://scioteca.caf.com/bitstream/handle/123456789/919/CAF-Hidrovias.pdf \|date=2023-07-21 }}</ref> == Ocupació humana == [[Fitxer:Cultura Marajoara - Cerâmica MN 03.jpg\|miniatura\|[[Ceràmica]] marajoara.]] L’ocupació humana a la regió comença fa entre 11.000 ai 12.000 anys enrere, amb la primera evidència de presència humana al ~~tocantins~~Tocantins mitjà,. ~~aquest~~Aquest període correspon al començament de l’l'[[Holocè]], dins del Període lític d'[[Amèrica]]. El període de [[Colonització portuguesa d'Amèrica\|colonització portuguesa]] va començar el [[1625]], quan un grup de [[missioners]] [[jesuïtes]] va establir el primer assentament al Tocantins ~~mitjans~~central.~~{{sfn\|Stanish\|2011\|p~~<ref name=~~1237}}~~Provete/> A l'[[Marajó\|illa de Marajó]] es trobava un poble [[precolombí]], els [[marajoaras]], que va arribar a formar una [[civilització]] d'entre 40.000 i 100.000 persones. Sorgits aproximadament al {{segle\|V\|3=s}}, tenien una estructura matriarcal. Sembla que la seva desaparició va ser anterior a l'arribada dels europeus a terres [[Amèrica del Sud\|sud-americanes]].<ref>{{Ref-llibre\|títol=Moundbuilders of the Amazon : geophysical archaeology on Marajo Island, Brazil\|url=https://www.worldcat.org/oclc/20826519\|editorial=Academic Press\|data=1991\|lloc=San Diego\|isbn=0-12-595348-8\|nom=Anna Curtenius\|cognom=Roosevelt}}</ref> == Etimologia == "''Tocantins"'' és un terme originat en la [[llengua tupí]]: significa "''bec de tucà''", mitjançant la combinació de tukana ([[tucà]]) i tim ([[bec]])~~, i va donar nom a l'estat brasiler més recent sorgit~~.<ref>{{ref-llibre \|cognom=Navarro \|nom=E. A. \|títol=Método moderno de tupi antigo: a língua do Brasil dos primeiros séculos \|lloc=São Paulo \|editorial=Global \|any=2005 \|llengua=portuguès \|edició=3ª ed.}}</ref> El riu dona nom a l'estat de Tocantins, el més recent de la [[República Federativa de Brasil]], territori que fins llavors havia format part de l'[[estat de Goiás]].<ref>{{Ref-web\|url=https://agenciabrasil.ebc.com.br/radioagencia-nacional/geral/audio/2015-10/emancipacao-politica-do-tocantins-completa-27-anos\|títol=Emancipação política do Tocantins completa 27 anos\|consulta=18/09/2021\|editor=[[Agência Brasil]]\|data=04/10/2015\|nom=Thâmara\|cognom=Cruvinel\|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210918093112/https://agenciabrasil.ebc.com.br/radioagencia-nacional/geral/audio/2015-10/emancipacao-politica-do-tocantins-completa-27-anos\|arxiudata=2021-09-18}}</ref> == Referències == {{Referències}} == Vegeu també == ~~{{commonscat}}~~ {{Commonscat}} ~~{{Esborrany~~* [[Geografia del Brasil}}]]▼ {{Autoritat}} ▲{{Esborrany del Brasil}} {{ORDENA:Tocantins}} [[Categoria:Rius del Brasil]] [[Categoria:~~Rius~~Geografia de ~~la conca de l'Amazones\|Tocantins~~Goiás]] ~~[[Categoria:Estat de Goiás]]~~ [[Categoria:Estat de Tocantins]] [[Categoria:~~Estat~~Geografia de Maranhão]] [[Categoria:Geografia de Pará]] [[Categoria:Rius de la conca de l'Amazones]]