Riu Tocantins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 20 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5
 
(40 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{Infotaula indret
{{Indret
| nom = Riu Tocantins
| imatge = Ponte Imperatriz.jpg
| peu = Pont sobre el Tocantins a Imperatriz ([[Maranhão]])
}}
El '''riu Tocantins''' és un [[riu]] [[brasil]]er de gran llargària que neix a l'la Serra Dourada, [[Estatestat de Goiás]], travessa [[Estat de Tocantins|Tocantins]], [[Maranhão]] i desemboca a la [[badia de Marajó]], poc abans de la ciutat de [[Belém]]. La conca del riu recull les aigües d'un altre curs important, l'[[estuariAraguaia]]. delPoc abans de la desembocadura, conflueix amb el [[riu Pará]], un ramal de l'[[Riu Amazones|Amazones]]. Per aquest motiu, es considera que la boca del Tocantins forma part també del gran estuari de l'Amazones.
 
El territori drenat pel riu, d'aigua clara però pobre en [[Nutrient|nutrients]], poc [[Ionització de l'aigua|iònica]] i carregada de [[Sediment|sediments]]. Es relativament pla amb enormes àrees inundables que creen boscos amazònics de sorra blanca. Els terrenys són rics en nutrients en moltes zones però infèrtils en altres.<ref name=:1>{{Ref-publicació|article=Tocantins and Araguaya Rivers, Brazil|url=https://www.jstor.org/stable/1781225?origin=crossref|publicació=The Geographical Journal|data=1924-05|pàgines=369|volum=63|exemplar=5|doi=10.2307/1781225|nom=S. C.|cognom=Bullock|consulta=2024-05-23|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210918101749/https://www.jstor.org/stable/1781225?origin=crossref|arxiudata=2021-09-18}}</ref>
 
Amb un recorregut de 2.450 km, es tracta del segon riu més llarg que transita íntegrament per terres brasileres, darrera del [[riu São Francisco]]. En època de pluges, la seva navegabilitat és d'uns 2.000 km, des de Lajeado ([[Estat de Tocantins|Tocantins]]) fins a l'[[estuari]] marajoara.
 
== Recorregut ==
La seva llargària és de 2.600 [[quilòmetre]]s dels quals, dels quals 2.000 són navegables durant la temporada d'inundacions<ref>{{ref-web|url=http://www.grdc.sr.unh.edu/html/Polygons/P3649900.html|consulta=9, marçmalgrat 2014|títol=Tocantinsque Basin|obra=Grdc|editor=Unh}}</ref>només peròhi perpoden vaixellstransitar embarcacions de baix [[calat]].<ref>{{ref-llibre |títol=Reconnaissance Appraisal, Land and Water Resources, Araguaia-Tocantins River |pàgines=28 |editorial=United States. Bureau of Reclamation |any=1964 |url=https://books.google.escat/books?id=rZM-x5yKzZsC&pg=PA25&dq=serra+Dourada+rio+tocantins&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwikjfmE6dbyAhWhz4UKHYu_DYwQ6AEwAnoECAIQAg#v=onepage&q=serra%20Dourada%20rio%20tocantins&f=false |consulta=29 agost 2021 |llengua=anglès}}</ref>.<ref>{{ref-web |url=http://www.grdc.sr.unh.edu/html/Polygons/P3649900.html|consulta=9 març 2014|títol=Tocantins Basin|obra=Grdc|editor=Unh}}</ref> Neix a l'[[Estatestat de Goiás]] entreen elsla municipisdivisió dedels [[municipis d'Ouro Verde de Goiás]] i [[Petrolina de Goiás, propers a [[Anápolis]],.<ref>{{ref-web |url=https://diariodoestadogo.com.br/10-rios-que-banham-o-estado-de-goias-110179/ |consulta=29 agost 2021 |títol=10 rios que banham o estado de Goiás |editor=Diario do Estado |llengua=portuguespt|data=21/06/2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210829205555/https://diariodoestadogo.com.br/10-rios-que-banham-o-estado-de-goias-110179/|arxiudata=29 d’agost 2021}}</ref> passaPassa pels Estatsestats de [[Estat de Tocantins|Tocantins]], [[Estat de Maranhão|Maranhão]] i [[Pará]], i finalment desemboca a l'la [[estuaribadia]] delde Marajó (que també rep el nom de [[riuGolf Amazones(geografia)|golf]] Marajoara).<ref>{{ref-web|url=http://www.grdc.sr.unh.edu/html/Polygons/P3649900.html|consulta=9 març 2014|títol=Tocantins Basin|editor=UNH / GRDC|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140309142013/http://www.grdc.sr.unh.edu/html/Polygons/P3649900.html|arxiudata=9 de març 2014}}</ref>
 
Al seu curs superior, el riu presenta [[Ràpid|ràpids]] i [[Cascada|cascades]], que són menys freqüents al tram mig, on s'hi troben illes i platges de roca i de sorra. En el curs inferior hi ha molts [[Llac|llacs]] marginals i nombroses illes de fang, un [[ecosistema]] que està influït per la pujada i baixada del [[Cabal hidràulic|cabal]] i pels cicles de [[Marea|marees]], tot i que la construcció de la [[presa de Tucuruí]] ha permès controlar millor els nivells d'aigua.<ref name="Provete">{{ref-llibre|cognom=Provete|nom=Diogo B.|capítol=Tocantins River|títol=Biomes & Ecosystems|data=2013|pàgines=1237-1239|consulta=30 agost 2021|llengua=en|editorial=Salem Press|url=http://diogoprovete.weebly.com/uploads/1/7/3/6/17367099/tocantins_river.pdf}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210919232748/http://diogoprovete.weebly.com/uploads/1/7/3/6/17367099/tocantins_river.pdf |date=19 de setembre 2021 }}</ref> Els llacs inundables i boscos inundats estacionalment componen un sistema fràgil i complex, [[Hàbitat|hàbitats]] clau per al manteniment de xarxes alimentàries aquàtiques, però que la intervenció humana posa en risc.<ref>{{Ref-web|url=https://riosdelplaneta.com/rio-tocantins/|títol=Río tocantins: todo lo que necesitas saber sobre él|consulta=18/09/2021|editor=Ríos del Planeta|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200925125235/https://riosdelplaneta.com/rio-tocantins/|arxiudata=2020-09-25}}</ref>
[[Fitxer:Txu-oclc-6654394-sa-22-2nd-ed.jpg|esquerra|miniatura|Mapa de l'illa de [[Marajó]], amb l'estuari del Tocantins a la cantonada superior dreta]]
En l'[[estuari]] es troba l'[[Marajó|illa de Marajó]], coneguda per ser l'illa fluviomarítima de major superfície en tot el món. A l'illa s'hi troba el major nombre de [[Búfal aquàtic|búfals aquàtics]] del país, amb més de 600.000 caps.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/place/Marajo-Island|títol=Marajo island|consulta=17/09/2021|editor=Encyclopaedia Britannica|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211216051211/https://www.britannica.com/place/Marajo-Island|arxiudata=2021-12-16}}</ref> A la riba sud està situada [[Belém]], la capital de l'[[estat de Pará]]. La seva regió metropolitana acull 2,5 milions d'habitants.<ref>{{Ref-web|url=http://agenciadenoticias.ibge.gov.br/media/com_mediaibge/arquivos/3782ec04651c38f752e9d67ddfc7f87c.xlsx|títol=Tabelas e gráficos especiais - Estimativas 2019|consulta=17/09/2021|editor=Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística|data=2019|format=Excel|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200115020450/https://agenciadenoticias.ibge.gov.br/media/com_mediaibge/arquivos/3782ec04651c38f752e9d67ddfc7f87c.xlsx|arxiudata=2020-01-15}}</ref>
 
== Cabal ==
El [[cabal hidràulic]] del riu Tocantins té una mitjana descàrrega d'11.000 metres cúbics per segon però és molt sensible al [[clima]] i la [[geografia]] en els quals es troba, de manera que es caracteritza per dues estacions molt clares, el cabal màxim mitjà supera els 20.000 m³/s de febrer a abril mentre que d'agost a octubre no arriba als 3.000 m³/s.<ref>{{GEC|0066221|Tocantins}}< name=:1/ref>
 
L'època humida es produeix d’octubre a abril. El cabal màxim mitjà supera els 20.000 m³/s durants les inundacions, que acostumen a succeir entre febrer i abril, amb pics al febrer (Tocantins superiors) i al març (curs mig i inferior). El sistema Tocantins-Araguaia s'asseca de maig a octubre, sent en setembre quan trobem el nivell més baix de cabal, quan no arriba als 3.000 m³/s.<ref>{{GEC|0066221|Tocantins}}</ref>
[[Fitxer:Velha Marabá durante enchente de 1979-1980 (cropped).jpg|esquerra|miniatura|La ciutat de Marabá inundada.]]
El cabal màxim registrat al riu Tocantins va ser el 3 de març de 1980, arribant aproximadament als 70.000 m³/s a la rodalia de Tucuruí. Aquella setmana, les crescudes van arribar als vint metres d'alçada. Encara cinc dies després, la ciutat de Marabá es trobava pràcticament submergida sota les aigües del riu.<ref>{{Ref-web|url=http://www.cbmet.com/cbm-files/14-1b5c3e3f6e34f1ca974cb06dd7bf1c6c.pdf|títol=Variabilidade da Precipitação na Amazônia: Implicações Socioeconômicas|consulta=18/09/2021|editor=CBMet|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160412201251/http://www.cbmet.com/cbm-files/14-1b5c3e3f6e34f1ca974cb06dd7bf1c6c.pdf|arxiudata=12/04/2016|coautors=Moura Rolim, Pedro Alberto; Meninéa Santos, Daniel; da Rocha, Edson José Paulino|format=pdf}}</ref>
 
== Hidrografia ==
[[Fitxer:Tocantins watershed.png|miniatura|Conca del sistema Tocantins - Araguaia.]]
La regió [[Hidrografia|hidrogràfica]] Tocantins - Araguaia és una de les dotze que existeixen al Brasil, tractant-se de la segona més extensa amb gairebé un milió de km², un 9,5% del territori nacional.<ref name=:0>{{Ref-web|url=https://mundoeducacao.uol.com.br/geografia/bacia-tocantinsaraguaia.htm|títol=Bacia Tocantins-Araguaia|consulta=18/09/2021|llengua=pt-br|editor=Mundo Educação - UOL|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200912024335/https://mundoeducacao.uol.com.br/geografia/bacia-tocantinsaraguaia.htm|arxiudata=2020-09-12}}</ref> Entre els afluents del Tocantins, trobem el riu Paranã, el Maranhão, l'Almas, el Santa Teresa, el Sono i el principal, el riu [[Araguaia]]. Aquest, per la seva part, rep les aportacions dels rius Vermelho i Mortos.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ecured.cu/Archivo:CuencaCont.jpg|títol=Bacia do Tocantins-Araguaia|consulta=18/09/2021|editor=EcuRed|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200322020447/http://www.ecured.cu/Archivo:CuencaCont.jpg|arxiudata=2020-03-22}}</ref>
 
En el recorregut de l'Araguaia, que neix a la [[Serra dels Caiapós]], cal destacar l'existència d'una bifurcació en el [[trifini]] de [[Mato Grosso]], [[Estat de Tocantins|Tocantins]] i [[Estat de Goiás|Goiás]]. El curs principal, segueix en direcció nord pel seu braç oest, mentre que el ramal est, conegut com [[riu Javaés]], continua en paral·lel i s'uneix de nou a la corrent principal, 350 km després. Així es forma l'[[illa fluvial]] més extensa del món, que té una amplada de fins 50 km i rep el nom d'[[illa del Bananal]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.britannica.com/place/Bananal-Island|títol=Bananal island|consulta=03/09/2015|editor=Encyclopaedia Britannica|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190506110353/https://www.britannica.com/place/Bananal-Island|arxiudata=2019-05-06}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://dc.itamaraty.gov.br/imagens-e-textos/revista3-mat12.pdf|títol=O Estado de Tocantins|consulta=18/09/2021|editor=Ministério das Relações Exteriores|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303171042/http://dc.itamaraty.gov.br/imagens-e-textos/revista3-mat12.pdf|arxiudata=03/03/2016|format=pdf|llengua=pt-br}}</ref>
 
En el tram final del Tocantins hi conflueix el [[riu Pará]], que també rep el nom de Furo de Santa Maria. Es tracta d'un canal d'[[aigües negres]] d'uns 200 km de llargada, límit occidental de l'illa de Marajó i que connecta el Tocantins amb l'Amazones. No es pot considerar que sigui un afluent de cap d'aquests dos, ja que la innexistència de desnivell a la seva llera i la presència de fortes corrents d'un i altre fa que, en realitat, presenti corrents en ambdós sentits.<ref>{{Ref-llibre|títol=Brasil: paisagens de exceção: o litoral e o Pantanal Mato-Grossense: patrimônios básicos|url=https://repositorio.usp.br/item/001612737|data=2006|llengua=pt-br|nom=Aziz Nacib|cognom=Ab'Saber|editorial=Ateliê|lloc=Cotia, SP|isbn=8574802182}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220703001948/https://repositorio.usp.br/item/001612737 |date=2022-07-03 }}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Les apports en eau de l'Amazone à l'Océan Atlantique|cognom=Callède|nom5=Jean-Loup|cognom4=Alves|nom4=Fabrício Vieira|cognom3=Ronchail|nom3=Josyane|cognom2=Cochonneau|nom2=Gérard|nom=Jacques|url=https://hal.ird.fr/ird-00547814|llengua=fr|doi=10.7202/044688ar|exemplar=3|volum=23|pàgines=247|data=2010|publicació=Journal of Water Science / Revue des Sciences de l'Eau|cognom5=Guyot|consulta=2024-05-23|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200406142809/https://hal.ird.fr/ird-00547814|arxiudata=2020-04-06}}</ref>
 
== Flora ==
[[Fitxer:Castanheira 1.jpg|miniatura|Castanyera de nous del Brasil.]]
La [[Conca hidrogràfica|conca]] del Tocantins travessa dos tipus de [[vegetació]] ben diferenciada. Si en el curs baix del riu és eminentment [[selva tropical]], en els cursos alt i mig trobem la [[flora]] característica del ''[[cerrado]]'' brasiler.<ref name=:0/> Al curs mig i baix del riu s'hi troben les majors extensions d'arbres castanyers de l'Amazones, principalment [[nous del Brasil]] (''castanhas do Pará'').<ref>{{Ref-llibre|títol=Annales des sciences naturelles. Botanique|url=https://books.google.cat/books?id=UcFbAAAAQAAJ&dq=%22castanhas+do+para%22+%22rio+tocantins%22&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Crochard|data=1849|llengua=fr}}</ref>
 
A la conca només s'hi troben 5 àrees protegidesː la reserva d'Águas Emendadas, el Parc Nacional de la Chapada dos Veadeiros, el Parc Nacional d'Araguaia, la Reserva Indígena d'Araguaia i la reserva de Mocajuba.<ref name="Provete" /> L'any [[2019]] es va crear el projecte ''Juntos pelo Araguaia'', que proposa mesures per recuperar les àrees forestals d'aquest riu, conservació del sòl i [[Tractament d'aigües residuals|sanejament de les aigües residuals]] dels municipis de la seva riba.<ref>{{Ref-web|url=https://agenciabrasil.ebc.com.br/geral/noticia/2019-06/projeto-juntos-pelo-araguaia-quer-recompor-areas-florestais|títol=Projeto Juntos pelo Araguaia quer recompor áreas florestais|consulta=18/09/2021|editor=[[Agência Brasil]]|data=05/06/2019|nom=Andreia|cognom=Verdélio|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210918083100/https://agenciabrasil.ebc.com.br/geral/noticia/2019-06/projeto-juntos-pelo-araguaia-quer-recompor-areas-florestais|arxiudata=2021-09-18}}</ref>
 
== Fauna ==
[[Fitxer:Wikipedia-7744.jpg|miniatura|''Melanosuchus niger'' (caiman negre).]]
La regió del Tocantins és biològicament rica, amb moltes espècies endèmiques. Es coneixen 153 espècies de [[mamífers]] registrats, vuit d'ells [[primat]]s, 21 [[rosegadors]] i més de 90 espècies de [[ratpenat]]s. Es poden trobar altres espècies comː [[caiman comú]], [[caiman negre]], [[podocnemis unifilis]], [[manatí amazònic]] i dues espècies de [[dofins de riu]]: el [[dofí de l'Amazones]] i el [[tucuxi]]. La diversitat d'[[aus]] és particularment alt, amb 527 espècies conegudes, entre elles [[tucans]], [[falcons]] i el [[guacamai roig alagroc]].<ref name="Provete" />
 
Els rius Tocantins-Araguaia alberguen més de 300 espècies de [[peixos]], de 30 famílies diferents. Tanmateix, es considera una diversitat baixa de peixos segons els estàndards amazònics. La majoria de les espècies són migratòries, amb migració reproductiva riu amunt d’octubre a març, amb les primeres pluges temporada, tornant al final de la temporada d’aigües altes.<ref>{{Ref-publicació|article=Ichthyofauna, fish supply and fishermen activities on the mid-Tocantins River, Maranhão State, Brazil|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1519-69842010000300014&lng=en&tlng=en|publicació=Brazilian Journal of Biology|data=2010-08|issn=1519-6984|pàgines=575-585|volum=70|exemplar=3|doi=10.1590/S1519-69842010000300014|nom=Jc.|cognom=Garavello|nom2=Jp.|cognom2=Garavello|nom3=Ak.|cognom3=Oliveira|consulta=2024-05-23|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180602140155/http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1519-69842010000300014&lng=en&tlng=en|arxiudata=2018-06-02}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Ecological integrity and fisheries ecology of the Araguaia—Tocantins River Basin, Brazil|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/rrr.3450110308|publicació=Regulated Rivers: Research & Management|data=1995-11|pàgines=325-350|volum=11|exemplar=3-4|doi=10.1002/rrr.3450110308|llengua=en|nom=Mauro César Lambert de Brito|cognom=Ribeiro|nom2=Miguel|cognom2=Petrere|nom3=Anastácio Affonso|cognom3=Juras|consulta=2024-05-23|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220425222651/https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/rrr.3450110308|arxiudata=2022-04-25}}</ref>
 
== Geologia ==
Les [[Vall|valls]] planes i amples, compostes de [[sorra]] i [[argila]], tant del Tocantins com de l'afluent Araguaia, estan dominades per [[gorges]] escarpades. Són els marges dels grans altiplans de [[gres]], de 300 a 600 metres d’altitud sobre el nivell del mar, a través dels quals els rius han erosionat els seus llits profunds. Al voltant de l'estuari del Tocantins, el gran altiplà desapareix per donar lloc a una part de la plana al·luvial mig submergida, coberta de bosc, que s'estén cap al nord-est i a l'oest.<ref>{{Ref-publicació|article=ALTERAÇÃO NA COBERTURA VEGETAL E USO DA TERRA DA BACIA HIDROGRÁFICA DO ALTO RIO TOCANTINS (GOIÁS): INFLUÊNCIA DAS CARACTERÍSTICAS FÍSICAS E A RELAÇÃO COM AS COMUNIDADES INDÍGENAS|nom=Patrick Thomaz de Aquino|nom4=Alessandra Carla de A. Silva Sene|cognom3=Bueno|nom3=Alines Francisca|cognom2=Matos|nom2=Renata Mariana Póvoa|cognom=Martins|doi=10.5902/2179460X15780|url=http://cascavel.ufsm.br/revistas/ojs-2.2.2/index.php/cienciaenatura/article/view/15780|exemplar=3|volum=37|pàgines=392-404|issn=2179-460X|data=2015-09-26|publicació=Ciência e Natura|cognom4=Paixão}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://files.cercomp.ufg.br/weby/up/104/o/Cidney_Valente_Resumo.pdf|títol=Resumo|consulta=18/09/2021|llengua=pt-br|editor=Universidade Federal de Goiás|nom=Cidney|cognom=Valente|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210918101750/https://files.cercomp.ufg.br/weby/up/104/o/Cidney_Valente_Resumo.pdf|arxiudata=2021-09-18}}</ref>
 
== Centrals hidroelèctriques ==
[[Fitxer:Hidrelétrica de Tucuruí.jpg|miniatura|Central Hidroelèctrica de Tucuruí.]]
Hi ha tres plantes hidroelèctriques principals en el curs del riu, a Lajeado, Peixe Angical i Isamu Ikeda, i 11 plantes hidroelèctriques petites, que en total generen una potència de 1.420,90 MW.<ref>{{ref-web |cognom=Renovato |nom=Luiza |url=https://www.to.gov.br/secom/noticias/tocantins-destaca-potencial-de-pequenas-hidreletricas/4epq7wywmhsj |consulta=29 agost 2021 |títol=Tocantins destaca potencial de pequenas hidrelétricas |editor=Governo do Tocantins |data=15/05/2021 |llengua=portuguès}}</ref>
Hi ha set [[Presa d'aigua|preses]] al riu (Cana Brava, Serra da Mesa, S̩ão Salvador, Luiz Eduardo Magalhães, Estreito, Tucuruí i Peixe Angical), de les quals les majors són la [[presa de Tucuruí]] i la de Serra da Mesa. Riu avall de la confluència amb l'[[Araguaia]], a l'estat de Pará, el riu solia tenir moltes [[Cascada|cascades]] i [[ràpids]], però van ser inundats a principis de la [[dècada de 1980]] pel [[llac artificial]] creat per la [[central hidroelèctrica]] de Tucuruí, una de les més grans del món.<ref>{{Ref-web|url=https://educacao.uol.com.br/disciplinas/geografia/bacia-do-tocantins---araguaia-rios-tem-a-maior-hidreletrica-brasileira.htm|títol=Bacia do Tocantins - Araguaia - Rios têm a maior hidrelétrica brasileira|consulta=18/09/2021|editor=UOL|nom=Claudio|cognom=Mendonça|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210514165133/https://educacao.uol.com.br/disciplinas/geografia/bacia-do-tocantins---araguaia-rios-tem-a-maior-hidreletrica-brasileira.htm|arxiudata=2021-05-14}}</ref> En conjunt, la conca Tocantins - Araguaia és la segona que més [[electricitat]] genera del país.<ref name=:0/>
 
Quan es va completar la segona fase del projecte Tucuruí el [[30 de novembre]] de [[2010]], es va establir un sistema de [[Resclosa|rescloses]] anomenat ''Eclusas do Tucuruí'' amb l'objectiu de recuperar la navegabilitat del riu, que havia quedat suspesa degut al desnivell de 75 metres que s'havia de salvar després de construir-hi la central.<ref>{{Ref-web|url=https://www.typsa.com/proyectos/esclusas-del-canal-de-navegacion-tucurui/|títol=Esclusas del canal de navegación Tucuruí|consulta=18/09/2021|editor=Typsa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201029231337/https://www.typsa.com/proyectos/esclusas-del-canal-de-navegacion-tucurui/|arxiudata=2020-10-29}}</ref> La navegabilitat del Tocantins i l'Araguaia és d'extrema importància per transportar-ne la monoproducció [[latifundista]] de [[Cereal|cereals]], que des dels [[anys vuitanta]] és massiva en els estats banyats per aquesta conca.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Terrazas|nom=Rolando|títol=Hidrovías para el desarrollo y la integración suramericana|url=https://scioteca.caf.com/bitstream/handle/123456789/919/CAF-Hidrovias.pdf|data=2016-07|editorial=CAF|lloc=Bogotá|isbn=978-980-422-043-2|format=pdf}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230721130814/https://scioteca.caf.com/bitstream/handle/123456789/919/CAF-Hidrovias.pdf |date=2023-07-21 }}</ref>
 
== Ocupació humana ==
[[Fitxer:Cultura Marajoara - Cerâmica MN 03.jpg|miniatura|[[Ceràmica]] marajoara.]]
L’ocupació humana a la regió comença fa entre 11.000 ai 12.000  anys enrere, amb la primera evidència de presència humana al tocantinsTocantins mitjà,. aquestAquest període correspon al començament de l’l'[[Holocè]], dins del Període lític d'[[Amèrica]]. El període de [[Colonització portuguesa d'Amèrica|colonització portuguesa]] va començar el [[1625]], quan un grup de [[missioners]] [[jesuïtes]] va establir el primer assentament al Tocantins mitjanscentral.{{sfn|Stanish|2011|p<ref name=1237}}Provete/>
 
A l'[[Marajó|illa de Marajó]] es trobava un poble [[precolombí]], els [[marajoaras]], que va arribar a formar una [[civilització]] d'entre 40.000 i 100.000 persones. Sorgits aproximadament al {{segle|V|3=s}}, tenien una estructura matriarcal. Sembla que la seva desaparició va ser anterior a l'arribada dels europeus a terres [[Amèrica del Sud|sud-americanes]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Moundbuilders of the Amazon : geophysical archaeology on Marajo Island, Brazil|url=https://www.worldcat.org/oclc/20826519|editorial=Academic Press|data=1991|lloc=San Diego|isbn=0-12-595348-8|nom=Anna Curtenius|cognom=Roosevelt}}</ref>
 
== Etimologia ==
"''Tocantins"'' és un terme originat en la [[llengua tupí]]: significa "''bec de tucà''", mitjançant la combinació de tukana ([[tucà]]) i tim ([[bec]]), i va donar nom a l'estat brasiler més recent sorgit.<ref>{{ref-llibre |cognom=Navarro |nom=E. A. |títol=Método moderno de tupi antigo: a língua do Brasil dos primeiros séculos |lloc=São Paulo |editorial=Global |any=2005 |llengua=portuguès |edició=3ª ed.}}</ref> El riu dona nom a l'estat de Tocantins, el més recent de la [[República Federativa de Brasil]], territori que fins llavors havia format part de l'[[estat de Goiás]].<ref>{{Ref-web|url=https://agenciabrasil.ebc.com.br/radioagencia-nacional/geral/audio/2015-10/emancipacao-politica-do-tocantins-completa-27-anos|títol=Emancipação política do Tocantins completa 27 anos|consulta=18/09/2021|editor=[[Agência Brasil]]|data=04/10/2015|nom=Thâmara|cognom=Cruvinel|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210918093112/https://agenciabrasil.ebc.com.br/radioagencia-nacional/geral/audio/2015-10/emancipacao-politica-do-tocantins-completa-27-anos|arxiudata=2021-09-18}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Vegeu també ==
{{commonscat}}
{{Commonscat}}
{{Esborrany* [[Geografia del Brasil}}]]
 
{{Autoritat}}
{{Esborrany del Brasil}}
 
{{ORDENA:Tocantins}}
[[Categoria:Rius del Brasil]]
[[Categoria:RiusGeografia de la conca de l'Amazones|TocantinsGoiás]]
[[Categoria:Estat de Goiás]]
[[Categoria:Estat de Tocantins]]
[[Categoria:EstatGeografia de Maranhão]]
[[Categoria:Geografia de Pará]]
[[Categoria:Rius de la conca de l'Amazones]]