Setge de Magnèsia

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:09, 10 març 2019 amb l'última edició de Panotxa (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de conflicte militarSetge de Magnèsia
Gran Companyia Catalana Modifica el valor a Wikidata
Setge de Magnèsia (Mediterrani oriental)
Setge de Magnèsia
Setge de Magnèsia
Setge de Magnèsia
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1304 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades38° 36′ N, 27° 36′ E / 38.6°N,27.6°E / 38.6; 27.6
LlocMagnèsia del Sípil Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Imperi Bizantí Imperi Bizantí
Comandants
Demetrios Ataliota Roger de Flor

Antecedents

Roger, amb els almogàvers, alguns alans fidels i un grup bizantí, anà a defensar Filadelfia, a Anatòlia, amenaçada pels turcs; aquests foren derrotats a Àulax, i la ciutat restà alliberada. De camí cap a ponent, la host prengué algunes fortaleses i les ciutats de Nif, Nissa i Magnèsia,[1] però els èxits militars de la Companyia Catalana d'Orient vers els emirats turcs d'Anatòlia no compensen els excessos a què era sotmesa la població bizantina per part dels almogàvers i la població de Magnèsia es revolta contra la companyia.

El setge

Quan els homes de Roger de Flor retornaren a la ciutat els seus habitants es negaren a obrir-los les portes. La companyia inicià els preparatius per tal d'assetjar la ciutat que havia estat la seva pròpia base. Els bizantins, comandants per xor Miquel Paleòleg, fill de l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, decidiren passar al contraatac contra el Segon Imperi Búlgar, que havia atacat els ports del Mar Negre, però foren derrotats a la Batalla de Skafida.[2] Davant d'aquesta derrota, l'emperador s'apressà a cridar a la invencible companyia-

Conseqüències

Els grecs, pensant que la Companyia havia estat derrotada, s'apoderaren del botí de la Companyia. En acabar-se l'estiu del 1304, durant el setge de Magnèsia, el contingent dels alans, que s'havia reduït a la meitat doncs ja tan sols en quedaven 500, desertà.[3]

Referències

  1. «Setge de Magnèsia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Speer, Andreas. 1308: Eine Topographie historischer Gleichzeitigkeit (en alemany). Berlin: De Gruyter, 2010, p.817. ISBN 978-3-11-021874-9. 
  3. Agustí Alemany, Denis Sinor, Bertold Spuler, Hartwig Altenmüller. «Handbuch Der Orientalistik: Sources on Alans».

Bibliografia