Te Deum (Charpentier)
| Aquest article o secció s'està traduint a partir de: «Te Deum (Charpentier)» (castellà), amb llicència CC-BY-SA Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir. |
Marc-Antoine Charpentier compuso su gran motete polifónico Te Deum (H. 146) en Re Mayor, probablemente entre 1688 y 1698, durante su estancia en la iglesia jesuita de Saint-Louis en Paris, donde ocupó el cargo de director musical.[1] La obra está escrita para un grupo de solistas, coro y acompañamiento instrumental.
Te Deum (H. 146). Vocal score. Kassel: Bärenreiter Verlag, 2004, p. V-VIII. Marc-antoine Charpentier va compondre el seu gran motet polifònic Te Deum (H 146) en Re Gran, probablement entre 1688 i 1698, durant la seva estada a l'església jesuïta de Saint-Louis en Paris, on va ocupar el càrrec de director musical.[1] L'obra està escrita per a un grup de solistes, cor i acompanyament instrumental.
La obra
L'obra
Charpentier escribió hasta seis configuraciones distintas para su Te Deum aunque sólo se conservan cuatro de ellas.[1] Se cree que la composición se interpretó durante los festejos de celebración de la victoria en la batalla de Steinkirk en Agosto de 1692. El preludio a la obra es bastante conocido ya que es la sintonía de la Unión Europea de Radiodifusión. Este tema también fue usado en la introducción de la película La Olimpiada de Bud Greenspan.
Charpentier va escriure fins sis configuracions diferents per a seu Te Deum encara que només es conserven quatre d'elles.[1] Es creu que la composició es va interpretar durant els festeigs de celebració de la victòria en la batalla de Steinkirk l'Agost de 1692. El preludi a l'obra és bastant conegut ja que és la sintonia de la Unió Europea De Radiodifusió. Aquest tema també va ser usat en la introducció de la pel·lícula L'olimpíada de Bud Greenspan.
Estructura
Estructura
La obra consta de las siguientes partes:
L'obra consta de les següents parts:
- Prélude
- Prélude
- Te Deum laudamus
- Te Deum laudamus
- Te aeternum Patrem
- Te aeternum Patrem
- Pleni sunt coeli et terra
- Pleni sunt coeli et terra
- Te per orbem terrarum
- Te per orbem terrarum
- Tu devicto mortis aculeo
- El teu devicto mortis aculeo
- Te ergo quaesumus
- Te ergo quaesumus
- Aeterna fac sum Sanctis tuis
- Aeterna fac sum Sanctis tuis
- Dignare, Domine
- Dignés, Domine
- In te, Domine, speravi
- IN te, Domine, speravi
Charpentier consideraba la tonalidad de Re Mayor como "brillante y muy marcial".[1] La introducción instrumental, compuesta en forma de rondó, precede al primer verso, a cargo del bajo solista. El coro y el resto de solistas van incorporándose gradualtmente. Charpentier aparentemente intentó orquestar la obra de acuerdo a la exégesis tradicional del texto en Latín. El coro por tanto predomina en la primera parte (versos 1-10, alabanza a Dios, dimensión celestial), y los solistas individuales en la segunda parte (versos 10-20, sección Cristológica, dimensión seglar). En los siguientes veros, 21-25, se alternan tanto los solistas como el coro, y el verso final es una fuga a gran escala escrita para el coro, con un pequeño trío en el medio.[1]
Charpentier considerava la tonalitat de Re Gran com "brillant i molt marcial" .[1] La introducció instrumental, composta en forma de rondó, precedeix el primer vers, a càrrec del baix solista. El cor i la resta de solistes van incorporant-se gradualtmente. Charpentier aparentment va intentar orquestrar l'obra d'acord a l'exegesi tradicional del text en Llatí. El cor per tant predomina en la primera part (versos 1-10, lloança a Déu, dimensió celestial), i els solistes individuals en la segona part (versos 10-20, secció Cristológica, dimensió seglar). En les següents mofetes, 21-25, s'alternen tant els solistes com el cor, i el vers final és una fuga a gran escala escrita per al cor, amb un petit trio enmig.[1]
Orquestación
Orquestració
La composición está orquestada para ocho solistas y coro, acompañados de conjunto instrumental de un violín, dos violas, contrabajo, flauta, oboe, y fagot. El bajo continuo se deja a cargo de un órgano y puede usarse de apoyo una viola da gamba.[1]
La composició està orquestrada per a vuit solistes i cor, acompanyats de conjunt instrumental d'un violí, dues violes, contrabaix, flauta, oboè, i fagot. El sota continu es deixa a càrrec d'un òrgan i pot usar-se de suport una viola dóna gamba.[1]
Referencias
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Charpentier, Marc Antoine; Schauerte-Maubouet, Helga (preface); Taylor, Steve (transl.). Te Deum (H. 146). Vocal score. Kassel: Bärenreiter Verlag, 2004, p. V-VIII. ISMN M-0006-52543-0 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «autogenerated1» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
Te Deum: Partitura lliure a l'IMSLP.
Enlaces externos
Enllaços externs
- Partitures lliures for Te Deum a Choral Public Domain Library (ChoralWiki)
- Partitures lliures for Te Deum a Choral Public Domain Library (ChoralWiki)
- Partitures lliures for Te Deum a Choral Public Domain Library (ChoralWiki)