Maria Cunitz

astrònoma alemanya

Maria Cunitz, llatinitzat: Maria Cunitia ( Wołów, Silèsia, 29 de maig de 1610 - Pitschen, ducat de Brieg, 22 d'agost de 1664) va ser una astrònoma de Silèsia seguidora de Kepler.[1][2][3][4]

Plantilla:Infotaula personaMaria Cunitz

Escultura a Świdnica per Sueroski Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1610 Modifica el valor a Wikidata
Wołów (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 1664 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Byczyna (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Świdnica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Astronomia
Influències
Obra
Obres destacables

Filla de dues persones cultes i interessades en la seva educació -Maria Schultz i el metge Henrich Cunitz-, tot i que li estava vedada una educació formal, va rebre una bona educació amb diversos tutors, entre els quals hi havia Elies von Löven, un altre metge molt aficionat a l'astronomia i que, amb el temps, esdevindria el seu marit. A casa aprengué polonès, francès, italià, grec, llatí i hebreu, i també música, història i, sobretot, matemàtiques. I va conèixer els instruments astronòmics habituals de l'època, entre els quals ja hi havia el telescopi. Tocava el llaüt, pintava quadres i escrivia poesia. Al llarg de la vida, Curtitz mantindria correspondència amb altres astrònoms i matemàtics coetanis, com Johannes Hevelius, Pierre Gassendi o Ismaël Boulliau.[5][3][1][6]

Després d'un primer casament amb David Gerstmann, jurista, que moriria al cap de dos anys, i havent tornat a casa dels pares, dedicada a l'astronomia i les matemàtiques, es casà amb Elias von Löwen.[1]

Durant la Guerra dels Trenta Anys ella i el seu marit es van refugiar en un priorat cistercenc a Łubnice, malgrat que ells eren protestants,[7] al monestir d'Ołobok, des d'on van fer nombroses observacions astronòmiques. Ja d'abans consten registrades les seves observacions de Venus, al desembre de 1627, i de Júpiter, l'abril de 1628, sense instruments de precisió i valent-se dels càlculs matemàtics.[3]

En el curs de les seves observacions va trobar discrepàncies amb les Taules rudolfines (1627) de Kepler i com que, per altra banda, trobava els mètodes de càlcul de Kepler massa complexos,[8] va decidir publicar una versió de les taules de Kepler, prescindint del càlcul logarítmic, per posar-lo a l'abast dels no entesos.

Així va néixer el seu llibre Urania Propitia sive tabulae astronomicae mire faciles, vim hypothesium phisicarum a Keplero..., conegut normalment com a Urania Propitia. Aquest llibre té la distinció de ser la més antiga obra científica supervivent escrita per una dona.[9][10] També té la particularitat d'estar escrit no només en la lengua culta per a la ciència fins aleshores, el llatí, sinó també en alemany, per tal que –en paraules d'ella– «qui vulgui aprendre alguna cosa sobre astronomia no se'n vegi privat per desconeixement de la llengua llatina». El seu marit, que n'escriu el pròleg, hi explicita clarament que és ella i no ell qui l'ha escrit.[1]

 
Primera pàgina del Urania Propitia (1650)

El llibre consta de tres parts:[11]

Part 1: taules de l'astronomia esfèrica

modifica

És el punt de partida matemàtic, amb les seves taules de sinus sexagesimals, resolució de triangles esfèrics, declinacions, ascensions rectes i obliqües per a totes les latituds de 0 a 72º, etc.

Part 2: taules de moviments mitjans

modifica

En aquesta part, Maria Cunitz fa la simplificació de càlcul: utilitzant les taules de la primera part, posa en evidència els moviments dels planetes i satèl·lits emprant algunes fórmules matemàtiques senzilles. Per exemple, la coneguda com equació de Kepler:

 

no té, normalment, solució geomètrica o algebraica per a  . Això no obstant, quan  està donat, és possible trobar   a partir de  amb qualsevol grau de precisió utilitzant mètodes d'iteració i interpolació.

Amb aquesta i altres idees, Cunitz va ser capaç de simplificar les Taules rudolfines i determinar la posició d'un planeta en la seva òrbita com una funció del temps.

Part 3: taules per a calcular eclipsis

modifica

Aquestes taules serveixen per a calcular tant el lloc com el moment dels eclipsis.

 
Cràter Cunitz, d'uns 50 km de diàmetre, al planeta Venus

Reconeixements i llegat

modifica

El 1656, durant l'incendi de Byczyna, la ciutat on visqué, es perderen la major part de les seves cartes, notes i manuscrits.[6]

Un cràter de Venus ha rebut, des de 1991, el seu nomː Cunitz.[4] I un dels asteroides es diu Mariacunitia, en honor seu.

A la població de Swidnica se li ha dedicat una estàtua, una figura asseguda que mira el cel i sosté el seu llibre Urania Propitia.[12][1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Zum 410. Geburtstag von Maria Cunitz (1610-1664)» (en alemany). Silesia News, 29-05-2020. [Consulta: 17 juny 2024].
  2. «Maria Cunitz». Tayabeixo. [Consulta: 17 juny 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Maria Cunitz, la “Palas” de Silesia (1610-1664, Silesia)». L'Astronòmica de Sabadell. Agrupació Astronòmica de Sabadell.
  4. 4,0 4,1 «Maria Cunitz» (en anglès). Fach Hochschule Lübeck. Universitat de Ciències Aplicades. [Consulta: juny 2024].
  5. Ogilvie i Harvey, pàgina 629.
  6. 6,0 6,1 «Maria Cunitz (1610 -1664) – śląska Pallas, wybitna astronomka» (en polonès). Fundacja Dla Dziedzictwa, 29-05-2021. [Consulta: 17 juny 2024].
  7. Jimenez Sureda, pàgina 33.
  8. Ogilvie i Harvey, pàgina 630.
  9. Swerdlow, pàgina 81.
  10. Casas Saltaren, Sarah Navith «Catálogo: mujeres en la astronomía en Latinoamérica y el Mundo». Red de Astronomía de Colombia. Circular Astronómica 998, abril 2024, pàg. 19.
  11. Swerdlow, pàgina 86 i següents.
  12. «Statue of Maria Cunitz» (en anglès). World History Encyclopedia, 11-10-2023. [Consulta: 17 juny 2024].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Maria Cunitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)