Marc de Vilalba
Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | la Roca del Vallès (Vallès Oriental)  |
| Mort | 27 gener 1439 (Gregorià) Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) |
 President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1431 – 1434 ← Domènec Ram i Lanaja – Pere de Palou → | |
| 13è President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1413 (Gregorià) – 1416 (Gregorià) ← Alfons de Tous – Andreu Bertran → Electe a: Corts de Barcelona (1413) | |
| Abat de Montserrat | |
| 1409 – 1440 – Antoni d'Avinyó i de Moles → | |
| Abat de Santa Maria de Ripoll | |
| 25 setembre 1408 – 1409 | |
| Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític |
Va ser prior del Monestir de Montserrat, abat del Monestir de Ripoll (25 de setembre de 1408-1409) i el primer abat independent de Montserrat, prerrogativa obtinguda del papa cismàtic Benet XIII (11 de març de 1409). El succeí com a abat ripollès Berenguer de Rajadell i de Boixadors (1409-1410).
Com abat de Montserrat (1409) estigué present al Parlament de l'interregne (on va formar part del bloc trastamarista i va participar de la vintiquatrena que va acceptar la via del compromís per elegir el nou rei), i a les sessions de les Corts Catalanes celebrades entre 1413 i 1436.
Va ser conseller de Ferran I i President de la Generalitat en dues ocasions:
- 13è: 1413-1416, sota el regnat de Ferran d'Antequera qui li va demanar assessorament sobre les mesures a prendre contra la Revolta del comte d'Urgell i va acompanyar al rei al setge de Balaguer.
- Repeteix entre el 18è i 19è: 1431-1434, sota el regnat d'Alfons el Magnànim, amb qui es va haver d'enfrontar en defensa dels privilegis del clergat i l'oligarquia nobiliària.
Coincideix amb Ferran I en el seu suport a Benet XIII durant el Cisma d'Occident. Ambdós havien rebut suport del papa per arribar als seus càrrecs. En 1415, el rei i Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, intenten convèncer el papa per solucionar el cisma per la via conciliar, però aquest s'hi nega i es refugia a Peníscola. Marc de Vilalba havia col·laborat en finançar l'entrevista i havia traslladat al papa en galeres pròpies. Quan Ferran I retirà la seva obediència al papa (1416) i donà suport al Concili de Constança, Marc de Vilalba no hi estigué d'acord, però amb l'acabament del seu mandat al front de la Generalitat i la mort de Ferran I, acabà per adherir-se també a la solució conciliar.
Marc de Vilalba va morir el 27 de gener de 1439 i va ser enterrat a Montserrat en un sepulcre ornat amb les seves armes. Durant la invasió napoleònica del segle xix, però, aquest va ser destruït.
Bibliografia
modifica- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0
Enllaços externs
modifica- Abats de Ripoll Arxivat 2004-03-01 a Wayback Machine.
| Precedit per: Alfons de Tous |
President de la Generalitat de Catalunya 1413-1416 (1a vegada) |
Succeït per: Andreu Bertran |
| Precedit per: Domènec Ram i Lanaja |
President de la Generalitat de Catalunya 1431-1434 (2a vegada) |
Succeït per: Pere de Palou |