Minut

unitat de temps que equival a la seixantena part d'una hora

Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons. Cada 60 minuts fan 1 hora.[1][2]

Infotaula d'unitatMinut
Tipusunitat de temps, unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen i accepten i unitat derivada en UCUM Modifica el valor a Wikidata
Sistema d'unitatshora Modifica el valor a Wikidata
Unitat dedurada Modifica el valor a Wikidata
Símbolmin Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI60 s Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard0,01666667 h
0,0006944444 d
60 s
61 s Modifica el valor a Wikidata

Un minut (de símbol ) també és una unitat de mesura d'angles en el pla, corresponent a cadascuna de les seixanta parts en què es divideix un grau. Comprèn 60 segons angulars.[3]

Un minut centesimal és una altra mesura angular, que és la centèsima part d'un grau centesimal.

Equivalències

modifica

Les relacions d'equivalència següents vinculen al minut amb altres unitats de mesura de temps:

1 dia = 24 hores = 1.440 minuts
1 setmana = 7 dies = 10.080 minuts
1 any comú = 525.600 minuts
1 any de traspàs = 527.040 minuts
1 minut = 60 segons

Etimologia

modifica

Ve del llatí "(pars) minuta prima" que vol dir primera part menuda (fraccionària), significant el primer dígit o part fraccionària en el sistema sexagesimal manllevat dels sumeris i babilonis.[4] Així mateix el "segon" prové del llatí "(pars) minuta secunda" és a dir, segon dígit o part fraccionaria.

Història

modifica

Des de principis del segon mil·lenni abans de Crist, els mesopotàmics comptaven en base 60 usant una numeració posicional derivada del sistema numèric de tipus additiu i de base mixta dels sumeris. Aquest sistema s'associa generalment a la civilització Babilònia, que va ocupar el sud de Mesopotàmia a partir del 1800 a. C. fins a principis de la nostra era.

El primer registre existent de la subdivisió de l'hora sexagesimalment en minuts, segons, terços i quarts es remunta a l'any 1000 en un comentari de Al-Biruni sobre el còmput dels mesos al calendari jueu.[5]

El 1267, el científic medieval Roger Bacon, escrivint en llatí, va definir la divisió del temps entre llunes plenes com un nombre d'hores, minuts, segons, terços i quarts (horae, minuta, secunda, tertia i quarta) després del migdia en dates del calendari especificades.[6] La introducció del minuter en els rellotges només va ser possible després de la invenció de l'espiral per Thomas Tompion, un rellotger anglès, el 1675.[7]

Referències

modifica
  1. «BIPM - SI Brochure, Table 6». Arxivat de l'original el 2019-06-10. [Consulta: 12 setembre 2018].
  2. Corbalán Yuste, F. et al.. Gamma 2 : matemàtiques : Educació Secundària, segon curs. 1a.. Barcelona: Vicens Vives, 2003, p. 86. ISBN 84-316-6978-2. 
  3. Corbalán Yuste, 2003, p. 93.
  4. «Wisteme | What is the origin of hours, minutes and seconds?», 24-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-24. [Consulta: 17 agost 2018].
  5. Al-Biruni. The Chronology of Ancient Nations, 1879, p. 147–149. 
  6. R Bacon. The Opus Majus of Roger Bacon. University of Pennsylvania Press, 2000, p. table facing page 231. ISBN 978-1-85506-856-8. 
  7. Mitman, Carl «The Story of Timekeeping». The Scientific Monthly, 22, 5, 1926, pàg. 424–427. JSTOR: 7652.