Nicola Cabibbo

físic italià

Nicola Cabibbo (Roma, 10 April 1935 – 16 August 2010) fou un físic italià, conegut pel seu treball en la interacció feble.[1] Cabibbo fou president de l'Institut Nacional de Física Nuclear (Itàlia) de 1983 a 1992 i de 1993 fins a la seva mort fou el president de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències.[2]

Plantilla:Infotaula personaNicola Cabibbo

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1935 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 2010 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiBruno Touschek Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica de partícules Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic teòric, professor d'universitat, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza
Universitat de Roma II
Organització Europea per a la Recerca Nuclear Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesLuciano Maiani i Giorgio Parisi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

El treball més important de Cabibbo en la interacció feble va ser motivat per la necessitat d'explicar dos fenòmens experimentals:

Cabibbo va resoldre aquests dos problemes, a partir del treball de Murray Gell-Mann i Maurice Lévy, postulant la universalitat feble, la qual implica una semblança en la força d'acoblament feble entre diferents generacions de partícules. Va resoldre el segon problema introduint un angle de barreja θC (anomenat l'angle de Cabibbo), entre els quarks avall i estrany.[3] Les mesures modernes indiquen θC = 13.04°. Abans de la descoberta de la tercera generació de quarks, la teoria de Cabibbo fou estesa per Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa mitjançant l'anomenada matriu de Cabibbo–Kobayashi–Maskawa. El 2008, Kobayashi i Maskawa van compartir el Premi Nobel de Física per aquest treball (un premi no compartit, sorprenentment, amb Cabibbo).

Cabibbo va investigar aplicacions de supercomputadors en problemes en física moderna als experiments SIMI 100 i SIMI 1000. Igualment, va donar suport a la rehabilitació del filòsof italià executat Giordano Bruno com a possible model per corregir les errades històriques fetes per l'església catòlica, citant les disculpes pel cas de Galileo Galilei.[4] El 16 d'agost de 2010, va morir de problemes respiratoris a un hospital de Roma a l'edat de 75 anys. El 2011, l'Institut Franklin li va atorgar la Medalla Benjamin Franklin de Física.[5]

Referències

modifica
  1. «Morto il fisico Cabibbo Gli fu negato il Nobel» (en italià). Corriere della Sera, 16-08-2010. [Consulta: 16 agost 2010].
  2. Maiani, Luciano (2010).
  3. Introduced by Murray Gell-Mann and Maurice Lévy, in M. Gell-Mann, M. Lévy «The Axial Vector Current in Beta Decay». Il Nuovo Cimento, 16, 4, 1960, pàg. 705–726. DOI: 10.1007/BF02859738.
  4. «Un scientifique évoque la réhabilitation d'un théologien brûlé pour hérésie» (en francès). Arxivat de l'original el 2009-05-30. [Consulta: 21 novembre 2015].
  5. «Benjamin Franklin Medal in Physics». Franklin Institute, 2011. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2012. [Consulta: 23 desembre 2011].

Enllaços externs

modifica