Panteó (mitologia)

conjunt de déus

Un panteó (o bé pantèon)[1] és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica. Prové del grec pan (παν) 'tot', i theós (θεός) 'déu'.

Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans

Pot estar jerarquitzat (amb un rei dels déus o déu suprem) o bé ser una col·lecció de déus de diferents àmbits però igual importància. Els panteons no solament ofereixen un llistat de divinitats sinó que expliciten les seves relacions a partir de mites. Sovint aquesta relació es basa en l'arbre genealògic.

Panteons específics

modifica

Comparativa de panteons

modifica
Grècia Egipte Roma
Zeus Ammon Júpiter
Hera Mut Juno
Posidó Neptú
Hermes Psicopomp Anubis Mercuri
Hèlios Ra-Aton-Khepri Febus
Àrtemis Bastet Diana
Afrodita Hathor Venus
Apol·lo Hor Apol·lo
Demèter Aset Ceres
Pan Min Faune
Ilitia Nekhbet Lucina
Leto Buto Latona
Hades Ausare Plutó
Hefest Ptah Vulcà
? Renenutet ?
Dionís Serapis Bacus
Tifó Seth Tifó
Hermes Thot Mercuri
Ares Menthu Mart
Cronos ? Saturn
Pan Sobek Faune

Referències

modifica
  1. En català el nom adient és Pantèon (Diccionari Grec-Català). La forma panteó és deguda al fet que es tracta d'un mot grec pres a través del francès: Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 117.