El turc de Khorasan (en turc de Khorasan Xorasan Türkçesi; en persa: ترکی خراسانی, Torki-e Khorasani) és una varietat lingüística en la família de les llengües turqueses. Es parla al nord de la província de Khorasan del Nord i a la província de Khorasan Razavi, a l'Iran. La majoria dels parlants del turc de Khorasan també poden parlar persa.[3]

Infotaula de llenguaTurc de Khorasan
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1 milió (1993)[1][2]
Parlants nadius886.000 Modifica el valor a Wikidata (2014 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deProvíncia de Khorasan del Nord, Província de Razavi Khorasan
EstatIran Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengües turqueses
llengües turqueses comunes
llengües oguz
llengües oguz orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet persa Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kmz Modifica el valor a Wikidata
Glottologkhor1269 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekmz Modifica el valor a Wikidata
UNESCO847 Modifica el valor a Wikidata
IETFkmz Modifica el valor a Wikidata

Distribució geogràfica

modifica
 
Distribució dels pobles túrquics a la regió del Khorasan Nord (províncies de Nord Khorasan i Razavi Khorasan); sense els pobles túrquics que viuen al sud i l'oest de la regió.

El turc de Khorasan es parla a les províncies iranianes de Khorasan del Nord a prop de Bojnourd i Razavi Khorasan a prop de Sabzevar, Quchan. Si el dialecte d'Oghuz uzbek és considerat un dialecte del turc de Khorasan, la seva àrea de distribució s'estén cap a l'oest de l'Uzbekistan.

Dialectes

modifica

El turc de Khorasan es divideix en els dialectes del nord, sud i oest. El dialecte del nord es parla al nord de Khorasan a prop de Quchan; al sud de Soltanabad a prop de Sabzevar; a l'oest al voltant de Bojnourd.

Classificació i llengües relacionades

modifica

El turc de Khorasan pertany al grup de llengües turqueses Oghuz, que també inclou el turc, l'azerí, el gagauz, el turc gagauz balcànic, el turcman, i el salar, així com el dialecte Oghuz parlat a l'Uzbekistan. El turc de Khorasan està més estretament relacionat amb l'uzbek i el turcman oghuz i és proper als dialectes que es parlen a l'Azerbaidjan iranià. Es troba lingüísticament entre l'àzeri i el turcman, però tampoc és un dialecte.[4]

Consonants

modifica
Fonemes consonàntics
Labial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
Oclusiva p b t d k ɡ q
Africada t͡ʃ d͡ʒ
Fricativa f v s z ʃ x ɣ h
Nasal m n ɲ ŋ
Bategant r
Lateral l
Aproximant j

 

Morfologia

modifica

Substantius

modifica

Pluralització

modifica

La pluralització es marca en els noms amb el sufix -lAr, que té les dues formes-lar i -lær, en funció de l'harmonia vocàlica.

Declinació

modifica

Els substantius en el turc de Khorasan prenen una sèrie de terminacions de canvis de declinació en funció de l'harmonia vocàlica i si segueixen una vocal o una consonant:

Declinació Després de vocals Després de consonants
Nominatiu No n'hi ha
Genitiu niŋ/nin iŋ/in
Datiu ya/yæ a/æ
Acusatiu ni/nɯ i/ɯ
Locatiu da/dæ
Ablatiu dan/dæn
Instrumental nan/næn

Possessiu

modifica

El possessiu està marcat amb un sufix al substantiu posseït.

Singular Plural
Primera persona (I)m (I)mIz
Segona persona (I)ŋ (I)ŋIz
Tercera persona (s)I lArI

Pronoms

modifica

El turc de Khorasan té sis pronoms personals. De tant en tant, els pronoms personals prenen diferents terminacions de cas dels substantius regulars.

Singular Plural
Primera persona mæn bɯz
Segona persona sæn siz
Tercera persona o olar

Els verbs es declinen en temps, aspecte, mode, persona i nombre. L'infinitiu del verb acaba en -max.

Exemples

modifica
Extracte de Tulu (1989) p. 90
Translació IPA
Per tant, hi va haver un padishah anomenat Ziyad. ɑl ɣəssa bir ziyæːd pæːdiʃæːhiː bæːɾɨdɨ
Déu Totpoderós no li havia donat cap fill. xodɒːʷændi æːlæm ona hit͡ʃ ɔɣul ataː elæmɑmiʃdi
Allà va parlar amb el seu visir: "Oh visir, no tinc fill Què vaig a fer al respecte?" bæːdæn vaziːɾæ dədi, ej vaziːɾ, mændæ ki ɔɣul joxdɨ, mæn næ t͡ʃaːɾæ eylem
El visir va dir: "Sobirà de tot el món, què faràs amb aquesta possessió?" vaziːɾ dədi, pɒːdiʃaː-i ɢɨblæ-ji ɒːlæm, sæn bu mɒːlɨ-æmwɒːlɨ næjlijæsæn

Referències

modifica
  1. Doerfer, G. & Hesche, W.1993. Chorasantürkisch, Wörterlisten, Kurzgrammatiken, İndices. (Turcologica 16.) Wiesbaden: Harrassowitz, pp. 7,14
  2. Encyclopædia Iranica :TURKIC LANGUAGES OF PERSIA: AN OVERVIEW
  3. "Ethnologue report for Khorasani Turkish"
  4. Ethnologue

Bibliografia

modifica
  • Tulu, Sultan. Chorasantürkische Materialien aus Kalāt bei Esfarāyen. Berlin: Klaus Schwarz Verlag, 1989. ISBN 3-922968-88-0. 
  • Doerfer, Gerhard; Hesche, Wolfram. Chorasantürkisch: Wörterlisten, Kurzgrammatiken, Indices. Wiesbaden: Harrassowitz, 1993. ISBN 3-447-03320-7. 


Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Karluk Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Argu Khalaj
Siberià Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida