Víctima

persona que pateix un dany o perjudici

Una víctima és la persona que sofreix un dany o perjurdici, que és provocat per una acció o omissió, ja sigui per culpa d'una altra persona o per força major.[1] Una víctima és qui sofreix un dany personalizable per cas fortuït o culpa aliena,[2] per exemple a causa de delictes, guerres o desastres naturals.

Cures d'un ferit a la guerra de l'Afganistan, 2013.

Un cas particular n'és la víctima expiatòria, informalment també anomenada "boc expiatori", que pot ser una persona, grup, organització, etc. escollida per endosar-li una responsabilitat o falta per la qual n'és parcialment o totalment innocent.

Punts de vista

modifica

Psicologia

modifica

El victimista es diferencia de la víctima perquè es disfressa conscient o inconscientment simulant una agressió o menyscapte inexistent; i/o responsabilitzant erròniament a l'entorn o als altres.[3]

A l'anàlisi transaccional la víctima és un dels elements del triangle "dramàtic" víctima-perseguidora-rescatadora.[4]

Dret penal

modifica

En dret penal la víctima és la persona física que sofreix un dany provocat per un subjecte. El dany pot ser físic, moral, material o psicològic. Es pot ser víctima de delictes que no hagin produït un dany corporal físic com un robatori o una estafa, sent llavors el dany merament patrimonial. En general, el delicte aparella dany moral al dany material sofert.

El condemnat per un delicte ha de rescabalar els danys causats a la víctima, i quan no és possible revertir el dany, ha de ser substituït per una indemnització de caràcter pecuniari.

Alguns àmbits o contextos en els quals es poden produir víctimes o supervivents són qualsevol abús de poder o acte violent, els conflictes armats, els accidents de tota mena i els desastres naturals, per exemple.

En el cas particular de la violència de gènere i la violència masclista, les persones afectades prefereixen els termes assassinada, si com a conseqüència d'aquesta ha mort, o bé supervivent, si ha aconseguit o mentre aconsegueix sobreviure.

A la societat occidental actual s'empra l'expressió "conflicte armat" com a eufemisme polític per a evitar l'ús de la paraula "guerra". Tècnicament, es defineix com a qualsevol enfrontament protagonitzat per grups humans de diferent índole que, utilitzant armes o altres mitjans de destrucció, provoquen més de cent víctimes en un any.[5]

En guerra, es denomina víctima a la persona física, ja sigui militar o no, que mor o és ferit en el transcurs d'una batalla o acció de guerra. Per això es posa una major èmfasi en els danys corporals, diferenciant-se en aquest cas entre ferits i morts, sent tots ells víctimes.

També se sol diferenciar entre víctimes militars, d'un o un altre bàndol, i civils, també anomenats danys col·laterals. Altres tipus de víctimes de guerra són les que pateixen segrests, tortures, violacions i diferents danys psicològics o que atempten a la seva dignitat, per exemple.

Desastres naturals

modifica

Igual que en la guerra, es denomina víctimes d'un desastre natural (terratrèmol, sisme submarí, erupció volcànica, etc.) a aquells amb danys corporals, ja siguin ferits o morts, encara que en molts casos s'utilitza víctima per referir-se exclusivament als morts.

En aquests casos, els que reben perjudicis de caràcter patrimonial reben la denominació de damnificats.

Masclisme

modifica

En les violències masclistes inclou no sols les dones que pateixen els efectes de les diferents formes de violència i d’assetjament, sinó altres persones del seu entorn que també en són objecte. Es parla de víctimes secundàries quan la violència masclista s’estén a les persones de la família, amistats o entorn laboral que estan ajudant la víctima, a les quals l’agressor pot assetjar o intimidar perquè deixin de fer-ho. Es parla de víctimes vicàries per fer referència a les persones víctimes de violència vicària, que és aquella forma de violència en què es perjudica la dona danyant les persones més preuades per a ella com poden ser les seves filles i fills, progenitors, germanes, etc. D’aquesta manera el maltractador espera continuar obligant la dona a cedir i tolerar les seves peticions o bé, deixant-la viva, perpetuar el maltractament assegurant un dany permanent i irreversible. El terme violència vicària el va encunyar en primera instància la psicòloga Sonia Vaccaro fa gairebé una dècada. El concepte fa referència a la concepció de «vicari», que significa la substitució d’un individu per un altre en l’exercici d’una funció.[6]

Impacte i conseqüències

modifica

Els efectes poden ser conseqüències materials, físiques, psicològiques i psicosocials, incloent una disminució o destrucció de la confiança, sensació d'inseguretat i sentiments d'impotència, vulnerabilitat i pèrdua de control.

Resiliència

modifica

Una víctima pateix un procés de dol que segueix les seves mateixes fases. Comença per una fase de xoc o impacte durant el mment de l'event, el cos primer pren estat d'alerta seguit d'una etapa de resistència. Després de l'etapa post-shock hauria d'haver una a la qual l'event es processa i d'alguna manera es digereix.

Victimologia

modifica

La victimologia és l'estudi multidisciplinari (mèdic, psicològic, social, jurídic i polític) de la víctima i el seu paper en el fet delictiu, incloent les causes per les quals determinades persones són víctima d'un delicte o una altra causa i de com l'estil de vida comporta una major o menor probabilitat que una determinada persona sigui víctima d'aquesta. El camp de la victimologia inclou o pot incloure, en funció dels diferents autors, un gran nombre de disciplines o matèries, com ara: sociologia, psicologia, dret penal i criminologia. L'estudi de les víctimes pot realitzar des de la perspectiva d'una víctima en particular o des d'un punt de vista epistemològic analitzant les causes per les que grups d'individus són més o menys susceptibles de resultar afectades.

Referències

modifica
  1. Diccionario de la Real Academia Española, «víctima», 2008.
  2. Diccionario Espasa escolar de la lengua española, víctima, Editorial Espasa-Calpe, España 1996.
  3. «Pobrecito yo: la tendencia a hacerse pasar como víctima». Semana, 10-02-2017.
  4. Drama Triangle: The 3 Faces of Victim, de Lynne Forrest Arxivat 2011-09-30 a Wayback Machine. (anglès)
  5. Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz. Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, Editorial Icària, 2005. (castellà)
  6. Iribarren, Teresa; Gatell Perez, Montserrat; Serrano-Muñoz, Jordi; CLUA i FAINÉ, Montserrat. «Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics». Edizioni Ca' Foscari (CC-BY), 2024. DOI: 10.30687/978-88-6969-747-0. [Consulta: 8 gener 2024].

Enllaços externs

modifica