Barra (heràldica)

peça heràldica de primer ordre que travessa el camper de l'escut diagonalment, des del cantó inferior destre (esquerre per a l'observador) fins al cantó superior sinistre (dret per a l'observador)

La barra, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior sinistre (és a dir, dret per al qui el mira) fins al cantó inferior destre (és a dir, esquerre), i delimitada per dues línies paral·leles.

Quan és única, té una amplària d'un terç de l'escut, amplària que va disminuint segons el nombre de barres (la quantitat de barres cal definir-la en el blasonament). Quan són la meitat d'amples que la barra ordinària, o bé quan en són cinc o més, s'anomenen llistes. La barra aprimada al màxim s'anomena barreta (si, a més a més, és abscissa i reduïda a la cinquena part de la seva longitud, s'anomena travessa en barra) i es poden agrupar de dos en dos (geminat) o de tres en tres (trina).

Cal no confondre-la amb el pal, peça heràldica vertical com les quatre que apareixen a l'escut de Catalunya, conegut popularment, de forma errònia, com les Quatre Barres.[a]

Origen i significació

modifica

Segons la tradició, aquesta peça heràldica representa la bandolera o banda de cuir que es portava entorn del cos des de l'espatlla esquerra fins al costat dret, on s'ajuntaven els dos caps, i on habitualment s'aguantava l'escut i, també, les armes de foc.

És una peça honorable bastant rara, considerada de «segon ordre» per alguns autors. El seu ús més freqüent és com a brisura, ressaltant sobre el tot (és a dir, «barrant» la resta de càrregues del camper), i acostuma a ser un senyal de bastardia.

«En barra»

modifica

Diem que estan en barra les càrregues allargades posades en el sentit diagonal de la barra, o unes al costat de les altres en el sentit de la barra. Aplicat a la partició de l'escut, s'anomena tercejat en barra el dividit en tres parts mitjançant línies rectes diagonals que van en el sentit de la barra.

 
Escut barrat d'atzur i or

Quan el camper de l'escut és cobert d'una repetició de barres, alternativament, de metall i de color, en nombre parell, parlem d'un escut barrat. Si les barres passen de vuit, llavors en diem llistat. Les càrregues, per la seva banda, també poden ser barrades i llistades.

Contrabarra

modifica

Una contrabarra és una barra dividida diagonalment en banda en dues meitats, una de metall i una de color. També tenim, en el cas de les barres reduïdes d'amplària, les contrallistes i les contrabarretes. Un escut amb el camper cobert de contrabarres o contrallistes s'anomena contrabarrat (o contrallistat).

Peces compostes

modifica
 
Escut d'atzur amb un cap barra d'or

La barra, sencera o reduïda a la meitat superior o inferior (semibarra), es pot unir amb altres peces senceres o mitges per formar una multitud de peces compostes: barra faixa, barra peu, barra semipal, semibarra pal, semibarra faixa, cap barra, etc.

Modificacions de la barra

modifica
(una tria)
  • abaixada: quan no ocupa la part central sinó que està col·locada més avall de l'escut;
  • abscissa: quan no toca les dues vores, inferior i superior, de l'escut;
  • alçada: quan no ocupa la part central sinó que està col·locada més amunt de l'escut;
  • bastillada: quan té la vora inferior formada per merlets;
  • bretessada: quan té els perfils formats per merlets simètrics;
  • corbada: quan té els perfils corbats cap amunt o cap avall;
  • cotissada: quan està acostada de dues cotisses;
  • dentada: quan té els perfils formats per dents d'angles aguts; si té dents petites i nombroses se'n diu dentelada;
  • desplaçada: quan té una meitat desplaçada cap amunt o cap avall i només es manté en contacte amb la part sense desplaçar mitjançant un punt d'unió;
  • engrelada: quan té els perfils formats per petits semicercles units amb les puntes cap enfora;
  • entada: quan té els perfils torçats en forma de clavilles, de manera que les clavilles d'un perfil corresponen als espais buits de l'altre;
  • esbrancada: quan té els perfils amb aparença de tronc, amb una mena de merlets oblics situats a banda i banda;
  • fusada: quan està formada per fusos (mobles romboïdals);
  • mancada: quan no arriba a dalt de tot (mancada al cap) o a baix de tot (mancada a la punta);
  • merletada: quan té la vora superior formada per merlets;
  • ondada: quan té els perfils torçats en forma d'ondes;
  • patent: quan s'exampla per totes dues extremitats;
  • retreta: quan, sortint del cap, no arriba més enllà del punt d'honor (retreta al cap) o, sortint de la punta, no arriba més enllà del llombígol (retreta a la punta);
  • viperada: quan té els perfils formats per dents d'angles quadrats.
  1. Tot i que el DIEC, diccionari normatiu català, admet barra com a equivalent de pal i de faixa: "barra 8 2 f. [genealogia i heràldica] Pal o faixa d'un escut. Les barres catalanes. La bandera de les quatre barres".«barra». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 9 setembre 2015]

Vegeu també

modifica
  • Banda, la peça honorable que discorre en sentit diagonal però en sentit oposat a la barra, del cantó superior destre a l'inferior sinistre.
  • Faixa, la peça honorable que discorre en sentit horitzontal.
  • Pal, la peça honorable que discorre en sentit vertical.