Un crater o una cratera (paraula que ve del grec κρατῆρ) era un atuell grec de gran capacitat i amb dues nanses, destinat a contenir una barreja d'aigua i vi, (els antics rares vegades bevien el vi pur). Amb aquesta barreja s'omplien les cílix de vi. Es duia al lloc del menjar i es dipositava en el terra o sobre una tarima. El coper (anomenat en llatí pincerna o pocillator) administrava el líquid amb una cullera (anomenada en llatí cyathus) i omplia el kílix dels invitats.[1]

Infotaula equipament informàticCrater

Modifica el valor a Wikidata
Tipusrecipients de l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialceràmica, bronze, argent, vidre i pedra Modifica el valor a Wikidata

S'utilitzava també en el culte religiós, on es posava la beguda que es prenia després de les libacions. A les festes populars i als festivals religiosos, els déus ordenaven que es posessin craters pels carrers. També s'usaven als funerals i als ritus mistèrics, i era un dels objectes que s'acostumava a oferir als temples. Heròdot diu que Giges, rei de Lídia, va oferir a l'Oracle de Delfos sis craters d'or, cadascun d'un pes de cinc talents.[2]

Els craters es fabricaven en argila i en metalls i es modelaven amb formes distintes segons el gust de l'artista. Homer i Hesíode parlen de craters fets d'argent i rivetats d'or. Les persones més humils en podien tenir de fusta. Tenien sempre una boca molt ampla.[2] Les formes més esteses i que s'han trobat a les excavacions són:

  • Crater de columnes, amb nanses verticals com a fusts, que estan rematades per un sortint horitzontal. Aquesta és la forma més antiga.
  • Crater de volutes, s'anomena així perquè les seves nanses, que sobresurten per damunt de la boca, formen volutes, és a dir forma d'espiral o caragol. Un exemple és el Vas François.
  • Crater de calze, el perfil del qual té forma quasi de trapezi invertit. Aquesta és una moda més moderna que les dues anteriors, cap a la segona meitat del segle vi aC.
  • Crater de campana, amb nanses sortints i dirigides cap amunt i amb forma de campana invertida. És un tipus d'ús tardà de l'inici del segle v aC.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.145. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014]. 
  2. 2,0 2,1 Smith, William (ed.). «Crater». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 25 febrer 2023].