Eleccions generals espanyoles de 2023

eleccions general al Regne d'Espanya

Les eleccions generals espanyoles de 2023 se celebraran el 23 de juliol de 2023 per a elegir els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 266 escons del Senat. Es van convocar després que el President del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts Generals a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals del 28 de maig.[1]

Eleccions generals espanyoles de 2023
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata
Data23 juliol 2023 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals espanyoles, grup d'eleccions i eleccions anticipades Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir350 diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
208  (de 265) senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Lloc webelecciones.generales23j.es Modifica el valor a Wikidata
A Diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
Electorat37.469.458 Modifica el valor a Wikidata
24.952.447
   66.59٪
Punt percentual 0.36
Nombre de vots vàlids24.688.087    Nombre de vots en blanc 200.673   Nombre de vots nuls 264.360
B Senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Electorat37.466.432 Modifica el valor a Wikidata
24.413.924
   65.16٪
Punt percentual 0.75
Nombre de vots vàlids23.854.321    Nombre de vots en blanc 380.580   Nombre de vots nuls 559.603
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata
2>
PP  — Alberto Núñez Feijóo
A
8.160.837   33.06٪
Punt percentual 12.79
Diputat 87 → 137 Nombre d'escons 50
Senador 83 → 120 Nombre d'escons 37
2>
PSOE  — Pedro Sánchez
A
6.600.383   26.74٪
Punt percentual 2.02
Diputat 108 → 102 Nombre d'escons 6
Senador 93 → 72 Nombre d'escons 21
2>
VOX  — Santiago Abascal Conde
A
3.057.000   12.38٪
Punt percentual 2.7
Diputat 52 → 33 Nombre d'escons 19
2>
Sumar (coalició)  — Yolanda Díaz Pérez
A
3.044.996   12.33٪
Diputat 31
2>
PSC  — Meritxell Batet i Lamaña
A
1.221.335   4.95٪
Punt percentual 1.67
Diputat 12 → 19 Nombre d'escons 7
2>
ERC  — Gabriel Rufián Romero
Comparació amb: Esquerra Republicana de Catalunya - Sobiranistes
A
466.020   1.89٪
Punt percentual 1.72
Diputat 13 → 7 Nombre d'escons 6
2>
JxCat-JUNTS  — Míriam Nogueras i Camero
A
395.429   1.6٪
Punt percentual 0.59
Diputat 8 → 7 Nombre d'escons 1
Senador 3 → 1 Nombre d'escons 2
2>
EH Bildu  — Mertxe Aizpurua
A
335.129   1.36٪
Punt percentual 0.22
Diputat 5 → 6 Nombre d'escons 1
2>
EAJ  — Aitor Esteban Bravo
A
277.289   1.12٪
Punt percentual 0.44
Diputat 6 → 5 Nombre d'escons 1
Senador 9 → 4 Nombre d'escons 5
2>
Bloc Nacionalista Gallec  — Néstor Rego Candamil
A
153.995   0.62٪
Punt percentual 0.12
Diputat 1 → 1
2>
Coalició Canària  — Cristina Valido García
A
116.363   0.47٪
Diputat 1
Unió del Poble Navarrés  — Alberto Prudencio Catalán Higueras
A
52.188   0.21٪
Diputat 1
Senador 1   

Modifica el valor a Wikidata

Sistema electoral

modifica

Per al Congrés dels Diputats s'elegeixen 350 escons segons la regla D'Hondt i un sistema de representació proporcional amb llistes tancades. Les llistes que no arriben al tres per cent de vots de la circumscripció electoral no es tenen en compte per a repartir els escons. Les circumscripcions es corresponen amb les províncies d'Espanya. Cadascuna té dret a un mínim inicial de dos diputats; els altres 248 es reparteixen proporcionalment segons el nombre d'habitants. A Ceuta i Melilla se'ls assignen els dos escons que queden.[2][3]

Candidatures

modifica

Les principals candidatures presentades a les eleccions el 21 de juny són:[4]

Partit o coalició Cap de llista
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

  Pedro Sánchez
(Madrid)
Partit Popular (PP)

  Alberto Núñez Feijóo
(Madrid)
Vox (Vox)   Santiago Abascal
(Madrid)
  Yolanda Díaz
(Madrid)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

  Gabriel Rufián
(Barcelona)
Junts (Junts)

  Miriam Nogueras
(Barcelona)
Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

  Albert Botran
(Barcelona)
Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT)
  • Partit Demòcrata Europeu Català
  • Espai CiU

  Roger Montañola
(Barcelona)
Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV)   Aitor Esteban
(Biscaia)
EH Bildu (EH Bildu)

  Mertxe Aizpurua
(Biscaia)
Coalició Canària (CCa)

Cristina Valido
(Santa Cruz de Tenerife)
Bloc Nacionalista Gallec (BNG)   Néstor Rego
(la Corunya)
Unió del Poble Navarrès (UPN) Alberto Catalán
(Navarra)

Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu es van presentar al senat en la coalició Esquerres per la Independència.[5]

Enquestes d'opinió

modifica
 
Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes des del 10 de novembre de 2019 fins avui, amb cada línia corresponent a un partit polític.

Resultats

modifica

Congrés dels Diputats

modifica
 
Eleccions al Congrés dels Diputats de 2023
Candidatura Sufragis[6] Escons
Vots (%) ± vots ± % Escons   
Partido Popular 8.091.840 33,05   3.044.800   60,3
137
  48
Partido Socialista Obrero Español 7.760.970 31,70   986 771   14,3
121
  1
Vox 3.033.744 12,39   623 235   17,0
33
  19
Sumar 3.014.006 12,31   707 959   19,0
31
  7
Esquerra Republicana de Catalunya 462.883 1,89   411 976   47,4
7
  6
Junts per Catalunya 392.634 1,60   137.591   25,9
7
  1
EH Bildu 333.362 1,36   55.741   20,1
6
  1
EAJ-PNV 275.782 1,12   103.220   27,2
5
  1
Coalición Canaria 114.718 0,46   9.571   7,5
1
  1
Bloc Nacionalista Gallec 152.327 0,62   31.871   26,5
1
=
Unión del Pueblo Navarro 51 764 0,21   47.314   47,4
1
  1
Vots en blanc 199.392 0,81   17.835   0,08 n/a
Vots vàlids 24.482.534 98,94  224.306   0,04 350
Vots nuls 261.078 1,05  11.591   0,04 n/a
Votants 24.743.612 70,40
70,4% '
Abstenció 10.402.450 29,59
Electors 35.146.062 100
 
Eleccions al Senat de 2023
Candidatura Elegits
directes[7]
Sen.
desig.
Total
Escons   
Partit Popular (PP)
120
 37
24
144
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
72
'
19
91
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
51
15
65
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
12
  10
3
15
Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (PSE-EE)
4
3
7
Partit dels Socialistes de Galícia (PSC)
3
0
3
Esquerres per la Independència
7
n/a
4
11
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
3
  8
3
6
Euskal Herria Bildu (EH Bildu)
4
  4
1
5
Partit Nacionalista Basc (PNB)
4
  5
1
5
Junts per Catalunya (Junts)
1
  2
2
3
Vox (Vox)
0
  2
3
3
Sumar
0
n/a
2
2
Més Madrid
0
=
1
1
Coalició Compromís
0
=
1
1
Agrupación Herreña Independiente (AHI)
1
1
0
1
Agrupació Socialista Gomera (ASG)
1
=
0
1
Bloc Nacionalista Gallec
0
=
1
1
Coalició Canària-Nova Canàries (CCa-PNC-NC)
0
=
1
1
Geroa Bai
0
=
1
1
Eivissa i Formentera al Senat
1
n/a
0
1
Unió del Poble Navarrès (UPN)
1[a]
=
0
1
Total
208
58
266

Conseqüències

modifica

Felip VI d'Espanya va encarregar a Alberto Núñez Feijóo, del Partit Popular intentar la investidura però no va ser capaç d'aconseguir els suports suficients a la segona votació de la seva investidura,[8] amb 172 vots a favor del Partit Popular, Vox, Coalició Canària (CC) i Unió del Poble Navarrès (UPN) i 177 en contra,[9]

El 16 de novembre de 2023, Pedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés independentista català amb 179 vots a favor (PSOE, la coalició Sumar, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts, Euskal Herria Bildu, PNB, BNG i CC) i 171 en contra PP, Vox i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar.[10] El 20 de novembre va presentar el seu nou consell de ministres, amb 12 dones i 10 homes,[11] deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar.

  1. En la coalició Navarra Suma

Referències

modifica
  1. «Sánchez avança el seu plebiscit amb eleccions el 23 de juliol» (en espanyol). Ara, 29-05-2023 [Consulta: 30 maig 2023].
  2. «Constitución Española» (en espanyol). Senat d'Espanya. [Consulta: 16 febrer 2019].
  3. «BOE.es - Documento consolidado BOE-A-1985-11672». [Consulta: 16 febrer 2019].
  4. «El BOE publica las candidaturas presentadas para las elecciones del 23J» (en espanyol europeu), 21-06-2023. [Consulta: 22 juny 2023].
  5. Machuca, Pablo. «ERC y Bildu se presentan en coalición a las elecciones al Senado con el nombre 'Izquierdas por la independencia'» (en castellà). HuffPost, 08-06-2023. [Consulta: 17 maig 2024].
  6. «Resultados provisionales Congreso». Elecciones Generales. Gobierno de España, 2023. [Consulta: 17 maig 2024].
  7. «Resultats Senat». Ministerio del Interior, 2023. [Consulta: 17 maig 2024].
  8. Alberto Ortiz, Aitor Riveiro, José Enrique Monrosi. «El Congreso tumba la investidura de Feijóo» (en castellà). El Diario, 29-09-2023. [Consulta: 19 maig 2024].
  9. «Resultados de la segunda votación de investidura de Feijóo el 29 de septiembre» (en castellà). El País, 29-09-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  10. «Pedro Sánchez, investit per majoria absoluta en un Congrés polaritzat per l'amnistia». CCMA, 16-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  11. «12 dones i 10 homes al nou govern Sánchez: els ministres, perfil a perfil». 324, 20-11-2023. [Consulta: 20 novembre 2023].