I

lletra de l'alfabet llatí
Per a altres significats, vegeu «I (kana)».

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.

Infotaula de grafemaI

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterI (majúscula)
Unicode: 0049

i (minúscula)
Unicode: 0069

I (majúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF29

i (minúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF49

Ⓘ (majúscula)
Unicode: 24BE

ⓘ (minúscula)
Unicode: 24D8

🄘 (majúscula)
Unicode: 1F118

⒤ (minúscula)
Unicode: 24A4

🅘 (majúscula)
Unicode: 1F158

🅸 (majúscula)
Unicode: 1F178

🄸 (majúscula)
Unicode: 1F138

Ⅰ (majúscula, Formularis de números)
Unicode: 2160

ⅰ (minúscula, Formularis de números)
Unicode: 2170





𝔦
𝕴
𝖎
𝕀
𝕚

𝐈
𝐼
𝑰
𝖨
𝗜
𝘐
𝙄

𝓘
𝙸
i
𝐢
𝑖
𝒊
𝗂
𝗶
𝘪
𝙞
𝒾
𝓲
𝚒
ı
𝚤 Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra de l'alfabet llatí i lletra vocal Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet romanès, Alfabet maltès, alfabet eslovac, alfabet islandès, alfabet vietnamita, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet internacional africà, Alfabet africà de referència, alfabet pannigerià, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, Versió dels Alfabets Llatins del Kazakhstan de 2017, alfabet alemany i alfabet letó Modifica el valor a Wikidata
Codi.. (codi Morse)
India (Alfabet fonètic de l'OTAN)
I (Braille ASCII) Modifica el valor a Wikidata

Fonètica

modifica

En català serveix per representar la més tancada i palatal de les vocals. Si està al costat d'un altra vocal pot representar el so de semi-vocal.

La i representa dues variacions ortogràfiques diferents. Una és la de í Í que únicament serveix per al so vocàlic (mai el semivocàlic) i que se'n fa ús quan així ho indiquen les normes d'accentuació (pastís, camí)

L'altra variació és la dièresi Ï ï de la qual se'n fa ús en cas de separar dues vocals que segons les normes ortogràfiques i d'accentuació haurien d'anar juntes (veïna). En català prenormatiu aquesta situació se solia resoldre amb una hac intercalada (vehina). En aquest cas, la variant en majúscula Ï només pot ser utilitzada si hi està tota la paraula, ja que no hi ha cap paraula que comenci per aquest símbol.

Amb la lletra ge serveix per formar el dígraf ig que després d'una vocal plena serveix per indicar el so palatal africat (maig, roig).

Amb la lletra ics serveix per formar el dígraf ix que després d'una vocal plena representa el so palatal fricatiu de fluix, caixa (ja que sense la i expressaria la combinació /ks/ de flux)

En català, i és una conjunció coordinant copulativa[1]

Significats de la lletra I

modifica

Símbols derivats o relacionats

modifica
Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ì I amb accent greu U+00CC U+00EC Ì igrave; italià
Í I amb accent agut U+00CD U+00ED Í í català, castellà, etc.
Î I amb accent circumflex U+00CE U+00EE Î î francès, etc.
Ï I amb dièresi U+00CF U+00EF Ï ï català, francès, etc.
Ĩ I amb titlla U+0128 U+0129 lituà
Ǐ I amb anticircumflex U+01CF U+01D0 pinyin
Ĭ I amb breu U+012C U+012D
Ī I amb màcron U+012A U+012B
İ I amb punt superior U+0130

U+0069 (0x69)

turc
ı I sense punt superior U+0049

U+0131

turc
I amb punt inferior U+1ECA U+1ECB
Į I amb ogonek U+012E U+012F lituà
IJ Lligatura IJ U+0132 U+0133 neerlandès

Referències

modifica
  1. «GramaTIC-Les conjuncions». Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació. Generalitat Valenciana.. [Consulta: 24 setembre 2023].