Vés al contingut

Cesare Beccaria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{esborrany}}'''Cesare Bonesana''', Marquès de Beccaria (Milà , el 15 de març, 1738 - 28 de novembre de 1794), va ser un escriptor, [[filosofia...».
 
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{esborrany}}'''Cesare Bonesana''', Marquès de Beccaria ([[Milà]] , el [[15 de març, 1738]] - [[28 de novembre]] de 1794), va ser un escriptor, [[filosofia|filòsof]], jurista i economista italià i pare de [[Giulia Beccaria]], que al seu torn era la mare d'[[Alessandro Manzoni]].
'''Cesare Bonesana''', Marquès de Beccaria ([[Milà]] , el [[15 de març, 1738]] - [[28 de novembre]] de 1794), va ser un escriptor, [[filosofia|filòsof]], jurista i economista italià i pare de [[Giulia Beccaria]], que al seu torn era la mare d'[[Alessandro Manzoni]].


Relacionat amb l'ambient del Milà il·luminat, va formar part del cercle dels germans Pietro i Alessandro Verri, col·laborador de la revista '''cafè''' i va ajudar a fundar l'[[Accademia dei Pugni]]. Influenciat per [[Alessandro Verri]], militant de la defensa de les persones empresonades, es va interessar per la situació de la justícia. Les seves influències principals foren [[John Locke]], [[Montesquieu]], [[Claude Adrien Helvétius]] i [[Étienne Bonnot de Condillac]].
Relacionat amb l'ambient del Milà il·luminat, va formar part del cercle dels germans [[Pietro Verri|Pietro]] i [[Alessandro Verri]], col·laborador de la revista '''cafè''' i va ajudar a fundar l'[[Accademia dei Pugni]]. Influenciat per [[Alessandro Verri]], militant de la defensa de les persones empresonades, es va interessar per la situació de la justícia. Les seves influències principals foren [[John Locke]], [[Montesquieu]], [[Claude Adrien Helvétius]] i [[Étienne Bonnot de Condillac]]. <ref name="uned">{{citar web |url=http://es.scribd.com/doc/61587624/LA-REFORMA-CARCELARIA-EN-EL-PENSAMIENTO-ILUSTRADO-Y-SU-PLASMACION-EN-MODELOSARQUITECTONICOS |títol= LA REFORMA CARCELARIA EN EL PENSAMIENTOILUSTRADO Y SU PLASMACIÓN EN MODELOSARQUITECTÓNICOS |consulta=9 octubre 2012 |obra= |editor=Universidad Nacional de Educación a Distáncia |data=2002 |llengua=Castellà }}</ref>

== Referències==
{{Referències}}


[[ar:سيزاري بيكاريا]]
[[cs:Cesare Beccaria]]
[[da:Cesare Beccaria]]
[[de:Cesare Beccaria]]
[[el:Τσέζαρε Μπεκαρία]]
[[en:Cesare Beccaria]]
[[eo:Cesare Beccaria]]
[[fr:Cesare Beccaria]]
[[gl:Cesare Beccaria]]
[[he:צ'זארה בקאריה]]
[[hu:Cesare Beccaria]]
[[id:Cesare Beccaria]]
[[it:Cesare Beccaria]]
[[ja:チェーザレ・ベッカリーア]]
[[la:Caesar Beccaria]]
[[lmo:Ceser Beccaria]]
[[mn:Чезаре Беккариа]]
[[nl:Cesare Beccaria]]
[[pl:Cesare Beccaria]]
[[pms:Cesare Beccaria]]
[[pt:Cesare Beccaria]]
[[ro:Cesare Beccaria Bonesana]]
[[ru:Беккариа, Чезаре]]
[[sc:Cesare Beccaria]]
[[scn:Cesare Beccaria]]
[[sv:Cesare Beccaria]]
[[tr:Cesare Beccaria]]
[[uk:Чезаре Беккаріа]]
[[zh:西萨尔·贝卡里亚]]

Revisió del 11:39, 9 oct 2012

Cesare Bonesana, Marquès de Beccaria (Milà , el 15 de març, 1738 - 28 de novembre de 1794), va ser un escriptor, filòsof, jurista i economista italià i pare de Giulia Beccaria, que al seu torn era la mare d'Alessandro Manzoni.

Relacionat amb l'ambient del Milà il·luminat, va formar part del cercle dels germans Pietro i Alessandro Verri, col·laborador de la revista cafè i va ajudar a fundar l'Accademia dei Pugni. Influenciat per Alessandro Verri, militant de la defensa de les persones empresonades, es va interessar per la situació de la justícia. Les seves influències principals foren John Locke, Montesquieu, Claude Adrien Helvétius i Étienne Bonnot de Condillac. [1]

Referències

  1. «LA REFORMA CARCELARIA EN EL PENSAMIENTOILUSTRADO Y SU PLASMACIÓN EN MODELOSARQUITECTÓNICOS» (en castellà). Universidad Nacional de Educación a Distáncia, 2002. [Consulta: 9 octubre 2012].