Cesare Beccaria: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Drets humans; Afegida Categoria:Defensors dels drets humans usant HotCat |
m Robot posa la Categoria:Activistes italians intersecant Categoria:Activistes i Categoria:Italians |
||
(23 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona |
|||
⚫ | |||
| obres_notables = [[Dels delictes i de les penes]] |
|||
}} |
|||
⚫ | '''Cesare Bonesana''', Marquès de Beccaria, més conegut com a '''Cesare Beccaria''', ([[Milà]], [[15 de març]] de [[1738]] - [[28 de novembre]] de [[1794]]) va ser un [[escriptor]], [[filòsof]], [[jurista]] i [[economista]] [[italians|italià]], i pare de [[Giulia Beccaria]], que al seu torn era la mare d'[[Alessandro Manzoni]]. |
||
Relacionat amb l'ambient del Milà il·luminat, va formar part del cercle dels germans [[Pietro Verri|Pietro]] i [[Alessandro Verri]], col·laborador de la revista '''cafè''' i va ajudar a fundar l'[[Accademia dei Pugni]]. Influenciat per [[Alessandro Verri]], militant de la defensa de les persones empresonades, es va interessar per la situació de la justícia. Les seves influències principals foren [[John Locke]], [[Montesquieu]], [[Claude Adrien Helvétius]] i [[Étienne Bonnot de Condillac]]. |
Relacionat amb l'ambient del Milà il·luminat, va formar part del cercle dels germans [[Pietro Verri|Pietro]] i [[Alessandro Verri]], col·laborador de la revista '''cafè''' i va ajudar a fundar l'[[Accademia dei Pugni]]. Influenciat per [[Alessandro Verri]], militant de la defensa de les persones empresonades, es va interessar per la situació de la justícia. Les seves influències principals foren [[John Locke]], [[Montesquieu]], [[Claude Adrien Helvétius]] i [[Étienne Bonnot de Condillac]].<ref name="uned">{{ref-web |url=http://es.scribd.com/doc/61587624/LA-REFORMA-CARCELARIA-EN-EL-PENSAMIENTO-ILUSTRADO-Y-SU-PLASMACION-EN-MODELOSARQUITECTONICOS |títol= La reforma carcelaria en el pensamiento ilustrado y su plasmación en modelos arquitectónicos |consulta=9 octubre 2012 |editor= Universidad Nacional de Educación a Distáncia |data=2002 |llengua=castellà}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Commonscat |
{{Commonscat}} |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
⚫ | |||
{{ORDENA:Beccaria, Cesare}} |
|||
[[Categoria:Juristes italians]] |
[[Categoria:Juristes italians]] |
||
[[Categoria:Filòsofs |
[[Categoria:Filòsofs milanesos]] |
||
[[Categoria:Economistes]] |
[[Categoria:Economistes italians]] |
||
[[Categoria:Defensors dels drets humans]] |
[[Categoria:Defensors dels drets humans]] |
||
[[Categoria:Tortura]] |
[[Categoria:Tortura]] |
||
[[Categoria:Filòsofs del segle XVIII]] |
|||
[[Categoria:Escriptors italians del segle XVIII]] |
|||
⚫ | |||
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Pavia]] |
|||
[[Categoria:Morts a Milà]] |
|||
[[Categoria:Morts d'accident vascular cerebral]] |
|||
[[Categoria:Activistes italians]] |
Revisió de 22:34, 2 abr 2022
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 març 1738 Milà (Ducat de Milà) |
Mort | 20 novembre 1794 (56 anys) Milà (Ducat de Milà) |
Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
Sepultura | Mojazza Cemetery (en) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Pavia - Juris Doctor |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, criminòleg, jurista, economista |
Ocupador | Universitat de Milà |
Membre de | |
Moviment | Romanticisme italià |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Altres | |
Títol | Marquès |
Família | Beccaria |
Fills | Giulia Beccaria (en) |
Cesare Bonesana, Marquès de Beccaria, més conegut com a Cesare Beccaria, (Milà, 15 de març de 1738 - 28 de novembre de 1794) va ser un escriptor, filòsof, jurista i economista italià, i pare de Giulia Beccaria, que al seu torn era la mare d'Alessandro Manzoni.
Relacionat amb l'ambient del Milà il·luminat, va formar part del cercle dels germans Pietro i Alessandro Verri, col·laborador de la revista cafè i va ajudar a fundar l'Accademia dei Pugni. Influenciat per Alessandro Verri, militant de la defensa de les persones empresonades, es va interessar per la situació de la justícia. Les seves influències principals foren John Locke, Montesquieu, Claude Adrien Helvétius i Étienne Bonnot de Condillac.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «La reforma carcelaria en el pensamiento ilustrado y su plasmación en modelos arquitectónicos» (en castellà). Universidad Nacional de Educación a Distáncia, 2002. [Consulta: 9 octubre 2012].