Dictador romà: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: bg:Диктатор |
m r2.7.1) (Robot afegeix: nap:Dittatòr romano |
||
| Línia 29: | Línia 29: | ||
[[mk:Римски диктатор]] |
[[mk:Римски диктатор]] |
||
[[ms:Diktator Rom]] |
[[ms:Diktator Rom]] |
||
[[nap:Dittatòr romano]] |
|||
[[nl:Dictator (Rome)]] |
[[nl:Dictator (Rome)]] |
||
[[no:Diktator (romersk)]] |
[[no:Diktator (romersk)]] |
||
Revisió del 15:10, 17 març 2011
| |||||
| Organització social: | |||||
| |||||
| Magistratures ordinàries | |||||
| |||||
| Magistratures extraordinàries | |||||
|
| |||||
| Càrrecs i honors | |||||
| |||||
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana. Les funcions dels dos cònsols, eventualment i sempre en casos greus, podien ser assumides per un únic magistrat, amb el títol de dictador, funcions que s'exercien per sis mesos o menys.
Un dictador ostentava el mateix poder que qualsevol dels cònsols, ja que aquests disposaven de tot el poder individualment, i encara que podien repartir-se les funcions, també podien exercir-les en la seva totalitat cadascun d'ells. El dictador es diferenciava en què en no ser una magistratura col·legiada, no tenia el contrapoder que representa un altre magistrat amb idèntiques funcions. Els dictadors eren a més a més cap (magister) de la infanteria o de la cavalleria.
El càrrec de dictador va ser suprimit de facto al segle II aC (encara que no abolit formalment), fet que va donar excusa al senat per arrogar-se certes facultats en casos greus, com el conferiment als cònsols de certes facultats similars a la dictadura, per un temps limitat.
El primer dictador fou Aulus Postumius Albus Regillensis, al segle V aC, en revoltar-se els aliats llatins.
| Magistratures romanes | |
| Ordinàries: Qüestor - Edil - Tribú - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat | |
| Extraordinàries: Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir | |
