Vés al contingut

Fibra muscular: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
+ VT
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Sarcomere.jpg|miniatura|S = sarcòmer, A = banda-A, I = banda-I, H = zona-H, Z = línia-Z, M = línia-M.]]
[[Fitxer:Sarcomere.jpg|miniatura|S = sarcòmer, A = banda-A, I = banda-I, H = zona-H, Z = línia-Z, M = línia-M.]]
El '''miòcit''', '''fibra muscular''' o '''cèl·lula muscular''' és una [[cèl·lula]] fusiforme i multinuclear amb capacitat de contraure's i de la qual estan compostos el [[teixit muscular]] i els [[múscul]]s dels animals. Hi ha dos tipus de fibres musculars: les fibres [[Múscul llis|musculars llises]] i les fibres [[Múscul estriat|musculars estriades]].<ref>{{Ref-web|títol=Diccionari de fisioteràpia {{!}} TERMCAT|url=https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/196/fitxa/Mjg5MjY0Ng==|consulta=2021-04-01}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Muscle Cell Structure|url=https://www.ivyroses.com/HumanBody/Muscles/Muscle_Cell.php|consulta=2022-11-19|llengua=en-GB}}</ref> La [[membrana cel·lular]] de la fibra muscular s'anomena [[sarcolema]] i el [[citoplasma]] [[sarcoplasma]].<ref>{{Ref-web|títol=Fibra muscular|url=https://www.fisioterapia-online.com/glosario/fibra-muscular|consulta=2021-04-01|llengua=es}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Fibra muscular - EcuRed|url=https://www.ecured.cu/Fibra_muscular|consulta=2022-11-16}}</ref> Conté [[orgànul]]s cel·lulars, [[nucli cel·lular]], [[mioglobina]] i un complex [[citoesquelet]] ric en [[proteïna fibrosa|proteïnes fibroses]] anomenades [[actina]] i [[miosina]] la principal propietat de les quals (contractilitat) és la d'escurçar la seva [[llargada]] quan són sotmeses a un [[estímul]] de tipus [[Química|químic]] o [[elèctric]].<ref>{{Ref-web|títol=La Fibra Muscular|url=https://condicionfisica.es/la-fibra-muscular/|consulta=2021-04-01|llengua=es|nom=José|cognom=Balbín}}</ref>
El '''miòcit''', '''fibra muscular''' o '''cèl·lula muscular''' és una [[cèl·lula]] fusiforme i multinuclear amb capacitat de contraure's i de la qual estan compostos el [[teixit muscular]] i els [[múscul]]s dels animals. Hi ha dos tipus de fibres musculars: les fibres [[Múscul llis|musculars llises]] i les fibres [[Múscul estriat|musculars estriades]].<ref>{{Ref-web|títol=Diccionari de fisioteràpia {{!}} TERMCAT|url=https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/196/fitxa/Mjg5MjY0Ng==|consulta=2021-04-01}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Muscle Cell Structure|url=https://www.ivyroses.com/HumanBody/Muscles/Muscle_Cell.php|consulta=2022-11-19|llengua=en-GB}}</ref> La [[membrana cel·lular]] de la fibra muscular s'anomena [[sarcolema]] i el [[citoplasma]] [[sarcoplasma]].<ref>{{Ref-web|títol=Fibra muscular|url=https://www.fisioterapia-online.com/glosario/fibra-muscular|consulta=2021-04-01|llengua=es}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Fibra muscular - EcuRed|url=https://www.ecured.cu/Fibra_muscular|consulta=2022-11-16}}</ref> Conté [[orgànul]]s cel·lulars, [[nucli cel·lular]], [[mioglobina]] i un complex [[citoesquelet]] ric en [[proteïna fibrosa|proteïnes fibroses]] anomenades [[actina]] i [[miosina]] la principal propietat de les quals (contractilitat) és la d'escurçar la seva [[llargada]] quan són sotmeses a un [[estímul]] de tipus [[Química|químic]] o [[elèctric]].<ref>{{Ref-web|títol=La Fibra Muscular|url=https://condicionfisica.es/la-fibra-muscular/|consulta=2021-04-01|llengua=es|nom=José|cognom=Balbín}}</ref>

== Estructura ==
L'[[Histologia|anatomia microscòpica]] inusual d'una cèl·lula muscular va donar lloc a la seva terminologia. El [[citoplasma]] d'una cèl·lula muscular s'anomena [[sarcoplasma]]⁣; el [[Reticle endoplasmàtic|reticle endoplasmàtic llis]] d'una cèl·lula muscular s'anomena [[reticle sarcoplasmàtic]]⁣; i la [[Membrana plasmàtica|membrana cel·lular]] d'una cèl·lula muscular s'anomena [[sarcolemma]].<ref name="Saladin2011A">{{Ref-llibre|cognom=Saladin|nom=Kenneth S.|títol=Human anatomy|data=2011|editorial=McGraw-Hill|lloc=New York|isbn=9780071222075|pàgines=244–246|edició=3rd}}</ref> El sarcolemma rep i condueix estímuls.

=== Cèl·lules del múscul esquelètic ===
[[Fitxer:Blausen_0801_SkeletalMuscle.png|miniatura|Diagrama de l'estructura de la fibra muscular esquelètica]]
Les cèl·lules del múscul esquelètic són les cèl·lules contràctils individuals dins d'un múscul i es coneixen més habitualment com a fibres musculars a causa de la seva aparença filiforme més llarga.<ref name="SEER">{{Ref-web|títol=Structure of Skeletal Muscle {{!}} SEER Training|url=https://training.seer.cancer.gov/anatomy/muscular/structure.html|obra=training.seer.cancer.gov}}</ref> Un sol múscul com el [[Múscul bíceps braquial|bíceps braquial]] en un home humà adult jove conté unes 253.000 fibres musculars.<ref name="Klein">{{Ref-publicació|cognom=Klein|nom=CS|cognom2=Marsh|nom2=GD|cognom3=Petrella|nom3=RJ|cognom4=Rice|nom4=CL|publicació=Muscle & Nerve|data=July 2003|volum=28|exemplar=1|pàgines=62–8|doi=10.1002/mus.10386|pmid=12811774}}</ref> Les fibres musculars esquelètiques són les úniques cèl·lules musculars que estan [[Multinucleat|multinucleades]] amb els [[Nucli cel·lular|nuclis]] que normalment es coneixen com a [[Múscul esquelètic|mionuclis]]. Això succeeix durant [[Miogènesi|la miogènesi]] amb la [[Fusió cel·lular|fusió]] de [[Mioblast|mioblasts]], cadascun aportant un nucli a la cèl·lula muscular o ''miotub'' acabada de formar.<ref name="Cho">{{Ref-publicació|cognom=Cho|nom=CH|cognom2=Lee|nom2=KJ|cognom3=Lee|nom3=EH|publicació=BMB Reports|data=August 2018|volum=51|exemplar=8|pàgines=378–387|doi=10.5483/bmbrep.2018.51.8.128|pmid=29898810|pmc=6130827}}</ref> La fusió depèn de proteïnes específiques del múscul conegudes com a [[Fusògen|fusògens]] anomenades ''myomaker'' i ''myomerger''.<ref name="Prasad">{{Ref-publicació|cognom=Prasad|nom=V|cognom2=Millay|nom2=DP|publicació=Seminars in Cell & Developmental Biology|data=2021-05-08|volum=119|pàgines=3–10|doi=10.1016/j.semcdb.2021.04.015|pmid=33972174|pmc=9070318}}</ref>

Una fibra muscular estriada conté [[Miofibril·la|miofibril·les]] que consisteixen en llargues cadenes proteiques de [[Miofilament|miofilaments]]. Hi ha tres tipus de miofilaments: prims, gruixuts i elàstics que treballen conjuntament per produir una [[contracció muscular]].<ref name="saladin">{{Ref-llibre|cognom=Saladin|nom=K|títol=Anatomy & Physiology: The Unity of Form and Function|data=2012|editorial=McGraw-Hill|lloc=New York|isbn=978-0-07-337825-1|pàgines=403–405|edició=6th}}</ref> Els miofilaments prims són filaments majoritàriament d'⁣[[actina]] i els filaments gruixuts són majoritàriament de [[miosina]] i [[Mecanisme de filament lliscant|llisquen uns sobre els altres]] per escurçar la longitud de la fibra en una contracció muscular. El tercer tipus de miofilament és un filament elàstic compost per [[Titin|titina]], una proteïna molt gran.

En [[Múscul estriat|les estries de les bandes musculars]], la miosina forma els filaments foscos que formen la [[Sarcòmer|banda A.]] Els filaments prims d'actina són els filaments lleugers que formen la [[Sarcòmer|banda I.]] La unitat contràctil més petita de la fibra s'anomena sarcòmer que és una unitat que es repeteix dins de dues [[Sarcòmer|bandes Z.]] El sarcoplasma també conté [[glicogen]] que proporciona energia a la cèl·lula durant l'exercici intens, i [[mioglobina]], el pigment vermell que emmagatzema l'oxigen fins que es necessita per a l'activitat muscular.<ref name="saladin2">{{Ref-llibre|cognom=Saladin|nom=K|títol=Anatomy & Physiology: The Unity of Form and Function|data=2012|editorial=McGraw-Hill|lloc=New York|isbn=978-0-07-337825-1|pàgines=403–405|edició=6th}}</ref>

El [[reticle sarcoplasmàtic]], un tipus especialitzat de [[Reticle endoplasmàtic|reticle endoplasmàtic llis]], forma una xarxa al voltant de cada miofibril·la de la fibra muscular. Aquesta xarxa està formada per agrupacions de dos sacs extrems dilatats anomenats cisternes terminals, i un únic [[Túbul-T|túbul T]] (túbul transversal), que perfora la cèl·lula i emergeix a l'altre costat; conjuntament aquests tres components formen les [[Tríada (anatomia)|tríades]] que existeixen dins de la xarxa del reticle sarcoplasmàtic, en què cada túbul T té dues cisternes terminals a cada costat. El reticle sarcoplasmàtic serveix com a reservori d'ions de calci, de manera que quan un potencial d'acció s'estén sobre el túbul T, indica al reticle sarcoplasmàtic que alliberi ions de calci dels canals de membrana tancats per estimular la contracció muscular.<ref name="saladin3">{{Ref-llibre|cognom=Saladin|nom=K|títol=Anatomy & Physiology: The Unity of Form and Function|data=2012|editorial=McGraw-Hill|lloc=New York|isbn=978-0-07-337825-1|pàgines=403–405|edició=6th}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|cognom=Sugi|nom=Haruo|cognom2=Abe|nom2=T|cognom3=Kobayashi|nom3=T|cognom4=Chaen|nom4=S|cognom5=Ohnuki|nom5=Y|publicació=PLOS ONE|data=2013|volum=8|exemplar=5|pàgines=e63658|doi=10.1371/journal.pone.0063658|pmid=23691080|pmc=3655179|bibcode=2013PLoSO...863658S|dataaccés=free}}</ref>

En el múscul esquelètic, a l'extrem de cada fibra muscular, la capa externa del sarcolema es combina amb les fibres tendinoses a la [[Múscul esquelètic|unió miotendinosa]].<ref name="Charvet">{{Ref-publicació|cognom=Charvet|nom=B|cognom2=Ruggiero|nom2=F|cognom3=Le Guellec|nom3=D|publicació=Muscles, Ligaments and Tendons Journal|data=April 2012|volum=2|exemplar=2|pàgines=53–63|pmid=23738275|pmc=3666507}}</ref> <ref name="Bentzinger2012">{{Ref-publicació|cognom=Bentzinger|nom=CF|cognom2=Wang|nom2=YX|cognom3=Rudnicki|nom3=MA|publicació=Cold Spring Harbor Perspectives in Biology|data=1 February 2012|volum=4|exemplar=2|doi=10.1101/cshperspect.a008342|pmid=22300977|pàgines=a008342|pmc=3281568}}</ref> Dins de la fibra muscular pressionada contra el sarcolema hi ha [[Múscul esquelètic|nuclis]] aplanats multiplicats; embriològicament, aquesta condició [[Multinucleat|multinucleada]] resulta de la fusió de múltiples mioblasts per produir cada fibra muscular, on cada mioblast aporta un nucli.<ref name="saladin4">{{Ref-llibre|cognom=Saladin|nom=K|títol=Anatomy & Physiology: The Unity of Form and Function|data=2012|editorial=McGraw-Hill|lloc=New York|isbn=978-0-07-337825-1|pàgines=403–405|edició=6th}}</ref>

=== Cèl·lules musculars cardíaques ===
La membrana cel·lular d'una [[Múscul cardíac|cèl·lula del múscul cardíac]] té diverses regions especialitzades, que poden incloure el [[disc intercalat]] i [[Túbul-T|els túbuls transversals]]. La membrana cel·lular està coberta per una capa làmina d'aproximadament 50&nbsp;nm d'ample. La capa laminar és separable en dues capes; la [[làmina densa]] i la [[Lamina lucida|làmina lúcida]]. Entre aquestes dues capes hi poden haver diversos tipus diferents d'ions, inclòs [[Calci|el calci]].<ref name="ferrari">{{Ref-web|cognom=Ferrari|nom=Roberto|títol=Healthy versus sick myocytes: metabolism, structure and function|url=http://eurheartjsupp.oxfordjournals.org/content/ehjsupp/4/suppl_G/G1.full.pdf|obra=oxfordjournals.org/en|editor=Oxford University Press|consulta=12 February 2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150219100248/http://eurheartjsupp.oxfordjournals.org/content/ehjsupp/4/suppl_G/G1.full.pdf|arxiudata=19 February 2015}}</ref>

El múscul cardíac com el múscul esquelètic també està estriat i les cèl·lules contenen miofibrils, miofilaments i sarcòmers com a cèl·lula del múscul esquelètic. La membrana cel·lular està ancorada al [[citoesquelet]] de la cèl·lula mitjançant fibres d'ancoratge d'aproximadament 10&nbsp;nm d'ample. Aquests generalment se situen a les línies Z de manera que formen solcs i emanen túbuls transversals. En els miòcits cardíacs, això forma una superfície.<ref name="ferrari2">{{Ref-web|cognom=Ferrari|nom=Roberto|títol=Healthy versus sick myocytes: metabolism, structure and function|url=http://eurheartjsupp.oxfordjournals.org/content/ehjsupp/4/suppl_G/G1.full.pdf|obra=oxfordjournals.org/en|editor=Oxford University Press|consulta=12 February 2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150219100248/http://eurheartjsupp.oxfordjournals.org/content/ehjsupp/4/suppl_G/G1.full.pdf|arxiudata=19 February 2015}}</ref>

El citoesquelet és del que es construeix la resta de la cèl·lula i té dues finalitats principals; el primer és estabilitzar la topografia dels components intracel·lulars i el segon és ajudar a controlar la mida i la forma de la cèl·lula. Tot i que la primera funció és important per als processos bioquímics, la segona és crucial per definir la relació superfície-volum de la cèl·lula. Això influeix molt en les propietats elèctriques potencials de [[Potencial de membrana|les cèl·lules excitables]]. A més, la desviació de la forma i mida estàndard de la cèl·lula pot tenir un impacte pronòstic negatiu.<ref name="ferrari3">{{Ref-web|cognom=Ferrari|nom=Roberto|títol=Healthy versus sick myocytes: metabolism, structure and function|url=http://eurheartjsupp.oxfordjournals.org/content/ehjsupp/4/suppl_G/G1.full.pdf|obra=oxfordjournals.org/en|editor=Oxford University Press|consulta=12 February 2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150219100248/http://eurheartjsupp.oxfordjournals.org/content/ehjsupp/4/suppl_G/G1.full.pdf|arxiudata=19 February 2015}}</ref>

=== Cèl·lules musculars llises ===
[[Múscul llis|Les cèl·lules musculars llises]] s'anomenen així perquè no tenen ni miofibril·les ni sarcòmers i, per tant, no [[Múscul estriat|tenen estries]]. Es troben a les parets dels [[Òrgan (anatomia)|òrgans]] buits, inclosos l'⁣[[estómac]], [[Tub digestiu|els intestins]], [[Bufeta urinària|la bufeta]] i [[Úter|l'úter]], a les parets dels [[Vas sanguini|vasos sanguinis]] i als tractes dels sistemes [[Sistema respiratori|respiratori]], [[Aparell urinari|urinari]] i [[Sistema reproductor|reproductor]]. Als [[Ull|ulls]], els [[Múscul ciliar|músculs ciliars]] es dilaten i contrauen l'⁣[[Iris (anatomia)|iris]] i alteren la forma del [[cristal·lí]]. A la [[pell]], les cèl·lules musculars llises com les de l'[[Arrector pili|arrector de pili]] fan que [[Pèl|el cabell]] es mantingui dret en resposta al [[Fred (temperatura)|fred]] o [[Por|la por]].<ref name="open">{{Ref-web|títol=Smooth muscle|data=6 March 2013|url=https://opentextbc.ca/anatomyandphysiologyopenstax/chapter/smooth-muscle/|consulta=10 June 2021|cognom=Betts|nom=J. Gordon}}</ref>

Les cèl·lules musculars llises tenen forma de fus amb mitjans amples i extrems afilats. Tenen un sol nucli i oscil·len entre els 30 i els 200 [[Micròmetre|micròmetres]] de longitud. Això és milers de vegades més curt que les fibres del múscul esquelètic. El diàmetre de les seves cèl·lules també és molt més petit, cosa que elimina la necessitat de [[Túbul-T|túbuls T]] que es troben a les cèl·lules musculars estriades. Tot i que les cèl·lules musculars llises no tenen sarcòmers i miofibrils, sí que contenen grans quantitats de les proteïnes contràctils actina i miosina. Els filaments d'actina estan ancorats per [[Múscul llis|cossos densos]] (similars als [[Sarcòmer|discs Z]] dels sarcòmers) al sarcolema.<ref name="open2">{{Ref-web|títol=Smooth muscle|data=6 March 2013|url=https://opentextbc.ca/anatomyandphysiologyopenstax/chapter/smooth-muscle/|consulta=10 June 2021|cognom=Betts|nom=J. Gordon}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 21:32, 3 nov 2023

S = sarcòmer, A = banda-A, I = banda-I, H = zona-H, Z = línia-Z, M = línia-M.

El miòcit, fibra muscular o cèl·lula muscular és una cèl·lula fusiforme i multinuclear amb capacitat de contraure's i de la qual estan compostos el teixit muscular i els músculs dels animals. Hi ha dos tipus de fibres musculars: les fibres musculars llises i les fibres musculars estriades.[1][2] La membrana cel·lular de la fibra muscular s'anomena sarcolema i el citoplasma sarcoplasma.[3][4] Conté orgànuls cel·lulars, nucli cel·lular, mioglobina i un complex citoesquelet ric en proteïnes fibroses anomenades actina i miosina la principal propietat de les quals (contractilitat) és la d'escurçar la seva llargada quan són sotmeses a un estímul de tipus químic o elèctric.[5]

Estructura

L'anatomia microscòpica inusual d'una cèl·lula muscular va donar lloc a la seva terminologia. El citoplasma d'una cèl·lula muscular s'anomena sarcoplasma⁣; el reticle endoplasmàtic llis d'una cèl·lula muscular s'anomena reticle sarcoplasmàtic⁣; i la membrana cel·lular d'una cèl·lula muscular s'anomena sarcolemma.[6] El sarcolemma rep i condueix estímuls.

Cèl·lules del múscul esquelètic

Diagrama de l'estructura de la fibra muscular esquelètica

Les cèl·lules del múscul esquelètic són les cèl·lules contràctils individuals dins d'un múscul i es coneixen més habitualment com a fibres musculars a causa de la seva aparença filiforme més llarga.[7] Un sol múscul com el bíceps braquial en un home humà adult jove conté unes 253.000 fibres musculars.[8] Les fibres musculars esquelètiques són les úniques cèl·lules musculars que estan multinucleades amb els nuclis que normalment es coneixen com a mionuclis. Això succeeix durant la miogènesi amb la fusió de mioblasts, cadascun aportant un nucli a la cèl·lula muscular o miotub acabada de formar.[9] La fusió depèn de proteïnes específiques del múscul conegudes com a fusògens anomenades myomaker i myomerger.[10]

Una fibra muscular estriada conté miofibril·les que consisteixen en llargues cadenes proteiques de miofilaments. Hi ha tres tipus de miofilaments: prims, gruixuts i elàstics que treballen conjuntament per produir una contracció muscular.[11] Els miofilaments prims són filaments majoritàriament d'⁣actina i els filaments gruixuts són majoritàriament de miosina i llisquen uns sobre els altres per escurçar la longitud de la fibra en una contracció muscular. El tercer tipus de miofilament és un filament elàstic compost per titina, una proteïna molt gran.

En les estries de les bandes musculars, la miosina forma els filaments foscos que formen la banda A. Els filaments prims d'actina són els filaments lleugers que formen la banda I. La unitat contràctil més petita de la fibra s'anomena sarcòmer que és una unitat que es repeteix dins de dues bandes Z. El sarcoplasma també conté glicogen que proporciona energia a la cèl·lula durant l'exercici intens, i mioglobina, el pigment vermell que emmagatzema l'oxigen fins que es necessita per a l'activitat muscular.[12]

El reticle sarcoplasmàtic, un tipus especialitzat de reticle endoplasmàtic llis, forma una xarxa al voltant de cada miofibril·la de la fibra muscular. Aquesta xarxa està formada per agrupacions de dos sacs extrems dilatats anomenats cisternes terminals, i un únic túbul T (túbul transversal), que perfora la cèl·lula i emergeix a l'altre costat; conjuntament aquests tres components formen les tríades que existeixen dins de la xarxa del reticle sarcoplasmàtic, en què cada túbul T té dues cisternes terminals a cada costat. El reticle sarcoplasmàtic serveix com a reservori d'ions de calci, de manera que quan un potencial d'acció s'estén sobre el túbul T, indica al reticle sarcoplasmàtic que alliberi ions de calci dels canals de membrana tancats per estimular la contracció muscular.[13] [14]

En el múscul esquelètic, a l'extrem de cada fibra muscular, la capa externa del sarcolema es combina amb les fibres tendinoses a la unió miotendinosa.[15] [16] Dins de la fibra muscular pressionada contra el sarcolema hi ha nuclis aplanats multiplicats; embriològicament, aquesta condició multinucleada resulta de la fusió de múltiples mioblasts per produir cada fibra muscular, on cada mioblast aporta un nucli.[17]

Cèl·lules musculars cardíaques

La membrana cel·lular d'una cèl·lula del múscul cardíac té diverses regions especialitzades, que poden incloure el disc intercalat i els túbuls transversals. La membrana cel·lular està coberta per una capa làmina d'aproximadament 50 nm d'ample. La capa laminar és separable en dues capes; la làmina densa i la làmina lúcida. Entre aquestes dues capes hi poden haver diversos tipus diferents d'ions, inclòs el calci.[18]

El múscul cardíac com el múscul esquelètic també està estriat i les cèl·lules contenen miofibrils, miofilaments i sarcòmers com a cèl·lula del múscul esquelètic. La membrana cel·lular està ancorada al citoesquelet de la cèl·lula mitjançant fibres d'ancoratge d'aproximadament 10 nm d'ample. Aquests generalment se situen a les línies Z de manera que formen solcs i emanen túbuls transversals. En els miòcits cardíacs, això forma una superfície.[19]

El citoesquelet és del que es construeix la resta de la cèl·lula i té dues finalitats principals; el primer és estabilitzar la topografia dels components intracel·lulars i el segon és ajudar a controlar la mida i la forma de la cèl·lula. Tot i que la primera funció és important per als processos bioquímics, la segona és crucial per definir la relació superfície-volum de la cèl·lula. Això influeix molt en les propietats elèctriques potencials de les cèl·lules excitables. A més, la desviació de la forma i mida estàndard de la cèl·lula pot tenir un impacte pronòstic negatiu.[20]

Cèl·lules musculars llises

Les cèl·lules musculars llises s'anomenen així perquè no tenen ni miofibril·les ni sarcòmers i, per tant, no tenen estries. Es troben a les parets dels òrgans buits, inclosos l'⁣estómac, els intestins, la bufeta i l'úter, a les parets dels vasos sanguinis i als tractes dels sistemes respiratori, urinari i reproductor. Als ulls, els músculs ciliars es dilaten i contrauen l'⁣iris i alteren la forma del cristal·lí. A la pell, les cèl·lules musculars llises com les de l'arrector de pili fan que el cabell es mantingui dret en resposta al fred o la por.[21]

Les cèl·lules musculars llises tenen forma de fus amb mitjans amples i extrems afilats. Tenen un sol nucli i oscil·len entre els 30 i els 200 micròmetres de longitud. Això és milers de vegades més curt que les fibres del múscul esquelètic. El diàmetre de les seves cèl·lules també és molt més petit, cosa que elimina la necessitat de túbuls T que es troben a les cèl·lules musculars estriades. Tot i que les cèl·lules musculars llises no tenen sarcòmers i miofibrils, sí que contenen grans quantitats de les proteïnes contràctils actina i miosina. Els filaments d'actina estan ancorats per cossos densos (similars als discs Z dels sarcòmers) al sarcolema.[22]

Referències

  1. ↑ «Diccionari de fisioteràpia | TERMCAT». [Consulta: 1r abril 2021].
  2. ↑ «Muscle Cell Structure» (en anglès britànic). [Consulta: 19 novembre 2022].
  3. ↑ «Fibra muscular» (en castellà). [Consulta: 1r abril 2021].
  4. ↑ «Fibra muscular - EcuRed». [Consulta: 16 novembre 2022].
  5. ↑ Balbín, José. «La Fibra Muscular» (en castellà). [Consulta: 1r abril 2021].
  6. ↑ Saladin, Kenneth S. Human anatomy. 3rd. New York: McGraw-Hill, 2011, p. 244–246. ISBN 9780071222075. 
  7. ↑ «Structure of Skeletal Muscle | SEER Training». training.seer.cancer.gov.
  8. ↑ Klein, CS; Marsh, GD; Petrella, RJ; Rice, CL Muscle & Nerve, 28, 1, July 2003, pàg. 62–8. DOI: 10.1002/mus.10386. PMID: 12811774.
  9. ↑ Cho, CH; Lee, KJ; Lee, EH BMB Reports, 51, 8, August 2018, pàg. 378–387. DOI: 10.5483/bmbrep.2018.51.8.128. PMC: 6130827. PMID: 29898810.
  10. ↑ Prasad, V; Millay, DP Seminars in Cell & Developmental Biology, 119, 08-05-2021, pàg. 3–10. DOI: 10.1016/j.semcdb.2021.04.015. PMC: 9070318. PMID: 33972174.
  11. ↑ Saladin, K. Anatomy & Physiology: The Unity of Form and Function. 6th. New York: McGraw-Hill, 2012, p. 403–405. ISBN 978-0-07-337825-1. 
  12. ↑ Saladin, K. Anatomy & Physiology: The Unity of Form and Function. 6th. New York: McGraw-Hill, 2012, p. 403–405. ISBN 978-0-07-337825-1. 
  13. ↑ Saladin, K. Anatomy & Physiology: The Unity of Form and Function. 6th. New York: McGraw-Hill, 2012, p. 403–405. ISBN 978-0-07-337825-1. 
  14. ↑ Sugi, Haruo; Abe, T; Kobayashi, T; Chaen, S; Ohnuki, Y PLOS ONE, 8, 5, 2013, pàg. e63658. Bibcode: 2013PLoSO...863658S. DOI: 10.1371/journal.pone.0063658. PMC: 3655179. PMID: 23691080 [Consulta: free].
  15. ↑ Charvet, B; Ruggiero, F; Le Guellec, D Muscles, Ligaments and Tendons Journal, 2, 2, April 2012, pàg. 53–63. PMC: 3666507. PMID: 23738275.
  16. ↑ Bentzinger, CF; Wang, YX; Rudnicki, MA Cold Spring Harbor Perspectives in Biology, 4, 2, 01-02-2012, pàg. a008342. DOI: 10.1101/cshperspect.a008342. PMC: 3281568. PMID: 22300977.
  17. ↑ Saladin, K. Anatomy & Physiology: The Unity of Form and Function. 6th. New York: McGraw-Hill, 2012, p. 403–405. ISBN 978-0-07-337825-1. 
  18. ↑ Ferrari, Roberto. «Healthy versus sick myocytes: metabolism, structure and function». oxfordjournals.org/en. Oxford University Press. Arxivat de l'original el 19 February 2015. [Consulta: 12 febrer 2015].
  19. ↑ Ferrari, Roberto. «Healthy versus sick myocytes: metabolism, structure and function». oxfordjournals.org/en. Oxford University Press. Arxivat de l'original el 19 February 2015. [Consulta: 12 febrer 2015].
  20. ↑ Ferrari, Roberto. «Healthy versus sick myocytes: metabolism, structure and function». oxfordjournals.org/en. Oxford University Press. Arxivat de l'original el 19 February 2015. [Consulta: 12 febrer 2015].
  21. ↑ Betts, J. Gordon. «Smooth muscle», 06-03-2013. [Consulta: 10 juny 2021].
  22. ↑ Betts, J. Gordon. «Smooth muscle», 06-03-2013. [Consulta: 10 juny 2021].

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fibra muscular
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fibra_muscular&oldid=32635450»