Vés al contingut

Francisco Miranda: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Afegida Categoria:Madrilenys usant HotCat
 
(18 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Francisco Miranda Concha''' ([[Madrid]], [[1869]] - [[Barcelona]], [[1950]]) fou un sindicalista i militant de la [[CNT]] a [[Barcelona]]. Treballà primer com a moliner i després com a enquadernador, i era fillastre d'[[Anselmo Lorenzo Asperilla]]. Militant de la [[CRTC]], el 1904 formà part del Centre Obrer d'Estudis Socials presidint-ne el Comitè Antimilitarista.
'''Francisco Miranda Concha''' ([[Madrid]], [[1869]] - [[Barcelona]], [[1950]]) fou un sindicalista i militant de la [[CNT]] a [[Barcelona]]. Treballà primer com a moliner i després com a enquadernador, i era fillastre d'[[Anselmo Lorenzo Asperilla]]. Militant de la [[CRTC]], el 1904 formà part del Centre Obrer d'Estudis Socials presidint-ne el Comitè Antimilitarista.


Participà activament en la [[vaga general]] que va precedir als fets de la [[Setmana Tràgica]] de [[1909]], de tal manera que alguns historiadors el consideren l'autèntic dirigent a l'ombra. Juntament amb [[Jaume Aragó i Garcia]] va organitzar un grup a [[la Rambla]] que intentà assaltar la comissaria.<ref>Antoni Dalmau ''Set dies de fúria'' Columna edicions, 2009, p. 131</ref> Aconseguí escapar al setge policial i marxà a l'estranger. Va ser empresonat cinc dies després de la clausura del Primer Congrés de la CNT ([[16 de setembre]] de [[1911]]) i quan la CNT fou il·legalitzada (1913-1914) va formar part de la comissió clandestina de la [[CRTC]] que intentava reorganitzar-la.
Participà activament en la [[vaga general]] que va precedir als fets de la [[Setmana Tràgica]] de [[1909]], de tal manera que alguns historiadors el consideren l'autèntic dirigent a l'ombra. Juntament amb [[Jaume Aragó i Garcia]] va organitzar un grup a [[la Rambla]] que intentà assaltar la comissaria.<ref>Antoni Dalmau ''Set dies de fúria'' Columna edicions, 2009, p. 131</ref> Aconseguí escapar al setge policial i marxà a l'estranger. Va ser empresonat cinc dies després de la clausura del Primer Congrés de la CNT ([[16 de setembre]] de [[1911]]) i quan la CNT fou il·legalitzada (1913-1914) va formar part de la comissió clandestina de la [[CRTC]] que intentava reorganitzar-la.


Va assistir al Congrés Internacional de la Pau celebrat al [[Ferrol]] el maig de [[1915]], i a la tardor de 1915 va ser elegit secretari ajudant en el primer comitè de la CNT celebrat en la legalitat. Va exercir de secretari general del CRTC des de mitjans de 1916 fins que es va fer càrrec de la secretaria general de la CNT el març de 1917. Va formar part del comitè de la [[vaga general de 1917|vaga general revolucionària de l'agost de 1917]], per la qual cosa fou empresonat amb [[Ángel Pestaña]] i [[Salvador Seguí]]. El juliol de 1918 deixà la secretaria general en mans d'[[Evelio Boal]].
Va assistir al Congrés Internacional de la Pau celebrat a [[Ferrol]] el maig de [[1915]], i a la tardor de 1915 va ser elegit secretari ajudant en el primer comitè de la CNT celebrat en la legalitat. Va exercir de secretari general del CRTC des de mitjans de 1916 fins que es va fer càrrec de la secretaria general de la CNT el març de 1917. Va formar part del comitè de la [[vaga general de 1917|vaga general revolucionària de l'agost de 1917]], per la qual cosa fou empresonat amb [[Ángel Pestaña]] i [[Salvador Seguí i Rubinat|Salvador Seguí]]. El juliol de 1918 deixà la secretaria general en mans d'[[Evelio Boal]].


Fou novament empresonat el gener de 1919 al començament de la [[vaga de la Canadenca]], i fou tancat al vaixell ''Pelayo'' al port de Barcelona. El dia 19 de març participà en el míting a la plaça de toros de [[Les Arenes]] proposant en nom dels presos l'acabament de la vaga. El mes de febrer de [[1921]] fou novament detingut i va estar empresonat gairebé dos anys.
Fou novament empresonat el gener de 1919 al començament de la [[vaga de la Canadenca]], i fou tancat al vaixell ''Pelayo'' al port de Barcelona. El dia 19 de març participà en el míting a la plaça de toros de [[Plaça de toros de les Arenes|Les Arenes]] proposant en nom dels presos l'acabament de la vaga. El mes de febrer de [[1921]] fou novament detingut i va estar empresonat gairebé dos anys.


== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.veuobrera.org/index01.htm Biografia] a veuobrera.org
* [http://www.veuobrera.org/index01.htm Biografia] a veuobrera.org


{{Inicia taula}}
{{Inicia taula}}
{{s-ppo}}
{{Filera de successions
{{Filera de successions
|títol=[[Secretari General de la CNT]]</br>[[Fitxer:Bandera CNT-FAI.svg|20px|CNT-FAI]]
|títol=[[Secretari General de la CNT]]<br/>[[Fitxer:Bandera CNT-FAI.svg|20px|CNT-FAI]]
|abans=[[Francisco Jordán]]
|abans=[[Francisco Jordán]]
|després=[[Evelio Boal]]
|després=[[Evelio Boal]]
|anys= [[1917]]-[[1918]]}}
|anys= [[1917]]-[[1918]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Finalitza taula}}


{{Setmana Tràgica}}
⚫
{{ORDENA:Miranda Concha, Francisco}}


⚫
{{ORDENA:Miranda Concha, Francisco}}
[[Categoria:Polítics madrilenys]]
[[Categoria:Secretaris generals de la CNT]]
[[Categoria:Secretaris generals de la CNT]]
[[Categoria:Madrilenys]]
[[Categoria:Anarquistes madrilenys]]
[[Categoria:Sindicalistes de la Comunitat de Madrid]]
[[Categoria:Sindicalistes madrilenys]]

Revisió de 22:25, 20 oct 2022

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Miranda
Biografia
Naixement1869 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1950 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Secretari general de la CNT
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósindicalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Francisco Miranda Concha (Madrid, 1869 - Barcelona, 1950) fou un sindicalista i militant de la CNT a Barcelona. Treballà primer com a moliner i després com a enquadernador, i era fillastre d'Anselmo Lorenzo Asperilla. Militant de la CRTC, el 1904 formà part del Centre Obrer d'Estudis Socials presidint-ne el Comitè Antimilitarista.

Participà activament en la vaga general que va precedir als fets de la Setmana Tràgica de 1909, de tal manera que alguns historiadors el consideren l'autèntic dirigent a l'ombra. Juntament amb Jaume Aragó i Garcia va organitzar un grup a la Rambla que intentà assaltar la comissaria.[1] Aconseguí escapar al setge policial i marxà a l'estranger. Va ser empresonat cinc dies després de la clausura del Primer Congrés de la CNT (16 de setembre de 1911) i quan la CNT fou il·legalitzada (1913-1914) va formar part de la comissió clandestina de la CRTC que intentava reorganitzar-la.

Va assistir al Congrés Internacional de la Pau celebrat a Ferrol el maig de 1915, i a la tardor de 1915 va ser elegit secretari ajudant en el primer comitè de la CNT celebrat en la legalitat. Va exercir de secretari general del CRTC des de mitjans de 1916 fins que es va fer càrrec de la secretaria general de la CNT el març de 1917. Va formar part del comitè de la vaga general revolucionària de l'agost de 1917, per la qual cosa fou empresonat amb Ángel Pestaña i Salvador Seguí. El juliol de 1918 deixà la secretaria general en mans d'Evelio Boal.

Fou novament empresonat el gener de 1919 al començament de la vaga de la Canadenca, i fou tancat al vaixell Pelayo al port de Barcelona. El dia 19 de març participà en el míting a la plaça de toros de Les Arenes proposant en nom dels presos l'acabament de la vaga. El mes de febrer de 1921 fou novament detingut i va estar empresonat gairebé dos anys.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Antoni Dalmau Set dies de fúria Columna edicions, 2009, p. 131

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Francisco Jordán 		Secretari General de la CNT
CNT-FAI
1917-1918 		Succeït per:
Evelio Boal
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_Miranda&oldid=30800190»