Ferran II de Lleó: diferència entre les revisions
m r2.5.2) (Robot afegeix: eo:Ferdinando la 2-a (Leono) |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Lauda de Fernando II.JPG|thumb|250px|Tomba de Ferran II de Lleó a la [[catedral de Santiago de Compostel·la]]]] |
[[Fitxer:Lauda de Fernando II.JPG|thumb|250px|Tomba de Ferran II de Lleó i Galicia a la [[catedral de Santiago de Compostel·la]]]] |
||
'''Ferran II de Lleó''' ( [[1137]] - [[Benavent]] [[1188]] ), '''[[rei de Lleó]]''' ('''[[1157]]-[[1188]]'''). |
'''Ferran II de Lleó i Galicia''' ( [[1137]] - [[Benavent]] [[1188]] ), '''[[rei de Lleó]]''' ('''[[1157]]-[[1188]]'''). |
||
==Orígens familiars== |
==Orígens familiars== |
||
Fill del [[rei]] [[Alfons VII de Castella]] i la seva primera esposa [[Berenguera de Barcelona]]. A la mort del seu pare, [[rei de Castella]] i [[rei de Lleó|Lleó]], el regne fou repartit de nou entre els seus dos fills grans: [[Sanç III de Castella|Sanç de Castella]] va rebre Castella, mentre Ferran va rebre Lleó. |
Fill del [[rei]] [[Alfons VII de Galicia, Lleó i Castella]] i la seva primera esposa [[Berenguera de Barcelona]]. A la mort del seu pare, [[rei de Castella]] i [[rei de Galicia-Lleó|Lleó]], el regne fou repartit de nou entre els seus dos fills grans: [[Sanç III de Castella|Sanç de Castella]] va rebre Castella, mentre Ferran va rebre Lleó i Galicia. |
||
==Vida política== |
==Vida política== |
||
Revisió del 00:44, 7 ago 2012
Ferran II de Lleó i Galicia ( 1137 - Benavent 1188 ), rei de Lleó (1157-1188).
Orígens familiars
Fill del rei Alfons VII de Galicia, Lleó i Castella i la seva primera esposa Berenguera de Barcelona. A la mort del seu pare, rei de Castella i Lleó, el regne fou repartit de nou entre els seus dos fills grans: Sanç de Castella va rebre Castella, mentre Ferran va rebre Lleó i Galicia.
Vida política
A la mort del seu germà Sanç III de Castella va reclamar la tutela del seu fill, Alfons VIII de Castella.
Va intentar resoldre, amb èxit, els problemes fronterers amb el Regne de Castella i amb el Regne de Portugal, amb qui es va enfrentar per la ciutat de Badajoz.
Va empendre una gran activitat repobladora a Extremadura per tal de combatre els musulmans, i va prendre la població d'Alcàntara el 1166. Va derrotar els almohades el 1184 amb ajuda del seu seu sogre Alfons I de Portugal.
Núpcies i descendents
Vers el 1165 es casà amb Urraca de Portugal, filla del rei Alfons I de Portugal. D'aquest matrimoni tingueren:
- l'infant Alfons IX de Lleó (1171-1230), rei de Lleó, casat el 1197 amb Berenguera de Castella
Urraca fou repudiada per Ferran i el 1175 aquest matrimoni fou anul·lat pel Papa Alexandre III.
Vers el 1178 es casà amb Teresa de Trava, filla de Fernando de Trava, senyor de Trastàmara. D'aquest matrimoni tingyueren:
Vers el 1187 es casà, en terceres núpcies, amb Urraca López de Haro, filla de Lope Díaz I d'Haro, senyor de Biscaia. D'aquest matrimoni nasqué:
- l'infant Garcia Fernandes (v 1181-1184), infant que nasqué abans del matrimoni
- l'infant Sanç de Lleó (1188-1220), senyor de Monteagudo i Aguilar
| Precedit per: Alfons VII |
Rei de Lleó 1157–1188 |
Succeït per: Alfons IX |