Vés al contingut

Alexandre I de l'Epir: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Nom de país amb article
 
(28 revisions intermèdies per 12 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Alexandre I d'Epir''' fou rei d'[[Regne de l'Epir|Epir]], fill de [[Neoptòlem I d'Epir]] i germà d'Olímpies la mare d'[[Alexandre el Gran]]. Va regnar del [[342 aC]] al [[326 aC]]. Fou conegut també com '''Alexandre Molós'''.
'''Alexandre I de l'Epir''' (en [[llatí]] ''Alexander'', en [[grec antic]] Ἀλέξανδρος Α') fou rei de l'[[Regne de l'Epir|Epir]], fill de [[Neoptòlem I de l'Epir]] i germà d'[[Olímpia de l'Epir|Olímpia]] la mare d'[[Alexandre el Gran]]. Va regnar del [[342 aC]] al [[326 aC]]. També se'l coneixia com a '''Alexandre Molós'''.


Va arribar de petit a la cort macedònia i es va guanyar l'afecte del rei Filip que uns anys després va enderrocar al seu cosí Aecides o [[Arimbes d'Epir|Arimbes]] i va donar la corona a Alexandre. Quant Olímpia fou repudiada pel seu marit, va marxar a Epir i va demanar a Alexandre de fer la guerra a Filip, però Alexandre va mantenir l'aliança i encara li va donar a la seva filla [[Cleòpatra de Macedònia (princesa)|Cleòpatra]] en matrimoni ([[336 aC]]). A la boda de Filip de Macedònia i Cleòpatra el primer fou assassinat per Pausànies.
Va arribar de petit a la cort macedònia i es va guanyar l'afecte del rei Filip que uns anys després va enderrocar al seu cosí Aecides o [[Arimbes de l'Epir|Arimbes]] i va donar la corona a Alexandre. Quant Olímpia va ser repudiada pel seu marit, va marxar a Epir i va demanar a Alexandre de fer la guerra a Filip, però Alexandre va mantenir l'aliança i encara li va donar a la seva filla [[Cleòpatra de Macedònia (princesa)|Cleòpatra]] en matrimoni ([[336 aC]]). Durant la boda de Filip de Macedònia i Cleòpatra Filip va ser assassinat per Pausànies.


El [[332 aC]], responent a una petició dels tarentins va anar a Itàlia i va lluitar contra els [[Lucans]] i [[Brucis]]. Després de derrotar els [[samnites]] i lucans prop de [[Paestum]], va fer un tractat amb Roma. Després va obtenir altres victòries, conquerint [[Heraclea Pòntica|Heraclea]] i [[Consèntia]] als Lucans, i [[Terina]] i [[Sipontum]] als Brucis. Però el [[326 aC]], per la traïció d'alguns lucans exiliats, es va veure obligat a lluitar en desfavorables condicions prop de [[Pandòsia (Bruttium)|Pandòsia]], i va morir assassinat per un dels exiliats quant creuava el riu acomplint-se la profecia del oracle de Dodona que l'advertia de no acostar-se a Pandòsia i al Akheron, pel que va suposar que es tractava de la ciutat de [[Pandòsia (Epir)|Pandòsia]] a la vora de l'Akheron a [[Thespròtia]].
El [[332 aC]], responent a una petició dels tarentins va anar a Itàlia i va lluitar contra els [[Lucans]] i els [[Brucis]]. Després de derrotar els [[samnites]] i lucans prop de [[Paestum]], va fer un tractat amb [[Roma]]. Després va obtenir altres victòries, conquerint [[Heraclea Pòntica|Heraclea]] i [[Consèntia]] als Lucans, i [[Terina]] i [[Sipontum]] als Brucis. Però el [[326 aC]], per la traïció d'alguns lucans exiliats, es va veure obligat a lluitar en desfavorables condicions prop de [[Pandòsia (Bruttium)|Pandòsia]], i va morir assassinat per un dels exiliats quan travessava el riu. Així es complí la profecia de l'[[oracle de Dodona]] que l'advertia de no acostar-se a Pandòsia i al Akheron, pel que va suposar que es tractava de la ciutat de [[Pandòsia (Epir)|Pandòsia]] a la vora de l'Akheron a [[Tespròcia]].


Va deixar un fill, [[Neoptòlem II de l'Epir|Neoptòlem]] que el va succeir, i una filla, Cadmea. D'Alexandre en parlen [[Justí (historiador)|Justí]], [[Titus Livi]] i [[Diodor de Sicília]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/131?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image Alexander I] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 116</ref>
Va deixar un fill, [[Neoptòlem II d'Epir|Neoptòlem]] que el va succeir, i una filla, Cadmea.


== Referències ==
[[Categoria:Reis d'Epir]]
{{Referències}}


{{Autoritat}}
[[bg:Александър I (Епир)]]

[[de:Alexander I. (Epirus)]]
{{ORDENA:Alexandre I De L'Epir}}
[[el:Αλέξανδρος Α' της Ηπείρου]]
[[Categoria:Reis de l'Epir]]
[[en:Alexander I of Epirus]]
[[Categoria:Família d'Alexandre el Gran]]
[[es:Alejandro de Epiro]]
[[Categoria:Morts en combat]]
[[fi:Aleksanteri I (Epeiros)]]
[[fr:Alexandre Ier d'Épire]]
[[it:Alessandro I d'Epiro]]
[[mk:Александар I Епирски]]
[[mr:अलेक्झांडर (एपिरस)]]
[[no:Aleksander I av Epirus]]
[[pl:Aleksander I z Epiru]]
[[pt:Alexandre I de Épiro]]
[[ru:Александр I (царь Эпира)]]
[[sh:Aleksandar I od Epira]]
[[sq:Aleksander Molosi]]
[[sv:Alexander I av Epirus]]
[[vi:Alexandros I của Ipiros]]
[[zh:亞歷山大一世 (伊庇魯斯)]]

Revisió de 17:43, 27 nov 2022

Infotaula de personaAlexandre I de l'Epir

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement362 aC Modifica el valor a Wikidata
Epir Modifica el valor a Wikidata
Mort331 aC Modifica el valor a Wikidata (30/31 anys)
Pandòsia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Estrateg
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCleòpatra de Macedònia Modifica el valor a Wikidata
FillsNeoptòlem II de l'Epir, Cadmeia d'Epirus Modifica el valor a Wikidata
PareNeoptòlem I de l'Epir Modifica el valor a Wikidata
GermansOlímpia de l'Epir i Troas Modifica el valor a Wikidata

Alexandre I de l'Epir (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Α') fou rei de l'Epir, fill de Neoptòlem I de l'Epir i germà d'Olímpia la mare d'Alexandre el Gran. Va regnar del 342 aC al 326 aC. També se'l coneixia com a Alexandre Molós.

Va arribar de petit a la cort macedònia i es va guanyar l'afecte del rei Filip que uns anys després va enderrocar al seu cosí Aecides o Arimbes i va donar la corona a Alexandre. Quant Olímpia va ser repudiada pel seu marit, va marxar a Epir i va demanar a Alexandre de fer la guerra a Filip, però Alexandre va mantenir l'aliança i encara li va donar a la seva filla Cleòpatra en matrimoni (336 aC). Durant la boda de Filip de Macedònia i Cleòpatra Filip va ser assassinat per Pausànies.

El 332 aC, responent a una petició dels tarentins va anar a Itàlia i va lluitar contra els Lucans i els Brucis. Després de derrotar els samnites i lucans prop de Paestum, va fer un tractat amb Roma. Després va obtenir altres victòries, conquerint Heraclea i Consèntia als Lucans, i Terina i Sipontum als Brucis. Però el 326 aC, per la traïció d'alguns lucans exiliats, es va veure obligat a lluitar en desfavorables condicions prop de Pandòsia, i va morir assassinat per un dels exiliats quan travessava el riu. Així es complí la profecia de l'oracle de Dodona que l'advertia de no acostar-se a Pandòsia i al Akheron, pel que va suposar que es tractava de la ciutat de Pandòsia a la vora de l'Akheron a Tespròcia.

Va deixar un fill, Neoptòlem que el va succeir, i una filla, Cadmea. D'Alexandre en parlen Justí, Titus Livi i Diodor de Sicília.[1]

Referències[modifica]

  1. Alexander I a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 116