Alexandre I de l'Epir: diferència entre les revisions
m Topònim amb article |
m Nom de país amb article |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Alexandre I de l'Epir''' (en [[llatí]] ''Alexander'', en [[grec antic]] Ἀλέξανδρος Α') fou rei |
'''Alexandre I de l'Epir''' (en [[llatí]] ''Alexander'', en [[grec antic]] Ἀλέξανδρος Α') fou rei de l'[[Regne de l'Epir|Epir]], fill de [[Neoptòlem I de l'Epir]] i germà d'[[Olímpia de l'Epir|Olímpia]] la mare d'[[Alexandre el Gran]]. Va regnar del [[342 aC]] al [[326 aC]]. També se'l coneixia com a '''Alexandre Molós'''. |
||
Va arribar de petit a la cort macedònia i es va guanyar l'afecte del rei Filip que uns anys després va enderrocar al seu cosí Aecides o [[Arimbes |
Va arribar de petit a la cort macedònia i es va guanyar l'afecte del rei Filip que uns anys després va enderrocar al seu cosí Aecides o [[Arimbes de l'Epir|Arimbes]] i va donar la corona a Alexandre. Quant Olímpia va ser repudiada pel seu marit, va marxar a Epir i va demanar a Alexandre de fer la guerra a Filip, però Alexandre va mantenir l'aliança i encara li va donar a la seva filla [[Cleòpatra de Macedònia (princesa)|Cleòpatra]] en matrimoni ([[336 aC]]). Durant la boda de Filip de Macedònia i Cleòpatra Filip va ser assassinat per Pausànies. |
||
El [[332 aC]], responent a una petició dels tarentins va anar a Itàlia i va lluitar contra els [[Lucans]] i els [[Brucis]]. Després de derrotar els [[samnites]] i lucans prop de [[Paestum]], va fer un tractat amb [[Roma]]. Després va obtenir altres victòries, conquerint [[Heraclea Pòntica|Heraclea]] i [[Consèntia]] als Lucans, i [[Terina]] i [[Sipontum]] als Brucis. Però el [[326 aC]], per la traïció d'alguns lucans exiliats, es va veure obligat a lluitar en desfavorables condicions prop de [[Pandòsia (Bruttium)|Pandòsia]], i va morir assassinat per un dels exiliats quan travessava el riu. Així es complí la profecia de l'[[oracle de Dodona]] que l'advertia de no acostar-se a Pandòsia i al Akheron, pel que va suposar que es tractava de la ciutat de [[Pandòsia (Epir)|Pandòsia]] a la vora de l'Akheron a [[Tespròcia]]. |
El [[332 aC]], responent a una petició dels tarentins va anar a Itàlia i va lluitar contra els [[Lucans]] i els [[Brucis]]. Després de derrotar els [[samnites]] i lucans prop de [[Paestum]], va fer un tractat amb [[Roma]]. Després va obtenir altres victòries, conquerint [[Heraclea Pòntica|Heraclea]] i [[Consèntia]] als Lucans, i [[Terina]] i [[Sipontum]] als Brucis. Però el [[326 aC]], per la traïció d'alguns lucans exiliats, es va veure obligat a lluitar en desfavorables condicions prop de [[Pandòsia (Bruttium)|Pandòsia]], i va morir assassinat per un dels exiliats quan travessava el riu. Així es complí la profecia de l'[[oracle de Dodona]] que l'advertia de no acostar-se a Pandòsia i al Akheron, pel que va suposar que es tractava de la ciutat de [[Pandòsia (Epir)|Pandòsia]] a la vora de l'Akheron a [[Tespròcia]]. |
||
Va deixar un fill, [[Neoptòlem II |
Va deixar un fill, [[Neoptòlem II de l'Epir|Neoptòlem]] que el va succeir, i una filla, Cadmea. D'Alexandre en parlen [[Justí (historiador)|Justí]], [[Titus Livi]] i [[Diodor de Sicília]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/131?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image Alexander I] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 116</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió de 17:43, 27 nov 2022
  | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 362 aC Epir | ||||
| Mort | 331 aC (30/31 anys) Pandòsia (Itàlia) | ||||
| Causa de mort | Mort en combat | ||||
| |||||
| Dades personals | |||||
| Religió | Religió a l'antiga Grècia | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | militar | ||||
| Família | |||||
| Cònjuge | Cleòpatra de Macedònia | ||||
| Fills | Neoptòlem II de l'Epir, Cadmeia d'Epirus | ||||
| Pare | Neoptòlem I de l'Epir | ||||
| Germans | Olímpia de l'Epir i Troas | ||||
Alexandre I de l'Epir (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Α') fou rei de l'Epir, fill de Neoptòlem I de l'Epir i germà d'Olímpia la mare d'Alexandre el Gran. Va regnar del 342 aC al 326 aC. També se'l coneixia com a Alexandre Molós.
Va arribar de petit a la cort macedònia i es va guanyar l'afecte del rei Filip que uns anys després va enderrocar al seu cosí Aecides o Arimbes i va donar la corona a Alexandre. Quant Olímpia va ser repudiada pel seu marit, va marxar a Epir i va demanar a Alexandre de fer la guerra a Filip, però Alexandre va mantenir l'aliança i encara li va donar a la seva filla Cleòpatra en matrimoni (336 aC). Durant la boda de Filip de Macedònia i Cleòpatra Filip va ser assassinat per Pausànies.
El 332 aC, responent a una petició dels tarentins va anar a Itàlia i va lluitar contra els Lucans i els Brucis. Després de derrotar els samnites i lucans prop de Paestum, va fer un tractat amb Roma. Després va obtenir altres victòries, conquerint Heraclea i Consèntia als Lucans, i Terina i Sipontum als Brucis. Però el 326 aC, per la traïció d'alguns lucans exiliats, es va veure obligat a lluitar en desfavorables condicions prop de Pandòsia, i va morir assassinat per un dels exiliats quan travessava el riu. Així es complí la profecia de l'oracle de Dodona que l'advertia de no acostar-se a Pandòsia i al Akheron, pel que va suposar que es tractava de la ciutat de Pandòsia a la vora de l'Akheron a Tespròcia.
Va deixar un fill, Neoptòlem que el va succeir, i una filla, Cadmea. D'Alexandre en parlen Justí, Titus Livi i Diodor de Sicília.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Alexander I a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 116