Vés al contingut

Alexandre de Hessen-Darmstadt: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 17 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q316524
m Corregit: origens > orígens
Línia 24: Línia 24:
* SAS el príncep [[Francesc Josep de Battenberg]], nat a [[Pàdua]] el [[1861]] i mort a [[Schaffhausen]] el [[1924]]. Es casà a [[Cetinje]] el [[1897]] amb la princesa [[Anna de Montenegro]].
* SAS el príncep [[Francesc Josep de Battenberg]], nat a [[Pàdua]] el [[1861]] i mort a [[Schaffhausen]] el [[1924]]. Es casà a [[Cetinje]] el [[1897]] amb la princesa [[Anna de Montenegro]].


Tot i els escandalosos origens de la família Battenberg, aquests aviat foren acceptats per la major part de les cases reials europees amb moltes de les quals hi enllaçaren a través de casaments. Entre aquestes unions maritals cal destacar les de:
Tot i els escandalosos orígens de la família Battenberg, aquests aviat foren acceptats per la major part de les cases reials europees amb moltes de les quals hi enllaçaren a través de casaments. Entre aquestes unions maritals cal destacar les de:


* SAS la princesa [[Alícia de Battenberg]] que el [[1903]] es casà amb el príncep [[Andreu de Grècia]].
* SAS la princesa [[Alícia de Battenberg]] que el [[1903]] es casà amb el príncep [[Andreu de Grècia]].

Revisió del 00:32, 16 març 2014

Alexandre de Hessen-Darmstadt

Alexandre de Hessen-Darmstadt, príncep de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1823 - 1888). Príncep de Hessen-Darmstadt amb el grau d'altesa que fundà la branca cadet dels Battenberg que encara avui perdura.

Nascut a la ciutat de Darmstadt, capital del gran ducat de Hessen-Darmstadt, el dia 15 de juliol de l'any 1823 sent fill del gran duc Lluís II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillemina de Baden. Alexandre era nét per via paterna del gran duc Lluís I de Hessen-Darmstadt i de la princesa Lluïsa de Hessen-Darmstadt i per línia materna del príncep Carles Lluís de Baden i de la princesa Amàlia de Hessen-Darmstadt.

Des del moment del seu naixement, la vida del príncep Alexandre estigué envoltada d'escàndols. Molts foren els rumors que circularen sobre la paternitat del nounat, la rumorologia afirmava que Alexandre i la seva germana, la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, eren fill del baró Augustus Senarxlens.

Alexandre seguí la tradició marcial de la família dels Hessen i ingressà a l'exèrcit rus. Aviat destacà com un prometedor home d'armes fins que començà a circular el rumor d'un enamorament del príncep alemany amb la comtessa Júlia von Hauke. Júlia era una aristòcrata d'origen alemanopolonès que servia com a dama de companyia de la germana d'Alexandre, Maria de Hessen-Darmstadt, que havia esdevingut tsarina de Rússia al casar-se amb el tsar Alexandre II de Rússia.

El matrimoni entre el príncep Alexandre i la comtessa Júlia von Hauke era considerat com un matrimoni morganàtic o desigual. Les conseqüències d'un matrimoni desigual comportarien la renúncia immediata dels drets dinàstics del príncep Alexandre i de la seva descendència, així com, la prohibició d'emprar qualsevol títol de la Casa de Hessen-Darmstadt per part de la muller o els fills del príncep.

Alexandre marxà de Rússia i s'establí a Londres on després de reflexionar sobre el seu futur decidí tornar a Sant Petersburg i casar-se amb la comtessa d'origen polonès. La parella es maridà a Breslau, capital de Silèsia, l'any 1851. Amb el retorn del príncep a Darmstadt, el gran duc Lluís III de Hessen-Darmstadt, germà d'Alexandre, concedí el títol de comtessa de Battenberg a Júlia i els obligà a residir a la petita ciutat septrentional de Battenberg allunyats de la Cort. No seria fins anys després que el gran duc es decidí a elevar a la categoria de princesa a Júlia von Rauke i permetre que s'instal·lessin a Darmstadt.

La parella tingué cinc fills:

  • SAS la princesa Maria Carolina de Battenberg, nada a Ginebra el 1852 i morta a Schönberg (Alemanya) el 1923. Es casà a Darmstadt l'any 1871 amb el príncep Gustau zu Erbach-Schönberg.

Tot i els escandalosos orígens de la família Battenberg, aquests aviat foren acceptats per la major part de les cases reials europees amb moltes de les quals hi enllaçaren a través de casaments. Entre aquestes unions maritals cal destacar les de:

També cal destacar que un nét d'Alexandre, lord Lluís Mountbatten es convertí l'any 1946 en l'últim virrei britànic de l'Índia.

Alexandre morí el dia 15 de desembre de l'any 1888 a la ciutat de Darmstadt.