Antoni Munné-Jordà: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Formalitzo i contextualitzo les referències |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Antoni Munné-Jordà''' ([[Barcelona]], [[26 de novembre]] de [[1948]]) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció “porpra i plata” de [[Pagès Editors|Pagès editors]]. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista [[Serra d'Or|Serra d’Or]] de la qual ha estat corrector i redactor. És un dels referents de la literatura de ciència-ficció a Catalunya i un gran coneixedor i divulgador d’aquest gènere.<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0282224.xml|títol=Antoni Munné-Jordà {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2016-11-13|editor=www.enciclopedia.cat}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/munne-i-jorda-antoni|títol=Munné i Jordà, Antoni|consulta=2016-11-13|cognom=Admin|editor=www.lletrescatalanes.cat}}</ref> |
|||
La seva obra de ciència-ficció inclou dues trilogies. La primera està composada per Damunt un blanc |
La seva obra de ciència-ficció inclou dues trilogies. La primera està composada per ''Damunt un blanc així com el del paper'' (1978), ''Ofici de torsimany'' (1985) i ''Demà serà un altre dia'' (1987), que tenen un context científic i estan escrites sota els lemes de l’espai, el temps i el moviment, respectivament. La segona trilogia és més fantàstica i versa sobre la història de Vilanova en el temps: ''La paciència del mar'' (1994), que se situa a l’actualitat, ''L'única mort'' (1999), que se situa en temps dels ibers, i ''Poso el comptaquilòmetres a zero'' (2008), que se situa d’aquí a 10.000 anys. |
||
La seva darrera novel·la |
La seva darrera novel·la ''Michelíada'' (2015), guardonada amb el [[Premi Ictineu]], agafa la [[Ilíada]] com a patró, pren de l'[[Ulisses (novel·la)|Ulisses]] de [[James Joyce|Joyce]] l'ús d'un registre diferent per a cada capítol, utilitza per a cada personatge o col·lectiu una variant dialectal del català i, per si amb això no n'hi hagués prou, fa inventari dels temes que atén la ciència ficció actual: la crisi de les [[Ideologia|ideologies]] i les [[Religió|religions]], el poder de les corporacions de comunicació de masses, el [[medi ambient]] i el [[transhumanisme]].<ref>{{Ref-publicació|article=Antoni Munné-Jordà: “Seria pitjor prescindir del petroli que apropiar-se’n”|publicació=Núvol|url=http://www.nuvol.com/entrevistes/antoni-munne-jorda-seria-pitjor-prescindir-del-petroli-que-apropiar-sen/}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://lesradesgrises.com/2016/11/05/munne-jorda-premi-ictineu-2016/|títol=Munné-Jordà, Premi Ictineu 2016|consulta=2016-11-13|editor=Les Rades Grises|data=2016-11-05}}</ref> |
||
Ha publicat dues antologies canòniques: Narracions de ciència-ficció. Antologia (1985) i Futurs imperfectes: antologia de contes de ciència ficció (2013). |
Ha publicat dues antologies canòniques: Narracions de ciència-ficció. Antologia (1985) i Futurs imperfectes: antologia de contes de ciència ficció (2013). |
||
| Línia 46: | Línia 46: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències|2}} |
{{referències|2}} |
||
http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/munne-i-jorda-antoni |
|||
http://www.escriptors.cat/autors/munnea/pagina.php?id_sec=553 |
|||
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0282224.xml |
|||
OLIVER, Griselda: "Antoni Munné-Jordà: «Seria pitjor prescindir del petroli que apropiar-se’n»", Núvol. El digital de cultural, 11 de juliol de 2015 http://www.nuvol.com/entrevistes/antoni-munne-jorda-seria-pitjor-prescindir-del-petroli-que-apropiar-sen/ |
|||
MAIGÍ, Raül: "Munné-Jordà, premi Ictineu 2016", blog Les Rades Grises, 5 de novembre de 2016 https://lesradesgrises.com/2016/11/05/munne-jorda-premi-ictineu-2016/ |
|||
Revisió del 10:53, 13 nov 2016
Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 26 de novembre de 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció “porpra i plata” de Pagès editors. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor. És un dels referents de la literatura de ciència-ficció a Catalunya i un gran coneixedor i divulgador d’aquest gènere.[1][2]
La seva obra de ciència-ficció inclou dues trilogies. La primera està composada per Damunt un blanc així com el del paper (1978), Ofici de torsimany (1985) i Demà serà un altre dia (1987), que tenen un context científic i estan escrites sota els lemes de l’espai, el temps i el moviment, respectivament. La segona trilogia és més fantàstica i versa sobre la història de Vilanova en el temps: La paciència del mar (1994), que se situa a l’actualitat, L'única mort (1999), que se situa en temps dels ibers, i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008), que se situa d’aquí a 10.000 anys.
La seva darrera novel·la Michelíada (2015), guardonada amb el Premi Ictineu, agafa la Ilíada com a patró, pren de l'Ulisses de Joyce l'ús d'un registre diferent per a cada capítol, utilitza per a cada personatge o col·lectiu una variant dialectal del català i, per si amb això no n'hi hagués prou, fa inventari dels temes que atén la ciència ficció actual: la crisi de les ideologies i les religions, el poder de les corporacions de comunicació de masses, el medi ambient i el transhumanisme.[3][4]
Ha publicat dues antologies canòniques: Narracions de ciència-ficció. Antologia (1985) i Futurs imperfectes: antologia de contes de ciència ficció (2013).
És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha estat cofundador i president de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia.
Obra publicada
- Narrativa
- 1985: Ofici de torsimany. Palma: Editorial Moll
- 1987: Demà serà un altre dia. Barcelona: La Magrana.
- 1994: La paciència del mar. Picanya: Ed. del Bullent.
- 1994: Llibre de tot. Lleida: Pagès.
- 1999: Entre Sant Peters i Sant Pau. Barcelona: Edi-Liber. Finalista del premi Sant Jordi.
- 2000: L'única mort. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.
- 2000: Veus de boira des del pont. Barcelona: Proa - Columna. Finalista del premi Sant Jordi.
- 2008: Poso el comptaquilòmetres a zero. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.
- 2015: Michelíada. Barcelona: Males Herbes.
- 2015: Ell i l'altre (Dietari d'anada i tornada). Lleida: Pagès.
- Narrativa breu
- 1978: Damunt un blanc així com el del paper. Mataró: Robrenyo.
- 2003: Tresgressions. Lleida: Pagès.
- 2008: El mirall venecià Lleida. Pagès.
- 2016: Deu relats ecofuturistes. [amb altres autors]. Barcelona: Males Herbes.
- Narrativa infantil i juvenil
- 1995: Terrossos de sucre. Barcelona: Abadia de Montserrat. (Il·lustr. Marta Balaguer)
- 1995: La Laia dels titelles. Barcelona: Abadia de Montserrat. (Il·lustr. Marta Vila-Puig)
- 1996: El fontaner de Vilanova. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament.
- 2013: Aquell dia de 1714. Barcelona: Abadia de Montserrat. (Il·lustr. Òscar Julve)
- Crítica literària o assaig
- 1995: "Temps obert" de Manuel de Pedrolo entre les dues cultures. Tàrrega: Ajuntament, 1995.
Referències
- ↑ «Antoni Munné-Jordà | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 13 novembre 2016].
- ↑ Admin. «Munné i Jordà, Antoni». www.lletrescatalanes.cat. [Consulta: 13 novembre 2016].
- ↑ «Antoni Munné-Jordà: “Seria pitjor prescindir del petroli que apropiar-se’n”». Núvol.
- ↑ «Munné-Jordà, Premi Ictineu 2016». Les Rades Grises, 05-11-2016. [Consulta: 13 novembre 2016].