Bixkek

Bixkek

Бишкек (ky)
Epònim	Mikhaïl Frunze
Localització
42° 52′ 00″ N, 74° 34′ 00″ E
Estat	Kirguizstan
Enclavament a	província de Txui
Capital de	Kirguizstan Frunze European canton (en) óblast autònom kirguís República Socialista Soviètica Autònoma del Kirguizstan República Socialista Soviètica del Kirguizstan óblast autònom Kara-Kirguís Pishpeksky Uyezd (en) (1891 (Julià)–) Chui Canton (en) (1926–1928)
Població humana
Població	1.145.044 (2023) (9.016,09 hab./km²)
Predom. ling.	rus
Geografia
Superfície	127 km²
Banyat per	Alà-Artxà
Altitud	750 m
Limita amb	província de Txui
Creació	1825
Organització política
• Cap de govern	Aziz Surakmatov (en) (2018–)
Identificador descriptiu
Codi postal	720000–720085
Fus horari	UTC+06:00
Prefix telefònic	312
ISO 3166-2	KG-GB
Altres
Agermanament amb	Ankara (1992–) Almati (1993–) Colorado Springs (1994–) Esmirna (1996–) Minsk (1997–) Chemnitz (1997–) Kíiv (1997–) Qazvín (2003–) Amman (2006–) Astanà (2011–) Sant Petersburg (2012–) Lieja (2012–) Samsun (2013–) Shenzhen (2013–) Trebisonda (2014–) Lianyungang (2014–) Doha (2014–) Wuhan (2016–) Aixkhabad (2018–)
Lloc web	meria.kg

Bixkek (Бишкек) és la capital del Kirguizistan. Antigament se l'anomenava Frunze. Està en la vall del riu Chu, en el curs dels rius Alaarcha i Alamedín, al peu de les muntanyes Kirguises, a pocs quilòmetres del Kazakhstan. La seva altitud és de 850 m sobre el nivell del mar. Té aproximadament un milió d'habitants. Ètnicament era una ciutat russòfona: el 66% dels habitants eren d'origen rus i només el 13% són kirguisos. Després de la independència del Kirguizistan, però, hi va haver un èxode massiu de russos, ucraïnesos, alemanys i tàtars seguit de l'arribada de milers de kirguisos provinents de les regions rurals. Malgrat tot, el rus continua sent l'idioma principal de la ciutat mentre que el kirguís continua perdent terreny especialment entre els més joves

Economia

Les principals fàbriques es dediquen a la producció de maquinària per a la construcció i la indústria metal·lúrgica, encara que també existeixen factories de conserves i transformació de productes alimentaris. La ciutat és la seu de l'Acadèmia de Ciències del Kirguizistan i de l'Institut Politècnic d'Agricultura. Des de 1957 disposa d'una important universitat. És una ciutat jardí amb un traçat geomètric, en els carrers de la qual destaca l'elevat nombre d'arbres: una cinquena part de la superfície de la ciutat està ocupada per zones verdes.

Història

Prop de la ciutat, els arqueòlegs han trobat jaciments neolítics. Les hordes mongoles van derrotar la civilització que estava establerta en la regió des del segle x. La regió va ser conquistada a la fi del segle xviii pel kanat usbec de Kokand, que hi va establir el 1825 una fortalesa situada en la cèlebre ruta de la Seda, en el tram que unia Taixkent amb Almati.

La fortalesa va ser capturada per les tropes russes el 1862, i fou arrasada. Els nous colons russos van erigir-ne una de nova al costat de les ruïnes de l'anterior. Els russos van fundar una ciutat (Pishpek) el 1878 en l'emplaçament de l'antiga fortalesa. Aviat es va convertir en una ciutat d'aparença europea i la població va créixer vertiginosament, convertint-se en el centre administratiu del districte en el qual es trobava. El 1924 va ser designada capital de l'oblast autònom kirguís, que es va convertir dos anys després en la República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís. Va ser rebatejada el 1928 pel règim soviètic amb el nom de Frunze, en honor del líder revolucionari i general de l'exèrcit Roig Mikhaïl Frunze, que havia nascut a la ciutat el 1885. Amb el règim soviètic va començar a desenvolupar-se la indústria de la ciutat, que en un primer moment es dedicava a la fabricació de components elèctrics.

Durant la Segona Guerra mundial moltes factories es van assentar a Bixkek, i es convertí en un dels principals centres industrials del país. El 1970 tenia 431.000 habitants. La ciutat va recuperar el nom (ara en kirguís) de Bixkek el 1991, quan va ser proclamada la independència de la República del Kirguizistan, país del qual va ser declarada capital.

Ciutats agermanades

• Ankara - Turquia
• Esmirna - Turquia
• Toronto - Ontàrio, Canadà (des de 2008)
• Almati - Kazakhstan
• Nursultan - Kazakhstan
• Qazvin, Iran
• Colorado Springs - Colorado, Estats Units (des de 1994).
• Minsk - Bielorússia (des de 2008).
• Gumi - Corea del Sud (des de 1991).
• Aixkhabad - Turkmenistan (des de 2018).
• Ürümqi - República Popular de la Xina

Persones il·lustres

• Mikhaïl Frunze (1885-1925), dirigent bolxevic durant la revolució russa i comandant militar soviètic que va donar nom a la ciutat de 1926 a 1991.
• Alexander Mashkevitch (nascut en 1954), empresari i inversor multimilionari kazako-israelià.
• Roza Otunbàieva (nascuda en 1950), el tercer president del Kirguizistan.
• Nasirdin Isanov (1943-1991), el primer primer ministre del Kirguizistan.
• Talant Dujshebaev (nascut en 1968), entrenador d'handbol i exjugador d'handbol.
• Valentina Shevchenko (nascuda en 1988) kickboxer i campiona de la UFC.
• Vladimir Perlin (nascut en 1942), violoncel·lista.
• Natalya Tsyganova (nascuda en 1971), medallista de 800 metres en els campionats mundial i europeu, representant de Rússia.
• Orzubek Nazarov (nascut en 1966), excampió de boxa de pes lleuger de l'WBA.
• Salijan Xarípov (nascut en 1964), primer cosmonauta de la República del Kirguizistan independent.
• Tugelbay Sydykbekov (1912-1997), escriptor conegut com el "patriarca de la literatura kirguís".

Enllaços externs

• Informació sobre la ciutat Arxivat 2021-02-11 a Wayback Machine..
• Història de la ciutat.