Batlle (antic règim): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
Segons el [[DCVB]] el terme prové del [[llatí]] ''bajŭlu'' «[[bastaix]]» o «camàlic»,<ref name="DretPúblic123">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 123-125</ref> que en el [[llatí medieval]] passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior».<ref name="batle">[[#DCVB|Diccionari català-valencià-balear, 1993]]: "batlle o batle"</ref> |
Segons el [[DCVB]] el terme prové del [[llatí]] ''bajŭlu'' «[[bastaix]]» o «camàlic»,<ref name="DretPúblic123">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 123-125</ref> que en el [[llatí medieval]] passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior».<ref name="batle">[[#DCVB|Diccionari català-valencià-balear, 1993]]: "batlle o batle"</ref> |
||
Els batlles aparegueren a [[Catalunya]] durant l'[[alta edat mitjana]], cap a la fi del [[segle X]], després de l'aparició dels [[veguer|veguers]]. Inicialment era un ofici que tenia la missió de tutelar o protegir certes persones (com ara menors d'edat o d'alguna manera incapacitades), o certs béns (castells, esglésies, viles, drets de tota mena...) en substitució d'un titular absent.<ref name="Història307">[[#Volum3|Tomàs de Montagut, 1996]]: p. 307-309</ref> En definitiva, representaven els interessos d'una altra persona en un lloc concret. Quan l'aristocràcia guerrera va patrimonialitzar les jurisdiccions locals durant la [[revolució feudal]], els batlles passaren a ser una necessitat perquè els [[barons]] poguessin exercir el control de llurs extensos dominis.<ref name="DretPúblic123"/> |
Els batlles aparegueren a [[Catalunya]] durant l'[[alta edat mitjana]], cap a la fi del [[segle X]], després de l'aparició dels [[veguer|veguers]]. Inicialment era un ofici que tenia la missió de tutelar o protegir certes persones (com ara menors d'edat o d'alguna manera incapacitades), o certs béns (castells, esglésies, viles, drets de tota mena...) en substitució d'un titular absent.<ref name="Història307">[[#Volum3|Tomàs de Montagut, 1996]]: p. 307-309</ref> En definitiva, representaven els interessos d'una altra persona en un lloc concret. Quan l'aristocràcia guerrera va patrimonialitzar les jurisdiccions locals durant la [[revolució feudal]], els batlles passaren a ser una necessitat perquè els [[barons]] poguessin exercir el control de llurs extensos dominis.<ref name="DretPúblic123"/> |
||
==Les funcions del batlle== |
==Les funcions del batlle== |
||
| Línia 18: | Línia 20: | ||
===Batlle senyorial=== |
===Batlle senyorial=== |
||
{{FixHTML|begin}} |
|||
{{Infotaula nota biogràfica |
|||
|longitut=300px |
|||
|alineació=dreta |
|||
|títol=Orígens dels batlles |
|||
| ⚫ | |contingut=Però cal tenir en compte que a l'edat mitjana la pràctica habitual de la [[infeudació]] d'un mateix feu provocava a vegades l'existència de més d'un senyor feudal en una mateixa localitat, i per tant l'existència de més d'una jurisdicció es traduïa també en la presència de més d'un batlle, cadascun representant interessos diferents.{{Nota ref|Un exemple paradigmàtic fou Andorra, a on els conflictes entre el [[Bisbe d'Urgell]] i el [[comte de Foix]] pel domini de les valls començaren a resoldre's a partir del pacte dels [[Pariatges d'Andorra]] entre ambdós senyors feudals. Aquests establien que els batlles de les dues parts impartirien la justícia «en comú i alhora» (''comuniter et simul'').<ref name="Història310">[[#Volum3|Tomàs de Montagut, 1996]]: p. 310-311</ref> |grup=n.|nom=1}} La realitat podia ser tant complexa com ho fossin les successives infeudacions: tampoc era estrany que, a més del batlle jurisdiccional que impartís la justícia local en nom d'un senyor, hi hagués també un '''batlle del sac''' (o més) que simplement cobrava les rendes a què tenia dret un altre senyor feudal.<ref name="Història307"/><ref name="DretPúblic123"/>}} |
||
{{FixHTML|end}} |
|||
Un batlle senyorial defensava exclusivament els interessos de llur senyor feudal en una localitat. Normalment gestionava el [[patrimoni]] d'aquell cobrant els censos que li havien de pagar les famílies pageses. Si era el cas, a la vegada impartia aquella jurisdicció que el seu senyor posseís en aquella localitat. |
Un batlle senyorial defensava exclusivament els interessos de llur senyor feudal en una localitat. Normalment gestionava el [[patrimoni]] d'aquell cobrant els censos que li havien de pagar les famílies pageses. Si era el cas, a la vegada impartia aquella jurisdicció que el seu senyor posseís en aquella localitat. |
||
| ⚫ | Però cal tenir en compte que a l'edat mitjana la pràctica habitual de la [[infeudació]] d'un mateix feu provocava a vegades l'existència de més d'un senyor feudal en una mateixa localitat, i per tant l'existència de més d'una jurisdicció es traduïa també en la presència de més d'un batlle, cadascun representant interessos diferents.{{Nota ref|Un exemple paradigmàtic fou Andorra, a on els conflictes entre el [[Bisbe d'Urgell]] i el [[comte de Foix]] pel domini de les valls començaren a resoldre's a partir del pacte dels [[Pariatges d'Andorra]] entre ambdós senyors feudals. Aquests establien que els batlles de les dues parts impartirien la justícia «en comú i alhora» (''comuniter et simul'').<ref name="Història310">[[#Volum3|Tomàs de Montagut, 1996]]: p. 310-311</ref> |grup=n.|nom=1}} La realitat podia ser tant complexa com ho fossin les successives infeudacions: tampoc era estrany que, a més del batlle jurisdiccional que impartís la justícia local en nom d'un senyor, hi hagués també un '''batlle del sac''' (o més) que simplement cobrava les rendes a què tenia dret un altre senyor feudal.<ref name="Història307"/><ref name="DretPúblic123"/> |
||
La principal diferència entre el batlle baronial i el batlle reial era que el primer no tenia la potestat de gestionar les [[regalies]], que en principi eren pròpies del sobirà. |
La principal diferència entre el batlle baronial i el batlle reial era que el primer no tenia la potestat de gestionar les [[regalies]], que en principi eren pròpies del sobirà. |
||
===Batlle reial=== |
===Batlle reial=== |
||
Revisió del 13:12, 26 març 2020
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| Institució | Batllia i senescalia  |
|---|
Batlle o Batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna. La jurisdicció territorial sobre la que actuava s'anomenava batllia. El seu senyor tant podia ser el sobirà o un noble qualsevol (laic o eclesiàstic). Bàsicament tenia dues funcions: administrar el patrimoni del senyor feudal en aquell lloc, i instruir la justícia en el seu nom.[1]
Etimologia i origen
Segons el DCVB el terme prové del llatí bajŭlu «bastaix» o «camàlic»,[2] que en el llatí medieval passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior».[3]
Els batlles aparegueren a Catalunya durant l'alta edat mitjana, cap a la fi del segle X, després de l'aparició dels veguers. Inicialment era un ofici que tenia la missió de tutelar o protegir certes persones (com ara menors d'edat o d'alguna manera incapacitades), o certs béns (castells, esglésies, viles, drets de tota mena...) en substitució d'un titular absent.[4] En definitiva, representaven els interessos d'una altra persona en un lloc concret. Quan l'aristocràcia guerrera va patrimonialitzar les jurisdiccions locals durant la revolució feudal, els batlles passaren a ser una necessitat perquè els barons poguessin exercir el control de llurs extensos dominis.[2]
Les funcions del batlle
A casa nostra el batlle era un oficial d'espasa delegat per un senyor feudal en una localitat concreta: que podia ser una ciutat, un poble, un terme castral o fins i tot un conjunt de llogarrets. Es podia donar el cas que un batlle delegués la seva funció en algun subbatlle (subbajuli) creant un subbatllia, per exemple a la part més allunyada del seu territori.[1][2]
Com a administrador del patrimoni del senyor feudal, sovint era el batlle qui encarregava en emfiteusi les terres del seu amo a una família local.[1] Igualment s'encarregava de cobrar les diverses rendes que extreia de la població: per exemple el cens de l'emfiteusi, el lluïsme...[1] També era, a la pràctica, qui obligava a la pagesia local a fer diversos serveis personals en benefici del senyor feudal, com ara arreglar camins, i a complir els «drets del castell».[5].[1]
Com a jutge ordinari dels plebeus, l'altra funció principal del batlle era impartir justícia en primera instància i en nom del senyor, tant pel que fa a la jurisdicció civil, com a la criminal. Si així li ho encomanava el seu senyor, també podia arribar a impartir la justícia penal, però per norma general els batlles no tenien jurisdicció sobre aquells casos castigats amb la pena capital.[1] Tampoc tenien jurisdicció sobre els estaments privilegiats, que eren causes que pertocaven al veguer.[2]
Batlle senyorial
|
Un batlle senyorial defensava exclusivament els interessos de llur senyor feudal en una localitat. Normalment gestionava el patrimoni d'aquell cobrant els censos que li havien de pagar les famílies pageses. Si era el cas, a la vegada impartia aquella jurisdicció que el seu senyor posseís en aquella localitat.
La principal diferència entre el batlle baronial i el batlle reial era que el primer no tenia la potestat de gestionar les regalies, que en principi eren pròpies del sobirà.
Batlle reial
En els municipis on era l'oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.
Amb els Decrets de Nova Planta, s'implantà la figura de l'alcalde, que tenia algunes funcions similars a les del batlle reial, la paraula adquirí el sentit actual de batlle municipal.
El batlle a l'Europa medieval
Durant l'Antic Règim francès, era el representant de l'autoritat del rei o del príncep, encarregat de fer aplicar la justícia i controlar l'administració en nom seu.[7] Les terres sota la jurisdicció d'un batlliu són la batllia. A Suïssa, durant l'Antic Règim, el batlliu era el governador d'un prebostat (landvogt). La funció de batlliu encara existeix, especialment a les illes Anglonormandes. S'anomenava batllius o batllius senyorials, als simples oficials de justícia senyorial, anomenats de roba llarga o petits batllius, per distingir-los dels batllius reals. També eren anomenats batllius alguns guardians d'un castell que servís de presó. A l'Orde de Malta, es dóna el nom de batlliu als dignataris superiors, als comandants i inferiors als grans priors.
Els batllius van ser establerts al s. XIII en el domini real, principalment per Felip August. Al principi era ostentat per comissaris reals que administraven justícia, rebien impostos i admetien, en nom de la corona, les queixes del poble contra els seus senyors. La seva jurisdicció, regularitzada pels Capet va ser en principi molt àmplia, però els abusos de poder que van cometre obligar els reis a reduir el seu poder. Cap al s. XVI, el paper del batlliu va arribar a ser simplement honorífic, i el tinent general de la batllia i altres funcionaris es van repartir el seu poder. No obstant això, el seu càrrec era noble i d'espasa; Carles IX, el 1560 els va declarar funcionaris de "robi courte".
Vegeu també
- A la major part dels Països Catalans el terme batlle, o batle, és un sinònim idèntic al d'alcalde.
- En canvi, a Andorra ha mantingut un sentit més pròxim a l'original, ja que es tracta d'un jutge de primera instància: Batlle (Andorra)
Notes
- ↑ Un exemple paradigmàtic fou Andorra, a on els conflictes entre el Bisbe d'Urgell i el comte de Foix pel domini de les valls començaren a resoldre's a partir del pacte dels Pariatges d'Andorra entre ambdós senyors feudals. Aquests establien que els batlles de les dues parts impartirien la justícia «en comú i alhora» (comuniter et simul).[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mestre, 1998: p. 111 "batlle"
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mestre, 1998: p. 123-125
- ↑ Diccionari català-valencià-balear, 1993: "batlle o batle"
- ↑ 4,0 4,1 Tomàs de Montagut, 1996: p. 307-309
- ↑ Mestre, 1998: p. 90 i 141
- ↑ Tomàs de Montagut, 1996: p. 310-311
- ↑ Hidalgúía, 1960.
Fonts referenciades
- Alcover, Antoni; de Borja Moll, Francesc. «BATLE o BATLLE». A: Diccionari català - valencià - balear, 1993. ISBN 8427300255.
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998. ISBN 84-297-3521-6.
- Ferro, Víctor. El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. 2a reimpressió. Vic: Eumo Editorial, maig de 1999 (1a edició 1987). Dipòsit Legal: B-21.675-1999. ISBN 84-7602-203-4.
- de Riquer i Permanyer, Borja (director); de Montagut Estragués, Tomàs. «Les institucions de govern». A: Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 3 La forja dels Països Catalans segles XIII - XV. 1a edició, febrer de 1996, p. 295-311. Dipòsit Legal: B.30.568-1995. ISBN 84-7739-981-6.
