Benestarisme (drets dels animals)

Vista del Pilar d'Asoka en Vaishali. Un del edictes de Aśoka (272—231 BCE) diu: "En tots els llocs el Rei Piyadasi (Asoka) va erigir dos tipus d'hospitales, hospitales per a gent i hospitals per a humans. On no hi habia herbes curatives per gent i animals, el va ordenar que fossin comprades i plantades".

Benestarisme és el punt de vista que afirma que és moralment acceptable per als humans emprar animals no humans per a menjar, experimentació amb animals, vestimenta i entreteniment, sempre que el sofriment innecessari sigui evitat. Aquesta posició és contrarestada amb la dels drets dels animals, que manté que els altres animals no haurien de ser usats per, o mantinguts com la propietat dels humans.

Algunes definicions de benestar animal

Actualment no existeix una definició de "benestar animal" acceptada per tots els científics. Algunes de les definicions son:

• “Conjunt de mesures per disminuir la tensió, sofriment, traumatismes i dolor als animals durant el seu trasllat, exhibició, quarantena, comercialització, aprofitament, entrenament i sacrifici.” (M.D. de la Sota, 2004)

• “Estat de completa salut, tant física com mental, on l’animal està en harmonia amb el seu entorn”. (Hughes 1976)

• “Un animal útil es troba en una situació real de benestar quan la seua realitat anatomico-fisiològica es troba en equilibri i, simultàniament, aquesta també ho està amb les característiques que definixen l’entorn immediat (allotjament, instal·lació, criptoclima, etc.) en què l’esmentat animal útil es troba immers.” (C. Buixadé, 2006)

• “El benestar es pot observar des de dues perspectives. La primera és la percepció humana del benestar de l’animal, i la segona la del propi animal. La primera es provable que sigui variable, oscil·lant segons canviïn els preceptes de la societat, i dependrà de les costums i cultures locals. A més a més es vorà motivada a través d’un desig polític i pot ser reforçada per la legislació. La segona percepció tindrà aspectes en comú amb la primera, però sobre una base diferent. La percepció de l’animal tendirà a relacionar-se amb la seua situació de sanitat i benestar, carència de lesions, adequació en el subministra d’aliment i aigua, absència d’actes inacceptables d’agressió, carència d’estrès i possibilitat de manifestar les conductes necessàries per a crear una vida agradable dins del context ambiental en què es troba el propi animal.” (Colin Whittemare, 1996).

Les cinc llibertats

Finalment s’ha de parar esment a les llibertats bàsiques de l’animal. És un llistat de “regles” redactades per Webster l’any 1987, i aprovades pel Consell de Granges del Regne Unit, que intenten reunir les condicions òptimes per tal d’aconseguir un benestar per als animals:

• Els animals han d’estar lliures de qualsevol mal nutrició, fam i set.
• Han de ser lliures amb l’objectiu de poder mostrar les seves línies naturals de comportament.
• Han d’estar lliures de tota malaltia i dolor.
• Han d’estar lliures d'estrès i por.
• Han d’estar lliures d’un desconfort tèrmic i d’un mal allotjament.

Referencies

ca:Benestarisme