Benestarisme (drets dels animals): diferència entre les revisions
m Bot: substitució ’ -> ', “ i ” --> ", l•l -> l·l |
Acavat de traduïr de l'article en espanyol. Demà ho repasarè per si he fet alguna errada. |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Imatge:Asokanpillar2.jpg|thumb|right|200px|Vista del Pilar d'Asoka en Vaishali. Un del edictes de [[Aśoka]] (272—231 BCE) diu: "En tots els llocs el Rei Piyadasi (Asoka) va erigir dos tipus d' |
[[Imatge:Asokanpillar2.jpg|thumb|right|200px|Vista del Pilar d'Asoka en Vaishali. Un del edictes de [[Aśoka]] (272—231 BCE) diu: "En tots els llocs el Rei Piyadasi (Asoka) va erigir dos tipus d'hospitals, hospitals per a gent i hospitals per a humans. On no hi havia herbes curatives per gent i animals, el va ordenar que fossin comprades i plantades".<ref name=finger12>Finger, page 12</ref>]] |
||
'''Benestarisme'''<ref>[http://iniciativaanimalista.cat/pdf/unint.pdf Unint estratègies per a obtindre l'Alliberament Animal] Ponència presentada a la III Trobada Animalista de [[Tavertet]], celebrada els dies 12 i 13 de novembre de 2005.</ref> és el punt de vista que afirma que és moralment acceptable per als humans emprar animals no humans per a menjar, [[Investigació animal|experimentació amb animals]], vestimenta i entreteniment, sempre que el sofriment innecessari sigui evitat. Aquesta posició és contrarestada amb la dels [[drets dels animals]], que manté que els altres animals no haurien de ser usats per, o mantinguts com la propietat dels humans.<ref>Francione, Gary. ''Animals, Property, and the Law''. Temple University Press, 1995; this paperback edition 2007, p. 6.</ref> |
'''Benestarisme'''<ref>[http://iniciativaanimalista.cat/pdf/unint.pdf Unint estratègies per a obtindre l'Alliberament Animal] Ponència presentada a la III Trobada Animalista de [[Tavertet]], celebrada els dies 12 i 13 de novembre de 2005.</ref> és el punt de vista que afirma que és moralment acceptable per als humans emprar animals no humans per a menjar, [[Investigació animal|experimentació amb animals]], vestimenta i entreteniment, sempre que el sofriment innecessari sigui evitat. Aquesta posició és contrarestada amb la dels [[drets dels animals]], que manté que els altres animals no haurien de ser usats per, o mantinguts com la propietat dels humans.<ref>Francione, Gary. ''Animals, Property, and the Law''. Temple University Press, 1995; this paperback edition 2007, p. 6.</ref> |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
* "Conjunt de mesures per disminuir la tensió, [[sofriment]], [[traumatisme|traumatismes]] i [[dolor]] als animals durant el seu trasllat, exhibició, [[quarantena]], comercialització, aprofitament, entrenament i sacrifici." (M.D. de la Sota, 2004) |
* "Conjunt de mesures per disminuir la tensió, [[sofriment]], [[traumatisme|traumatismes]] i [[dolor]] als animals durant el seu trasllat, exhibició, [[quarantena]], comercialització, aprofitament, entrenament i sacrifici." (M.D. de la Sota, 2004) |
||
* "Estat de completa [[salut]], tant física com mental, on l'animal està en harmonia amb el seu entorn". (Hughes 1976) |
* "Estat de completa [[salut]], tant física com mental, on l'animal està en harmonia amb el seu entorn". (Hughes 1976) |
||
* "Un animal útil es troba en una situació real de [[benestar]] quan la seua realitat anatomico-fisiològica es troba en equilibri i, simultàniament, aquesta també ho està amb les característiques que definixen l'entorn immediat ([[allotjament]], instal·lació, [[criptoclima]], etc.) en què l'esmentat animal útil es troba immers." (C. Buixadé, 2006) |
* "Un animal útil es troba en una situació real de [[benestar]] quan la seua realitat anatomico-fisiològica es troba en equilibri i, simultàniament, aquesta també ho està amb les característiques que definixen l'entorn immediat ([[allotjament]], instal·lació, [[criptoclima]], etc.) en què l'esmentat animal útil es troba immers." (C. Buixadé, 2006) |
||
* "El benestar es pot observar des de dues perspectives. La primera és la percepció humana del benestar de l'animal, i la segona la del propi animal. La primera es provable que sigui variable, oscil·lant segons canviïn els preceptes de la societat, i dependrà de les costums i cultures locals. A més a més es vorà motivada a través d'un desig polític i pot ser reforçada per la legislació. La segona percepció tindrà aspectes en comú amb la primera, però sobre una base diferent. La percepció de l'animal tendirà a relacionar-se amb la seua situació de [[sanitat]] i benestar, carència de [[lesió|lesions]], adequació en el subministra d'aliment i aigua, absència d'actes inacceptables d'[[agressió]], carència d'[[estrès]] i possibilitat de manifestar les conductes necessàries per a crear una vida agradable dins del context ambiental en què es troba el propi animal." (Colin Whittemare, 1996). |
* "El benestar es pot observar des de dues perspectives. La primera és la percepció humana del benestar de l'animal, i la segona la del propi animal. La primera es provable que sigui variable, oscil·lant segons canviïn els preceptes de la societat, i dependrà de les costums i cultures locals. A més a més es vorà motivada a través d'un desig polític i pot ser reforçada per la legislació. La segona percepció tindrà aspectes en comú amb la primera, però sobre una base diferent. La percepció de l'animal tendirà a relacionar-se amb la seua situació de [[sanitat]] i benestar, carència de [[lesió|lesions]], adequació en el subministra d'aliment i aigua, absència d'actes inacceptables d'[[agressió]], carència d'[[estrès]] i possibilitat de manifestar les conductes necessàries per a crear una vida agradable dins del context ambiental en què es troba el propi animal." (Colin Whittemare, 1996). |
||
== Història del benestar dels animals == |
|||
| ⚫ | |||
Li preocupació sistemàtica pel benestar d'altres animals probablement va sorgir en la Cultura de la vall de l'Indo amb el retorn religiós dels avantpassats en forma animal, i que els animals havien de ser llavors sacrificats amb el respecte a causa d'un humà. aquesta creença és exemplificada en a l'existent religió jainista i en varietats d'altres religions índies. Altres religions, especialment aquestes amb arrels en la religió aràbiga, tracten els animals com els puntals dels seus propietaris, la codificació de normes per a la seva atenció i sacrifici estaven destinats a limitar l'angoixa, el dolor i la por dels animals sota el control humà. |
|||
=== Benestar animal a la pràctica === |
|||
Des de 1822, quan el parlamentari britànic Richard Martin va portar un projecte de llei al Parlament que oferia protecció de la crueltat als bovins, cavalls i ovelles (guanyant passa si mateix el sobrenom d'Humanity Dick), el criteri del benestar ha tingut en la moralitat i el comportament humà la seva preocupació central. Martin va ser entre els fundadors de la primera organització pel benestar animal, la Society for the Prevention of Cruelty to Animals o SPCA, el 1824. El 1840, la Reina Victòria va donar a la societat la seva benedicció, i llavors es va convertir en la RSPCA. La societat usava les donacions dels seus membres per crear una creixent xarxa d'inspectors, el treball de la qual era identificar abusadores, reunir evidències i reportar-les a les autoritats. |
|||
Les principals preocupacions del moviment de protecció dels animals des del segle 19 havien estat el sacrifici kosher i la vivisecció, assumptes que els nazis van recollir tan aviat com van arribar al poder el gener de 1933 com a part dels seus atacs contra els jueus, amb l'afirmació que la vivisecció era part de la qual cosa cridaven "ciència jueva". Van aplicar lleis que regulaven el sacrifici l'abril de 1933 i van prohibir la vivisecció l'agost de 1933, retirant la prohibició tres setmanes després quan van ser persuadits que tindria un efecte negatiu en a l'investigació, i introduint regulació al seu lloc. El 24 de novembre de 1933, la Tierschutzgesetz, o llei de protecció animal va ser introduïda, la primera d'una sèrie de mesures similars, que donaven a Alemanya la legislació de protecció animal més extensa de l'Europa de l'època. Hermann Göring va amenaçar a qualsevol que violés les regulacions sobre la vivisecció amb enviar-los a camps de concentració.<ref>Arluke, Arnold and Sax, Boria. "The crazy people Treatment of Animals and People" in Birke, Lynda and Hubbard, Ruth. ''Reinventing Biology'', Indiana University Press, 1995, pp. 228-60; Arluke, Arnold and Sax, Boria. "Understanding Animal Protection and the Holocaust" in ''Anthrozoös'', vol. V, no.1, 1992; and (for Göring threatening to send vivisectors to concentratation camps) Rudacille, Deborah. ''The Scalpel and the Butterfly''. University of California Press, 2000, pp. 83-88, citing Arnold Luke and Clinton R. Sanders. ''Regarding Animals''. Temple University Press, 1996.</ref> |
|||
La legislació es va mantenir en l'Alemanya de la postguerra, tant en la de l'est com la de l'oest, si bé ara tant les comunitats jueva i musulmana tenen permès practicar el sacrifici ritual, anomenats Shechita i Dhabihah.<ref>Schächtet für Deutschland, Als Muslime schon einmal rituell schlachten durften (Schechten for Germany - when Muslims were allowed to do ritual slaughtering), [[FAZ]] Feulleton 17.01.02</ref> |
|||
=== Principis del benestar dels animals === |
|||
El govern del Regne Unit va encarregar una investigació sobre el benestar dels animals de cria intensiva al Professor Roger Brambell el 1965, en part com a resposta a les preocupacions plantejades al llibre de 1964 Ruth Harrison, Animal Machines. Sobre la base de l'informe del professor Brambell, el govern del Regne Unit va crear el Farm Animal Welfare Advisory Committee (Comissió Consultiva sobre el Benestar dels Animals de Granja) el 1967, que es va convertir en el Farm Animal Welfare Council (Concili sobre el Benestar dels Animals de Granja) el 1979. Les primeres directrius recomanades per la comissió van ser que els animals requereixen les llibertats de "donar la tornada, cuidar-se a si mateixos, aixecar-se, tombar-se i estirar les seves extremitats". Aquestes han estat elaborades des de llavors per ser conegudes com les Cinc Llibertats del benestar animal. |
|||
| ⚫ | |||
Finalment s'ha de parar esment a les llibertats bàsiques de l'animal. És un llistat de "regles" redactades per Webster l'any 1987, i aprovades pel Consell de Granges del Regne Unit, que intenten reunir les condicions òptimes per tal d'aconseguir un benestar per als animals: |
Finalment s'ha de parar esment a les llibertats bàsiques de l'animal. És un llistat de "regles" redactades per Webster l'any 1987, i aprovades pel Consell de Granges del Regne Unit, que intenten reunir les condicions òptimes per tal d'aconseguir un benestar per als animals: |
||
| Línia 22: | Línia 32: | ||
* Han d'estar lliures d'estrès i por. |
* Han d'estar lliures d'estrès i por. |
||
* Han d'estar lliures d'un desconfort tèrmic i d'un mal allotjament.<ref>[http://www.fawc.org.uk/freedoms.htm Five Freedoms - Farm Animal Welfare Council] (en anglés)</ref> |
* Han d'estar lliures d'un desconfort tèrmic i d'un mal allotjament.<ref>[http://www.fawc.org.uk/freedoms.htm Five Freedoms - Farm Animal Welfare Council] (en anglés)</ref> |
||
== Benestar dels animals comparat amb els drets dels animals == |
|||
La majoria de benestaristes argumenta que els drets dels animals van massa lluny, i no advoquen per l'eliminació de tot ús dels animals o la utilització d'animals de companyia. Ells poden creure que els humans tenen la responsabilitat moral de no realitzar crueltats (sofriment innecessari) a altres animals. Els partidaris dels drets dels animals, com Gary L. Francione i Tom Regan sosté sobre l'actitud benestarista (advocant per una millor condició de vida per als animals, però sense abolir l'ús d'animals (vegi's [[veganisme]]) és lògicament inconsistent i èticament inacceptable. De tota manera, hi ha alguns grups pels drets dels animals, com PETA, que recolzen mesures benestaristes a curt terme per alleugerir el sofriment dels animals fins que tot ús d'aquests acabi. |
|||
Segons Ingrid Newkirk en una entrevista amb Wikinews, hi ha dos aspectes en el benestarisme i els drets dels animals. " Si sol pogués tenir una cosa, seria acabar amb el sofriment", va dir Newkirk. "Si pots prendre coses dels animals i matar animals tot el dia sense causar-los sofriment, llavors el prendria... Tot el món hauria d'estar d'acord que els animals no haurien de sofrir si els mates o els robes, prenent la pell de les seves esquenes o agafant els seus ous, o el que sigui. Però tu no els hauries de fer passar per una tortura per fer això."<ref name=DS>[http://en.wikinews.org/wiki/Ingrid_Newkirk%2C_co-founder_of_PETA%2C_on_animal_rights_and_the_film_about_her_life Interview with Ingrid Newkirk], David Shankbone, ''[[Wikinews]]'', 20 de noviembre de 2007.</ref> Pero Newkirk va afegir un segons assumpte relacionat amb els drets dels animals: " Qui sóc nosaltres per posar-nos en aquest pedestal i pensar que tenim dret a prendre el que ens plagui de d'altres, incloent la seva vida, simplement perquè volem fer-ho?, No hauríem de parar i pensar per un segon que potser ells són com nosaltres? Altres nacions, altres individus, altres cultures. Simplement d'altres. No subhumans, simplement no-humans. " |
|||
== Crítiques al benestar animal == |
|||
Hi va haver un temps que molta gent negava que els animals poguessin sentir qualsevol cosa ni que que aquests tinguessin interessos. Molts cartesians eren d'aquesta opinió, encara que Cottingham (1978) va argumentar que el propi Descarts no mantenia aquest punt de vista. D'un costat, la simpatia pels animals no és nova. El dramaturg de l'Època victoriana W. S. Gilbert va afirmar "La cacera del cérvol serian un gran esport si sol els cérvols tinguessin armes de foc".<ref>[[George Grossmith|Grossmith, George]] in ''[[The Daily Telegraph]]'', 7 June 1911</ref> |
|||
Una crítica addicional recau sobre el binestarisme a la pràctica, sostenint que els benestaristes mostren desproporcionadament una preocupació major que sobre d'altres sense proveir cap justificació racional o científica per a tals preferències, la qual cosa es coneix com especisme. Per exemple, alguns crítics diuen que el moviment afavoreix animals de companyia sobre els animals amb què es comercia, dels salvatges sobre els animals domèstics, o dels mamífers sobre aus, rèptils i peixos. Per exemple, el moviment benestarista comunament s'oposa a que els veterinaris li treguin les ungles sense anestèsia prèvia als gats mascota, però rares vegades s'oposen al tall de dits d'aus comercials sense haver-les anestesiat per part dels treballadors del corral. La crítica és que molt del bienestarismo, en la practica, és tan perjudicial com el punt de vista antibenestarista antropocèntric.{{Cal citació}} |
|||
El moviment és acusat també d'elegir sobretot com a objectius determinades pràctiques per motius cosmètics més que per genuí benestar Per exemple, tallar-li el bec a les gallines antiestètic, però és necessari per prevenir el canibalisme. Tanmateix, els benestaristes sovint assenyalen que no hi hauria canibalisme entre les gallines si per començar no es mantinguessin en tals ambients estressants.{{Cal citació}} |
|||
== Diferències regionals == |
|||
L'estil britànic del bienestarismo fa èmfasi en evitar el dolor fins i tot si això significa matar l'animal. Per exemple, matant a les gallines ponedores després d'una sola temporada com a mitjà d'evitar la incomoditat de la muda forçada.{{Cal citació}} |
|||
Les diferències urbanes/rurals també són típiques. La gent amb un rerefons rural veu els animals com un element més complex i generalitzat de les seves vides. Per exemple, quan un granger dispara a un coiot per protegir als seus pollastres, la idea que la pell del coiot ha de ser tirada (a causa dels reglaments de lluita contra la pell) pot semblar arbitrària i no només un malbaratament, sinó també irrespectuosa amb el coiot.{{Cal citació}} |
|||
== Referencies == |
== Referencies == |
||
| Línia 29: | Línia 56: | ||
[[Categoria:Drets dels animals]] |
[[Categoria:Drets dels animals]] |
||
[[ca:Benestarisme]] |
|||
[[da:Dyrevelfærd]] |
[[da:Dyrevelfærd]] |
||
[[de:Tierschutz]] |
[[de:Tierschutz]] |
||
Revisió del 04:00, 20 maig 2009
Benestarisme[2] és el punt de vista que afirma que és moralment acceptable per als humans emprar animals no humans per a menjar, experimentació amb animals, vestimenta i entreteniment, sempre que el sofriment innecessari sigui evitat. Aquesta posició és contrarestada amb la dels drets dels animals, que manté que els altres animals no haurien de ser usats per, o mantinguts com la propietat dels humans.[3]
Algunes definicions de benestar animal
Actualment no existeix una definició de "benestar animal" acceptada per tots els científics. Algunes de les definicions son:
- "Conjunt de mesures per disminuir la tensió, sofriment, traumatismes i dolor als animals durant el seu trasllat, exhibició, quarantena, comercialització, aprofitament, entrenament i sacrifici." (M.D. de la Sota, 2004)
- "Estat de completa salut, tant física com mental, on l'animal està en harmonia amb el seu entorn". (Hughes 1976)
- "Un animal útil es troba en una situació real de benestar quan la seua realitat anatomico-fisiològica es troba en equilibri i, simultàniament, aquesta també ho està amb les característiques que definixen l'entorn immediat (allotjament, instal·lació, criptoclima, etc.) en què l'esmentat animal útil es troba immers." (C. Buixadé, 2006)
- "El benestar es pot observar des de dues perspectives. La primera és la percepció humana del benestar de l'animal, i la segona la del propi animal. La primera es provable que sigui variable, oscil·lant segons canviïn els preceptes de la societat, i dependrà de les costums i cultures locals. A més a més es vorà motivada a través d'un desig polític i pot ser reforçada per la legislació. La segona percepció tindrà aspectes en comú amb la primera, però sobre una base diferent. La percepció de l'animal tendirà a relacionar-se amb la seua situació de sanitat i benestar, carència de lesions, adequació en el subministra d'aliment i aigua, absència d'actes inacceptables d'agressió, carència d'estrès i possibilitat de manifestar les conductes necessàries per a crear una vida agradable dins del context ambiental en què es troba el propi animal." (Colin Whittemare, 1996).
Història del benestar dels animals
Li preocupació sistemàtica pel benestar d'altres animals probablement va sorgir en la Cultura de la vall de l'Indo amb el retorn religiós dels avantpassats en forma animal, i que els animals havien de ser llavors sacrificats amb el respecte a causa d'un humà. aquesta creença és exemplificada en a l'existent religió jainista i en varietats d'altres religions índies. Altres religions, especialment aquestes amb arrels en la religió aràbiga, tracten els animals com els puntals dels seus propietaris, la codificació de normes per a la seva atenció i sacrifici estaven destinats a limitar l'angoixa, el dolor i la por dels animals sota el control humà.
Benestar animal a la pràctica
Des de 1822, quan el parlamentari britànic Richard Martin va portar un projecte de llei al Parlament que oferia protecció de la crueltat als bovins, cavalls i ovelles (guanyant passa si mateix el sobrenom d'Humanity Dick), el criteri del benestar ha tingut en la moralitat i el comportament humà la seva preocupació central. Martin va ser entre els fundadors de la primera organització pel benestar animal, la Society for the Prevention of Cruelty to Animals o SPCA, el 1824. El 1840, la Reina Victòria va donar a la societat la seva benedicció, i llavors es va convertir en la RSPCA. La societat usava les donacions dels seus membres per crear una creixent xarxa d'inspectors, el treball de la qual era identificar abusadores, reunir evidències i reportar-les a les autoritats.
Les principals preocupacions del moviment de protecció dels animals des del segle 19 havien estat el sacrifici kosher i la vivisecció, assumptes que els nazis van recollir tan aviat com van arribar al poder el gener de 1933 com a part dels seus atacs contra els jueus, amb l'afirmació que la vivisecció era part de la qual cosa cridaven "ciència jueva". Van aplicar lleis que regulaven el sacrifici l'abril de 1933 i van prohibir la vivisecció l'agost de 1933, retirant la prohibició tres setmanes després quan van ser persuadits que tindria un efecte negatiu en a l'investigació, i introduint regulació al seu lloc. El 24 de novembre de 1933, la Tierschutzgesetz, o llei de protecció animal va ser introduïda, la primera d'una sèrie de mesures similars, que donaven a Alemanya la legislació de protecció animal més extensa de l'Europa de l'època. Hermann Göring va amenaçar a qualsevol que violés les regulacions sobre la vivisecció amb enviar-los a camps de concentració.[4]
La legislació es va mantenir en l'Alemanya de la postguerra, tant en la de l'est com la de l'oest, si bé ara tant les comunitats jueva i musulmana tenen permès practicar el sacrifici ritual, anomenats Shechita i Dhabihah.[5]
Principis del benestar dels animals
El govern del Regne Unit va encarregar una investigació sobre el benestar dels animals de cria intensiva al Professor Roger Brambell el 1965, en part com a resposta a les preocupacions plantejades al llibre de 1964 Ruth Harrison, Animal Machines. Sobre la base de l'informe del professor Brambell, el govern del Regne Unit va crear el Farm Animal Welfare Advisory Committee (Comissió Consultiva sobre el Benestar dels Animals de Granja) el 1967, que es va convertir en el Farm Animal Welfare Council (Concili sobre el Benestar dels Animals de Granja) el 1979. Les primeres directrius recomanades per la comissió van ser que els animals requereixen les llibertats de "donar la tornada, cuidar-se a si mateixos, aixecar-se, tombar-se i estirar les seves extremitats". Aquestes han estat elaborades des de llavors per ser conegudes com les Cinc Llibertats del benestar animal.
Les cinc llibertats
Finalment s'ha de parar esment a les llibertats bàsiques de l'animal. És un llistat de "regles" redactades per Webster l'any 1987, i aprovades pel Consell de Granges del Regne Unit, que intenten reunir les condicions òptimes per tal d'aconseguir un benestar per als animals:
- Els animals han d'estar lliures de qualsevol mal nutrició, fam i set.
- Han de ser lliures amb l'objectiu de poder mostrar les seves línies naturals de comportament.
- Han d'estar lliures de tota malaltia i dolor.
- Han d'estar lliures d'estrès i por.
- Han d'estar lliures d'un desconfort tèrmic i d'un mal allotjament.[6]
Benestar dels animals comparat amb els drets dels animals
La majoria de benestaristes argumenta que els drets dels animals van massa lluny, i no advoquen per l'eliminació de tot ús dels animals o la utilització d'animals de companyia. Ells poden creure que els humans tenen la responsabilitat moral de no realitzar crueltats (sofriment innecessari) a altres animals. Els partidaris dels drets dels animals, com Gary L. Francione i Tom Regan sosté sobre l'actitud benestarista (advocant per una millor condició de vida per als animals, però sense abolir l'ús d'animals (vegi's veganisme) és lògicament inconsistent i èticament inacceptable. De tota manera, hi ha alguns grups pels drets dels animals, com PETA, que recolzen mesures benestaristes a curt terme per alleugerir el sofriment dels animals fins que tot ús d'aquests acabi.
Segons Ingrid Newkirk en una entrevista amb Wikinews, hi ha dos aspectes en el benestarisme i els drets dels animals. " Si sol pogués tenir una cosa, seria acabar amb el sofriment", va dir Newkirk. "Si pots prendre coses dels animals i matar animals tot el dia sense causar-los sofriment, llavors el prendria... Tot el món hauria d'estar d'acord que els animals no haurien de sofrir si els mates o els robes, prenent la pell de les seves esquenes o agafant els seus ous, o el que sigui. Però tu no els hauries de fer passar per una tortura per fer això."[7] Pero Newkirk va afegir un segons assumpte relacionat amb els drets dels animals: " Qui sóc nosaltres per posar-nos en aquest pedestal i pensar que tenim dret a prendre el que ens plagui de d'altres, incloent la seva vida, simplement perquè volem fer-ho?, No hauríem de parar i pensar per un segon que potser ells són com nosaltres? Altres nacions, altres individus, altres cultures. Simplement d'altres. No subhumans, simplement no-humans. "
Crítiques al benestar animal
Hi va haver un temps que molta gent negava que els animals poguessin sentir qualsevol cosa ni que que aquests tinguessin interessos. Molts cartesians eren d'aquesta opinió, encara que Cottingham (1978) va argumentar que el propi Descarts no mantenia aquest punt de vista. D'un costat, la simpatia pels animals no és nova. El dramaturg de l'Època victoriana W. S. Gilbert va afirmar "La cacera del cérvol serian un gran esport si sol els cérvols tinguessin armes de foc".[8]
Una crítica addicional recau sobre el binestarisme a la pràctica, sostenint que els benestaristes mostren desproporcionadament una preocupació major que sobre d'altres sense proveir cap justificació racional o científica per a tals preferències, la qual cosa es coneix com especisme. Per exemple, alguns crítics diuen que el moviment afavoreix animals de companyia sobre els animals amb què es comercia, dels salvatges sobre els animals domèstics, o dels mamífers sobre aus, rèptils i peixos. Per exemple, el moviment benestarista comunament s'oposa a que els veterinaris li treguin les ungles sense anestèsia prèvia als gats mascota, però rares vegades s'oposen al tall de dits d'aus comercials sense haver-les anestesiat per part dels treballadors del corral. La crítica és que molt del bienestarismo, en la practica, és tan perjudicial com el punt de vista antibenestarista antropocèntric.
El moviment és acusat també d'elegir sobretot com a objectius determinades pràctiques per motius cosmètics més que per genuí benestar Per exemple, tallar-li el bec a les gallines antiestètic, però és necessari per prevenir el canibalisme. Tanmateix, els benestaristes sovint assenyalen que no hi hauria canibalisme entre les gallines si per començar no es mantinguessin en tals ambients estressants.
Diferències regionals
L'estil britànic del bienestarismo fa èmfasi en evitar el dolor fins i tot si això significa matar l'animal. Per exemple, matant a les gallines ponedores després d'una sola temporada com a mitjà d'evitar la incomoditat de la muda forçada.
Les diferències urbanes/rurals també són típiques. La gent amb un rerefons rural veu els animals com un element més complex i generalitzat de les seves vides. Per exemple, quan un granger dispara a un coiot per protegir als seus pollastres, la idea que la pell del coiot ha de ser tirada (a causa dels reglaments de lluita contra la pell) pot semblar arbitrària i no només un malbaratament, sinó també irrespectuosa amb el coiot.
Referencies
- ↑ Finger, page 12
- ↑ Unint estratègies per a obtindre l'Alliberament Animal Ponència presentada a la III Trobada Animalista de Tavertet, celebrada els dies 12 i 13 de novembre de 2005.
- ↑ Francione, Gary. Animals, Property, and the Law. Temple University Press, 1995; this paperback edition 2007, p. 6.
- ↑ Arluke, Arnold and Sax, Boria. "The crazy people Treatment of Animals and People" in Birke, Lynda and Hubbard, Ruth. Reinventing Biology, Indiana University Press, 1995, pp. 228-60; Arluke, Arnold and Sax, Boria. "Understanding Animal Protection and the Holocaust" in Anthrozoös, vol. V, no.1, 1992; and (for Göring threatening to send vivisectors to concentratation camps) Rudacille, Deborah. The Scalpel and the Butterfly. University of California Press, 2000, pp. 83-88, citing Arnold Luke and Clinton R. Sanders. Regarding Animals. Temple University Press, 1996.
- ↑ Schächtet für Deutschland, Als Muslime schon einmal rituell schlachten durften (Schechten for Germany - when Muslims were allowed to do ritual slaughtering), FAZ Feulleton 17.01.02
- ↑ Five Freedoms - Farm Animal Welfare Council (en anglés)
- ↑ Interview with Ingrid Newkirk, David Shankbone, Wikinews, 20 de noviembre de 2007.
- ↑ Grossmith, George in The Daily Telegraph, 7 June 1911