Jacques Victor Albert de Broglie: diferència entre les revisions

Jacques Victor Albert de Broglie
	;
Nom original	(fr) Albert, 4e duc de Broglie; (fr) Jacques-Victor-Albert de Broglie
Biografia
Naixement	13 juny 1821 ; París
Mort	19 gener 1901 (79 anys); París
President
	1893 – 1894 ; ← Gustave Servois – Auguste Longnon → ; Electe a: Société de l'histoire de France
Primer ministre
	17 maig 1877 – 23 novembre 1877 ; ← Jules Simon – Gaëtan de Rochebouët →
Cap de Govern de França
	24 maig 1873 – 22 maig 1874 ; ← Jules Armand Stanislas Dufaure – Ernest Courtot de Cissey →
Ambaixador de França al Regne Unit
	1872 – 1873 ; ← Philippe de Rohan-Chabot – Louis Decazes →
10è Seient 18 de l'Acadèmia Francesa
	20 febrer 1862 – 19 gener 1901 ; ← Henri Lacordaire, Melchior de Vogüé
Senador de la Tercera República Francesa
Diputat a l'Assemblea Nacional
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, escriptor, historiador, diplomàtic, periodista
Partit	orleanisme
Membre de	Acadèmia Francesa (1862–1901); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Académie des Sciences Morales et Politiques ; Lliga de la Pàtria Francesa ; Société de l'histoire de France
Altres
Títol	Duc
Cònjuge	Pauline de Galard de Brassac de Béarn (1845–)
Fills	Henri Amédée de Broglie, Emmanuel de Broglie, Victor de Broglie, François Marie Albert de Broglie
Pares	Achille Léonce Victor Charles de Broglie i Albertine de Broglie
Germans	Paul de Broglie; Louise de Broglie, comtesse d'Haussonville
Premis	Premis Cavaller de la Legió d'Honor ;
	Signatura

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 20:53, 17 des 2023

Jacques-Victor-Albert, 4t duc de Broglie (pronunciació francesa: [albɛʁ dəˈbʁœj]; 1821–1901) fou un polític monàrquic, diplomàtic i escriptor (de traduccions i treballs històrics) francès.

Biografia

Albert de Broglie va néixer a París, essent el fill gran de Victor, 3r duc de Broglie, un estadista liberal de la Monarquia de Juliol, i Albertine, baronessa Staël von Holstein, quarta filla de Madame de Staël.

Després d'una breu carrera diplomàtica a Madrid i Roma, la revolució de 1848 va causar la retirada d'Albert de Broglie de vida pública i es va dedicar a la literatura. Ja havia publicat una traducció del sistema religiós de Leibniz (1846). Alhora, va deixar empremta amb les seves contribucions al Revue des deux mondes i l'orleanista i clerical Le Correspondant Aquestes, i altres contribucions, el van portar la successió del seient de Lacordaire a l'Académie française el 1862, unint-se al seu pare en aquesta societat augusta.

El 1870 va succeir el seu pare com a 4t duc de Broglie, havent estat anteriorment príncep de Broglie. L'any següent va ser elegit a l'Assemblea Nacional pel département d'Eure i uns quants dies més tard (el 19 de febrer) va ser nomenat ambaixador francès a Londres.

El març de 1872, tanmateix, a conseqüència de les crítiques de les seves negociacions sobre els tractats comercials entre Gran Bretanya i França, va dimitir del seu càrrec i va prendre el seu seient a l'Assemblea, on esdevingué la figura principal de la campanya monàrquica contra el president Thiers.

En substitució d'aquest darrer pel mariscal Mac-Mahon, el duc de Broglie esdevingué President del Consell i Ministre d'Afers Estrangers (maig del 1873), però en la reconstrucció del ministeri el 26 de novembre, després de l'aprovació del Septennate, va esdevenir ministre de l'Interior. El seu mandat al ministeri es va caracteritzar per un conservadorisme extrem, que va desfermar l'odi amarg dels Republicans, mentre que es va alienar amb el Partit Legitimista per les seves relacions amistoses amb els Bonapartistes, i amb aquests, en un intent d'efectuar un compromís entre els pretendents rivals a la monarquia.

El resultat fou la caiguda del gabinet el 16 de maig de 1874. Tres anys més tard (el 16 de maig de 1877) li va ser confiada la formació d'un Gabinet nou, amb l'objectiu d'apel·lar al país i assegurar una cambra nova més favorable als reaccionaris que el seu predecessor havia estat. El resultat, tanmateix, va ser una majoria Republicana decisiva. El duc de Broglie va ser derrotat al seu propi districte i vva dimitir del càrrec el 20 de novembre. Derrotat el 1885, va abandonar la política i retornà a la seva labor històrica, publicant una sèrie de biografies i estudis històrics. Va morir a París el 19 de gener de 1901, als 79 anys.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Victor Albert de Broglie

De Broglie va editar:

Els Souvenirs del seu pare (1886, etc.)
Les Mémoires de Talleyrand (1891, etc.)
Cartes de la Duquessa Albertine de Broglie (1896)

Va publicar:

Le Secret du roi, Correspondance secrète de Louis XV avec ses agents diplomatiques, 1752–1774 (1878)
Frédéric II et Marie Thérèse (1883)
Frédéric II et Louis XV (1885)
Marie Thérèse Impératrice (1888)
Le Père Lacordaire (1889)
Maurice de Saxe et le marquis d'Argenson (1891)
La Paix d'Aix-la-Chapelle (1892)
L'Alliance autrichienne (1895)
La Missió de M. de Gontaut-Biron à Berlin (1896)
Voltaire avant et pendant la Guerre de Sept Ans (1898)
Saint Ambroise (trans., Margaret Maitland en la sèrie, Els Sants) (1899)

Família

Retrat de la princesa Alberta de Broglie, nascuda Joséphine-Eléonore-Marie-Pauline de Galard de Brassac de Béarn (1853) per Jean Auguste Dominique Ingres.

El 18 de juny de 1845, essent encara príncep de Broglie, es va casar amb Joséphine-Eléonore-Marie-Pauline de Galard de Brassac de Béarn (1825–1860).,^[1] amb qui va tenir els següents fills:

Louis-Alphonse-Victor, 5è duc de Broglie (1846 – 1906).
Maurice (1848–1862)
Henri-Amédée (1849–1917)
François-Marie-Albert (1851–1939) besavi de l'actual duc, Philippe-Maurice, 9è duc de Broglie (n. 1960).
César-Paul-Emmanuel (1854–1926)

Honors i títols

Duc de França (succeint el seu pare com a 4t Duc de Broglie 1870)
Cavaller, Legió d'Honor (1845)

Notes

↑ Tinterow, Gary; Conisbee, Philip; Naef, Hans (1999).

Referències

Aquest article incorpora text d'una publicació ara sota domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica 4 (11a ed.). Cambridge University Press. pp. 626–628.

[1] Tinterow, Gary; Conisbee, Philip; Naef, Hans (1999).

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Infotaula persona
+{{Infotaula persona}}
-| nom                  = Albert de Broglie
-| data_naixement    = {{Data naixement|1821|6|13}}
-| data_defuncio     = {{Data defunció i edat|1901|1|19|1821|6|13}}
-| pares             = [[Achille Léonce Victor Charles de Broglie|Victor de Broglie]]<br/>Albertine de Staël-Holstein
-| conjuge           = Joséphine-Eléonore-Marie-Pauline de Galard de Brassac de Béarn
-| fills             = [[Victor de Broglie (1846–1906)|Victor]] (1846–1906)<br/>Maurice (1848–1862)<br/>Henri-Amédée (1849–1917)<br/>François-Marie-Albert (1851–1939)<br/>César-Paul-Emmanuel (1854–1926)
-| etiqueta_dinastia = Casa
-| dinastia          = [[casa de Broglie|Broglie]]
-| escutpeu          = Blason_de_la_famille_de_Broglie.svg
-| carrec            = [[casa de Broglie|Duc de Broglie]]
-| escut_carrec      = Blason_famille_Broglie.svg
-| inici             = 1870
-| final             = 1901
-| predecessor       = [[Achille Léonce Victor Charles de Broglie|Victor de Broglie]]
-| successor         = [[Victor de Broglie (1846–1906)|Victor de Broglie]]
-}}
 '''Jacques-Victor-Albert, 4t duc de Broglie''' ({{IPA-fr|albɛʁ dəˈbʁœj}}; 1821–1901) fou un polític [[Moviments monàrquics d'arreu del món|monàrquic]], diplomàtic i escriptor (de traduccions i treballs històrics) francès.
@@ Línia 25: / Línia 9: @@
 El 1870 va succeir el seu pare com a [[Casa de Broglie|4t duc de Broglie]], havent estat anteriorment '''''príncep de Broglie.''''' L'any següent va ser elegit a l'Assemblea Nacional pel ''département'' d'[[Eure]] i uns quants dies més tard (el 19 de febrer) va ser nomenat ambaixador francès a Londres.
-El març de 1872, tanmateix, com a conseqüència de les crítiques de les seves negociacions sobre els tractats comercials entre Gran Bretanya i França, va dimitir del seu càrrec i va prendre el seu seient a l'Assemblea, on esdevingué la figura principal de la campanya monàrquica contra el [[Adolphe Thiers|president Thiers]].
+El març de 1872, tanmateix, a conseqüència de les crítiques de les seves negociacions sobre els tractats comercials entre Gran Bretanya i França, va dimitir del seu càrrec i va prendre el seu seient a l'Assemblea, on esdevingué la figura principal de la campanya monàrquica contra el [[Adolphe Thiers|president Thiers]].
 En substitució d'aquest darrer pel [[Patrice de Mac Mahon|mariscal Mac-Mahon]], el duc de Broglie esdevingué President del Consell i Ministre d'Afers Estrangers (maig del 1873), però en la reconstrucció del ministeri el 26 de novembre, després de l'aprovació del Septennate, va esdevenir ministre de l'Interior. El seu mandat al ministeri es va caracteritzar per un conservadorisme extrem, que va desfermar l'odi amarg dels [[Republicanisme|Republicans]], mentre que es va alienar amb el Partit [[Legitimisme|Legitimista]] per les seves relacions amistoses amb els Bonapartistes, i amb aquests, en un intent d'efectuar un compromís entre els pretendents rivals a la monarquia.
-El resultat fou la caiguda del gabinet el 16 de maig de 1874. Tres anys més tard (el 16 de maig de 1877) li va ser confiada la formació d'un Gabinet nou, amb l'objectiu d'apel·lar al país i assegurar una cambra nova més favorable als reaccionaris que el seu predecessor havia estat. El resultat, tanmateix, va ser una majoria Republicana decisiva. El duc de Broglie va ser derrotat al seu propi districte i vva dimitir del càrrec el 20 de novembre. Derrotat el 1885, va abandonar la política i retornà a la seva labor històrica, publicant una sèrie de biografies i estudis històrics. Va morir a París el 19 de gener de 1901, als 79 anys.
+El resultat fou la caiguda del gabinet el 16 de maig de 1874. Tres anys més tard (el 16 de maig de 1877) li va ser confiada la formació d'un Gabinet nou, amb l'objectiu d'apel·lar al país i assegurar una cambra nova més favorable als reaccionaris que el seu predecessor havia estat. El resultat, tanmateix, va ser una majoria Republicana decisiva. El duc de Broglie va ser derrotat al seu propi districte i vva dimitir del càrrec el 20 de novembre. Derrotat el 1885, va abandonar la política i retornà a la seva labor històrica, publicant una sèrie de biografies i estudis històrics. Va morir a París el 19 de gener de 1901, als 79 anys.
 == Bibliografia ==
@@ Línia 50: / Línia 34: @@
 * ''Saint Ambroise'' (trans., Margaret Maitland en la sèrie, ''Els Sants'') (1899)
-==Família==
+== Família ==
-[[Fitxer:Ingres_Princess_Albert_de_Broglie.jpg|thumb|Retrat de la princesa Alberta de Broglie, nascuda Joséphine-Eléonore-Marie-Pauline de Galard de Brassac de Béarn (1853) per [[Jean Auguste Dominique Ingres]].]]
+[[Fitxer:Ingres_Princess_Albert_de_Broglie.jpg|miniatura|Retrat de la princesa Alberta de Broglie, nascuda Joséphine-Eléonore-Marie-Pauline de Galard de Brassac de Béarn (1853) per [[Jean Auguste Dominique Ingres]].]]
 El 18 de juny de 1845, essent encara ''príncep de Broglie'', es va casar amb Joséphine-Eléonore-Marie-Pauline de Galard de Brassac de Béarn (1825–1860).,<ref>Tinterow, Gary; Conisbee, Philip; Naef, Hans (1999).</ref> amb qui va tenir els següents fills:
-* [[Victor de Broglie (1846–1906)|Louis-Alphonse-Victor, 5è duc de Broglie]] (1846&nbsp;– 1906).
+* [[Victor de Broglie (1846–1906)|Louis-Alphonse-Victor, 5è duc de Broglie]] (1846 – 1906).
 * Maurice (1848–1862)
 * Henri-Amédée (1849–1917)
@@ Línia 61: / Línia 45: @@
 == Honors i títols ==
-*  [[Fitxer:Crown_of_a_Duke_of_France.svg|45x45px]] Duc de França (''succeint el seu pare com a 4t Duc de Broglie'' 1870)
+* [[Fitxer:Crown_of_a_Duke_of_France.svg|45x45px]] Duc de França (''succeint el seu pare com a 4t Duc de Broglie'' 1870)
-*  [[Fitxer:Legion_Honneur_Chevalier_ribbon.svg|45x45px]] Cavaller, [[Legió d'Honor]] (1845)
+* [[Fitxer:Legion_Honneur_Chevalier_ribbon.svg|45x45px]] Cavaller, [[Legió d'Honor]] (1845)
 == Notes ==
@@ Línia 68: / Línia 52: @@
 == Referències ==
-*[[Fitxer:Wikisource-logo.svg|12px]]Aquest article incorpora text d'una publicació ara sota [[domini públic]]: Chisholm, Hugh, ed. (1911). ''[[Encyclopædia Britannica (edició de 1911)|Encyclopædia Britannica]]'' '''4''' (11a ed.). Cambridge University Press. pp. 626–628.
+* [[Fitxer:Wikisource-logo.svg|12px]]Aquest article incorpora text d'una publicació ara sota [[domini públic]]: Chisholm, Hugh, ed. (1911). ''[[Encyclopædia Britannica (edició de 1911)|Encyclopædia Britannica]]'' '''4''' (11a ed.). Cambridge University Press. pp. 626–628.
 {{Ducs de Broglie}}
@@ Línia 74: / Línia 58: @@
 {{ORDENA:Broglie, Jacques Victor Albert}}
 [[Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor]]
 [[Categoria:Ducs de Broglie|Jacques Victor Albert]]
@@ Línia 83: / Línia 66: @@
 [[Categoria:Diputats de l'Eure a l'Assemblea Nacional francesa]]
 [[Categoria:Senadors francesos]]
+[[Categoria:Morts a París]]
+[[Categoria:Naixements del 1821]]
+[[Categoria:Morts el 1901]]