James Bond: diferència entre les revisions
| Línia 30: | Línia 30: | ||
Fleming va prendre el nom del seu personatge del de l'[[ornitòleg]] nord-americà [[James Bond (ornitòleg)|James Bond]] , un expert en ocells del Carib i autor de la [[guia de camp]] definitiva ''[[Ocells de les Índies Occidentals]]''; Fleming, un apassionat [[observació d'ocells|observador d'ocells]], tenia un exemplar de la guia de Bond i més tard va explicar a la dona de l'ornitòleg que "Em va sorprendre que aquest nom breu, poc romàntic, anglosaxó i tanmateix molt masculí era just el que necessitava, i per tant un segon James Bond havia nascut"<ref>{{cite news |title=James Bond, Ornithologist, 89; Fleming Adopted Name for 007 |url=https://www.nytimes.com/1989/02/17/obituaries/james-bond-ornithologist-89-fleming-adopted-name-for-007.html |access-date=22 August 2019 |newspaper=[[The New York Times]]|date=February 17, 1989}}</ref>{{sfn|Tejero|2006|p=35}} |
Fleming va prendre el nom del seu personatge del de l'[[ornitòleg]] nord-americà [[James Bond (ornitòleg)|James Bond]] , un expert en ocells del Carib i autor de la [[guia de camp]] definitiva ''[[Ocells de les Índies Occidentals]]''; Fleming, un apassionat [[observació d'ocells|observador d'ocells]], tenia un exemplar de la guia de Bond i més tard va explicar a la dona de l'ornitòleg que "Em va sorprendre que aquest nom breu, poc romàntic, anglosaxó i tanmateix molt masculí era just el que necessitava, i per tant un segon James Bond havia nascut"<ref>{{cite news |title=James Bond, Ornithologist, 89; Fleming Adopted Name for 007 |url=https://www.nytimes.com/1989/02/17/obituaries/james-bond-ornithologist-89-fleming-adopted-name-for-007.html |access-date=22 August 2019 |newspaper=[[The New York Times]]|date=February 17, 1989}}</ref>{{sfn|Tejero|2006|p=35}} |
||
{{cita|''Quan vaig escriure el primer el 1953, volia que Bond fos un home extremadament avorrit i poc interessant a qui li passaven coses; Volia que fos un instrument contundent... quan buscava un nom per al meu protagonista vaig pensar per Déu que [James Bond] és el nom més avorrit que he sentit mai.''|Ian Fleming, ''[[The New Yorker]]'', 21 d'abril de 1962<ref name="Hellman (1962)">{{cite web|last=Hellman|first=Geoffrey T.|title=James Bond Comes to New York|url=https://www.newyorker.com/archive/1962/04/21/1962_04_21_032_TNY_CARDS_000268062#ixzz1XRLtznvp|work=Talk of the Town|publisher=[[The New Yorker]]|access-date=9 September 2011|author-link=Geoffrey T. Hellman|page=32|date=21 April 1962|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20120121095936/http://www.newyorker.com/archive/1962/04/21/1962_04_21_032_TNY_CARDS_000268062#ixzz1XRLtznvp|archive-date=21 January 2012|df=dmy-all}}</ref> |
{{cita|''Quan vaig escriure el primer el 1953, volia que Bond fos un home extremadament avorrit i poc interessant a qui li passaven coses; Volia que fos un instrument contundent... quan buscava un nom per al meu protagonista vaig pensar per Déu que [James Bond] és el nom més avorrit que he sentit mai.''|Ian Fleming, ''[[The New Yorker]]'', 21 d'abril de 1962<ref name="Hellman (1962)">{{cite web|last=Hellman|first=Geoffrey T.|title=James Bond Comes to New York|url=https://www.newyorker.com/archive/1962/04/21/1962_04_21_032_TNY_CARDS_000268062#ixzz1XRLtznvp|work=Talk of the Town|publisher=[[The New Yorker]]|access-date=9 September 2011|author-link=Geoffrey T. Hellman|page=32|date=21 April 1962|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20120121095936/http://www.newyorker.com/archive/1962/04/21/1962_04_21_032_TNY_CARDS_000268062#ixzz1XRLtznvp|archive-date=21 January 2012|df=dmy-all}}</ref>}} |
||
En una altra ocasió, Fleming va dir: "Volia el nom més senzill, avorrit i més senzill que pogués trobar, 'James Bond' era molt millor que alguna cosa més interessant, com ara 'Peregrine Carruthers'. Passarien coses exòtiques a ell i al seu voltant, però seria una figura neutral, un instrument anònim i contundent que maneja un departament del govern."<ref name="Fleming (Guardian)"/> Després que Fleming es va reunir amb l'ornitòleg i la seva dona, els va descriure com "una parella encantadora que es diverteix amb tota la broma".{{sfn|Chancellor|2005|p=230}} En el primer esborrany de ''Casino Royale'' va decidir utilitzar el nom de James Secretan com a portada de Bond durant les missions.<ref>{{cite news|last=O'Brien|first=Liam|title='The name's Secretan ... James Secretan': Early draft of Casino Royale reveals what Ian Fleming wanted to call his super spy|url=https://www.independent.co.uk/news/uk/home-news/the-names-secretan-james-secretan-early-draft-of-casino-royale-reveals-what-ian-fleming-wanted-to-call-his-super-spy-8572375.html|newspaper=[[The Independent on Sunday]]|date=14 April 2013|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20130415044613/http://www.independent.co.uk/news/uk/home-news/the-names-secretan-james-secretan-early-draft-of-casino-royale-reveals-what-ian-fleming-wanted-to-call-his-super-spy-8572375.html|archive-date=15 April 2013}}</ref> |
|||
El 2018, es va informar que el nom podria haver sorgit d'un antic membre de l'[[Executiva d'Operacions Especials]], James Charles Bond, que, segons els registres militars publicats, havia servit sota Fleming.<ref>{{Cite web|url=https://www.bbc.com/news/uk-wales-47977220|title='Real-life James Bond' from Swansea given 007 gravestone|date=18 April 2019|access-date=2 August 2021|publisher=BBC}}</ref><ref name="Malvern">{{Cite news|url=https://www.thetimes.co.uk/article/the-name-s-bond-welsh-lollipop-man-with-unlikely-claim-to-fame-stc3vlcsp|title=The name's Bond: Welsh lollipop man with an unlikely claim to fame|last=Malvern|first=Jack|date=6 October 2018|work=The Times}}</ref> |
|||
El número de codi de Bond, 007, va ser assignat per Fleming en referència a un dels èxits clau de la intel•ligència naval britànica de la [[Primera Guerra Mundial]]: la ruptura del codi diplomàtic alemany.{{sfn|Macintyre|2008|p=65}} Un dels documents alemanys trencats i llegits pels britànics va ser el [[Telegrama Zimmermann]], que estava codificat 0075,{{sfn|Chancellor|2005|p=190}} i que va ser un dels factors que va portar a l'entrada dels Estats Units a la guerra. |
|||
== Novel·les == |
== Novel·les == |
||
Revisió del 15:24, 27 gen 2023
El comandant James Bond CMG RNVR és un personatge creat pel periodista i novel·lista britànic Ian Fleming l'any 1953. És el protagonista de la sèrie de novel·les, pel·lícules, còmics i videojocs de James Bond. Fleming va escriure dotze novel·les de Bond i dues col·leccions de contes.[1] Els seus dos últims llibres, The Man with the Golden Gun (1965) i Octopussy and The Living Daylights (1966), es van publicar pòstumament. L'èxit del personatge n'ha motivat una forta presència a la cultura popular, amb productes de marxandatge i paròdies.
El personatge és un agent del Servei Secret, número de codi 007,[2] resident a Londres però actiu internacionalment. Bond era un personatge compost que es basava en una sèrie de comandos que Fleming va conèixer durant el seu servei a la Divisió d'Intel·ligència Naval durant la Segona Guerra Mundial, als quals Fleming va afegir el seu propi estil i alguns dels seus propis gustos. El nom de Bond podria haver estat apropiat de l'ornitòleg nord-americà del mateix nom, encara que és possible que Fleming prengués el nom d'un agent gal·lès amb el qual va servir, James C. Bond. Bond té una sèrie de trets de caràcter consistents que recorren els llibres, com ara el gaudi dels cotxes, l'amor pel menjar, la beguda i el sexe, i una ingesta mitjana de seixanta cigarrets fets a mida al dia.
Des de la mort de Fleming el 1964, hi ha hagut altres escriptors autoritzats de material de Bond, com John Gardner, que va escriure catorze novel·les i dues novel·les; Raymond Benson, que va escriure sis novel·les, tres novel·les i tres contes; i Anthony Horowitz, que ha escrit tres novel·les. També hi ha hagut altres autors que han escrit un llibre cadascun: Kingsley Amis (amb el pseudònim de Robert Markham), Sebastian Faulks, Jeffery Deaver i William Boyd. A més, Charlie Higson i més tard Stephen Cole van escriure una sèrie de novel·les basades en la joventut de Bond, Young Bond.
Com a spin-off de l'obra literària original, Casino Royale, es va fer una adaptació televisiva, "Casino Royale", en la qual Bond es representava com un agent nord-americà. També es va publicar una sèrie de còmics al diari Daily Express. Hi ha hagut vint-i-set pel·lícules de Bond; set actors han interpretat a Bond a les pel·lícules
Antecedents i inspiració
La figura central de l'obra d'Ian Fleming és el personatge fictici de James Bond, un oficial d'intel·ligència del "Servei secret". Bond també és conegut pel seu número de codi, 007, i era un comandant de la Reial Reserva Naval.
| « | James Bond és la culminació d'una tradició important però molt calumniada de la literatura anglesa. Quan era nen, Fleming va devorar els contes Bulldog Drummond del tinent coronel Herman Cyril McNeile (també conegut com "Sapper") i les històries de Richard Hannay de John Buchan. El seu geni va ser reempaquetar aquestes aventures antiquades per adaptar-les a la moda de la Gran Bretanya de postguerra... A Bond, va crear un Bulldog Drummond per a l'era dels jets. | » |
| — William Cook a New Statesman[3] | ||
Durant la Segona Guerra Mundial, Ian Fleming havia esmentat als amics que volia escriure una novel·la d'espionatge.[4] No va ser fins al 1952, però, poc abans del seu casament amb la seva xicota embarassada, Ann Charteris, que Fleming va començar a escriure el seu primer llibre, Casino Royale, per distreure's de les seves properes núpcies.[5] Fleming va començar a escriure la novel·la a la seva finca Goldeneye a Jamaica el 17 de febrer de 1952, escrivint 2.000 paraules al matí, directament des de les seves pròpies experiències i imaginació.[6] Va acabar el treball en el manuscrit en poc més d'un mes,[7] completant-lo el 18 de març de 1952.[8] Descrivint l'obra com una "terrible bestiesa",[9] Fleming la va mostrar a una exnòvia, Clare Blanchard, que li va aconsellar que no la publiqués en absolut, però que si ho feia, hauria de ser amb un altre nom.[10] Malgrat aquest consell, Fleming va escriure un total de dotze novel·les de Bond i dues col·leccions de contes abans de la seva mort el 12 d'agost de 1964.[11] Els dos últims llibres: The Man with the Golden Gun (1965) i Octopussy and The Living Daylights —es van publicar pòstumament.[12]
Inspiració per al personatge
- Vegeu també: Inspiracions per a James Bond
Fleming va basar la seva creació en una sèrie d'individus que va trobar durant el seu temps a la Divisió d'Intel·ligència Naval durant la Segona Guerra Mundial, admetent que Bond "era un compost de tots els agents secrets i tipus de comando que vaig conèixer durant la guerra".[13] Entre aquests tipus hi havia el seu germà, Peter, a qui Fleming adorava[13] i que havia estat involucrat en operacions darrere de les línies a Noruega i Grècia durant la guerra.[14]
A part del germà de Fleming, alguns altres també van proporcionar alguns aspectes de l'aparença de Bond, com Conrad O'Brien-ffrench, un espia esquiador que Fleming havia conegut a Kitzbühel als anys trenta, Patrick Dalzel-Job, que va servir amb distinció al 30. AU durant la guerra, i Bill "Biffy" Dunderdale, cap de l'estació de l'MI6 a París, que portava botons de puny i vestits fets a mà i conduïa per París en un Rolls-Royce.[13][15] Sir Fitzroy Maclean va ser una altra figura esmentada com a possibilitat, basat en el seu treball de guerra darrere de les línies enemigues als Balcans, igual que l'agent doble de l'MI6 Dušan Popov.[16]
El 2016, un documental de la BBC Radio 4 va explorar la possibilitat que el personatge de Bond fos creat per l'autora del segle xx i mentora de Fleming, Phyllis Bottome a la seva novel•la de 1946, The Lifeline. L'escriptor d'espies Nigel West ha destacat diferents semblances entre el protagonista de The Lifeline, Mark Chalmers i Bond.[17]
Orígens del nom
Fleming va prendre el nom del seu personatge del de l'ornitòleg nord-americà James Bond , un expert en ocells del Carib i autor de la guia de camp definitiva Ocells de les Índies Occidentals; Fleming, un apassionat observador d'ocells, tenia un exemplar de la guia de Bond i més tard va explicar a la dona de l'ornitòleg que "Em va sorprendre que aquest nom breu, poc romàntic, anglosaxó i tanmateix molt masculí era just el que necessitava, i per tant un segon James Bond havia nascut"[18][19]
| « | Quan vaig escriure el primer el 1953, volia que Bond fos un home extremadament avorrit i poc interessant a qui li passaven coses; Volia que fos un instrument contundent... quan buscava un nom per al meu protagonista vaig pensar per Déu que [James Bond] és el nom més avorrit que he sentit mai. | » |
| — Ian Fleming, The New Yorker, 21 d'abril de 1962[20] | ||
En una altra ocasió, Fleming va dir: "Volia el nom més senzill, avorrit i més senzill que pogués trobar, 'James Bond' era molt millor que alguna cosa més interessant, com ara 'Peregrine Carruthers'. Passarien coses exòtiques a ell i al seu voltant, però seria una figura neutral, un instrument anònim i contundent que maneja un departament del govern."[21] Després que Fleming es va reunir amb l'ornitòleg i la seva dona, els va descriure com "una parella encantadora que es diverteix amb tota la broma".[22] En el primer esborrany de Casino Royale va decidir utilitzar el nom de James Secretan com a portada de Bond durant les missions.[23]
El 2018, es va informar que el nom podria haver sorgit d'un antic membre de l'Executiva d'Operacions Especials, James Charles Bond, que, segons els registres militars publicats, havia servit sota Fleming.[24][25]
El número de codi de Bond, 007, va ser assignat per Fleming en referència a un dels èxits clau de la intel•ligència naval britànica de la Primera Guerra Mundial: la ruptura del codi diplomàtic alemany.[26] Un dels documents alemanys trencats i llegits pels britànics va ser el Telegrama Zimmermann, que estava codificat 0075,[27] i que va ser un dels factors que va portar a l'entrada dels Estats Units a la guerra.
Novel·les
Novel·les escrites de 007 per Ian Fleming:
- Casino Royale (Casino Royale, 1953)
- Viure i deixar morir (Live and Let Die, 1954)
- Sabotatge (Moonraker, 1955)
- Diamants eterns (Diamonds Are Forever, 1956)
- Des de Rússia amb amor (From Russia with Love, 1957)
- El Doctor No (Doctor No, 1958)
- Goldfinger (Goldfinger, 1959)
- Només per als teus ulls (For Your Eyes Only, 1960) Recull d'històries curtes.
- Operació tromba (Thunderball, 1961)
- L'espia que m'estimava (The Spy Who Loved Me, 1962)
- Al servei secret de Sa Majestat (On Her Majesty's Secret Service, 1963)
- Només es viu dues vegades (You Only Live Twice, 1964)
- L'home de la pistola d'or (The Man with the Golden Gun, 1965) Pòstuma.
- Octopussy i un espant de mort (Octopussy and the Living Daylights, 1966) Recull d'històries curtes pòstum.
Cinema
Les aventures de James Bond han estat portades al cinema en nombroses ocasions al llarg de més de 40 anys. El seu personatge ha estat interpretat per 6 actors diferents a mesura que passaven els anys; Sean Connery, George Lazenby, Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i Daniel Craig. També van estar a punt de ser escollits actors com Rex Harrison, Richard Burton, David Niven i Cary Grant.[1]
Les pel·lícules editades per EON films constitueixen una llarga llista:
| any/actors | Sean Connery | George Lazenby | Roger Moore | Timothy Dalton | Pierce Brosnan | Daniel Craig |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1962 | Agent 007 contra el Dr. No | |||||
| 1963 | Des de Rússia amb amor | |||||
| 1964 | Goldfinger | |||||
| 1965 | Operació Tro | |||||
| 1967 | Només es viu dues vegades | |||||
| 1969 | 007 al servei secret de Sa Majestat | |||||
| 1971 | Diamants per a l'eternitat | |||||
| 1973 | Viu i deixa morir | |||||
| 1974 | L'home de la pistola d'or | |||||
| 1977 | L'espia que em va estimar | |||||
| 1979 | Moonraker | |||||
| 1981 | Només per als teus ulls | |||||
| 1983 | Octopussy | |||||
| 1985 | Panorama per matar | |||||
| 1987 | Alta tensió | |||||
| 1989 | Llicència per matar | |||||
| 1995 | Goldeneye | |||||
| 1997 | El demà no mor mai | |||||
| 1999 | Amb el món no n'hi ha prou | |||||
| 2002 | Mor un altre dia | |||||
| 2006 | Casino Royale | |||||
| 2008 | Quantum of Solace | |||||
| 2012 | Skyfall | |||||
| 2015 | Spectre | |||||
| 2021 | No Time to Die |
Pel·lícules no oficials
- Casino Royale (1954)
- Casino Royale (1967)
- Mai diguis mai més (1983)
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Tejero, Juan. Su nombre es Bond, James Bond (en castellà). T&B Editores, 2006, p. 9,11. ISBN 9788496576216.
- ↑ «James Bond». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cook, William «Novel man». , 28-06-2004, p. 40.
- ↑ Lycett, Andrew. «Fleming, Ian Lancaster (1908–1964) (subscription needed)». A: Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press, 2004. DOI 10.1093/ref:odnb/33168. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
- ↑ Bennett i Woollacott, 2003, p. 1.
- ↑ Chancellor, 2005, p. 4.
- ↑ «Ian Fleming». About Ian Fleming. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 15 August 2011. [Consulta: 7 setembre 2011].
- ↑ Black, 2005, p. 4.
- ↑ Macintyre, 2008, p. 19.
- ↑ Chancellor, 2005, p. 5.
- ↑ «Obituary: Mr. Ian Fleming». , 13-08-1964, p. 12.
- ↑ Black, 2005, p. 75.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Macintyre, Ben «Bond – the real Bond». , 05-04-2008, p. 36.
- ↑ «Obituary: Colonel Peter Fleming, Author and explorer». , 20-08-1971, p. 14.
- ↑ Macintyre, 2008, p. 68-9.
- ↑ Chancellor, 2005, p. 54.
- ↑ «Did a woman inspire Ian Fleming's James Bond?». BBC, 8 December 2016. Arxivat de l'original el 8 December 2016.
- ↑ «James Bond, Ornithologist, 89; Fleming Adopted Name for 007». , February 17, 1989.
- ↑ Tejero, 2006, p. 35.
- ↑ Hellman, Geoffrey T. «James Bond Comes to New York». Talk of the Town. The New Yorker, 21-04-1962. Arxivat de l'original el 21 January 2012. [Consulta: 9 setembre 2011].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesFleming (Guardian) - ↑ Chancellor, 2005, p. 230.
- ↑ O'Brien, Liam «'The name's Secretan ... James Secretan': Early draft of Casino Royale reveals what Ian Fleming wanted to call his super spy». , 14-04-2013.
- ↑ «'Real-life James Bond' from Swansea given 007 gravestone». BBC, 18-04-2019. [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ Malvern, Jack «The name's Bond: Welsh lollipop man with an unlikely claim to fame». The Times, 06-10-2018.
- ↑ Macintyre, 2008, p. 65.
- ↑ Chancellor, 2005, p. 190.
