Jeroglífic egipci: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
tot Etiquetes: Substitució editor visual |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR|data=desembre de 2016}} |
{{FR|data=desembre de 2016}} |
||
{{Infotaula sistema d'escriptura}} |
{{Infotaula sistema d'escriptura}} |
||
[[Fitxer:Egyptian funerary stela.jpg|thumb|Jeroglífics en una estela funerària egípcia.]] |
|||
Els '''jeroglífics''' van ser un sistema d'[[escriptura]] inventat i utilitzat pels [[Antic Egipte|antics egipcis]] per a comunicar-se per escrit. Des de l'època de l'[[Imperi Antic]], els jeroglífics egipcis van ser un sistema d'escriptura en el qual es barrejaven ideogrames, signes consonàntics (simples, dobles, triples i fins i tot de quatre o més consonants) i determinants (signes muts que indicaven a quina família conceptual pertany una paraula). A partir de la [[dinastia XVIII]], els [[escriba|escribes]] van començar a utilitzar cert nombre de signes consonàntics dobles sil·làbics (sȝ, bȝ, kȝ, etc.) per a transcriure els noms semítics o d'aquest origen, però aquest tipus d'escriptura va quedar exclusivament restringida a aquest àmbit. Els símbols eren també figuratius: representaven una cosa tangible, sovint fàcil de reconèixer, fins i tot per a algú que no conegués el significat de la mateixa. I és que, per a dissenyar l'escriptura jeroglífica els egipcis es van inspirar en el seu entorn: objectes de la vida quotidiana, animals, plantes, parts del cos, etc. Durant el [[Regne Mitjà d'Egipte]] es calcula que existien al voltant de 900 símbols jeroglífics,<ref>{{citar ref|cognom=Jones |nom=Daniel |títol=English Pronouncing Dictionary |editors=Peter Roach, James Hartmann and Jane Setter |place=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |orig-year=1917 |any=2003 |isbn=3-12-539683-2 }}</ref> mentre que en l'època [[Món grecoromà|grecoromana]], el seu nombre va augmentar a més de 6.000. Els jeroglífics es gravaven en pedra i fusta, o bé, en el cas de l'escriptura hieràtica i demòtica, amb [[càlam (escriptura)|càlam]] i tinta sobre [[papir]]s, [[ostraca]], o suports menys perdurables. |
|||
== Contingut == |
|||
Els '''jeroglífics egipcis''' foren desxifrats pel filòleg francès [[Jean-François Champollion]] ([[1790]]-[[1832]]) després de la troballa de la [[Pedra de Rosetta]]. Les primeres descripcions són obra d'[[Athanasius Kircher]]. Després de tota una vida d'estudi, ja que havia començat a interessar-se per la civilització [[Antic Egipte|egípcia]] des dels deu anys, l'any [[1822]] aconsegueix desxifrar-los. |
|||
[amaga] |
|||
La possibilitat de poder estudiar els jeroglífics a través de la [[Pedra de Rosetta]], amb text gravat en [[hieràtic]], [[demòtic]] i [[grec antic|grec]] li facilità la tasca. La Pedra de Rosetta havia estat descoberta l'any [[1799]]<ref name="Rauh2017">{{ref-llibre|autor=Nicholas K. Rauh|títol=A Short History of the Ancient World|url=https://books.google.com/books?id=J8FHDwAAQBAJ&pg=PA39|data=6 desembre 2017|editorial=University of Toronto Press|isbn=978-1-4426-0385-1|pàgines=39–}}</ref> i des d'aleshores molts estudiosos havien intentat desxifrar-ne els jeroglífics. Finalment, fou Champollion qui ho aconseguí. |
|||
El hieràtic i el demòtic són formes més simplificades d'escriure amb jeroglífics. Podem dir, doncs, que a l'antic [[Egipte]] s'utilitzaren tres sistemes gràfics d'escriptura: |
|||
* Jeroglífica |
|||
* [[Hieràtic|Hieràtica]] |
|||
* [[Egipci demòtic|Demòtica]] |
|||
Per exemple; |
|||
{{Hiero/1cartouche|align=left|era=pt|name=[[Dinastia ptolemaica|Ptolemeu]]|nomen=<hiero>p:t-wA-l:M-i-i-s</hiero>}} |
|||
Els glifs en aquest [[Cartutx (escriptura jeroglífica)|cartutx]] es transliteren com: |
|||
{| |
|||
|- valign="middle" border ="0" |
|||
| p<br />t |
|||
| o |
|||
| l<br />m |
|||
| y s |
|||
| |
|||
|<br /> |
|||
|<br /> |
|||
'''Ptolmys''' |
|||
|} |
|||
{| class="infobox" width="310 px" style="text-align:center;" |
|||
! colspan="4" style="background:DarkSlateBlue; color:white"| Jeroglífics unilíters ''(d'un so)'' |
|||
|- |
|||
! Signe |
|||
! Trans. |
|||
! Pron. |
|||
! style="text-align:left;" | Descripció |
|||
|- |
|||
|<hiero>A</hiero> |
|||
|<big>'''''3'''''</big> |
|||
|<big>a</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Oclusiva-glotal-sorda'' <br /> "A" catalana, ''aleph'' semítica <br /> '''Voltor egipci''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>a</hiero> |
|||
|<big>'''ˁ'''</big> |
|||
|<big>a</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Fricativa-farinjal-sonora'' <br /> "A" curta, ''ayin'' semítica <br /> '''Braç''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>i</hiero> |
|||
|<big>'''ỉ'''</big> |
|||
|<big>i</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Constrictiva-palatal-sonora'' <br /> "I" catalana, ''yod'' semítica. <br /> '''Un jonc''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>i-i</hiero> o <br /> <hiero>y</hiero> |
|||
|<big>'''y'''</big> |
|||
|<big>y</big> |
|||
| style="text-align:left;" |''Constrictiva-palatal-sonora'' <br /> "Y" anglesa de "you", <br /> ''yod'' doble <br /> '''Parella de joncs''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>w</hiero> o <hiero>W</hiero> |
|||
|<big>'''w'''</big> |
|||
|<big>u</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Constrictiva-bilabial-velar-sonora'' <br /> "U" catalana <br /> '''Guatlla jove''' o <br /> '''la seva abreviatura hieràtica''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>b</hiero> |
|||
|<big>'''b'''</big> |
|||
|<big>b</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Oclusiva-labial-sonora'' <br /> "B" catalana <br /> '''Part inferior de la cama''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>p</hiero> |
|||
|<big>'''p'''</big> |
|||
|<big>p</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Oclusiva-labial-sorda'' <br /> "P" catalana <br /> '''Estora de joncs''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>f</hiero> |
|||
|<big>'''f'''</big> |
|||
|<big>f</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Fricativa-labiodental-sorda'' <br /> "F" catalana <br /> '''Víbora amb corns''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>m</hiero> |
|||
|<big>'''m'''</big> |
|||
|<big>m</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Oclusiva-sonora-labial-nasal'' <br /> "M" catalana <br /> '''Òliba''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>n</hiero> |
|||
|<big>'''n'''</big> |
|||
|<big>r</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Oclusiva-sonora-dental-nasal'' <br /> "N" catalana <br /> '''Ondulacions d'aigua''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>r</hiero> |
|||
|<big>'''r'''</big> |
|||
|<big>r</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Líquida-vibrant-dental'' <br /> "R" simple catalana <br /> '''Boca''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>h</hiero> |
|||
|<big>'''h'''</big> |
|||
|<big>h</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Aspirada-laríngia-sorda'' <br /> "H" sorda <br /> '''Cabana de joncs''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>H</hiero> |
|||
|<big>'''{{unicode|ḥ}}'''</big> |
|||
|<big>h</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Aspirada-faríngia-sorda'' <br /> "H" sorda. <big>''ﺡ'' </big> ''àrab'' <br /> '''Metxa torta''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>X</hiero> |
|||
|<big>'''{{unicode|ẖ}}'''</big> |
|||
|<big>j</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Fricativa-mediopalatal-sorda'' <br /> Més suau que la "J" espanyola <br /> '''Estómac i cua d'animal''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>x</hiero> |
|||
|<big>'''{{unicode|ḫ}}'''</big> |
|||
|<big>j</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Fricativa-velar-sorda'' <br /> "J" espanyola. <big>''خ'' </big> ''àrab'' <br /> '''Placenta o un cabdell''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>s</hiero> o <hiero>z</hiero> |
|||
|<big>'''s'''</big> |
|||
|<big>s</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Fricativa-sibilant-dental-sonora'' <br /> "S" catalana <br /> '''Tela doblegada''' o <br /> '''forrellat d'una porta''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>S</hiero> |
|||
|<big>'''š'''</big> |
|||
|<big>sh</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Sibilant-prepalatal-sorda'' <br /> "X" catalana <br /> '''Safareig de jardí''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>q</hiero> |
|||
|<big>'''{{unicode|ḳ}}'''</big> |
|||
|<big>q</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Uvular-oclusiva-sorda'' <br /> "Q" semítica <br /> '''Vessant d'un turó''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>k</hiero> |
|||
|<big>'''k'''</big> |
|||
|<big>k</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Oclusiva-velar-sorda-aspirada'' <br /> "K" de kilo <br /> '''Cistell amb nansa''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>g</hiero> |
|||
|<big>'''g'''</big> |
|||
|<big>g</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Oclusiva-dorso-palatal-feble'' <br /> "G" catalana de gat <br /> '''Gerra''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>t</hiero> |
|||
|<big>'''t'''</big> |
|||
|<big>t</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Oclusiva-dental-sorda'' <br /> "T" catalana aspirada <br /> '''Panet''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>T</hiero> |
|||
|<big>'''{{unicode|ṯ}}'''</big> |
|||
|<big>ch</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Oclusiva-dental-sorda'' <br /> "TX" catalana de cotxe <br /> '''Corda amb nusos''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>d</hiero> |
|||
|<big>'''d'''</big> |
|||
|<big>d</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Oclusiva-dental-feble'' <br /> "D" sorda <br /> '''Mà''' |
|||
|- |
|||
|<hiero>D</hiero> |
|||
|<big>'''{{unicode|ḏ}}'''</big> |
|||
|<big>dy</big> |
|||
| style="text-align:left;" | ''Africada-prepalatal-feble'' <br /> So pròxim a "DJ" <br /> '''Serp''' |
|||
|} |
|||
== Història i evolució == |
|||
Es suposa que l'escriptura jeroglífica es començà a utilitzar envers el 3300 aC, aproximadament la mateixa època que sorgí l'[[escriptura cuneiforme]] a [[Mesopotàmia]]. Fou empleada durant més de 3.600 anys, car l'última inscripció coneguda es grava el dia 24 d'agost del [[394]] al [[temple de File]].<ref name="Trombley2001">{{ref-llibre|autor=Frank R. Trombley|títol=Hellenic Religion and Christianization: C. 370-529|url=https://books.google.com/books?id=v5bZ4_uO2jkC&pg=PA234|any=2001|editorial=BRILL|isbn=0-391-04121-5|pàgines=234–}}</ref> |
|||
La pedra de rosetta hi ha tres llengües escrites que serveixen per desxifrar aquestes llengües. els idiomes eren: jeroglific, demotic i el grec. |
|||
Des de l'època de l'[[Imperi Antic]] els jeroglífics egipcis foren un sistema d'escriptura on es barrejaven ideogrames, signes consonàntics (simples, dobles, triples i fins i tot de quatre o més consonants) i determinants (signes muts que indicaven a quina família conceptual pertanyia una paraula). A partir de la [[dinastia XVIII]] els escribes començaren a utilitzar cert nombre de signes consonàntics dobles sil·làbics (sȝ, bȝ, kȝ...) per transcriure els nombres semítics, però aquesta escriptura quedà exclusivament restringida al seu àmbit. |
|||
Els símbols són també figuratius: representaven coses tangible, sovint fàcil de reconèixer, àdhuc per a algú que no conegués el seu significat. I és que per a dissenyar l'escriptura jeroglífica els egipcis s'inspiraren amb el seu voltant: objectes de la vida quotidiana, animals, plantes, parts del cos humà, etc. Durant l'[[Imperi Antic|Antic]], [[Imperi Mitjà|Mitjà]] i [[Imperi Nou]] es calcula que existien prop de 700 símbols jeroglífics, mentre que a l'època grecollatina el nombre augmentà a més de 6.000. |
|||
Els jeroglífics es graven en [[pedra]] i [[fusta]]. L'escriptura [[hieràtic]]a i [[demòtica]], amb [[càlam (escriptura)|càlam]] i [[tinta]] sobre [[papir]]s, [[ostraca]] o suports menys perdurables. |
|||
L'ús dels jeroglífics gravats es limitava als dominis en què l'estètica o el valor màgic de les paraules tenien rellevància: fórmules d'ofrenes, frescs funeraris, texts religiosos, inscripcions oficials, etc. |
|||
L'escriptura hieràtica era de grafia més senzilla, reservada a documents administratius o privats i generalment utilitzada sobre papir, ostraca (fragments ceràmics) i fins i tot tauletes de fusta. Els egiptòlegs els distingien dels anomenats jeroglífics lineals, que es pintaven als sarcòfags de fusta i als textos del [[Llibre dels morts]]. Els jeroglífics lineals conserven l'aspecte figuratiu dels jeroglífics gravats, però els traços són molt menys precisos que aquests últims. |
|||
A partir de l'[[època saïta]] ([[dinastia XXVI]]) l'escriptura [[hieràtica]] fou parcialment reemplaçada per una nova escriptura bàsica: la [[demòtica]]. Es tractava d'una simplificació extrema de la hieràtica reservada als actes administratius i als documents de la vida quotidiana, d'aquí el seu nom d'escriptura "popular". L'escriptura hieràtica serà utilitzada preferentment per a transcriure texts religiosos o sacerdotals, al costat de l'escriptura jeroglífica, d'aquí el seu nom d'escriptura "sacerdotal". A l'època ptolemaica el [[grec]] s'anirà imposant progressivament com a llengua administrativa: de l'any [[146]]a.C. en endavant els contractes escrits exclusivament en demòtic perden tot el valor legal. |
|||
El copte és l'últim estat de la llengua i escriptura egípcies. Encara es fa servir als nostres dies, però només com a llengua litúrgica. Fa servir l'alfabet grec i també set caràcters demòtics per a transcriure fonemes no existents en [[grec]]. Mai més no s'ha fet servir l'escriptura egípcia per a transcriure cap llengua moderna.<ref name="Brankaer2010">{{ref-llibre|autor=Johanna Brankaer|títol=Coptic: A Learning Grammar (Sahidic)|url=https://books.google.com/books?id=5aJ3tP6dYUMC&pg=PA3|any=2010|editorial=Otto Harrassowitz Verlag|isbn=978-3-447-05894-0|pàgines=3–}}</ref> |
|||
Segons alguns investigadors, l'escriptura jeroglífica seria, amb influència del protosinaític, l'origen de l'[[alfabet fenici]], que derivaria en l'[[alfabet hebreu]], [[alfabet arameu|arameu]] i [[alfabet grec|grec]], dels quals provenen els alfabets [[alfabet llatí|llatí]] i [[alfabet cirílic|cirílic]]. |
|||
=== Causes del desenvolupament del sistema d'escriptura === |
|||
[[Fitxer:Amada ( 110 miles south of Aswan, left bank ). Temple founded by Tuthmosis III.jpg|miniatura|esquerra|Jeroglífics en un temple fundat per [[Tutmosis III]].]] |
|||
Els jeroglífics reflectien el llenguatge habitual, tot i que amb el temps fou utilitzat preferentment en les simbòliques representacions dels temples, desestimant-se llur ús, per la seva clara falta d'idoneïtat en l'escriptura d'ús diari; s'ha de tenir en compte que les necessitats d'escriptura, ja a l'[[Regne Antic d'Egipte|Antic Imperi]], com eren la comptabilitat d'insums, aliments (per exemple: en la dotació dels súbdits empleats en la construcció de temples i piràmides), demanava multitud d'escribes que anotessin quantitats, classificacions, etc., i en aquest procés de reproducció l'escriptura jeroglífica resultava poc pràctica. Per aquesta necessitat els signes jeroglífics van derivant en altres grafies, més fàcilment reproduïbles amb [[càlam (escriptura)|càlams]] dels [[escriba|escribes]], (aquest era l'instrument d'escriptura per excel·lència), donant origen a l'escriptura [[hieràtica]]. |
|||
Per a l'escriptura quotidiana s'emprava el hieràtic, i així ho evidencia el [[papir Rhind]], on consta una mostra del coneixement matemàtic dels antics egipcis. Els exemplars que es posseeixen en l'actualitat del denominat [[Llibre dels morts]] empren aquesta forma d'escriptura. |
|||
L'escriptura jeroglífica quedà reservada per als monuments reials, temples, palaus, tombes, joies, mobles de la cort, amulets, etc., per qüestions no només estètiques sinó també per llur caràcter simbòlic i màgic, car gravar el nom d'una persona en jeroglífic implicava que cometre un error en escriure'l o el fet de fer-lo mal podria influir en la persona a qui feia referència el jeroglífic. |
|||
El hieràtic també sorgeix en un període on el llenguatge es veu transformat, ja que dels ideogrames que representaven els primers jeroglífics es passa a un procés de conceptualització, per finalment sintetitzar cada símbol un so. És molt interessant veure la relació i similitud entre el sistema jeroglífic, el hieràtic, l'hebreu antic i el [[fenici]]; d'aquest últim és molt simple la relació amb el [[grec]]. |
|||
=== Escribes === |
|||
És un error afirmar que l'escriptura estava circumscrita solament a les castes sacerdotals, oblidant-se d'una institució fonamental en tot l'[[Antic Egipte]]: els [[escriba|escribes]]. |
|||
Ésser escriba era l'aspiració de qualsevol egipci d'ascendència humil, tenint més importància que la carrera militar, de fet, no hi havia possibilitat d'accés a una posició elevada al govern per a aquella persona que no hagués estat escriba. |
|||
La vida de l'[[Antic Egipte]] discorria al voltant de l'escriba, aquest era qui anotava el nivell de les crescudes del [[Nil]] (essencial per a la seguretat alimentària de la població), qui consignava l'estat dels canals i dics (fonamentals per a conservar i encapçar l'aigua després de l'època d'inundació), la provisió dels graners, etc. |
|||
== Jeroglífics biconsonàntics == |
|||
Es denominen biconsonàntics (o bilíters) aquells jeroglífics la [[transliteració]] dels quals conté dues consonants. Aquests són els més comuns ordenats alfabèticament: |
|||
{| |
|||
|- |
|||
| ''ˁ3'' (aa) || <hiero>-.-O29V-.-</hiero> || ''b3'' (ba) || <hiero>-.-G53-.-</hiero> || ''ḏ3'' (dya) || <hiero>-.-U28-.-</hiero> || ''ḏd'' (dyed) || <hiero>-.-R11-.-</hiero> || ''ḏw'' (dyu) || <hiero>-.-N26-.-</hiero> || ''ḥr'' (hor) || <hiero>-.-G5-.-</hiero> || ''ḫˁ'' (ja) || <hiero>-.-N28-.-</hiero> || |
|||
|- |
|||
| ''ib'' (ib) || <hiero>-.-F34-.-</hiero> || ''ir'' (ir) || <hiero>-.-D4-.-</hiero> || ''k3'' (ka) || <hiero>-.-D28-.-</hiero> || ''m3'' (ma) || <hiero>-.-U1-.-</hiero> || ''mn'' (men) || <hiero>-.-Y5-.-</hiero> || ''mr'' (mer) || <hiero>-.-U6-.-</hiero> || ''nb'' (neb) || <hiero>-.-V30-.-</hiero> || |
|||
|- |
|||
| ''nw'' (nu) || <hiero>-.-W24-.-</hiero> || ''p3'' (pa) || <hiero>-.-G40-.-</hiero> || ''pr'' (per) || <hiero>-.-O1-.-</hiero> || ''rˁ'' <br />(ra) || <hiero>-.-N5-.-</hiero> || ''s3'' (sa) || <hiero>-.-G39-.-</hiero> || ''sn'' (sen) || <hiero>-.-T22-.-</hiero> || ''sw'' (su) || <hiero>-.-M23-.-</hiero> || |
|||
|- |
|||
| ''šw'' (shu) || <hiero>-.-H6-.-</hiero> || ''t3'' (ta) || <hiero>-.-N16-.-</hiero> || ''ti''. (ti) || <hiero>-.-U33-.-</hiero> || ''tp'' (tep) || <hiero>-.-D1-.-</hiero> || ''w3'' (ua) || <hiero>-.-V4-.-</hiero> || ''wn'' (un) || <hiero>-.-E34-.-</hiero> || ''wp'' (up) || <hiero>-.-F13-.-</hiero> || |
|||
|} |
|||
Normalment a cada jeroglífic se li assigna un valor fonètic, tot i que alguns en tenen més d'un. A més, alguns sons es poden representar amb diversos jeroglífics; així, podien ésser representats alguns sons de les següents formes: |
|||
{| |
|||
| ''b3'' (ba) || <hiero>-.-G29-.-G53-.-R7-E10-.-</hiero> || ''s3'' (sa) || <hiero>-.-G39-.-V16-.-Aa18-.-Aa17-.-</hiero> || ''mr'' (mer) || <hiero>-.-U7-.-N36-.-U23-.-</hiero> || etc. |
|||
|} |
|||
== Jeroglífics triconsonàntics == |
|||
Es denominen triconsonàntics (o trilíters) als jeroglífics la [[transliteració]] dels quals conté tres sons consonants. Aquests són els jeroglífics més comuns: |
|||
{| |
|||
|- |
|||
| ''ˁnḫ'' ([[ankh]]) || <hiero>-.-S34-.-</hiero> || ''dw3'' (dua) || <hiero>-.-N14-.-</hiero> || ''iwn'' (iun) || <hiero>-.-O28-.-</hiero> || ''nwb'' (nub) || <hiero>-.-S12-.-</hiero> || ''nfr'' (nefer) || <hiero>-.-F35-.-</hiero> || ''nṯr'' (necher) || <hiero>-.-R8-.-</hiero> || ''nwt'' (nut) || <hiero>-.-O49-.-</hiero> || |
|||
|- |
|||
| ''ḥ3t'' (hat) || <hiero>-.-F4-.-</hiero> || ''ḥḳ3'' (heqa) || <hiero>-.-S38-.-</hiero> || ''ḥtp'' (hetep) || <hiero>-.-R4-.-</hiero> || ''ḫpr'' (kheper) || <hiero>-.-L1-.-</hiero> || ''sbk'' (sebek) || <hiero>-.-I4-.-</hiero> || ''w3ḥ'' (uah) || <hiero>-.-V29-.-</hiero> || ''wsr'' (user) || <hiero>-.-F12-.-</hiero> || |
|||
|} |
|||
== Jeroglífics amb més de tres consonants == |
|||
Aquests són els jeroglífics més comuns la transliteració dels quals conté més de tres sons consonants: |
|||
{| |
|||
|- |
|||
| ''m3ˁ t'' (maat) || <hiero>-.-C10-.-</hiero> || ''špsy'' (shepesy) || <hiero>-.-A51-.-</hiero> || ''ḏḥty'' (dyehuty) || <hiero>-.-G26-.-</hiero> || ''pḥty'' (pehty) || <hiero>-.-F9-.-</hiero> || ''inpw'' (anpu) || <hiero>-.-E16-.-</hiero> || ''bity'' (bity) || <hiero>-.-L2-.-</hiero> || |
|||
|- |
|||
| ''imnt'' (ament) || <hiero>-.-R14-.-</hiero> || ''rnpt'' (renepet) || <hiero>-.-M5-.-</hiero> || ''ḳbḥw'' (qebehu) || <hiero>-.-W15-.-</hiero> || ''mrḥt'' (merhet) || <hiero>-.-W1-.-</hiero> || ''šnwt'' (senut) || <hiero>-.-O51-.-</hiero> || ''ẖkrt'' (jekeret) || <hiero>-.-Aa30-.-</hiero> || |
|||
|- |
|||
| ''sp3t'' (sepat) || <hiero>-.-N24-.-</hiero> || ''3sir'' (asir) || <hiero>-.-Q2-.-</hiero> || ''wnwt'' (unut) || <hiero>-.-N14-.-</hiero> || ''wast'' (uaset) || <hiero>-.-R19-.-</hiero> || ''ḥnḳt'' (heneqet) || <hiero>-.-W22-.-</hiero> || ''ḫtmty'' (jetmety) || <hiero>-.-S19-.-</hiero> || |
|||
|} |
|||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
== Vegeu també == |
|||
* [[Numeració egípcia]] |
|||
* [[Llista de Gardiner]] |
|||
== Bibliografia == |
|||
* MCDERMOTT, Bridget. ''Decodificar y descifrar los jeroglíficos egipcios: cómo leer el idioma sagrado de los faraones''. Blume, 2006. 171 p. ISBN 978-84-9801-107-4. |
|||
== Enllaços externs == |
|||
* {{cite podcast|url= http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=344034|title= En Guàrdia 264 - Els jeroglífics egipcis |website= Catradio.cat|host= |date= 07-06-2009 |accessdate= 2 de febrer |accessyear= 2010}} |
|||
{{Autoritat}} |
|||
{{Commonscat}} |
|||
* xd |
|||
{{ORDENA:Jeroglific Egipci}} |
{{ORDENA:Jeroglific Egipci}} |
||
Revisió del 09:05, 16 maig 2018
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | sistema d'escriptura, escriptura logogràfica, escriptura de caixa única i escriptura natural |
---|---|
Llengües | egipci |
Creació | 3200 aC |
ISO 15924 | Egyp |
Direcció del text | de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | 233hh hbsj2l2 i U+13430-1343F |
Contingut
[amaga]
- xd