Lent gravitatòria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 18:12, 14 jul 2020

Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte).

Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.^[1]

Les lents gravitatòries van ser predites per la teoria de la relativitat general d'Einstein. L'any 1919 es va poder provar l'exactitud de la predicció. Durant un eclipsi solar, l'astrònom Arthur Eddington va observar com es corbava la trajectòria de la llum provinent d'estrelles distants en passar prop del Sol, produint-se un desplaçament aparent de les seves posicions. Els fenòmens de lents gravitatòries poden utilitzar-se per a detectar la presència d'objectes massius invisibles, com els forats negres i, fins i tot, els planetes extrasolars.

Hi ha tres classes de fenòmens de lent gravitatòria:

Forta: distorsions fàcilment visibles tals com la formació d'anells d'Einstein, arcs i múltiples imatges.
Febles: distorsió feble dels objectes de fons que pot ser detectada únicament analitzant un gran nombre dels objectes de fons.
Microlent: sense distorsió aparent en la forma però amb variacions febles de la intensitat de llum dels objectes de fons.

Una lent gravitatòria actua en tota mena de radiació electromagnètica, i no únicament en llum visible. De fet, aquest tipus de lents manquen d'aberració cromàtica, és a dir, el seu efecte no depèn de la longitud d'ona de la llum sobre la qual actuen, sinó que és igual per a tots els rangs de l'espectre electromagnètic, siga aquest òptic, infraroig, ultraviolat o qualsevol altre. Açò permet poder analitzar els objectes amplificats per la lent mitjançant les tècniques habituals de fotometria o espectroscòpia astronòmiques. Els efectes de les lents gravitatòries han estat proposats sobre la radiació de fons de microones i sobre algunes observacions de ràdio i raigs X.

La Creu d'Einstein és, probablement, l'exemple individual més conegut de la lent gravitatòria. Aquest quàsar es pot veure quatre cops en una sola imatge degut a la influència gravitatòria de la galàxia del centre.

Referències

↑ «Lent gravitatòria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lent gravitatòria

(anglès) SpaceWarps - Lloc web on els seus usuaris poden classificar o descobrir lents gravitatòries en temps real a partir d'imatges preses de diversos telescopis

[1] «Lent gravitatòria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-[[Fitxer:Gravitational lens-full.jpg|thumb|Esquema d'una lent gravitatòria.]]
+[[Fitxer:Gravitational lens-full.jpg|miniatura|Esquema d'una lent gravitatòria.]]
-[[Fitxer:Gravitationell-lins-4.jpg|thumb|Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el [[cúmul de galàxies]] [[Abell 1689]]. Imatge del [[telescopi espacial Hubble]] - Amplieu la imatge per observar millor l'efecte.]]
+[[Fitxer:Gravitationell-lins-4.jpg|miniatura|Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el [[cúmul de galàxies]] [[Abell 1689]]. Imatge del [[telescopi espacial Hubble]]. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte).]]
-Es parla de '''lent gravitatòria''' quan un objecte massiu ([[galàxia]], [[cúmul de galàxies]]) produeix una curvatura local del [[espai-temps]], la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.
+Es parla de '''lent gravitatòria''' quan un objecte massiu ([[galàxia]], [[cúmul de galàxies]]) produeix una curvatura local de l'[[espaitemps]], la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.<ref>{{GEC}}</ref>
-Les lents gravitatòries van ser predites per la teoria de la [[relativitat general]] d'[[Albert Einstein|Einstein]]. En l'any [[1919]] es va poder provar l'exactitud de la predicció. Durant un [[eclipsi solar]] l'[[astrònom]] [[Arthur Eddington]] va observar com es corbava la trajectòria de la llum provinent d'estrelles distants al passar prop del [[Sol]], produint-se un desplaçament aparent de les seves posicions. Els fenòmens de lents gravitatòries poden utilitzar-se per a detectar la presència d'objectes massius invisibles, tals com [[forat negre|forats negres]] i fins i tot de [[planetes extrasolars]].
+Les lents gravitatòries van ser predites per la teoria de la [[relativitat general]] d'[[Albert Einstein|Einstein]]. L'any [[1919]] es va poder provar l'exactitud de la predicció. Durant un [[eclipsi solar]], l'[[astrònom]] [[Arthur Eddington]] va observar com es corbava la trajectòria de la llum provinent d'estrelles distants en passar prop del [[Sol]], produint-se un desplaçament aparent de les seves posicions. Els fenòmens de lents gravitatòries poden utilitzar-se per a detectar la presència d'objectes massius invisibles, com els [[forat negre|forats negres]] i, fins i tot, els [[planetes extrasolars]].
 Hi ha tres classes de fenòmens de lent gravitatòria:
 # '''Forta''': distorsions fàcilment visibles tals com la formació d'anells d'Einstein, arcs i múltiples imatges.
 # '''Febles''': distorsió feble dels objectes de fons que pot ser detectada únicament analitzant un gran nombre dels objectes de fons.
 # '''Microlent''': sense distorsió aparent en la forma però amb variacions febles de la intensitat de llum dels objectes de fons.
-Una lent gravitatòria actua en tot tipus de [[radiació electromagnètica]] i no únicament en llum visible. De fet, aquest tipus de lents manquen d'aberració cromàtica, és a dir, el seu efecte no depèn de la longitud d'ona de la llum sobre la qual actuen, sinó que és igual per a tots els rangs de l'espectre electromagnètic, siga aquest òptic, [[infraroig]], [[ultraviolat]] o qualsevol altre. Açò permet poder analitzar els objectes amplificats per la lent mitjançant les tècniques habituals de fotometria o espectroscòpia astronòmiques. Efectes de lents gravitatòries han estat proposats sobre la [[radiació de fons de microones]] i sobre algunes observacions de [[Espectre radioelèctric|ràdio]] i [[raigs X]].
+Una lent gravitatòria actua en tota mena de [[radiació electromagnètica]], i no únicament en llum visible. De fet, aquest tipus de lents manquen d'aberració cromàtica, és a dir, el seu efecte no depèn de la longitud d'ona de la llum sobre la qual actuen, sinó que és igual per a tots els rangs de l'espectre electromagnètic, siga aquest òptic, [[infraroig]], [[ultraviolat]] o qualsevol altre. Açò permet poder analitzar els objectes amplificats per la lent mitjançant les tècniques habituals de fotometria o espectroscòpia astronòmiques. Els efectes de les lents gravitatòries han estat proposats sobre la [[radiació de fons de microones]] i sobre algunes observacions de [[Espectre radioelèctric|ràdio]] i [[raigs X]].
+[[Fitxer:Einstein cross.jpg|miniatura|La [[Creu d'Einstein]] és, probablement, l'exemple individual més conegut de la lent gravitatòria. Aquest quàsar es pot veure quatre cops en una sola imatge degut a la influència gravitatòria de la galàxia del centre.]]
-==Vegeu també==
+== Referències ==
+{{referències}}
-{{Portal|Astronomia}}
-*[[Observació astronòmica]]
-==Enllaços externs==
+== Enllaços externs ==
 {{Commonscat}}
 * {{en}} [http://spacewarps.org/ SpaceWarps - Lloc web on els seus usuaris poden classificar o descobrir lents gravitatòries en temps real a partir d'imatges preses de diversos telescopis]
 {{Relativitat}}
+{{Forats negres}}
 {{Autoritat}}
-{{Esborrany d'astronomia}}
 {{ORDENA:Lent Gravitatoria}}

Forats negres
Tipus	Schwarzschild Giratori Carregat Virtual Binari
Mida	Micro Extrem Electró Estel·lar Massa intermèdia Supermassiu Quàsar Nucli de galàxia actiu Blàzar Cúmul de quàsars
Formació	Evolució estel·lar Col·lapse gravitatori Estrella de neutrons Enllaços relacionats Estrella compacta Quark Exòtic Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff Nan blanc Enllaços relacionats Supernova Enllaços relacionats Hipernova Esclat de raigs gamma
Propietats	Termodinàmica Radi de Schwarzschild Relació M–sigma Horitzó d'esdeveniments Oscil·lació quasi periòdica Esfera fotònica Ergosfera Radiació de Hawking Procés Penrose Procés Blandford–Znajek Acreció de Bondi Espaguetització Lent gravitatòria
Models	Singularitat gravitatòria Teoremes de singularitat de Penrose-Hawking Forat negre primordial Gravastar Estel fosc Estel d'energia fosca Estel negre Objecte eternament col·lapsant Objecte magnetosfèric eternament col·lapsant Bolla de pelussa Forat blanc Singularitat nua Singularitat d'anell Paràmetre d'Immirzi Paradigma de la membrana Kugelblitz Forat de cuc Quasi-estrella
Problemes	Teorema de no cabell Paradoxa de la informació Hipòtesi de censura còsmica Models alternatius Principi hologràfic Complementaritat de forat negre Tallafocs (física) ER=EPR Problema del parsec final
Mètrica	Schwarzschild Kerr Reissner–Nordström Kerr–Newman
Llistes	Forats negres Més massius Més propers Quàsars
Relacionats	Black Hole Initiative Nau estel·lar de forat negre Progenitors d'esclats de raigs gamma Pou gravitatori Sistema estel·lar hipercompacte Rossi X-ray Timing Explorer Cronologia de la física dels forats negres
Portal d'astronomia

Registres d'autoritat	BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) SUDOC (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)